Dos poemes de son i deu pensaments divins

31 Juliol, 2009 19:31
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Dolça boirina


Arriba el son, a mig camí,
entre cent riures, la mare ferma,
marca rellotge, toca altre fi,
clou la juguesca, tota la gresca.
Fosca la cambra, lliure la nit
mira la lluna per la finestra.
Apaga el llum, tots a dormir!,
parla la mare, marona tendra.
Tinc ulls grossos, massa eixerits,
per endinsar-se a les tenebres,
sento prou lluny el darrer crit:
Calla, reposa, demà no és festa!
És l’avi vell qui tomba i gira
sempre agafat al gran coixí,
passa el silenci, aplega al llit,
es torna tot dolça boirina.

Somnis

Aplega, sense xisclar,
la brisa de la contrada,
com ha deixat a la mar
sense pena, sense fada.
És la terra sufocada
qui l’ha vingut a cridar,
corre i salta per anar
allí on nota la falta.
A la bella dels grans vents,
mai se li acut córrer massa,
com l’esguarden els ocells,
com l’esperen a la casa.
He deixat finestra oberta
per tal de veure el dansar,
la cortina és la parella,
com l’agafa de les mans.
I, mentre, ballen i ballen,
enmig la pau i l'encís,
ulls es tanquen, somnis tornen,
surten tots del paradís.

Pensaments divins

Amb deu pecats mortals, et donen cromos de l'infern.
Tinc un amic llaurador, en sap de fer baixat sants?
Déu vol estalviar: Només es faran miracles els caps de setmana!
Jesús anava de corder, qui sap com es vestirà ara?
Déu estudia astronomia, no se'n refia de l'horòscop.
He provat de ser déu, però tinc vertigen.
Déu no s'equivoca, tot i així, parla poc.
Satanàs està trist, no li creixen les banyes.
M'han posat un àngel miop, només ajuda la veïna.
Els dilluns vaig a l'infern, és el dia de comprar peix. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: