Poemes curts (CXLIX)
14 Juny, 2024 09:49
Publicat per jjroca,
Poemes curts
En el vas
dormia el vi;
ni em fa cas
quan, tot sovint,
li dic: Ja vaig!
A la cova
dels gran déus
mai hi ha nova
si no creus
que van alhora.
Una flor,
sense jardí,
no fa olor
ni és més qui
cerca senyor.
Les comandes
de la por
van per cases
en ser fosc
o en fer ventades.
La saviesa
vol la sort,
sense pressa,
per si pot
anar al darrera.
Mai em canso
de pregar
per si l'amo
vol anar
allí on demano.
He demanat
per sopar:
Tot un plat
de bacallà!,
era salat.
El diumenges
són així:
poques petges
al camí
i força setges.
Com menjaria,
abans de dinar,
un bol d'amanida
amb un xic de carn
per poder fer via.
A les portes
de la mort,
els tanoques
hauran por
per si no obren.
A la cambra,
hi ha una llar
on s'escalfa
aquest sopar
que tant m'agrada.
Cada vespre
el rossinyol
diu que sempre
fuig el sol,
res ha per vendre.
Hauré de sentir,
com mana el meu cor,
un xic de glatir
enmig de la por
i el no saber dir.
Amb la gana
que jo tinc,
com m'espanta
seure'n cinc
a cada taula.
Com havia
poca fe
ni sabia
creure bé,
mai ho faria.
Amb la ràbia
que jo tinc
ni sabia
on rau el mim
ni la follia.
Com la jove
em demanà,
haig un cove
per donar,
però és de pobre.
A la casa
del pagès,
menjar massa
està permès
si no costa massa.
Una mossa
em comentava
que, ser esposa,
li agradava,
potser faig nosa.
A la rambla
de les flors
tot qui passa
és comprador
o ha poca gana.
Com demano
anar a ballar
mentre clamo:
On serà?,
potser m'enganyo.
A la guerra
dels gegants
tot s'esguerra
mentrestant
el món es queixa.