Dos poemes sentits i deu pensaments divins

03 Novembre, 2008 07:01
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Altrament


Altrament el cor em dol

per tenir tan gran follia:

el veure com surt el sol

tot mancat de companyia.

I jugant al triple joc,

han anat tancant les portes,

carruatges per un pont

de gom a gom, plens de soques.

T'he volgut i no he sabut

reconèixer el pensament,

estimat inapetent,

per les despulles m'has dut.

És ben just trobar partida

i, de ser-ho per igual, 

les coses bé que em val mal

i se'm duu forta brunzida.

Tu m'estimes, tot pot ser,

jo sospito d'amagat

i no trobo l'entrellat

que m'allunya per no ser.

Sentiment a ran de galta,

melangies sota el llit,

un recordo que t'he dit,

aquest lloc on no faig falta.

Ets suficient i és greu

per a mi l'estimar-te,

sóc poruc soldat a peu

que s'allunya en escoltar-te.

Camí que, és llarg camí

aquell que acaba en els braços,

caminant, on vaig, mesquí,

sinó desfent-me en pedaços?

En sortir d'un doll m'aixeco

i m'asseco, tot pensant:

on serà l'amor més gran

d'aquell cor al que jo prego?


Amor em diu


Amor em diu:

Vine aquí!,

plaer em xiscla:

Fot el camp!,

dolença em plany:

Guaita vailet!,

enveja brama:

Que n'ets d'humà!

Sospira el vent

cap al Montsià,

com tomba el cos,

es vincla el pas.

Passa la tarda,

tant suaument,

mentre s'acosta,

de nou, el fred.

Massa que em costa,

posar-me a anar

a casa seva,

on és l'amant?

I moure el joc

que, per ser vell,

es mostra jove,

sempre punyent.

Es posa roig

tot el deliri,

el coll s'inflama,

quin boig martiri!

Volem dels llocs

fer-ne un de sol,

la lluita és ferma,

quina escalfor!

Desig reposa

després l'assaig,

la força amaina,

resta la pau.

El cor es perd

pel paradís,

fosques clarianes

surten del pit.

Ara, la guerra

ha començat,

conquerir toca

tots els sentits.

Amor no em deixa,

tot sembla gran,

mai cap empresa

iniciarà

amb tanta empenta

com l'estimar.

Més val que cremin

els rius de foc,

més val que cremin

que estiguin morts.


Pensaments divins

 

Déu ha de ser anglès: Estima tant el teatre!

Satanàs no entén perquè dos juguen al tres en ratlla.

Ahir em confessà Satanàs, m'ha posat vint pecats de penitència.

Déu està confinat: crec que els forats negres creixeran.

El purgatori s'ha quedat buit: han començat les rebaixes.

Satanàs, no és així, tu no ets "Calimero".

Volia anar a l'infern, em falten cinquanta punts.

Sant Pere està amoïnat, li he dit que no tinc clauer.

Els àngels de dretes no accepten nens pobres.

Tres ànimes pures han demanat separació de béns. 
 

 

 

 

 

 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: