El col·leccionista
12 Maig, 2009 13:05
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El col·leccionista:
1) Prova de ser ric en una cosa sola.
2) Accepta, pacientment, la immensa diversitat de cada ser.
3) Mai espera ni desitja acabar l’obra.
4) Es passa la vida esperant la peça única.
5) Només perd el temps quan no el troba.
6) Necessita massa espai per tan poca variació.
7) Té pocs amics i suficients envejosos.
8) Vol passar de ser un a ser el.
9) Gaudeix massa per ser bo per als altres.
10) Té por de consumir més del que necessita.
Dos poemes de porquets i deu pensaments divins
10 Maig, 2009 19:36
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ens parla del paradís
El sol es lleva ferotge
puix la lluna l'ha deixat,
ella és bona companya,
però ara s’ha enfadat.
La jove calor desperta,
arribat el mes de maig,
el pinso va per cadena,
és menja de mal menjar.
La truja potser més vella
ens parla d’un paradís,
sota l’ombra de cent roures
a la vora del camí.
Allí, passaven poncelles,
noies de vestit florit,
amb un cistell de cireres,
ben maco, ben eixerit.
Tota la plana gaudia
d’un camp que anava marcint,
engroguien les espigues,
es cansaven els veïns.
Ara, solet, a la granja,
sense amiga ni company,
vaig passant les hores baixes,
allí, em deixen i se’n van.
Porquet de mena
Diria: Porquet de mena,
de l’orella fins al peu,
ni passo gana ni pena,
tinc prou clar el pensament!
Sé aplegar farcit de gla
a la porta del davant,
camino guaitant-ho tot,
tinc la força d’un senglar.
Cada dia ve un senyor,
ens observa i se’n va,
en aplegar els dissabtes
ens agafa i a pesar.
He fet munió d’amics,
de tant en tant, com se’n van,
van a les granges dels rics,
allí, els donen goig i pau.
Un prou jove i ensopit,
que badalla per la son,
diu: Mira, els qui no hi són,
eren bells i presumits!
Enveja, li dic que té,
puix a ell no han convidat,
és el sentiment porcí:
Tenir ràbia al més gran!
Pensaments divins
Als jardins de l’ infern, només tenen plantes al·lucinògenes.
Satanàs ha presentat la nova temporada en temptacions.
Déu està amoïnat, no rep els senyals de les emissions eclesiàstiques.
A l’hort de les oliveres, han obert un punt de trobada.
Satanàs vol un any sabàtic o llunàtic.
Al cel, no hi ha contaminació, almenys, oficialment.
Déu no fa viatges astrals, sempre es passa de llarg.
Des del diluvi, al cel, racionalitzen l’aigua.
El darrer segle, Déu ha perdut un cinc per cent d’audiència.
Satanàs no veu clar això de la T.D.T. (Te Deum ...)
Dos poemes d'alumnes i deu pensaments educatius
08 Maig, 2009 20:24
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Entre les mil flors,
el sol que tremola,
no vol anar a escola,
el mestre fa por.
Mireu com li plau
fer la festa grossa:
Ni llapis ni bossa,
un retall de verd.
El sol és així:
Tebi, entremaliat,
rabiós, enfadat,
enemic del fred!
Es lleva, com sempre,
airós, pel llevant,
enorme elefant,
grandiós i maldestre.
El mestre li parla,
li porta enrenou,
no vol temps de sou,
només un xic d’aire.
Viatjant obstinat,
tou i malpensat,
no vol travessar
un món de tenebres.
Ara l’acomiado,
segut, a ponent,
se’n va innocent,
el miro i el planyo.
Massa mosques
Massa mosques per fer escola,
massa ganes per jugar,
el mestre no ho sap copsar:
No volem portar la bossa!
Les orenetes s’afanyen
en un maig prou eixerit,
he anat a buscar l’amic,
duia son a les orelles.
Massa mosques per aprendre
els enters i els racionals,
què no ho saben que allí dalt
només apleguen les festes?
Les formiguetes deleren
camí amunt i camí avall,
la pissarra és tan gran,
ens fa perdre entre mil lletres.
El curs alenteix, es queixa,
només queden els ensurts,
voldríem els mestres muts,
ben cansats, avars de feina.
Pensaments educatius
Ells caminen sols, però volen anar a coll i bé.
Ensenyar no sé si és útil, però sembla prou entretingut.
Em costa posar-los al davant de l’ordinador i veure com els creixen els ulls.
Són déus petits i no volen altre món.
Hem aconseguit mal educats sensibles.
No us enfadeu, mai endevinareu qui els porta.
És qüestió de dies, arribaran on tots sabran massa.
Aprendre és una batalla sense tropes de reforç.
Estic tan content que no respondré cap pregunta.
Si pregunten l’hora és que entenen la flexibilitat del temps.
Dos poemes per morir i deu epitafis
06 Maig, 2009 17:02
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La Parca riu
La Parca diu, indolent,
sense pausa ni fatiga:
La calma tinc per amiga,
un redós on guardar el temps!
Troben dèria els humans
per saber on els conviden,
les tenebres endevinen,
a casa les tenen grans.
La Parca surt, impacient,
de la casa on sojorna,
vol trobar un cor de dona,
oblidant saber qui el té.
No haurà pressa en arribar
al portal dels desencisos,
de fet, ni donen pastissos
ni es convida a viatjar.
La Parca riu de valent
quan aplega el darrer dia,
cada mortal perd la guia
tots la cerquen a ponent.
Ella, el cos amanyaga,
per donar-li l’alegria,
tot dient: Em moriria,
a despit, sense basarda!
Estic fent nosa?
Em vull morir, si pertoca,
amb la carona tranquil·la,
sense saber si em crida,
sense escoltar qui pregona.
Agafaré mon farcell
amb un formatge i un pa,
al cel, farà mal anar,
si la gana et persegueix.
Pujaré per les escales
nomenades de Jacob,
vull tenir la bona sort,
d’aplegar i de trobar-les.
Encara que penitent,
li portaré minsa engruna,
embolcallada fortuna,
farcida de goig i fe.
En aplegar a l’ ampli cel,
allí, on hi ha la glòria,
he d’engegar la memòria
sense pensa, sense fel.
Si la porta es desclosa,
al dedins, he de passar,
si, en entrar, sento plorar
he de dir-ho: Estic fent nosa?
Epitafis
Encara recordo què féreu.
La vetlla fou prou aclaridora.
La vida és eterna, però segueixo aquí.
Fa dies, també era al carrer.
Per Tots Sants, volen fer una excursió.
Mira jove: Jo també me'n reia dels morts!
La veïna segueix com sempre.
Estic temptat de comprar-me una escombra.
Descanso amb pau, sense haver de treballar.
M'han dit: Aquesta beguda, ressuscita els morts!
La corbata
04 Maig, 2009 11:37
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La corbata:
1) És el tros de roba que separa els uns dels aparents.
2) És de tants colors perquè no té país ni creences.
3) Va començar sent maca i després clàssica.
4) Encara que sigui de seda, enforca.
5) S’enfila per la camisa i l’estreny.
6) Seria poca cosa sense nus.
7) Uneix el coll amb la panxa.
8) No demana ni menjar ni seure.
9) Crea amistança entre l’home i el mirall.
10) Intenta crear simetria en el cos.
Dos poemes de maig i deu pensaments divins
02 Maig, 2009 20:01
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Amb silenci
Amb silenci, aplega el maig
entre calmes i tempesta,
mai em canso de mirar,
la contrada és una festa.
L’oreneta matinera
anant d’aquí cap a allà,
tot cercant, sense parar,
millor lloc per casa seva.
La formiga, sense fi,
en un treball ignorat,
cerca i recerca nou gra
per camins, per la drecera.
La papallona m’ha dit:
Torno a volar sense pressa,
tinc en el cap el neguit,
he de tornar a ser la reina!
El blat oneja eixerit
honorat per la rosella,
un ocellet fa son niu
amb retalls d’una herba seca.
Així, avança silenciós,
enfeinat, el mes de maig,
com em llevaré mandrós,
em queda tant per somiar.
Digueu
Mare, digueu al sol
que els dilluns no porti pressa,
tinc encolats els llençols,
trigaré massa estoneta.
Mare, digueu al vent
que no faci tan soroll,
tinc dormit l’enteniment,
tinc melangies de cor.
Mare, digueu al mestre
que avui tanqui l’escola,
estic malalt i tinc febre,
no puc llevar-me ni gota.
Mare, digueu al metge,
que, per mi, no ha de patir,
la malaltia és prou tova,
ha de passar tot per mi.
Pensaments divins
Satanàs estudia obrir una oficina de reclamacions al cel.
Déu vol un altre món, està parlant amb gent de disseny.
Adam odia els cocs de poma.
Moisès no tornarà al desert sense G.P.S.
Jesús era bon mestre, però no va poder aprovar-los a tots.
Satanàs odia el carnaval, té gota.
No sé com s'ho muntava el dimoni per temptar Jesús enmig del desert.
Al cel, només obren les esglésies els caps de setmana.
He llegit "La veu del cel", mai hi ha males notícies.
Els jardins del cel han de ser, necessàriament, ecològics.
Un poema d'éssers i deu pensaments educatius
30 Abril, 2009 22:11
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Éssers
La divina providència
tot burlant-se’n de la ciència,
de l’home i del tarannà,
veu com la vida ens engega,
uns elements imprecisos,
per a fer-nos ben sotmesos
a la força del finar.
Uns éssers mai compromesos,
que no lluiten en cap guerra
escrita pel ser humà,
van de la casa a l’estança
tot guanyant en la balança
de la por i de l’esclat.
Els homes prou que s’afanyen,
volen haver la collita
de la dèria de triomfar,
però aquells petits ferotges
no troben porta tancada
i viatgen, mancats de pausa,
tot criant sense parar.
L’home crida, es queixa,
enmig ràbia, perd la ment,
els éssers, mai innocents,
no abandonaran la festa.
La ciència dubta, ensopega,
com es retreu i es desdiu,
els joves perden fermesa,
una mare viu la pena
tot esdevé un patir.
La divina providència
veu la ciència com trafega,
com aplega en un replà,
ara la troba cansada,
massa vella per lluitar.
I la mira i es consola
de les burles que ha sofert,
ara veu que avança sola
ni altra passa l’abelleix.
Aquells éssers innombrables
que han portat desgràcia i planys,
amb els homes s’amistancen,
ningú sap quant durarà.
Pensaments educatius
Penseu que ser pare té la segona part dolenta.
Estic preocupat, ells creixen més que jo.
Aprendre és el fet d'ocupar més espai.
Per molt que els ensenyeu, igual els enganyaran.
Accepteu la derrota i entreu a classe.
Estic feliç, he tret la pols a un parell de fulls.
Els nens són així: Necessiten un xic de por!
Les lloances dels alumnes són, almenys, interessades.
Cal anar a la classe, el vostre cos ho exigeix.
No tingueu por de les errades, ells no les solen oblidar.
Dos poemes de prometatge i deu epitafis
28 Abril, 2009 05:58
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Prometatge
La lluna es lleva ferotge
sobre el cim del vell Montsià,
com l’envejo, voldria anar
sense atura ni equipatge.
Tot va començar un divendres,
a migdia, en el mercat:
Allí, on compren tot car,
allí, on venen promeses.
Anava, sense cap pressa,
el cistell eixut de tot,
era l’hereu de la pena,
de la pena i el dolor.
Vaig trobar-me amb la veïna,
de la plaça i el carrer,
no era volguda del déus,
però les finques tenia.
El pare m’alliçonava:
No creguis, és bon partit,
per ella no has de patir,
enllestirà bé la casa!
Davant de tan gran llicència
per posar-me a festejar,
la sogra em deixà anar:
Posarem vestit i herència!
Provà fugir amb la lluna,
vall avant, cap al castell,
però trobà un reguitzell
de parents de gran fortuna.
Ara, em passo les hores
al portal de la promesa,
ens casarem, farem festa
i manaré com els homes.
A les set
M’han fet armari i llit,
un coixí, un matalàs,
una manta per l’ hivern,
quatre llençols i un domàs.
Com avui ja tinc vint anys,
el pare em dóna promesa,
un trosset i la verema
per a fer la casa gran.
Ella no és cap deessa,
però té la pell molt bruna,
una dot, es mostra dòcil:
Voleu més bona fortuna!
No sé encara com respira
ni si vol tenir mainada,
però és la meva estimada
i viurem amb la família.
En una cambra que dóna
a la banda del carrer
on el sol ja no mareja
ni es posa massa el fred.
A les set, ens casarem,
farem festassa i dinar,
als veïns xocolatada,
al migdia, arròs i gall.
Després, ha de venir passeig,
al capvespre l’ allitar,
a tren d’albada, diana,
desdejuni i el treball.
Epitafis
He anat a missa d'ànimes.
Em pensava que seria diferent.
De moment, no he vist el túnel.
Aviseu el metge, he de pagar-li el certificat.
Encara, no porto hàbits.
Ara, torno a ser fadrí.
El toc de difunts encara em fa cosa.
No demaneu la mort en dilluns, no està per la feina.
Estic esperant que em portin l'altra vida.
Si vols, et faré una visita.
La puntualitat
26 Abril, 2009 20:38
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La puntualitat:
1) És el fruit dels rellotges i dels impacients.
2) És la mesura més artificial del temps.
3) És la que separa les persones en dues bandes.
4) Es fa vella i no es queixa del rellotge.
5) Li parla al rellotge, però l’empaita massa.
6) Ve del passat i allarga el futur.
7) Aprèn a mesurar el temps sense malmetre’l.
8) És el punt comú entre dues intencions.
9) És la prova de foc dels aprenents a responsables.
10) És la que es cansa d’esperar.
Dos poemes viatgers i deu pensaments divins
24 Abril, 2009 19:17
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
He recomptat
He segut, per una estona,
a Tortosa, en el parc,
he vist el temps somiar,
una tarda, sense força.
He sentit xerrar tres vells,
d’empreses mai acabades,
de totes les nobles fades,
qui els acosten fins al cel.
He vist arbres sempiterns
retallats, cara esblaimada,
he recomptat, de passada,
els desitjos, els volers.
Per la voreta
Per la voreta del riu,
aquell que farà país,
he trobat el poc caliu
d’un passeig prou ensopit.
No he sentit les riallades
de les joves aprenents,
qui aniran a cercar rei,
al redós de les mil cases.
Les qui porten cent vestits
des de l’albada a la tarda,
les qui odien a la mare
i no saben com eixir.
Per la voreta del riu,
aquell que tothom desitja,
he sentit les aus porugues,
vent suau que fa gaudir.
No he sentit les riallades
d’aquells mossos insolents,
qui, a despit de molta gent,
posen crits, gargallejades.
Estic convençut del tot:
La ciutat massa m’esvera,
tinc una nau sense vela,
muda, lligada en el moll!
Pensaments divins
Estava pensant amb Déu i m'he quedat sense bateria.
Déu té problemes d'espai, no pot ni eixir fora.
Satanàs és de vacances, aquest cop no ha anat al desert.
És una dimoni molt maca, però vol manar.
Déu ha contractat una assegurança de vida eterna.
Déu no té dubtes: Sap, perfectament, on no vol ser-hi!
Satanàs potser és més brillant, però no fa pressupost.
La llum del final del túnel és la del tricicle que et ve a buscar.
Déu entrena un equip sense massa ambicions.
Sant Pere anirà a pescar si Jesús no l'acompanya.