24 Setembre, 2009 18:49
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Temps galdosos
Gira la busca, gronxa el rellotge
uns temps galdosos, massa innocents,
a la taverna, amb ulls ben grossos,
mouen partida vells mariners.
- Llença aquell set, fes la basada,
plega el gran as, juga’l després,
torna amb el tres, canta quaranta,
teu és tot el joc, no tenen res!
Dóna el gran crit, buida l’ ampolla
d’ un vi eixerit, ben trepitjat,
mira com passa dolça boirina,
només enveja, el maldecap.
Desprès, aplega sol i carrer,
la dona a casa, estol de néts,
juguen, tots d’ una, riuen ensems
aturen ara, faran berena:
Mitja tomata, pa de forner!
Estiu s’ atansa, entra a les golfes,
xiscla i comenta, amb to baixet:
Mira com dormen sal i sardines,
són tan amigues, ni tenen fred!
El príncep
Hi havia un cop un rei,
més ample que el seu palau,
amb somnis de ser el més brau,
per lluitar sense caler.
La senyora, la jove reina
tombant teles i vestits,
feia créixer el gran neguit
d’ un príncep no fet a feina.
Plorava el nostre príncep,
per la fosca de la nit,
pel crit sorrut de l’ espasa
tot i cercant l’ enemic.
El pare, que no s’ ho creia,
fa baixar estols de sants,
entre milers de vianants
algú ha de servir de teia.
Després comencen les bruixes,
es posen a fer treball,
adéu a les sargantanes,
totes fineixen d’ un tall.
Entre monstres i dimonis
el príncep que s’ ha fet gran,
ara dorm entre les roses,
no para de recitar:
Gentil galant de la terra,
veniu, estigueu per mi,
tot i no sent cap poncella
us puc portar al paradís!
No cal dir quantes campanes
toquen d’ hora a rebat,
els nuvis porten carrossa,
tota blanca, amb sis cavalls.
Epitafis
Algú, em pot retardar una hora el rellotge?
He sortit del temps i no m'he constipat.
Em desperto, estaré boig?
El color negre us para bé.
Ara, faig un curset de fantasma per correu.
Tinc mala sort, m' ha tocat un veí anglès.
Estic pensant amb el futur.
Si plou, no cal que vinguis.
Em fa il·lusió que hagis llegit l'esquela.
Que consti: No volia venir!
Afegeix un comentari
