Dos poemes nevats i deu pensaments divins
31 Gener, 2011 10:00
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Dolça vinatera
Aplega el sol a la plana,
mirant, d’esma, amunt i avall,
voldria ser gran cavall
per fugir sense recança.
Ara no, ruc com és ell,
dels homes, avui, es queixa,
no li deixen altra gerra,
d’aquesta anirà bevent.
Ahir, va fer les vacances
darrere d’un núvol blanc
li ploraven tots els nans,
li suplicaven les fades.
Va deixar sortir del núvol
la volguda i blanca neu,
gran pubilla, sense hereu,
amb pensament massa rúfol.
Van jugar totes les volves
a la plaça de la font,
allí, aplegaren minyons
allí, encetaren les boles.
Amb bufanda i nas de ceba,
tres botons d’un abric vell,
van fornir, amb pocs atuells,
una dolça vinatera.
Comença el ball
Enmig del fred, una hora dolça
deixa escampar enorme pau,
calla el silenci, dorm l’aviram,
llevant-se, alhora, la neu i l’ombra.
Baixen els núvols de l’alturó,
seuen al pla, juguen plegats,
de sobte, ploren, deixen anar
llàgrimes blanques pels carrerons.
El nen poruc xucla el xumet,
la mare jove sent la finestra,
només un so molt petitet,
deixa un floquet enmig la reixa.
Darrere els vidres, viu el vailet,
el batlle diu: No hi haurà escola!,
pels carrerons, la neu s’envola,
no vol deixar tan gran moment.
Comença el ball de mil floquets,
sense aturar-se, sense musica,
un home gruny, altre somia
el camp acull un blanc molt fred.
Pensaments divins
Llogo àngel custodi tot el cap de setmana.
He triat ser catòlic, sóc pobre i vegetarià.
Ben mirat, el Judici Final es farà al capvespre.
Estic en gràcia de Déu, però voldria millorar.
Estimat Pere: Deixa les claus sota el ficus!
He tornat del cel decebut, hi ha poc ambient.
Satanàs es prepara per caure en la temptació.
Al cel, el metro tanca a les deu i deu de la nit.
Satanàs té problemes de pes, s’atipa de fregir pecadors.