Dos poemes de pluja i deu pensaments educatius

24 Octubre, 2008 21:53
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 
Les carones dels amics
 
Quan la pluja és prop de mi,
com vaig sentint, de vegades,
les hores més que pensades
que m'allunyen del tou llit.
Quan el núvol vell colpeja
sa fruita contra els vidres,
m'empresonen les ferides
d'aquell temps de llarga enveja.
Era l'home qui parlava
d'un càstig vell i punyent,
era la volguda gent
qui tot de cop ho esmerçava.
Un cop fuitades les hores
d'aquells anys d'eterna seca,
és quan veig per la finestra,
com s'esguerren els qui ploren.
Els carrers s'omplen de rodes
amb els més variats colors,
accentuen les olors
les mil cuines de les cases.
Els carrers són ara rius
i les places són desertes,
com passen, mig descobertes,
les carones dels amics. 
 
Pel camí del riu
 
Pel camí del riu,
quan la pluja cau,
passa aquella dona
de trescar suau.
Ella va farcida
de treballs d'amor,
cal llevar-se d'hora
per anar on ell dorm.
Cal encendre el foc,
escalfar la llet,
cal soroll de cor
quan el té despert.
Ara sóc el full
on, somiant, sojorno,
veig l'amor com bull
i de fred em moro. 
 
Pensaments educatius
 
Prepareu la classe, queda millor si l'heu de llençar.
Potser sortirem del mite, però els convencerem? Mai
Ells no saben on van ni diuen on els hem de portar.
No perdeu temps ordenant alumnes, ells ja es classifiquen.
Les parets de l'escola haurien d'ensenyar força.
Si un dia demanen feina, procureu-vos un termòmetre.
Els ulls oberts no tenen perquè estar connectats al cervell.
Necessito més temps per prendre forces que per anar.
Ensenyar és el punt mig entre el son i el desesper.
Una classe és l'eternitat entre dos timbres. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El segon mes de l'any: