Dos poemes de joguina i deu epitafis

30 Octubre, 2008 20:19
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Ara, em deixa


Ve la nit i, avui, em troba,

com cada dia, segut aquí,

els dies passen, passa la feina,

passarà el somni que viu amb mi.

He estat guerrer de guerres llargues

en un país on faig l'oblit,

ella em mira i tot és festa,

però em deixa i resto amb mi.

És la joguina que més estimo,

però és poruga, no vol lluitar,

la portaria al carrer ample,

però és tossuda, no vol anar.

Jo que li parlo de mil viatges,

cent aventures, deu mines d'or,

ella demana: Jornal i sostre,

un llit de fusta on posar el cap.

Entre les lluites, les hores baixes,

aquella feina que no té fi,

els ulls com ploren poques vegades,

el plorar massa està mal vist.

Avui, no canto, tinc les rancúnies,

em bastonegen noves de cor,

ella, que omplia tota la cambra,

diu que ja es cansa, se'n vol anar.

Havia estat noi que rondina,

passat mil hores al seu davant,

ara em deixa, tot és distant,

com peno i planyo, ella m'oblida. 


Joguina


La mirada matussera,

el caminar de gairell

i, enmig de tanta gràcia,

unes ganes, una fe.

Mai ningú me l'amenaça

ni l'empaita ni parla mal,

ella està sola, asseguda,

no es vol acomiadar.

Si digués que parla molt,

mentiria i ja no cal,

ara es recull sense esma,

tot i plorant, ja se'n va.

Ha estat bona joguina,

moltes tardes hem jugat,

ara de mi ja l'allunyen

segrestadors dels meus anys.


Epitafis


Sóc president de la societat: Morts oblidats!

Si has de portar flors, aprofita les ofertes.

Segueixo pensant que no és el meu lloc.

He oblidat l'aniversari de la dona.

Em pregunto si podré renovar-me el carnet.

Vine i dona'ns una alegria.

He perdut l'enteniment.

Us recomano venir a la primavera.

Vull sortir per cavar un pou.

Busco jutge que m'allunyi de la sogra. 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital d'Espanya: