El calendari

11 Març, 2009 18:33
Publicat per jjroca, Aproximacions

 

El calendari:

 

 1) És la caixa per guardar els dies de l’any.

 2) És una manera com una altra de fer moure el sol.

 3) És tan necessari que acosta el naixement i la mort.

 4) Sempre troba un dia on poder fer festa.

 5) Et diu, un cop l’any, el dia quan vas néixer.

 6) No suporta la pau ni els impacients.

 7) Passa per tots, tot i canviant de velocitat.

 8) És la cadena dels homes i desídia dels déus.

 9) Mai para de crear inestabilitat i sorpreses.

10) Només serveix per lligar les dates de la vida.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes fugissers i deu pensaments divins

09 Març, 2009 21:13
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Si pogués

 

Si pogués anar-me'n ara

a la casa de ponent,

deixaria aquesta gent

que avui fan tan mala cara.

Aniria, sense pressa,

sense pausa ni neguit

i deixaria l'oblit

que ara rau a casa meva.

Si pogués fugir d'aquí,

fugiria sense cap pausa,

no desitjo ampla taula

ni ser rei ni ser botxí.

 

Passejo

 

Passejo aquestes despulles

per barris de solitud,

per inferns, regnes perduts,

tot somiant que sóc un altre.

El cos pesat amarganta,

em fereix la llum del dia,

sóc al camí sense guia

i vull anar-me'n encara.

El pensament és estèril,

em defineixo vençut,

per les ganes vull ser mut,

però parlo de vegades.

 

Pensaments divins

 

Déu estudia la possibilitat de vendre entrades al cel per "Servi-caixa".

El millor de ser al cel és que mai trobes ningú.

Déu no té problemes de pes, el té tot.

Satanàs està trist, ara no el tempta ningú.

Els tres Reis no sé si han tornat a casa.

Satanàs és un malpensat, creu que li faré la traveta.

Déu està pensant en demanar la targeta de jubilat.

Déu esta enfadat, diu que no hi ha manera de fer dissabte.

Ara, els sants han perdut valor sentimental.

La Verge comença a tenir estrès, sempre estan canviant-li la roba. 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Un poema de Sant Jordi

08 Març, 2009 16:11
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Sant Jordi

 

Es lleva la plana,

airosa, imponent,

els pagesos criden,

desperten el rei.

El drac com s’atansa,

porta el devessall

ni lluites l’aturen,

només el menjar.

El rei va de pressa,

en surt del palau,

proposa la guerra,

oblida la pau.

La plaça ja s’omple

de servents porucs,

els soldats tremolen,

cerquen l’aixopluc.

Tot d’una, amb un crit,

convoquen consell,

la fera és afora,

no tenen més temps.

Com d’altres vegades,

faran el sorteig,

preguen les poncelles,

porten el seu prec.

De sobte, el silenci

creix en un instant,

la bella princesa

vol participar.

Apleguen les queixes,

arriba el retret:

Mai ha de ser ella,

és filla d’un rei!

La noble deessa

ni escolta ni creu,

vol el xic de sort,

la sort o l’infern.

Princesa estimada,

filla del gran rei,

troba la basarda,

no hi haurà remei.

Sense cap paraula,

amb el cap ben cot,

estima el seu pare,

arriba la mort.

El drac com demana

la preada carn,

carn del tot rosada,

vestida de blanc.

S’obre la gran porta,

surten sis soldats,

porten la princesa,

quatre van plorant.

Lligada en figuera,

massa vella i gran,

poncella demana:

Acosta’t gran drac!

Els merlets com s’omplen

de mil ciutadans,

volen un miracle:

Guanyar i oblidar!

De sobte, s’acosta,

gran núvol de pols,

un cavall, la llança

un home, un casc.

El drac enfilant-se

per pujols de gust,

sent la cavalcada,

un crit i l’ensurt.

Aplega la llança,

cavall, cavaller,

crits d’esgarrifança:

On va aquest guerrer?

Deixa la princesa,

com li vull la sang,

llença flamarada,

menjarà cavall.

Guerrer com s’apropa,

es cenyeix el casc,

premerà la llança,

es llença al combat.

Passa massa estona

sense mitja part,

cavaller, batalla,

com creix el mal drac.

Quan ja tot semblava

anar al daltabaix,

la llançada encerta,

reconeix la carn.

El drac com s’encén,

crema tot el camp,

el cavall renilla,

cau en el combat.

El gran cavaller,

mullat i sagnant,

engega, amb l’espasa,

ferides i talls.

El drac esbufega,

es dobla i s’asseu,

arrenca en un plor,

 mireu: S’ha fet vell!

Lliurada poncella,

cansat cavaller,

desfeta la fera,

acut riu de gent.

L’espasa a la beina,

feliç el gran rei,

el drac esberlat,

on raus, cavaller?

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes temptats i deu pensaments educatius

05 Març, 2009 16:00
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Mai

 

Mai ningú havia dit

que el dimoni fes disfressa

i portes, sota la capa,

dèries de joia i de pit.

A l'home, que és desvalgut,

li mostra, sense cap pressa,

el cos blanc d'una deessa

superb, curt de vestit.

A la dona, que s'afanya 

perquè vol cercar l'amor,

li posa llum i color

en un jovent que la prega.

Mai ningú havia dit

que el dimoni fes la rosca,

es tornés fatal serpent

tot i oblidant la promesa.

 

Temptació

 

És una nit de juliol,

fa calor, és tou el llit 

i, per acabar la sessió,

un dimoni em fa bullir.

Em presenta a la cambra

la més dura temptació,

va vestida de poncella,

es despulla a poc a poc.

Així es va fent la injustícia,

així es presenta el pecat,

la noia és maca, preciosa

i, cap a mi, es va acostant,

estic sol, el cor batega,

ja no sé com reaccionar.

Entre la llum i la boira,

m'encomano, faig el fort,

tot seguit, com em desperto

dolorit i galta-roig.

 

Pensaments educatius

 

Estic convençut que dos més dos, gairebé mai, són cinc.

És tan complicat fer feliços els alumnes, que és millor no provar-ho.

Com pot ser intel·ligent un ordinador si va a puntades de peu.

Un cop ensenyada la o amb un canut, què més es pot explicar?

Si surten mal preparats, llenceu el motlle.

Una setmana hauria de ser la distància màxima entre dues intencions.

Deixeu dormir les feres, tenen gàbia petita.

No tinc tanta saviesa per omplir tants caps.

Viuran en països lliures, degudament manipulats. 

Els polítics van un dia a l'escola i ja ho saben tot. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de Parca i deu epitafis

03 Març, 2009 11:50
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Sento venir

 

Sento venir l'amiga

pel carrer dels desvalguts,

visc al poble dels falduts

i feinejo cada dia.

Ella es posa cada vespre

al damunt del vell Montsià,

guarnida d'un riure estrany,

somia que no vol ésser.

Està tipa d'anar sempre

a la casa del record

i deixar, per tota sort,

un sospir: esdevé feble.

Sento venir l'amiga,

com la saludo amb amor,

no vesteixo avui de por

puix tinc pena i tinc ferida.

Passarà pel carrer estret,

s'allunyarà per la foia,

tots plegats, tindrem la joia:

voler viure un xic de temps.

 

La Parca

 

La Parca camina dreta,

a la casa ha d'arribar,

duu la gana sempre oberta

i, recança, en el seu pas.

Els homes els troba d'hora

sempre a punt per donar el salt,

les dones sempre rondinen

i procuren fer més tard.

La Parca empeny la porta

i, tot muda i treballant,

els minyons vol tornar orfes,

emplenar amb malvestats.

La Parca mira i enfila

carrer amunt sense aturar,

ara em quedo ple de por,

ben farcit de trontollar,

mireu-me: Només sóc home

sense ganes de marxar!

 

Epitafis

 

Cinc minuts més i tinc hora lliure.

Em penso que he deixat l'olla al foc.

Ja ho sabia que em tallarien el corrent.

Les darreres notícies afirmen que em trobo millor.

Auxili !! 

Porto setmanes sense fer-me les ungles.

El tresor és sota un muntet d'ossos.

Ara crec amb la dietètica.

Necessitem un per jugar a les cartes. 

Quan deia: Em moro!, no l'enganyava. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El llibre

28 Febrer, 2009 16:54
Publicat per jjroca, Aproximacions

 

El llibre:

 1) És on s’amaguen la totalitat de les paraules incomprensibles.

 2) Ens pot demostrar que una idea pot esdevenir un munt de ratlles.

 3) És l’obra dels déus aprenents de la saviesa.

 4) És el millor lloc on amagar un missatge.

 5) No para de dormir fins que comença a badallar.

 6) És un obrer amb la panxa massa plena per moure’s.

 7) És on trobaràs el que no saps mirar de la natura.

 8) Pot ser un bon amic o un terrible enemic.

 9) És el més estable de tots els viatges.

10) Et farà creure que pots entendre sense conèixer.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes nocturns i deu pensaments divins

26 Febrer, 2009 16:09
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

He segut

 

He segut aquesta nit

a la voreta del foc,

per a veure si el neguit

emmudeix a poc a poc.

Porto la gana i l'empenta

amb la poca reflexió,

ella seu, es muda ara,

com somio en ser un lleó.

El món es queda petit

i passejo l'estendard,

el guanyar és tot un art,

aquest triomf és per a mi.

Aniré per les muntanyes,

per les ribes i pels prats,

tan bon punt hagi arribat,

lluitaré a queixalades.

He segut aquesta nit,

com el cos em doloreja,

la desfeta es manifesta

i després vindrà l'oblit.

 

La fosca

 

La fosca penetra,

airosa, a la vila,

trobant a la vella

refent un jersei,

era del seu home,

ahir com va anar-se'n

a la casa estreta

on no fa mai fred.

La fosca penetra,

airosa, a la vila

per trobar nous nuvis

sota d'un fanal.

Ell parla de somnis,

de les meravelles,

ella, que se'l mira,

ara, fa bondat.

La fosca penetra,

airosa, a la vila

trobant a la dona

a mig fer el sopar.

Els minyons li seuen

vora la finestra

i guaiten la lluna

a dalt del Montsià.

La fosca ja dorm,

cansada, a la vila,

espera el nou dia

per si ha de marxar.

 

Pensaments divins

 

Satanàs està trist, havia hipotecat sis forques.

Jesús ha convidat Judes a un sopar de reconciliació.

Déu sempre ha confiat amb l'energia solar.

Si vols anar a l'infern, descuidat el nas.

Satanàs li va dir a Déu: L'home només ens portarà problemes!

Per a ser àngel, ara demanen poca nota.

Sant Pere té el llistat de metges que donen sorpreses.

Jesús ara es dedica a fer taules de salvació.

Els dimonis no són racistes, enganyen qui poden.

Satanàs invertirà, vol millorar la imatge de l'infern. 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de festeig i deu pensaments educatius

24 Febrer, 2009 12:01
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Somio

 

Entre matxo, son, treball,

van passant, de pressa, els dies,

sols el temps s'allargassa

quan t'espero i, tu, no arribes.

Ara, que l'abril s'afanya

a deixar-nos entre flors,

com somio amb una noia

i desperto a contracor.

Ella és dolça, entremaliada

i porta sedós cabell,

me l'estimo: Avui i ara,

li he de fer aquest present.

De les roses de la plaça,

escolliré la millor,

en trobar-la i mirar-la

li oferiré el meu amor.

 

El voldria festejar

 

Quan no ensopego amb el pare,

m'entrebanco amb els germans,

tinc cara de fer ganyotes

i ben suades les mans.

És el tresor més guardat

que viu en tot el carrer,

el voldria festejar,

però tinc un no sé què.

Avui, he emplenat la bossa

de diners endarrerits,

li compraré una rosa,

em faré molt eixerit.

 

Pensaments educatius

 

Em preocupa anar a l'escola perquè no trobo el meu mestre.

Cada alumne, necessita un nombre total de crits.

Embruten la taula perquè no els deixen aprendre sense esforç.

Penseu que, en el vostre desert, és difícil trobar un oasi.

Si els trèieu la bogeria, només quedaran pous per omplir.

El cervell s'assembla prou a l'aparell digestiu.

Els alumnes tenen pressa, fins i tot per a avorrir-se.

Algun dia, l'escola serà un lloc on no badallar.

És convenient no llençar-los els llibres al cap, no tindrien temps per llegir-los.

Treballar molt és bo, treballar massa, cansa. 

 

 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de pujada i deu epitafis

21 Febrer, 2009 18:47
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Cal somiar

 

Quan puges pel camí amunt,

en un hivern que refreda,

et trobes, amb una cleda,

una mena de ferum.

Et porten, les passes noves,

cap al cim del pujolet,

et notes més satisfet 

en sentir homes i dones.

Carretera de Godall,

es dibuixa a la muntanya,

mentre uns li donen canya,

altres li farem poc tall.

Anem pocs a fer-ne un pas

per solejar-nos la cara 

i recontar-nos, encara,

històries d'avantpassats.

Somiar, somiar, cal somiar

en uns vilars eixerits

on llauraven els amics

i tot era treballar.

Però, quan el sol se'n va

a dormir prop del castell,

un ja va sentint-se vell,

el camí vol davallar.

 

Carrer amunt

 

Carrer amunt pugen les ombres

entre uns fanals fredolics,

em persegueixen angoixes

mig descloses i embolics.

Mentre pugen i ballen,

al so d'aquell ball antic,

unes finestres grinyolen,

unes portes fan xerrics.

Ombres de totes les hores,

hores de basarda i plany,

com una escuma les fosques

van emplenant els batalls.

I van passant les cingleres,

van travessant tots els camps,

a cops desfets de campana 

amunt i avall van vessant.

Llencen petons ferotges,

llencen riures copsats,

entre una passa i una altra

van cap al cim gemegant.

Entre unes cases tapades,

un formigueig lluminós,

una fusta fort colpeja,

ens farà trontollar el cor.

 

Epitafis

 

Ho sento, no respondré cap e-mail.

Estic content, m'han posat amb els musics.

Sóc aquí perquè m'han desterrat.

Avui m'he llevat neguitós.

Si vols, t'ajudo a fer memòria.

Una mica més i caic del taüt.

Em permet treure el cap?

Necessito un ciri, ja l'encendré jo.

Per molt que ho demanis, no signaré.

No dono dades personals. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

L'ordre

19 Febrer, 2009 20:08
Publicat per jjroca, Aproximacions

 

L’ ordre:

1) És el desar continu sense esperança de canvi.

     2) És una bona excusa per començar una baralla.

     3) És una despesa responsable i estèril.

     4) És la manera de posar les coses sense destorb.

     5) És una lluita ferrenya i irresponsable.

     6) Dignifica uns i emmalalteix la resta.

     7) Ha d’existir sempre en espais petits.

     8) És una mena d’ensinistrament.

     9) Posa tanques sense ovelles ni pastor.

   10) És molt necessari per endevinar com erres.

 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs