Dos poemes de pujada i deu epitafis
21 Febrer, 2009 18:47
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Cal somiar
Quan puges pel camí amunt,
en un hivern que refreda,
et trobes, amb una cleda,
una mena de ferum.
Et porten, les passes noves,
cap al cim del pujolet,
et notes més satisfet
en sentir homes i dones.
Carretera de Godall,
es dibuixa a la muntanya,
mentre uns li donen canya,
altres li farem poc tall.
Anem pocs a fer-ne un pas
per solejar-nos la cara
i recontar-nos, encara,
històries d'avantpassats.
Somiar, somiar, cal somiar
en uns vilars eixerits
on llauraven els amics
i tot era treballar.
Però, quan el sol se'n va
a dormir prop del castell,
un ja va sentint-se vell,
el camí vol davallar.
Carrer amunt
Carrer amunt pugen les ombres
entre uns fanals fredolics,
em persegueixen angoixes
mig descloses i embolics.
Mentre pugen i ballen,
al so d'aquell ball antic,
unes finestres grinyolen,
unes portes fan xerrics.
Ombres de totes les hores,
hores de basarda i plany,
com una escuma les fosques
van emplenant els batalls.
I van passant les cingleres,
van travessant tots els camps,
a cops desfets de campana
amunt i avall van vessant.
Llencen petons ferotges,
llencen riures copsats,
entre una passa i una altra
van cap al cim gemegant.
Entre unes cases tapades,
un formigueig lluminós,
una fusta fort colpeja,
ens farà trontollar el cor.
Epitafis
Ho sento, no respondré cap e-mail.
Estic content, m'han posat amb els musics.
Sóc aquí perquè m'han desterrat.
Avui m'he llevat neguitós.
Si vols, t'ajudo a fer memòria.
Una mica més i caic del taüt.
Em permet treure el cap?
Necessito un ciri, ja l'encendré jo.
Per molt que ho demanis, no signaré.
No dono dades personals.
L'ordre
19 Febrer, 2009 20:08
Publicat per jjroca,
Aproximacions
L’ ordre:
1) És el desar continu sense esperança de canvi.
2) És una bona excusa per començar una baralla.
3) És una despesa responsable i estèril.
4) És la manera de posar les coses sense destorb.
5) És una lluita ferrenya i irresponsable.
6) Dignifica uns i emmalalteix la resta.
7) Ha d’existir sempre en espais petits.
8) És una mena d’ensinistrament.
9) Posa tanques sense ovelles ni pastor.
10) És molt necessari per endevinar com erres.
Dos poemes de tarda i deu pensaments divins
17 Febrer, 2009 11:06
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sóc la darrera tarda
Sóc la darrera tarda
que viurà amb tu,
els ulls els tinc de ràbia,
com sec vençut.
He anat tota la vida
per viaranys,
he aplegat encara
sense fer tard.
Tu has eixit valent
cap al migdia,
ara, ets trobes sol
sense cap guia.
Ha passat, al teu pas,
la jovenesa
i, trobant-te eixerit,
ha anat de pressa.
Et trobes al camí
on fa baixada,
la llum ja no t'espera,
fas mala cara.
Els amics han fugit
cap a ponent
i tu restes aquí
de cara al vent.
Sóc la darrera tarda
que viurà amb tu,
el missatger s'atansa,
acluca els ulls.
Passa la tarda
Passa la tarda callada
i bufa ja el ventijol,
la velleta seu a casa,
la fadrina cerca el sol.
Entre penes, calç, fatigues,
vaig passant pels carrerons,
per ells passa qui m'oblida,
per ells ve la poca sort.
He estat part d'aquestes hores
que ens porten per l'encís,
els rics compten les mesades
i nosaltres els sospirs.
La porta gruny de vegades,
la finestra fa un xerric
i les dones miren, preguen,
que tot s'acabi avenint.
Els homes, que cafetegen,
s'enfilen a dalt del cim,
com s'estavellen quan cauen
i no queda res per dir.
Pensaments divins
Es recomana morir-se al vespre, estem de vacances.
Si no porteu guia espiritual, és millor que restéssiu a casa.
Noia pecadora precisa àngel comprensiu.
Comencem el rosari, la gràcia ha trobat un embús.
Déu no aprendrà a ballar, mai troba parella.
Satanàs deu dormir, he trobat les banyes a la tauleta de nit.
Déu es troba bé, ha completat el psicoanàlisi.
Estic provant d'anar al cel sense fer massa soroll.
Els rics no poden anar al cel, haurien de millorar els hotels.
La Verge no sap que es portarà aquesta Quaresma.
Dos poemes de mans i deu pensaments educatius
14 Febrer, 2009 19:43
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Es tornen ocells
I ja es tornen ocells
les mans d'enamorada,
van volant pels cabells,
apleguen a la vesprada.
Com s'obren a la calor,
es tanquen a la tardor
per a prendre la dolçor,
per amagar la basarda.
Mans que, alhora, bateguen
per un espai indecís,
en parar-se, com onegen
les cabòries de l'amic.
Mans que porten les hores
apinyades i un escrit,
ara, dirà tantes coses
quan no sabia el que dir.
Mans de la nova mestressa
més que plena d'enrenou,
on no parla la feblesa
perquè ella tot ho pot.
Mans, per sempre amb els fils,
veuen anar les jornades,
encara avui prou cansades,
acaronant els seus nins.
Mans em porten a la casa
la més gran de les clarors,
mans escampen dolç amor
i recullen la desgana.
Mans, en aplegar la nit,
converteixen una cambra
en un palau on s'amaga,
rere la lluita, el sospir.
Altre cop voleien alts,
els ocells de blanca ala,
de la dona enamorada,
farà joia en nostres llars.
He vist
He vist la primavera als ulls
d'una noia que desperta,
en sentir tots els ocells,
en créixer la fulla tendra.
He sentit la calor de la carn,
amagada a l'hivern,
el frec suau d'unes mans
colpejades pel gran fred.
He mirat, he trobat tot un poble,
nova gent, un xiscle estrany,
una nova infantesa
que s'allunya de la llar.
He viscut, en les passes del matí,
una terra endolcida,
un aire amorosit
que el cos feia volar.
He volgut retrobar-te com ahir
sota els arbres del passat,
vull reviure mil moments
de tebiesa i vanitat.
He sabut, a les ombres del camí,
esllavissar-me de bon grat,
gronxar-me enmig l'oblit
per a sempre a tu arribar.
Sóc aquí!, eterna dona que reculls
els pensaments més fervents,
els propòsits més conscients,
els aculls vora el teu pit.
Estimada vila nostra:
Com vull creure en un demà,
un renàixer i un tornar
per ser sempre primavera!
Pensaments educatius
Ensenyeu-los, ben bé poc, però sense pressa.
Els pares volen nois savis unidireccionals.
És tan bona la llibertat que necessito més presons.
El problema de la sínia és quan el ruc treu més aigua que l'home.
Els nens tenen tants llibres que no n'estimen cap.
Algun dia pensarem que és millor un arbre que tres llibres.
Algun científic descobrirà que els ordinadors haurien de prendre el té.
No pregunteu com és un nen si no coneixeu els seus pares.
Hi ha dos tipus d'éssers: Els qui vesteixen per fred o per distinció.
Ensenyar és desar els dubtes on no fan nosa.
Dos poemes interessats i deu epitafis
12 Febrer, 2009 15:43
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Hem après?
Hem après, potser,
que la lluerna vola,
el riu ressec gemega
o quan la dona plora?
Tot i així, què hem sabut?,
si tot l'entorn és boirina,
uns es cansen per fer obra,
quan comença, esdevé runa.
Som vells fruits: es recullen
i s'escampen per la terra,
ara serem segadors,
però abans estàvem herba.
Si avancem un xic encara,
allunyem el sofriment,
es precisa qui colpegi,
un qui rep, necessitem.
Aprenem avui i ara:
Trepitjar, trepitjar fort;
creure, per sempre amb la sort,
engegar costum i fada.
S'ha de pecar de valent,
innocentment penedir-se,
per sortir-se'n de l'infern,
per donar pau i proïsme.
Emmalaltir de bon grat,
produint, puix és civisme,
no deixar suor perduda
sense obtenir benefici.
La noia
I la noia, que s'allunya,
ara és bruna, ara és rossa
i, encara que grassoneta, com s'afina
en els ulls del seu voler.
Duu una brusa de batista,
una falda acampanada,
un neguit a la mirada,
el remuc que fa un xisclet.
Ara passa, tota sola,
carrer avant, per la murada,
trontollant per la vorera
perquè cerca el seu promès.
Sóc finestra tafanera
que, ben sola, passa el temps,
en sentir-la, com trascola,
com l'envejo, em corprenc.
Epitafis
Entreu amb el carnet a la boca.
Zona desidiosa.
Descansi amb pau: Je, je!
He decidit no ser-hi.
No patiu, ja m'estic acostumant.
Només penso amb els teus ossets.
Estic completament d'acord amb tu.
Si vols, no discutirem més!
He anat a explicar-li al metge.
Senyor jutge: Sóc aquí contra la meva voluntat!
La veritat
10 Febrer, 2009 11:08
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La veritat:
1) És la darrera casa del darrer dia.
2) Porta a tots els homes a una casa on no es troba mai la clau.
3) Està escrita en un núvol que mai passa per sobre.
4) S’amaga, discretament, en un bosc de mentides.
5) Sempre arriba on no hi ha ningú.
6) L’he posat en un calaix i no recordo quin.
7) Acull les nostres misèries i les omple de suposicions.
8) Sempre va a dormir a la casa del menyspreu.
9) Fa ploure els dies de sol i nevar els dies de calor.
10) Compra el pa a la bodega i el vi a la fruiteria.
11) Pesa tant que ningú la pot suportar.
12) És el fi de la ignorància i el principi de la preocupació.
13) Ens porta al regne inconegut, desitjat i darrer.
14) Fuig de nosaltres perquè no podem cobejar-la.
15) Ens sobta, ens repta i avergonyeix.
16) No s' afilia ni s' agrega ni es posa de part.
17) Viatja d' incògnit i arriba quan dorms.
18) És tan prudent que no gosa fer nosa.
19) És l' única deessa que mai està al seu temple.
20) És una bella visió multicolor i plural.
21) És completament adaptable a les necessitats humanes.
22) Em fa creure que és amb mi, però es perd sovint.
23) Viatja de cap a cap i es perd en un regne estrany.
24) No es ven a cap bandera ni es compra a cap mercat.
25) Em pica l' ullet, calla i fuig.
26) No té pressa en arribar ni ganes d' instal·lar-se.
27) Ho veu tot, ho mostra tot, però no explica res.
28) Puja altes escales i es perd pel fumeral.
29) Ni em creu ni em vol ni m' espera.
30) Neix mentre es va morint.
Dos poemes descoratjats i deu pensaments divins
07 Febrer, 2009 12:29
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Em trobareu
Em trobareu agafat a la vida,
colpejant-me un vent de llevant,
amb somriure furtiu i gegant,
amarat d'una pluja marcida.
Em veureu plorant en silenci,
un deliri que es torna sagnant,
una freda suor sota el llavi,
una llarga agonia cantant.
Mirareu com s'esberla una imatge,
com s'esborra un signe regnant,
obrireu la finestra estadant
per deixar així eixir mon coratge.
És gran
És gran la fosca
quan vessa els teus costats
i es perd per signes
de la indiferència.
Tu ets la llum,
la llum i el caliu
de les nit d'estiu
i primavera.
Quantes engrunes
han dormit al teus peus,
han emplenat els desitjos
d'un cos furtiu i reposat?
He trobat la força
d'uns llavis tebis d'enyor
que volien contar-me
totes les històries.
Pensaments divins
Si voleu anar al cel, regalen cadires per assistir a les processons.
Si heu d'entrar a l'infern, deseu la roba a consergeria.
Satanàs està preocupat, ha trobat una Bíblia a la cambra de bany.
Déu sempre baixa a les glòries.
Tres dimonis han demanat la baixa, hi ha una epidèmia d'optimisme.
Satanàs vol fer un equip de pecadors decidits.
Déu ha trobat deu armaris de fe perduda.
Déu demana més seny a l'hora de confessar-se.
Satanàs busca dimonis sense cap mena de remordiment.
Déu vol travessar "La llacuna Estigia" sense pujar a la barca.
Dos poemes acompanyats i deu pensaments educatius
05 Febrer, 2009 19:28
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ella
Ella és amb mi, potser,
perquè la mar és feixuga,
perquè li plau el saber
que sóc jo el qui remuga.
Ella és amb mi, potser,
perquè li escau el que penso,
perquè jo sóc el deler,
ella és la pausa i la sento.
Ella és amb mi, potser,
perquè se sent molt marona
i sota un cos de muller
sent l'amor com l'abraona.
Ella és amb mi, potser,
perquè li plau i li agrada
retornar-me en un guerrer
i, en mirar-la, conquistar-la.
Ella és amb mi, potser,
perquè també surt el sol
i fa fruitar, el seu poder,
tot el que banya i adorm.
Ella és amb mi, potser,
perquè estima i tant si val
que jo sigui un mentider,
un captaire o un sidral.
Ella és amb mi, potser,
perquè li sobra l'amor
i, encara que sóc dolent,
ella ho sap, ho fa de cor.
Ella és amb mi, potser,
perquè des de dalt ho mana
Aquell que tot ho repara,
ens coneix, sap el perquè.
El silenci
El silenci, que m'has dit,
m' omple de joia i orgull,
és un repte de l'estima,
ara em deixa dir: Et vull!
Poques coses tinc a mida
com per fer-te el meu redós,
m'ofereixo com l'engruna
que t'envolta tot el cos.
Si el teu cos és el silenci,
el silenci és paradís,
el qui guarda les paraules,
és a punt de compromís.
No em diguis, amor, encara
el camí per on anar,
ara dormo vora teu
i la pausa em fa somiar.
Pensaments educatius
Aproveu el suficient per no fer saltar butllofes.
Ells, més endavant, us han de fer la vida suportable.
És posar temps i ensenyareu pares i fills.
Un té l'esperança d'anar un dia a l'escola i no penedir-se.
La feina ha de portar la pau, no la riquesa.
No patiu si la vostra saviesa encara no pot sortir del receptacle.
Fet i fet, ara només escolten els rucs.
Enganyeu-los, dieu-los que: potser demà, no hi sereu.
Déu va posar el món, no crec que pensés en éssers intel·ligents.
La saviesa és un vaixell que no precisa timoner.
Dos poemes de carrers i deu epitafis
03 Febrer, 2009 21:23
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Carrers
Carrers de poble,
s'han vestit de vells,
els joves són fora,
la lluita va amb ells.
Darrere queden feines,
davant, final de mes,
enllestiran la paga,
per a tornar al mateix.
Es queixen de la seca,
dels lladres, de l'hivern,
dels fills qui no els escolten,
de tot allò que es perd.
Així passaran dies,
esperen aquell temps,
és quan els fills retornen,
emplenen els carrers.
Carrers de poble
Els carrers del poble on visc
porten escrits als costats,
històries d'amor, de lluita,
de joies i adversitat.
N'hi ha que són plens de vida,
d'enrenou i de pujança,
n'hi ha que moren com mor
qui ha perdut tota esperança.
Uns jeuen en el quitrà,
el símbol de la neteja,
perquè no pot embrutar
allò que mata la terra.
A la fi, s'ha de guanyar:
en la mort d'aquell mig poble,
altre poble creixerà
perdent terres de conreu,
això si no ho para Déu,
és l'únic qui ho sap parar!
Epitafis
De fet, era més maco.
Sóc aquí perquè vull!
Em trobo com desanimat.
Crec que, amb vitamines, em refaré.
Necessito una brigada del ram de la construcció.
El ram bonic el tinc a la saleta.
Tanquem per rebaixes!
Demaneu el vostre torn.
Ja t'ho vaig dir la setmana passada!
No espero menys de tu!
El tresor
01 Febrer, 2009 20:04
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El tresor:
1) Només fa nosa a la casa dels miserables.
2) Ocupa massa lloc per no ser contemplat.
3) Té dificultats per sortir del cap i anar a la mà.
4) No necessita campanes per ser rebut.
5) Sol perdre’s quan el treus de la seva caixa.
6) No vol llums encesos ni foscors impenetrables.
7) És l’obra més ben definida de la creació.
8) És la més dolça de les ambicions.
9) Volia ser un nen, però es va fer massa gran.
10) Només cerca els ulls del seu amo.
11) Mai troba el lloc ideal per poder- se amagar.
12) No triga gaire en cercar nou pretendent.