Un poema d'éssers i deu pensaments educatius
30 Abril, 2009 22:11
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Éssers
La divina providència
tot burlant-se’n de la ciència,
de l’home i del tarannà,
veu com la vida ens engega,
uns elements imprecisos,
per a fer-nos ben sotmesos
a la força del finar.
Uns éssers mai compromesos,
que no lluiten en cap guerra
escrita pel ser humà,
van de la casa a l’estança
tot guanyant en la balança
de la por i de l’esclat.
Els homes prou que s’afanyen,
volen haver la collita
de la dèria de triomfar,
però aquells petits ferotges
no troben porta tancada
i viatgen, mancats de pausa,
tot criant sense parar.
L’home crida, es queixa,
enmig ràbia, perd la ment,
els éssers, mai innocents,
no abandonaran la festa.
La ciència dubta, ensopega,
com es retreu i es desdiu,
els joves perden fermesa,
una mare viu la pena
tot esdevé un patir.
La divina providència
veu la ciència com trafega,
com aplega en un replà,
ara la troba cansada,
massa vella per lluitar.
I la mira i es consola
de les burles que ha sofert,
ara veu que avança sola
ni altra passa l’abelleix.
Aquells éssers innombrables
que han portat desgràcia i planys,
amb els homes s’amistancen,
ningú sap quant durarà.
Pensaments educatius
Penseu que ser pare té la segona part dolenta.
Estic preocupat, ells creixen més que jo.
Aprendre és el fet d'ocupar més espai.
Per molt que els ensenyeu, igual els enganyaran.
Accepteu la derrota i entreu a classe.
Estic feliç, he tret la pols a un parell de fulls.
Els nens són així: Necessiten un xic de por!
Les lloances dels alumnes són, almenys, interessades.
Cal anar a la classe, el vostre cos ho exigeix.
No tingueu por de les errades, ells no les solen oblidar.