Dos poemes de poncella i deu pensaments divins

21 Octubre, 2008 12:36
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Poncella agradosa


I com dir-te ara,

que l'amor s'allunya 

de la casa on sóc

a la casa on va,

que el temps em traeix

i no et veig passar

pel carrer on anaves,

pel carrer estimat.

Com els ulls tremolen

de tant esbrinar:

quines coses dius?,

quines coses fas?

Sóc per tu vençut,

és el meu somiar

trobar-te molt sola

i dir-te: Em plaus!

Ni poques paraules,

buscant, he trobat

que mostrin, per tu,

la dolçor, el grat.

Poncella agradosa:

mostra'm el camí!,

tinc ara la joia,

em sento feliç.

Aquella que passa

Dintre d'eixa casa,

viu el meu amor,

no porta disfressa,

es mostra agradosa,

pot ser és una rosa

del preat jardí?

No diguéssim més

que tot ho endevina

i sembla amanida

a fer-me un heroi.

Sóc home cofoi

que passa per terra

i busca, per tot,

el sentir-se rei,

jegut a l'herbei

tot mirant la gràcia 

d'aquella que passa

i viu dintre meu.


Pensaments divins


Necessito anar al cel abans de morir-me.

Satanàs no em saluda, diu que pequi més.

Fins al cel, arriba la crisi del totxo.

Déu està enfadat, no li accepten el pla de pensions.

Satanàs vol canvi d'imatge: Farà calderes amb microones!

El dimoni no ho entén: Jo no vull anar al cel!

Vaig provar d'anar al cel, però em cansava.

Déu ho té clar: Vol paternitat compartida.

Déu no vol guerres, no li entra el casc.

Es demana no fer pecats complicats. 

 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos vegades 5 fan: