Dos poemes mortals i deu pensaments educatius

18 Octubre, 2008 11:56
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Ahir

 

Ahir, quan va tornar,

va veure la mirada

d'un negre i profund mar,

atén que trenqui l'alba.

Com fulles melangioses,

el darrer ball mouen,

aquells ocells que fugen,

trencant tot l'infinit.

Tardor, un plor s'acosta

del més pregon del llit,

la mà està ben morta,

esdevé el gran crit.

La lluita ha estat completa,

l'enemic vençut,

la senyera desfeta,

quin combat més curt!

Recull la dalla i torna,

seguint pel cel obert,

a la darrera casa, ho posa:

Avui, encara manca gent!

 

El camí

 

El camí, que he de seguir

fins al costat del meu Pare,

es fa més curt per la nit.

Aquells records de l'infant,

que per la vida ensopega,

els aniré recordant,

assegut a la llum del foc,

amb la mirada perduda

en les entranyes d'un got.

Amic de tota la vida,

mai l'hauré de deixar

fins que acabi la partida.

I, a tombs a tombs, li diré,

borratxera d'un sol dia,

per què he begut?, ja no ho sé.

Un plor que no acaba mai,

ben dintre del cor s'escolta

i  va dient: Tu rai!,

mentre, et tanca la porta,

deixant tan sols el badall

de la darrera resposta. 

 

Pensaments educatius

 

Prova d'explicar-ho, per si algú ho vol entendre.

Calculen, acuradament, l'efecte dels pals a les rodes.

Si un d'ells ho endevina, els altres ja li faran saber.

Crec en la pau, però visc lluny de l'escola.

El llapis corre i les errades volen.

Mai pregunteu el que no voleu que us contestin.

Volem savis muts i muts sords.

No vull perdre, però he de viure.

Tinc alumnes, però no tenen gana.

Un mal divendres pesa menys que un bon dilluns. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La segona lletra de cotxe: