Dos poemes ploramiques i deu pensaments divins

11 Febrer, 2011 10:08
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Cal plorar

 

Porto la bossa amb queviures:

el son, la gana, el vent, l’enyor,

cada vesprada, cerco el meu sol

entre mil lletres que ni fan riure.

Escriure és dur quan hi ha tempesta,

callen els pobres, parlen els rics,

a cada ratlla, veig enemics,

a cada pausa, un món m’espera.

Llavors, començo ni vull parar,

seguir la vida ran de la vall,

puja, pel cim, gran devessall

en una terra on cal plorar.

 

El calvari

 

Com aturo quan la veig

amb el cistell de la plaça,

la carona esblaimada,

el vestit de color verd.

Aquell caminar pausat

sempre dalt de la vorera,

amb més ganes que fermesa,

amb més dèria en el pensar.

Em deia que m’estimava

el dissabte a les sis,

es va acabar el paradís

en aplegar els dos a casa.

Havíem fet passejada

amunt i avall per carrer,

tot de sobte, m’ho digué:

Ja no estic enamorada!

El diumenge a tornar-hi

després de missa, vermut,

per la tarda, el gran ensurt,

ara, pujo el meu calvari.

 

Pensaments divins

 

He mort sense pecat, he anat al cel a peu.

Si has d’anar a l’infern, és millor que demanis hora.

El pecat va ser mortal, però valia la pena.

Jesús mai juga als escacs, li fa cosa la sort del rei.

Satanàs no vol seguir, està tip de ser el dolent.

He provat d’anar al cel, tots els seients estan numerats.

Aniria al cel, però tinc al·lèrgia a la cera.

Déu vol estalviar, vendrà rosaris en persona.

Un Pare Nostre més i a l’esbarjo.

Déu recomana arribar a sants abans de la quaresma.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La meitat de 12: