Dos poemes esperançats i deu pensaments educatius
20 Febrer, 2011 13:10
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El remoreig
Cansats de fred, amb la mirada encesa,
avis esclaten, comencen els remucs,
llargues les hores, estrets els aixoplucs,
a les murades, passa la gent amb pressa.
Etern hivern com vius entre nosaltres
no tens ni ganes ni pressa per marxar,
has de saber que és hora de tornar,
volem sentir les gràcils orenetes.
Volem haver les tardes sempre dolces,
les nits amables per esbrinar el gran cel,
sentir l’anar d’abelles envers la mel,
el remoreig del vent suau als arbres.
Esperançat
Darrere un no, un sí com s’endevina
la bella mossa ha de tornar a l’amor,
passo les nits vestit de somiador,
ensinistrat en reptes de la vida
La veig pujar amb falda ben tibada,
un trescar dolç desfent tot l’entrellat,
em trobarà com sempre esperançat,
no puc tenir més ampla la mirada.
Li he de deixar la flaire de la rosa,
tot escalant, furtiu, el seu balcó,
he de deixar polsims del meu amor,
és el prohibit qui posa aquesta ombra.
Pensaments educatius
Química no vol dir: Quim i el gos!
Ara, faran una pluja de respostes fins que es mullin.
Aprenen tant que necessiten tres mans.
Hauria de saber que un bou, almenys, rumia.
Ja són a classe, puc lligar el gos.
Obriu el llibre per la pàgina nou, si encara hi és?
Fa un quart d’hora que no hi sóc, deuen estar preocupats.
És un nen tan intel·ligent que dubto aprengui res.
Els ensenyaré a restar, però no puc assumir riscos morals.
L’home evoluciona, prompte menjarà palla.