Dos poemes tímids i deu epitafis

04 Novembre, 2008 12:09
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Faré el paper de promès


Ja ho sé que tinc el cor fred

i tot i així, em suportes,

però avui em faig valent,

em despullo de cabòries.

He de resseguir el carrer,

arribaré a la plaça,

sense donar cap paraula,

faré el paper de promès.

Demanaré una rosa,

em posaré a caminar

i, en arribar-hi a la porta,

a les mans l'he de deixar.

Potser no ho faré més,

puix no és feina per a mi,

però si trobo el teu sí,

continuaré l'any vinent.


Ella no ho sap


Com li onegen les faldilles

quan em passa pel davant

i, tot passant, deixa flaire,

et convida a girar el cap.

La segueixo i, rondinaire,

vaig darrere, carrer avant,

m'aturo quan ella entra

i, en sortir, faig el què faig.

Quan la compra és acabada

i, cap a casa, se'n va,

l'acomiado, tot mirant-la,

i li engego un: Fins demà!

Ella no ho sap, la festejo,

com l'estimo de debò,

sols em falta decidir-me

per mostrar-li el meu amor.

 

Epitafis

 

Si porteu bones intencions, podeu passar!

He provat de ressuscitar, almenys, sis cops.

Ara, no tinc problemes amb les llengües.

Fa anys que mato el temps.

La dona insisteix: Vull una escombra nova!

No vingueu demà, hi ha vaga d'enterramorts.

Segurament ens volen proposar un negoci.

Sempre estic disposat a rodar pel·lícules de por.

M'estava preguntant: On aniré a parar! 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La segona lletra de cotxe: