Dos poemes i nou pensaments educatius
04 Maig, 2008 15:53
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Cal lluitar
Té el cos tendre amb calor creixent,
veu com l'amor li fuig cada dia,
encara que és d'hora per perdre alegria
cerca, a cada cara, un príncep valent.
Té quinze anys només i sent la follia
de viure de pressa, de pressa, de pressa,
no cal dir que el món alhora li vessa
un retall d'ensurt, un de companyia.
Els ulls fan mil clucs i onegen
uns cabells guarnits amb flors de jardí,
ella és amatent i, dintre el seu si,
nota uns aldarulls de somnis que neixen.
Arriba el cavespre davant d'un mirall
on un roig candent els llavis adorna,
hi ha en sa tendresa pensament de dona,
es posa tibada, oprimeix el tall.
I surt al carrer per trobar el seu noi,
tornant a la casa més alegre o trista,
i, quan jeu al llit, el cor ja la crida
per lluitar demà, per trobar l'heroi.
Ara passa
Ara passa,
com em queixo
dels treballs
i dels neguits.
Ella és maca,
ben plantada,
una trena
li omple el pit.
Ara seu,
em deleixo
dels companys
i dels amics.
Ella em mira,
se n'adona
la somio,
em somriu.
Pensaments educatius
He provat de suspendre'n un, però pesava massa.
Semblen escoltar-me, quina part del cervell els deu funcionar.
Ells saben que he de tenir una hora baixa, es cansen de cercar-la.
Els pares volen que aprenguin, em pregunto: Què?
Els ensenyo a respirar, però s'ofeguen.
Tinc dubtes d'entrada, però surto amb facilitat.
Arriben els alumnes, és millor enfilar-se de seguida.
No estic enfadat, però encara no ho endevinen.
El nen no ve a l'escola, el solen portar.
Dues nadales i deu pensaments divins
02 Maig, 2008 15:13
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
A la fullasca seca
A la fullasca seca,
que viu vora del riu,
li surten noves ales
per a fugir del niu.
Són tardes de desembre
que deixen, a l'hivern,
núvols desfets amb fred,
ovelles dalt el cel.
Quan el flabiol ja sona,
amunt i avall serrats,
s'acosten les minyones
arran del pou gegant.
Els surten les cançons,
els brollen dolços balls
i porten els pastors
ramats per abeurar.
Quan la fullasca arriba,
al vespre per Betlem,
es troba en un pessebre,
gelat, noi innocent.
La mare l'acarona,
el pare foc encén
i l'àngel, que és a fora,
a tots ho va dient:
Pastors, criats, poncelles,
és nat el fill de Déu,
Maria és la mare,
el pare és Josep!
Li entren les poncelles
formatge, mató, mel;
li porten els pastors
el més petit dels bes.
Per a passar la nit,
li omplen el bressol
amb palla de la bona,
flassada de cotó.
Per tal de tots mirar-se'l,
posada hi ha una llum,
és la mirada dolça
que per arreu s'esmuny.
Li omplen tot l'estable
de somnis i entrebancs,
és el darrer culpable
nascut per als humans.
I la fullasca corre
cap a Jerusalem,
cercant la creu de fusta,
gelada, impotent.
Aplegar a Betlem
Aplegar a Betlem seria
com engegar un cor ardent,
amb les gràcies de Maria
i les presses d'en Josep.
Arribar just al pessebre,
a l'hora de l'infantar,
per a mi, seria el rebre
una angúnia, un esglai.
Veure néixer un minyó
de forma tan natural
fóra aquesta l'ocasió
de conèixer bé el Nadal.
No el Nadal de vins dolços,
de galetes i torrons,
parlo d'aquell dels mandrosos,
d'hospitals i de presons.
El Nadal d'aquella església
que viu sola en una vall,
que per fora es va fent lletja
i per dintre és un mirall.
Pensaments divins
He acomiadat a tres dimonis, no em saben temptar.
Déu és omnipresent, és difícil no fer-li la traveta.
Em comenta Jesús que tornarà, però de vacances.
Hi ha ofertes al cel: Un amén per tres rosaris.
Déu amplia l'univers, els terrenys són bon negoci.
Els rics no poden anar al cel, no hi caben.
No disgusteu a Déu, recordeu com plorava al diluvi.
Déu sap que sóc pecador, almenys s'ho pensa.
Déu vol que vagi a l'infern, estic estudiant ofertes.
Déu ha decidit prescindir de la bústia electrònica.
Dos poemes i deu epitafis
01 Maig, 2008 18:55
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Bel
Nau que, en el sec,
al cel t'ofereixes
amb un sol carrer
tort i silenciós,
ja l'estreta serp
que, vers tu, em porta
s'omple de teules,
ciment i maons.
Campanes del bosc,
que el peu et guarneix,
sonen ben llunyanes
en un fons que es perd.
He vist els teus gats
mandrosos d'un sol
que troba la vella
en fils i records.
No crida el rellotge
car no té coratge,
avui com ahir,
com demà, com l'altre.
Les passes perdudes
m'han dut al davant
d'una plaça, on l'herba,
vestit li ha posat.
La vella no mira,
puix no vol trencar
el somni de mesos
sense un despertar.
He fugit per patis
rojos, enrunats,
les portes obertes,
entrar m'han deixat.
No he volgut romandre
en terrenys ingrats
on ni aigües canten
dolça soledat.
M'imposa el silenci,
del poble d'estiu,
a l'hivern, quan goso
trucar el mort en viu.
Si fóra bo morir-me
Si fóra bo morir-me
dormint, de matinada,
sense trencar el somriure
quan fugi, subtil, l'ànima.
Deixar el full escrit,
la pàgina tancada,
la persiana baixada
i, lluny, tot enemic.
Pujar per fi al terrat
i, per tota teulada,
deixar aquella abraçada
que mai havia donat.
Esbatussar la porta,
endur-se'm el llevant
vestit com un gegant,
ben ert com una soca.
Empolsimar els camins
per on ahir passava
i dibuixar en els pins
aquella mar tan blava.
Anar d'un lloc a enlloc,
venir de tard a d'hora,
trobar el molt al poc
i la claror a l'ombra.
Ser vell per ser minyó,
estèril per fruitós,
amable i enfadós,
no ser-ho, per ser tot.
Epitafis
He superat la claustrofòbia.
Senyor jutge, li prometo que no fugiré.
Ara tinc una estona lliure.
Ni recordo si he escrit les memòries.
Estic aprenent a no fer res.
Algú sap dir-me on tinc el cap?
Tinc vida eterna, no sé on posar-la.
M'he tret un bon pes del damunt.
Estic content, ja no m'estic morint.
Deixeu les flors afora, tinc por de les abelles.
Un poema i tres pensaments
30 Abril, 2008 10:49
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Paraula damunt paraula
Paraula damunt paraula,
una pila sense fi,
escrit al damunt la taula,
la taula se'n riu de mi.
Fereixo el paper i embruto
la blanca claror del full,
no ho sé perquè aquest currull
de lletres que tombo i giro.
Sóc obrer del tot ridícul
desfent un llapis gandul,
l'arrossego per la força,
a la fi, és malastruc.
I la goma que es deleix,
sempre callada i jeguda,
quan l'agafo no diu res,
però parla, tot sent muda.
Quants pateixen i, a la fi,
tot s'ha d' acabar igualment,
davant els ulls de la gent
o al fons de la paperera.
Potser tindrà bona sort
el full d'aquesta aventura
i, fins i tot, servirà
per envoltar l'entrepà
o bé la llaminadura
d'aquell obrer diplomat.
O per a tapar el forat,
a l'entremig d'un diluvi,
d'aquell pobre dissortat
que va perdent son calçat
i va prenent l'humitat;
això, ho penso d'antuvi.
Pensaments educatius
Té poca memòria, contesta abans de preguntar.
Està pensant, procureu no despertar-lo.
El mestre vol més educació, sobretot quan crida.
Enhorabona!
30 Abril, 2008 10:01
Publicat per jjroca,
General
Si pots llegir aquest missatge és perquè el procés de registre s'ha realitzat correctament. Rep una cordial benvinguda!