Dos poemes de passejar i deu pensaments educatius

13 Agost, 2009 20:43
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

El camí enfilo

A l’albada de l’estiu,
m’abelleix el passejar,
sense pressa, per trencar
el tràfec rabiós del niu.
Mare ocell cridant mig boja,
pare ocell amunt i avall,
tres vailets de poca ploma
massa gana per callar.
Un passar per camí ample,
obstinadament polsós,
la brisa, sense repòs,
cercant aigua, portant aire.
El lladruc del pobre ca,
el despertar del pollastre,
el bram tou d’aquell vell ase,
com odia el treballar.
La mestressa de la casa,
amb la llet bullint al foc,
aquell plorar de minyons,
no volen llevar-se encara.
El camí enfilo i deixa
apropar-me la figuera,
allí, una mel desperta
amb un mos que no té fi.

Passejar

Passejar és rodar el món,
sense pausa ni fortuna,
és conèixer una engruna
per portar-la a fer un tomb.
Passejar és badallar
al més vell dels grans delers,
és recloure el pensament,
per sentir el cos com va.
Passejar és retolar
en un racó del cervell,
el més tebi dels penells,
per a perdre’s i oblidar.
Passejar és segrestar
les més dolces intencions,
el concloure que són bons
els desitjos de viatjar.
Passejar és arribar
a un cel sense frontera,
és trobar la mel primera
que no hauries de deixar.

Pensaments educatius

El llibre és un entrepà difícil de digerir.
Ha vingut un alumne nou, no cal dir que no hi era abans.
Volia donar una lliçó, però els llibres no em deixaven començar.
Una classe pot ser magistral, però està buida.
Els demanava que escoltessin, no paraven de volar.
Tinc massa alumnes per amagar-los tots.
No patiu per fer savis, el món pot passar sense ells.
El mestre plorava, encara no tenia cap Judes.
La setmana va ser dolenta, tenia tres dilluns.
Els alumnes mai fan tard, és el rellotge qui vol córrer massa. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primer mes de l'any: