Poemes curts (CXLIX)

14 Juny, 2024 09:49
Publicat per jjroca, Poemes curts

En el vas

dormia el vi;

ni em fa cas

quan, tot sovint,

li dic: Ja vaig!


A la cova

dels gran déus

mai hi ha nova

si no creus

que van alhora.


Una flor,

sense jardí,

no fa olor

ni és més qui

cerca senyor.


Les comandes

de la por

van per cases

en ser fosc

o en fer ventades.


La saviesa

vol la sort,

sense pressa,

per si pot

anar al darrera.


Mai em canso

de pregar

per si l'amo

vol anar

allí on demano.


He demanat

per sopar:

Tot un plat

de bacallà!,

era salat.


El diumenges

són així:

poques petges

al camí

i força setges.


Com menjaria,

abans de dinar,

un bol d'amanida

amb un xic de carn

per poder fer via.


A les portes

de la mort,

els tanoques

hauran por

per si no obren.


A la cambra,

hi ha una llar

on s'escalfa

aquest sopar

que tant m'agrada.


Cada vespre

el rossinyol

diu que sempre

fuig el sol,

res ha per vendre.


Hauré de sentir,

com mana el meu cor,

un xic de glatir

enmig de la por

i el no saber dir.


Amb la gana

que jo tinc,

com m'espanta

seure'n cinc

a cada taula.


Com havia

poca fe

ni sabia

creure bé,

mai ho faria.


Amb la ràbia

que jo tinc

ni sabia

on rau el mim

ni la follia.


Com la jove

em demanà,

haig un cove

per donar,

però és de pobre.


A la casa

del pagès,

menjar massa

està permès

si no costa massa.


Una mossa

em comentava

que, ser esposa,

li agradava,

potser faig nosa.


A la rambla

de les flors

tot qui passa

és comprador

o ha poca gana.


Com demano

anar a ballar

mentre clamo:

On serà?,

potser m'enganyo.


A la guerra

dels gegants

tot s'esguerra

mentrestant

el món es queixa.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Despres de dijous ve: