Dos poemes de carrer i deu pensaments educatius
06 Novembre, 2008 18:44
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Pel carrer
Pel carrer, on vius, passava
un vespre, el passat estiu,
vaig sentir-te enamorada,
ara et miro en aquest full.
Tens les poques primaveres
endinsades dintre el cor,
tens clares les deu primeres
maneres d'emprendre el vol.
El caminar endurit
en terres massa galdoses,
les hores es tornen llosques,
cada cau esdevé crit.
Tens els ulls de l'esperança,
es llevarà sempre amb mi,
tens les mans plenes de gràcia
i de lluita i de sofrir.
Pel carrer, on vius, passava,
el meu cor era un desig:
com trobar-te tota sola,
sense cap pressa ni abric?
Anava esbrinant finestres
per recomptar aquells veïns
i, comptant, només comptava
les vegades que t'he vist.
Anava encetant les portes,
mig tancades a l'estiu
i veia, al damunt les lloses,
tots els follets adormits.
Et cercava a les finestres,
elles em feien: xiu-xiu!,
no hi ha noies a les cases
del carrer on sempre vius.
Per les murades
Empaitaré els vianants,
ballaré per les teulades,
portaré la pau al camp
i la dolçor mourà l'aire.
Li posaré capell nou
al campanar solitari
i deixaré blanc mantell
per a les joves del barri.
Vora el tomb del rierol,
posaré les arracades
a les orelles del bou,
a les branques d'aquell arbre.
En arribar arran ton cor
em desfaré en abraçades.
En capvespres de l'hivern,
em veuràs poques vegades,
mullat i amarat de fred,
agafat a les petjades.
Darrere del xipolleig,
el trontollar i les baralles,
veuràs com es perd mon cos,
carrer avall, per les murades.
Pensaments educatius
Poseu lliçons de mil temps i encara arribaran a deshora.
Enfadar-se és un licor que cal beure amb moderació.
A cap legislador, se li acut baixar a la terra.
Una errada us portarà a l'infern dels burletes.
No abandoneu la classe, com podríeu viure sense venjança.
No veig cremats, només educadors encesos.
Un mestre disgustat ha de procurar donar més llum.
Em preocupen els alumnes que no aprenen camuflatge.
Arribarem a creure que la ciència mai es deixa agafar.
Els alumnes saben que una hora es pot convertir en seixanta badalls.
Dos poemes tímids i deu epitafis
04 Novembre, 2008 12:09
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Faré el paper de promès
Ja ho sé que tinc el cor fred
i tot i així, em suportes,
però avui em faig valent,
em despullo de cabòries.
He de resseguir el carrer,
arribaré a la plaça,
sense donar cap paraula,
faré el paper de promès.
Demanaré una rosa,
em posaré a caminar
i, en arribar-hi a la porta,
a les mans l'he de deixar.
Potser no ho faré més,
puix no és feina per a mi,
però si trobo el teu sí,
continuaré l'any vinent.
Ella no ho sap
Com li onegen les faldilles
quan em passa pel davant
i, tot passant, deixa flaire,
et convida a girar el cap.
La segueixo i, rondinaire,
vaig darrere, carrer avant,
m'aturo quan ella entra
i, en sortir, faig el què faig.
Quan la compra és acabada
i, cap a casa, se'n va,
l'acomiado, tot mirant-la,
i li engego un: Fins demà!
Ella no ho sap, la festejo,
com l'estimo de debò,
sols em falta decidir-me
per mostrar-li el meu amor.
Epitafis
Si porteu bones intencions, podeu passar!
He provat de ressuscitar, almenys, sis cops.
Ara, no tinc problemes amb les llengües.
Fa anys que mato el temps.
La dona insisteix: Vull una escombra nova!
No vingueu demà, hi ha vaga d'enterramorts.
Segurament ens volen proposar un negoci.
Sempre estic disposat a rodar pel·lícules de por.
M'estava preguntant: On aniré a parar!
Dos poemes sentits i deu pensaments divins
03 Novembre, 2008 07:01
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Altrament
Altrament el cor em dol
per tenir tan gran follia:
el veure com surt el sol
tot mancat de companyia.
I jugant al triple joc,
han anat tancant les portes,
carruatges per un pont
de gom a gom, plens de soques.
T'he volgut i no he sabut
reconèixer el pensament,
estimat inapetent,
per les despulles m'has dut.
És ben just trobar partida
i, de ser-ho per igual,
les coses bé que em val mal
i se'm duu forta brunzida.
Tu m'estimes, tot pot ser,
jo sospito d'amagat
i no trobo l'entrellat
que m'allunya per no ser.
Sentiment a ran de galta,
melangies sota el llit,
un recordo que t'he dit,
aquest lloc on no faig falta.
Ets suficient i és greu
per a mi l'estimar-te,
sóc poruc soldat a peu
que s'allunya en escoltar-te.
Camí que, és llarg camí
aquell que acaba en els braços,
caminant, on vaig, mesquí,
sinó desfent-me en pedaços?
En sortir d'un doll m'aixeco
i m'asseco, tot pensant:
on serà l'amor més gran
d'aquell cor al que jo prego?
Amor em diu
Amor em diu:
Vine aquí!,
plaer em xiscla:
Fot el camp!,
dolença em plany:
Guaita vailet!,
enveja brama:
Que n'ets d'humà!
Sospira el vent
cap al Montsià,
com tomba el cos,
es vincla el pas.
Passa la tarda,
tant suaument,
mentre s'acosta,
de nou, el fred.
Massa que em costa,
posar-me a anar
a casa seva,
on és l'amant?
I moure el joc
que, per ser vell,
es mostra jove,
sempre punyent.
Es posa roig
tot el deliri,
el coll s'inflama,
quin boig martiri!
Volem dels llocs
fer-ne un de sol,
la lluita és ferma,
quina escalfor!
Desig reposa
després l'assaig,
la força amaina,
resta la pau.
El cor es perd
pel paradís,
fosques clarianes
surten del pit.
Ara, la guerra
ha començat,
conquerir toca
tots els sentits.
Amor no em deixa,
tot sembla gran,
mai cap empresa
iniciarà
amb tanta empenta
com l'estimar.
Més val que cremin
els rius de foc,
més val que cremin
que estiguin morts.
Pensaments divins
Déu ha de ser anglès: Estima tant el teatre!
Satanàs no entén perquè dos juguen al tres en ratlla.
Ahir em confessà Satanàs, m'ha posat vint pecats de penitència.
Déu està confinat: crec que els forats negres creixeran.
El purgatori s'ha quedat buit: han començat les rebaixes.
Satanàs, no és així, tu no ets "Calimero".
Volia anar a l'infern, em falten cinquanta punts.
Sant Pere està amoïnat, li he dit que no tinc clauer.
Els àngels de dretes no accepten nens pobres.
Tres ànimes pures han demanat separació de béns.
Dos poemes de recança i deu pensaments educatius
01 Novembre, 2008 07:49
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Passaran
Si m'heu donat a beure
el calze de les hores baixes,
no em féssiu alhora creure
que només passen les aures.
Passaran les ombres llargues,
engolint-se plana i cim,
desaran les mil espases,
una munió de ferits.
Ferits d'amor i neteja
a les golfes arraulits
i prendrà de nou l'enveja,
les garlandes i els vestits.
Passaran els cavallers
engalanats i eixerits,
cavallers de les cent gestes
qui no tenen res a dir.
Si m'heu fet l'ull missatger
de la fosca i de la nit,
comanador no vull ser
per a tots els meus veïns.
Mireu, xerraires de cor,
com dolceja l'amargura
tot cercant, per a pastura,
la recança i el dolor.
Si he begut el vi amarg
que les cames adoloreix,
que les passes endropeix,
ara ja és massa tard.
Tard per a penediments
i plausibles intencions,
ara entro en altres mons
on no hi ha més manaments.
Pecador
Pecador, on vas perdut
cap a a fi del judici?,
no veus que arribarà tard
la carn del teu sacrifici!
No veus que tanca el tancat
el darrer guardià del cel,
és caure i anar amb zel,
voler guanyar el més sagrat!
No veus que s'obre l'avern
sota els peus que avui et porten,
esmicolaran els monstres
tot aquell mal penitent!
Que dius, que no estàs al cas,
ignorant els càstigs cruels!,
què no saps qui és Llucifer
ni coneixes Satanàs?
Que no veus que estan al foc
els qui com tu tot ho ignoren,
que no saps la sang que ploren
i no arriben mai enlloc!
Penitència has de fer,
penitència és el que cal,
res em fa si això et fa mal,
jo solament cerco el bé!
S'obren portes per arreu
i la mort tot ho encomana,
cap allà se'n va el fidel
i l'altre no va, doncs mana
l'àngel que du tot l'occit,
aquí, a la terra, no guanya
qui no coneix l'infinit.
Fuig, pecador, cap a casa,
es fa tard, ja t'ho han dit!
Pensaments educatius
Si un aprèn jugant, segurament treballarà sense feina.
Avui ni cal ensenyar, ells han de sortir com cal.
Els alumnes es pregunten: Per què el mestre encara va a l'escola?
Si els poseu al davant de l'ordinador, no val la pena ni engegar-lo.
Ells viatgen per internet, no cal dir que sempre arriben al mateix lloc.
Abans eren educats, ara ja neixen savis.
Els pares confien en els mestres-fada.
Si compreu respecte amb diners, vendreu nens amb malaltia.
Volen escoles obertes amb bones tanques.
Si ensenyeu caminant, no perdreu temps asseient-vos.
Dos poemes de joguina i deu epitafis
30 Octubre, 2008 20:19
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ara, em deixa
Ve la nit i, avui, em troba,
com cada dia, segut aquí,
els dies passen, passa la feina,
passarà el somni que viu amb mi.
He estat guerrer de guerres llargues
en un país on faig l'oblit,
ella em mira i tot és festa,
però em deixa i resto amb mi.
És la joguina que més estimo,
però és poruga, no vol lluitar,
la portaria al carrer ample,
però és tossuda, no vol anar.
Jo que li parlo de mil viatges,
cent aventures, deu mines d'or,
ella demana: Jornal i sostre,
un llit de fusta on posar el cap.
Entre les lluites, les hores baixes,
aquella feina que no té fi,
els ulls com ploren poques vegades,
el plorar massa està mal vist.
Avui, no canto, tinc les rancúnies,
em bastonegen noves de cor,
ella, que omplia tota la cambra,
diu que ja es cansa, se'n vol anar.
Havia estat noi que rondina,
passat mil hores al seu davant,
ara em deixa, tot és distant,
com peno i planyo, ella m'oblida.
Joguina
La mirada matussera,
el caminar de gairell
i, enmig de tanta gràcia,
unes ganes, una fe.
Mai ningú me l'amenaça
ni l'empaita ni parla mal,
ella està sola, asseguda,
no es vol acomiadar.
Si digués que parla molt,
mentiria i ja no cal,
ara es recull sense esma,
tot i plorant, ja se'n va.
Ha estat bona joguina,
moltes tardes hem jugat,
ara de mi ja l'allunyen
segrestadors dels meus anys.
Epitafis
Sóc president de la societat: Morts oblidats!
Si has de portar flors, aprofita les ofertes.
Segueixo pensant que no és el meu lloc.
He oblidat l'aniversari de la dona.
Em pregunto si podré renovar-me el carnet.
Vine i dona'ns una alegria.
He perdut l'enteniment.
Us recomano venir a la primavera.
Vull sortir per cavar un pou.
Busco jutge que m'allunyi de la sogra.
Dos poemes de dimoni i deu pensaments divins
28 Octubre, 2008 11:23
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El dimoni
El dimoni m'ha deixat:
sense ganes, sense presses,
avergonyit, de les fetes,
al davant d'un vell mirall.
Jo volia dir que sí,
encara com lluitaria,
però, pesat, passa el dia
i després faig el que faig.
He sortit de casa on visc
amb la intenció de l'heroi,
el passat és dolç, cofoi
i desitjo fer-me ric.
El cel que, ara, m'ofereixen
és tan preat i llunyà,
penso que el caminar
és feina per als qui poden.
Romandré absent, cansat,
esperant quan la fortuna
em posi on vull anar
sense pausa, sense atura.
Així, se'n va
Ara, em trobo pesat,
la fredor és amarganta,
escric un tros de paper,
jegut sota d'una branca.
Allí reposen, vençuts,
els anys de ma jovenesa
de seure sol i fer gresca
amb un trosset de canut.
Ni coneixia els diners
ni em calien les hores
que, anant pel món com un déu,
mai pensava en eixes coses.
Darrere el matí, la tarda,
esdevenia la nit,
seia sol a la cadira,
esperava el darrer crit.
La cambra era petita,
de fusta, era el meu llit,
de pobre, era el meu somni,
així m'anava adormint.
Els amics que s'afanyaven
en crèixer, en fer-se grans,
jugaven tots a les guerres
i corrien per la vall.
- Te'n gana? Em deia el dimoni.
Pren, agafa aquest dinar!
Et portaré per paratges
que no sabràs ni esbrinar!
Ara vaig per la drecera
i, quan m'atura el treball,
em planyo sota d'un arbre,
així, el dimoni se'n va.
Pensaments divins
Cerco dimoni que no molesti a les matinades.
Cerco apartament al cel, a prop del menjador.
El millor del cel és la grandària de les escriptures.
No sé si moriré prompte, però el meu expedient el porten nou dimonis.
El mossèn em va portar a l'infern, ara no sé on és?
Déu té revoltats els salvadors del món.
No he fet pecats, eren allí.
Hi ha crisi de dimonis, només em tempten a l'estiu.
Déu ens posà despullats, Satanàs ens vesteix a mitges.
Déu creà el salm, Satanàs és més bon músic.
Dos poemes de pluja i deu pensaments educatius
24 Octubre, 2008 21:53
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Quan la pluja és prop de mi,
com vaig sentint, de vegades,
les hores més que pensades
que m'allunyen del tou llit.
Quan el núvol vell colpeja
sa fruita contra els vidres,
m'empresonen les ferides
d'aquell temps de llarga enveja.
Era l'home qui parlava
d'un càstig vell i punyent,
era la volguda gent
qui tot de cop ho esmerçava.
Un cop fuitades les hores
d'aquells anys d'eterna seca,
és quan veig per la finestra,
com s'esguerren els qui ploren.
Els carrers s'omplen de rodes
amb els més variats colors,
accentuen les olors
les mil cuines de les cases.
Els carrers són ara rius
i les places són desertes,
com passen, mig descobertes,
les carones dels amics.
Pel camí del riu
Pel camí del riu,
quan la pluja cau,
passa aquella dona
de trescar suau.
Ella va farcida
de treballs d'amor,
cal llevar-se d'hora
per anar on ell dorm.
Cal encendre el foc,
escalfar la llet,
cal soroll de cor
quan el té despert.
Ara sóc el full
on, somiant, sojorno,
veig l'amor com bull
i de fred em moro.
Pensaments educatius
Prepareu la classe, queda millor si l'heu de llençar.
Potser sortirem del mite, però els convencerem? Mai
Ells no saben on van ni diuen on els hem de portar.
No perdeu temps ordenant alumnes, ells ja es classifiquen.
Les parets de l'escola haurien d'ensenyar força.
Si un dia demanen feina, procureu-vos un termòmetre.
Els ulls oberts no tenen perquè estar connectats al cervell.
Necessito més temps per prendre forces que per anar.
Ensenyar és el punt mig entre el son i el desesper.
Una classe és l'eternitat entre dos timbres.
Dos poemes de pregar i deu epitafis
23 Octubre, 2008 19:21
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Vinc d'un món
He saltat un esglaó
a l'escala de la vida,
el dimoni em segueix,
em promet nova partida.
Em donarà noves cartes,
sotes, reis, els quatre asos,
em portarà per jugar
lluitadors de poques bases.
Jo l'escolto com qui plou,
així passen els meus dies
amb la buidor de ser poc
i, anant, entre mentides.
Potser avui serà pitjor,
demà faré l'equipatge,
vinc d'un món que poc entenc
i, poruc, me'n vaig a l'altre.
I quan ja la pila arribi...
Deixeu-me perdre Senyor
la batalla quotidiana
puix la desfeta agermana,
ens farà bons perdedors.
No he vingut a aquesta terra
per treure un pam de net,
amb les eines que llueixo
gairebé no puc fer res.
Tinc les hores endreçades,
tots els dies apamats,
algú ja em compta els mesos
i em va apilant els anys.
I quan ja la pila arribi
al cim del meu traspassar,
apropeu-me a la porta
per deixar-me franc el pas.
Epitafis
El metge diu que tinc al·lèrgia als vius.
Hauria de provar de dutxar-me.
Estem de rebaixes tot l'any.
El fotògraf no és amic meu.
Zona poc saludable.
No em parlo amb els veïns.
Necessito especialista en medicina interna.
He acabat d'immigrant.
Estic buscant l'atenció al client.
Ara només viatjo de cap.
Dos poemes de poncella i deu pensaments divins
21 Octubre, 2008 12:36
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Poncella agradosa
I com dir-te ara,
que l'amor s'allunya
de la casa on sóc
a la casa on va,
que el temps em traeix
i no et veig passar
pel carrer on anaves,
pel carrer estimat.
Com els ulls tremolen
de tant esbrinar:
quines coses dius?,
quines coses fas?
Sóc per tu vençut,
és el meu somiar
trobar-te molt sola
i dir-te: Em plaus!
Ni poques paraules,
buscant, he trobat
que mostrin, per tu,
la dolçor, el grat.
Poncella agradosa:
mostra'm el camí!,
tinc ara la joia,
em sento feliç.
Aquella que passa
Dintre d'eixa casa,
viu el meu amor,
no porta disfressa,
es mostra agradosa,
pot ser és una rosa
del preat jardí?
No diguéssim més
que tot ho endevina
i sembla amanida
a fer-me un heroi.
Sóc home cofoi
que passa per terra
i busca, per tot,
el sentir-se rei,
jegut a l'herbei
tot mirant la gràcia
d'aquella que passa
i viu dintre meu.
Pensaments divins
Necessito anar al cel abans de morir-me.
Satanàs no em saluda, diu que pequi més.
Fins al cel, arriba la crisi del totxo.
Déu està enfadat, no li accepten el pla de pensions.
Satanàs vol canvi d'imatge: Farà calderes amb microones!
El dimoni no ho entén: Jo no vull anar al cel!
Vaig provar d'anar al cel, però em cansava.
Déu ho té clar: Vol paternitat compartida.
Déu no vol guerres, no li entra el casc.
Es demana no fer pecats complicats.
Dos poemes mortals i deu pensaments educatius
18 Octubre, 2008 11:56
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ahir
Ahir, quan va tornar,
va veure la mirada
d'un negre i profund mar,
atén que trenqui l'alba.
Com fulles melangioses,
el darrer ball mouen,
aquells ocells que fugen,
trencant tot l'infinit.
Tardor, un plor s'acosta
del més pregon del llit,
la mà està ben morta,
esdevé el gran crit.
La lluita ha estat completa,
l'enemic vençut,
la senyera desfeta,
quin combat més curt!
Recull la dalla i torna,
seguint pel cel obert,
a la darrera casa, ho posa:
Avui, encara manca gent!
El camí
El camí, que he de seguir
fins al costat del meu Pare,
es fa més curt per la nit.
Aquells records de l'infant,
que per la vida ensopega,
els aniré recordant,
assegut a la llum del foc,
amb la mirada perduda
en les entranyes d'un got.
Amic de tota la vida,
mai l'hauré de deixar
fins que acabi la partida.
I, a tombs a tombs, li diré,
borratxera d'un sol dia,
per què he begut?, ja no ho sé.
Un plor que no acaba mai,
ben dintre del cor s'escolta
i va dient: Tu rai!,
mentre, et tanca la porta,
deixant tan sols el badall
de la darrera resposta.
Pensaments educatius
Prova d'explicar-ho, per si algú ho vol entendre.
Calculen, acuradament, l'efecte dels pals a les rodes.
Si un d'ells ho endevina, els altres ja li faran saber.
Crec en la pau, però visc lluny de l'escola.
El llapis corre i les errades volen.
Mai pregunteu el que no voleu que us contestin.
Volem savis muts i muts sords.
No vull perdre, però he de viure.
Tinc alumnes, però no tenen gana.
Un mal divendres pesa menys que un bon dilluns.