Dos poemes amb aranyes i deu epitafis
05 Febrer, 2011 13:31
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Aranya amiga
Penjada a la teranyina,
esperant el tou menjar,
altra cosa no voldria
que deixar de patir fam.
Una mosca s’endevina
quatre arbres més enllà,
en un pi feixuc, de mida,
seria un bon esmorzar.
Pobrissona aranya amiga,
per què mires bosc enllà?,
a la vora, no hi ha vida,
només homes, mala sang.
Assumeix el teu desori,
ensinistrat en pensar,
reposa, deixa-ho anar,
si tens gana, posa somni.
Només xucla
Ni cal anar al sabater,
ni comprar tots els mitjons,
massa pocs els calerons,
massa peus per córrer bé.
Amb molt fil i poca agulla,
com s’afanya en fer parany,
no pot menjar quan li plau,
ni mastega, només xucla.
Entre fulles, farà casa,
ben difícil de trobar,
algun ruc l’ha de trencar,
no saben com ella es cansa.
Com recull i entabana
animalets voladors,
sense pressa, sense cops,
només dóna una fiblada.
Amb les cames prou peludes,
amb gana sense parar,
espera preses menudes,
com s’amaga a les grans.
Epitafis
Gràcies per venir!
Crec que he descansat prou!
Cerco la pau per descansar plegats.
No hi ha manera de trobar feina.
Encara no m’he llevat la por de sobre.
Em faria il·lusió aprendre a cantar.
Suposo que no voleu diners.
Ho sento, no puc perdre més temps.
He apujat les tarifes per escoltar.
Us podria aconsellar, però resulta car.