Poemes curts (XLVIII)
01 Abril, 2020 06:48
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Pobrissons els rics
que, enmig la tenebra,
volen la promesa
de saber-se amics,
tenen poca feina.
Porteu-me el goig
de la darrera estança
on no existeix recança
ni pensament boig,
només versemblança.
No he vingut, avui,
fugint del misteri,
del vell encanteri
de saber-me buit,
farcit d'improperi.
Una nit serena,
quan era dormint,
una lluna plena
preguntà per mi,
és prou mentidera.
Al corriol del mas,
diu la masovera
que ningú fa cas
puix van a la seva,
lluiten per guanyar.
Cavaller
compra l'espasa,
que el febrer
fereix quan passa,
i no diu res.
Si he de morir
abans del migdia,
vull que algú, a mida,
digui que he partit
sense massa vida.
És quan vénen
mals d'amor
quan les flors
ja ni entretenen,
tenen pors.
Estimar voldria
si fóra permès,
somnis de migdia,
feines de pagès
prop de l'establia.
Pararé un moment
el batec del cor
per si ve l'amor:
gràcil, estrafet,
cercant l'ocasió.
Des de bon matí,
aplegant migdia,
la gana com crida,
deu parlar de mi,
és tota enganyifa.
Massa hores per venir
em porten, sense aturar,
al lloc on no vull estar,
mai em plau sentir-me així:
amb un lliri a cada mà.
Des de la infantesa,
resseguint la sort,
hom pensa que pot,
és gran incertesa
davant de la mort.
Cada dia,
en sortir el sol,
veig el dol
de l'alegria,
no hi sóc tot.
Poseu-me més roses
en el meu jardí,
digueu-me que sí,
que les hauré totes,
sóc, per cert, mesquí.
La mare, assenyada,
dormia el minyó:
tendre, pobrissó,
rodonet de cara,
serà un bon senyor.
Les maragdes,
plata i or,
són comprades
per la dot,
massa cares.
En el camp, plorava
el pobre pagès,
algú li ha promès
més treball encara,
mai haurà recés.
La mossa més jove
de tot el carrer
vol l'amor primer
posat en un cove,
què farà després?
Massa son,
sense alegria,
porta al món
de la follia,
allí hi són molts.