Dos poemes de porquets i deu pensaments divins
10 Maig, 2009 19:36
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ens parla del paradís
El sol es lleva ferotge
puix la lluna l'ha deixat,
ella és bona companya,
però ara s’ha enfadat.
La jove calor desperta,
arribat el mes de maig,
el pinso va per cadena,
és menja de mal menjar.
La truja potser més vella
ens parla d’un paradís,
sota l’ombra de cent roures
a la vora del camí.
Allí, passaven poncelles,
noies de vestit florit,
amb un cistell de cireres,
ben maco, ben eixerit.
Tota la plana gaudia
d’un camp que anava marcint,
engroguien les espigues,
es cansaven els veïns.
Ara, solet, a la granja,
sense amiga ni company,
vaig passant les hores baixes,
allí, em deixen i se’n van.
Porquet de mena
Diria: Porquet de mena,
de l’orella fins al peu,
ni passo gana ni pena,
tinc prou clar el pensament!
Sé aplegar farcit de gla
a la porta del davant,
camino guaitant-ho tot,
tinc la força d’un senglar.
Cada dia ve un senyor,
ens observa i se’n va,
en aplegar els dissabtes
ens agafa i a pesar.
He fet munió d’amics,
de tant en tant, com se’n van,
van a les granges dels rics,
allí, els donen goig i pau.
Un prou jove i ensopit,
que badalla per la son,
diu: Mira, els qui no hi són,
eren bells i presumits!
Enveja, li dic que té,
puix a ell no han convidat,
és el sentiment porcí:
Tenir ràbia al més gran!
Pensaments divins
Als jardins de l’ infern, només tenen plantes al·lucinògenes.
Satanàs ha presentat la nova temporada en temptacions.
Déu està amoïnat, no rep els senyals de les emissions eclesiàstiques.
A l’hort de les oliveres, han obert un punt de trobada.
Satanàs vol un any sabàtic o llunàtic.
Al cel, no hi ha contaminació, almenys, oficialment.
Déu no fa viatges astrals, sempre es passa de llarg.
Des del diluvi, al cel, racionalitzen l’aigua.
El darrer segle, Déu ha perdut un cinc per cent d’audiència.
Satanàs no veu clar això de la T.D.T. (Te Deum ...)