Dos poemes d'ofrena i deu pensaments educatius
23 Abril, 2009 07:00
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Et donaré
Diuen que ni s’adonen
i no paren d’escoltar
eixes veïnes que tens
a la banda del davant.
Ara, quan passo i repasso
el carrer on vius i hi ha
flaire de meravelles,
un aire de festejar.
Avui portaré la rosa,
els platerets i el tambor
i, després de tocar a festa,
et donaré aquesta flor.
La vull capficar
La porto, plena de flaire,
en el palmell de la mà,
mai cap paraula dirà:
Mira, t’estimo, sóc aire,
en el cos m’he de ficar!
Tocaran les cent campanes,
platerets i cascavells,
tindran enveja els ocells,
em posaré les garlandes,
em cansaré poc després.
Mai cap noia tan bonica,
anirà a viure al meu cor,
li donaré plata i or,
la vull fer tendra, més rica,
per capficar-la amb l’amor.
Pensaments educatius
Plorava la classe, el mestre no hi era.
Alumnes sense mestre, fan parlar les taules.
Feu pedagogia, però cordeu-vos bé les sabates.
Heu de ser petits, però no empetitir.
A l'ordinador, li manca saber entendre.
Pacteu la batalla, hi haurà menys ferits.
Compreneu que, avorrir-se, forma part de la feina.
No ploreu massa, el sistema d'evacuació és deficient.
Penseu que, en acabar la guerra, tots fugen.
Els nens fan campana per veure com sona.
Dos poemes amorosits i deu epitafis
21 Abril, 2009 21:22
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Una flor
Una rosa engrescadora
s’esvalota per les mans,
són les coses dels amants,
del neguit que els acarona.
És abril, s’omple la plaça
de musiques i desigs,
de voler, anar i tornar,
tot viatjant entre sospirs.
Que si vol, que si demana,
que si plora, que si riu,
en el si de tanta falta,
una flor i tot l’encís.
Una guspira
Carrer amunt passa la pena,
el desig de viatjar,
de somriure i estimar,
una guspira serena.
Ella em parla del volar,
del castell dels malentesos,
d’aquella mena de presos
que mai es volen lliurar.
L’escolto perquè m’agrada
el so ferit de la veu,
la feblesa d’una fada,
la dolcesa d’uns cabells.
Cap paraula m’acompanya
en el neguit de les mans,
sols una rosa s’afanya,
vol contar el què ha passat.
Epitafis
L'enterrament va ser molt maco.
He anat al cel, però he deixat les despulles.
Tranquils si sentiu xisclar, m'estic depilant.
He descobert la veritat, però s'ha amagat una altra vegada.
Si surto serà perquè m'avorreixo.
Tenia una probabilitat entre cent i l'encertà.
He suspès el viatge: Tinc reuma!
No crideu tant, porto "el sonotone".
Sí, dona, sí; surto en un moment!
No estic per rebre disgustos.
El medi
20 Abril, 2009 19:50
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El medi:
1) És la part de la natura que té els pitjors veïns.
2) Aniria millor si no li diguessin qui és l’home.
3) Sempre vol ser on no toca.
4) Va començar una festa que no sap com acabar.
5) Hauria de ser més animat i menys primmirat.
6) Ha sortit del no res i vol tornar, a saber quan.
7) No vol deixar-nos sols i ho està pagant.
8) És una bona manera de viatjar.
9) És la riquesa dels pobres i la pobresa dels rics.
10) Es vol envoltar de voluntats que el trairan.
Dos poemes amatents i deu pensaments divins
18 Abril, 2009 19:21
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sento
Sento com l’amor així m’abraona,
em colpeja, ara, tot el pensament,
és una juguesca de la mala gent,
em porta, a la casa, un somrís de dona.
Abans, trafegava, anant tot el dia,
entre una feina, un saber jugar,
anava al cafè, anava a pregar,
arribant la nit, ben sol m’adormia.
Però, per fi, sona la festa preada
i, com si tal cosa, a ballar aniré,
potser que la trobi amb vestit de fada,
li diré acudits, els gojos faré;
veuré com es para, em mira, reposa
i, després d’això, no sé si podré.
L’espero
És així com apareix
la joiosa primavera,
amb les ganes de ser jove,
d’estimar una deessa.
L’abril enfila segur
i es retarda l’escalfor,
els desitjos i l’amor,
el sentir-se presoner.
Ara, espero amatent,
perquè veig com ja s’acosta,
m’entaforo amb la rosa,
li ofreno el meu deler.
Pensaments divins
Volia ser déu, però tenia els braços curts.
Els científics no poden creure en Déu, necessiten el seu lloc.
Déu necessita empreses elèctriques, Satanàs està més fet a viure a les fosques.
Fa minuts que sóc a l'infern i ja em busquen les pessigolles.
L'infern està desconegut: Ara serveixen carn crua!
Satanàs diu: Trobo a Déu com a apàtic.
Déu prohibeix l'entrada de fantasmes després del migdia.
Cel en obres: Han començat a posar dutxes d'aigua tèbia!
Aniria al cel, però és espai lliure de fums.
Déu està enfurismat: Ha fet fora el cap de logística!
Dos poemes de primavera i deu pensaments educatius
16 Abril, 2009 21:37
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
S’endevina l’estiu
La primavera ha portat,
al costat del ram de flors,
una gana, una fermesa,
unes dèries per tothom.
Els pagesos de la vila,
que altra cosa no tenim,
ens llevem quan mou el dia,
treballem allí on vivim.
Cantem quan ve l’oreneta
i s’endevina l’estiu,
entre la verda olivera,
els pàmpols nous de raïm.
Els camins s’omplen de ganes,
velles finques d’enrenou,
el carro, segur, avança,
amb el carro, va l’enyor.
Ara, mira
Ara, mira, ara, passa,
és tan dolç el caminar,
diria: No toca terra!,
com avança, com se’n va.
Du camisa, unes faldilles,
les sabates de mudar,
un cistell, unes ulleres
i una bossa on posar el pa.
Ha deixat la plaça plena
de treballs potser mai fets,
ara, enfila, sense pressa,
el carrer on viu el vent.
Pensaments educatius
Potser no són dolents, però saben fer tots els papers.
Ser arribar a l'escola, mai sé com he d'entrar.
Un ordinador és un mestre sense recança.
Plora més que un mestre: Ha de ser un déu!
No patiu pel que no saben: És el vostre tresor!
És més pesat volar sense ales que plorar sense llàgrimes.
No dubto dels alumnes, sempre els tindré com a enemics.
Un pot arribar a savi, però no crec que se n'adoni.
Procureu no fer la classe més llarga que la paciència.
Treballeu amb fe, almenys deixareu alguna cosa.
Dos poemes tous i deu epitafis
15 Abril, 2009 12:03
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El temps
El temps, que passa i oblida
el trontollar en el passar,
em vol posar, per amiga,
la vida que es va allunyant.
I s’allunya quan somio
i s’allunya quan refaig
aquell deure de fatiga
que m’imposa el cos preat.
El temps, que passa, enganya
i mai es vol aturar,
em deixa a les hores toves
i, quan el crido, se’n va.
No és molt anar amb cos d’home,
ell s’omple de vanitat,
després, perd tota fermesa,
quan la sort plora i se’n va.
Noia
Noia, la rosa fa peça
i et contarà, si l’escoltes,
al darrere del perfum,
aquelles paraules toves.
No et parlo avui de victòries
de grandeses ni embalums,
et parlaré de les presses,
del desig que porto als ulls.
Noia, la rosa fa peça
i, aquesta mà que la duu,
no té gràcia si no arriba
a trobar la que és amb tu!
Epitafis
He decidit: Tornar-me invisible!
He mort per una bona causa: Estava viu!
Eviteu despertar-me abans del migdia.
Tinc pena: Tants deutes i estic sense fer res.
Ho sento: Encara no m'he fet a la idea!
El veí vol que li signi una hipoteca.
Ho tinc dit: Truqueu abans de venir!
Em trobo com a perdut.
De fet, estic sense dents.
Amb quatre retocs, igual faig goig!
L'amistat
13 Abril, 2009 19:37
Publicat per jjroca,
Aproximacions
L’ amistat:
1) No necessita tocar campanes per existir.
2) Ha de ser la darrera que abandoni la casa.
3) Necessita un lloc on aturar-se sense destorb.
4) Podria comprar- se si algú la pogués empaquetar.
5) Va descalça i no té por del camí.
6) Sempre està amanida a retocar la casa.
7) Empetiteix quan es cansa.
8) Mai pregunta quan ha d’anar-se’n.
9) Pot viure perfectament sense saludar-me.
10) Em mira quan ploro i s’amaga quan ric.
Dos poemes de fidels i deu pensaments divins
10 Abril, 2009 19:39
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Omplen casa
La terra crida, sadolla,
en el dia trist de l’any,
els vilatans omplen casa,
omplen casa els convidats.
Han vingut de terres noves,
ben guarnides de quitrà,
amb llaunes de tota mena,
han vingut per visitar.
Aniran cap a l’església,
la torre del gran castell,
els monuments de mil flors:
Com recorden mort d’un Rei!
Sortiran en processó,
amb ciris de tota mida,
és l’hora de fer seguida,
de patir per un estrany.
És hora
És hora de fer bagatge,
d’asseure’s i de pensar:
On serem a l’endemà?
És Pasqua sense coratge!
Qui ha tornat, sense pressa,
d’una missió impossible?
Qui ha pujat al Calvari
per trobar una calavera?
Ha recordat el Diumenge:
Hem conquerit a la mort!
Hem deixat tot un traïdor,
esporuguit, buscant Regne!
És hora de tornar, enrere,
en solemne processó,
per trobar aquella presó
que s’obre a la primavera!
Pensaments divins
Ara, em faré un déu a mida i me'l posaré al portàtil.
Si no voleu anar al cel, proveu de no morir.
Déu meu: Si deixo la terra, què em posaràs a sota?
He provat de ser déu, però acabo a la cambra de bany.
Satanàs comprarà banyes, als xinesos, per a la botiga de records.
Havia d'anar al cel, però em vaig agafar als diners.
Jesús demana apòstols sense afany de lucre.
Havia venut l' ànima, però han traslladar el dimoni de galàxia.
Jesús està a segon d' Enologia.
Satanàs: La solució no és posar la cua al microones!
Dos poemes de Quaresma i deu pensaments educatius
08 Abril, 2009 09:51
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Tercera pedra
Entren a dansar els homes,
els qui tenen el poder:
un Herodes, un Pilats,
un Jesús de Natzaret.
El primer vol la grandària
d’unes terres que no té,
el segon voldrà la gràcia
d’un Cèsar, no el comprèn.
Com Jesús sembla l’ Hereu
d’un regne massa gloriós,
els altres dos que s’enfaden,
volen desfer-lo d’un cop.
Entre anades i vingudes,
seguides pel Sanedrí,
volen, per fi, deslliurar-se,
amb el problema finir.
Tancats en el carreró
de la fosca i de la por,
li donen cent fuetades
i confien: N’hi haurà prou!
Però aquell tal Jesús,
fill primer d’un vell fuster,
deu tenir alguna cosa:
Molts el volen veure encès!
Decideix, el gran Pilats,
tot no escoltant la senyora,
a Jesús donar traspàs
amb una creu, mala cosa.
Ens deixaràs
Veieu en Jesús clavat,
enmig la gran agonia,
tots els homes perdonant,
un Divendres, que embogia.
El sol se’n vol anar,
en veure tal disbarat,
els amics com l’han deixat:
Malament comença el dia!
Només resta la gran Mare
vora del fidel Joan,
pocs parents i, trencada,
na Maria, qui l’estima.
Ens deixaràs bon Jesús,
hem traït, tots, el teu nom,
els qui fugen i no hi som,
els qui són i no t’escolten!
Pensaments educatius
Si aneu a una illa deserta, no descuideu el guix.
Els alumnes tenen cadires, nosaltres trinxeres.
Tenen ganes de menjar, però no paren de mossegar.
Un nen callat és un paradís sense porta.
Parlen a crits, no saben que sóc a prop.
La saviesa no s'adorm en cap enteniment.
No saben la lliçó, però aprenen com agafar-la.
És bon mestre: Ni es fixa ni posa feina!
Cap classe pot acabar en terra ferma.
Proveu d'ensenyar-los, algun dia us podran sorprendre.
Dos poemes quaresmals i deu epitafis
06 Abril, 2009 19:24
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Primera pedra
Un cop passades les portes
de la gran Jerusalem,
encetades les cent palmes,
comença llur sofriment.
Dotze apòstols el segueixen,
tots volen ser part del Rei,
un, qui anomenen Judes,
cerca alhora força i fe.
En Jesús arriba al temple,
el més maco, el més bell,
allí, portarà doctrina,
allí, encendrà la llei.
El negoci ben muntat,
entre colomes i bes,
anirà al daltabaix,
primera pedra que sent.
L’hora fosca
Enmig del temple gloriós,
obra del fill de David,
Jesús pregona doctrina,
envoltat pels enemics.
Uns volen fer-lo Senyor,
enmig rierades de sang,
altres volen un sermó
que els pugui esvalotar.
Jesús comença el camí,
sense pressa d’arribar,
però la Pasqua s’acosta,
més ha de córrer el finar.
I Judes, qui ja tremola,
perquè el futur no veu clar,
vol posar a prova el seu Amo,
tot pensant que triomfarà.
Un Dijous, a l’hora fosca,
deixa els amics i el sopar,
i demana fer juguesca,
ell, qui vol sempre guanyar.
Epitafis
No em facis riure!
Tinc problemes de transport.
El cor es va aturar, on anava?
Tinc por de fer un esternut.
Apropa't, et vull dir una cosa!
Si vénen els mossos, feu-me un crit!
Tinc prohibit sortir sense fanal.
He demanat excedència de vida.
Només em queda fer una assegurança d'ossos.
Us he dit que no vendré la sitja.