Pensaments educatius (LXXXIV)
14 Juny, 2024 18:49
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
De matemàtiques, no van bé perquè compten a l’engròs.
L’inspector diu que, amb dos savis per any, n’hi ha prou.
Llegim, a poc a poc, i em perden d’hora.
He fet un examen de recuperació per a entretindre’m.
No tenen nivell, perquè funcionen sense oli.
Si tenen un llibre, per a què el faran servir?
No m’escolten, han d’estar pensant.
Hem navegat pel llibre i quasi ens ofeguem.
Només els ensenyaré ètica per a rics.
Em menystenen, però no s’enfaden.
Poden triar, haig preguntes de tots els colors.
Estan aprenent, però hi ha força evaporació.
Entre esbarjo i esbarjo, somien.
La ignorància és la distància entre el cap i els peus.
Avancen prou; estem a la mateixa pàgina, però més avall.
Per a avançar, no donem lliçons perdudes.
Han passat de la física a la filosofia i ningú se n’ha adonat.
He tret els conceptes i he deixat les lloances.
Poden aplaudir cada tres lliçons.
Procureu ensenyar sense perdre el seient.
Els resultats no són bons, el camí prou entretingut.
Els he suggerit que em tornin la raó.
Aprendre més s’acosta al vici.
Estudien, però no els entenc.
Ho comprenen, però fan la guitza.
No he entès que vol dir: Hort o grafia!
No vull alumnes bons, podrien ser diabètics.
He convocat el campionat de l’oblit.
Dubto que la ignorància no ocupi lloc.
De segur que les neurones hi són.
Tinc sort, passaran tots el curs menys jo.
Els estudis d’economia han de tenir llibres breus.
Ja són a classe, cal encomanar-se.
La feina ni s’ha de notar.
Els faig llegir, però dos no aturen.
Ensenyeu amb moderació pels efectes secundaris.
Llegeixen, cal trencar l’encanteri?
No escolten, no volen perdre el costum.
No tenen bons resultats, però mantenen la salut.
Hem sortit al pati per si cal meditar.
Ho sento, però no tinc cap culpable a mà.
Vaig entre dubtes i desconcert.
He proposat feina i ha caigut al terra.
Saben tant que em caldrà amagar.
Estic content, els neulers els portaré jo.
De fet, hi ha nombres naturals i artificials.
Només escolten quan erro.
Un, dels que escoltaven, crec que s’ha quedat sord.
Si aprendre és difícil, no sé com deu ser ensenyar.
És entrar a classe i no manar.
Ells no saben, però jo no em queixo.
Els romans tenien problemes a les divisions.
Escolten tan bé que, alguns, s’adormen.
No sé si vivim en una nació o en una província.
No estaria mal que, els qui volen ser polítics, aprenguessin a escoltar.
Els he tret al pati per a poder pujar al cirerer.
La mare diu que no ensenyo prou, hauré agafat vergonya.
De tant en tant, m’aturo i sospiro.
Escriuen bé, però encara no saben on.