Dos poemes de repòs i deu pensaments educatius

15 Agost, 2011 07:49
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Vull ser


Tot enmig l'estiu,

quan el cos fa nosa,

sentes, a tothora,

la pau i el caliu,

em deixo anar,

sota la figuera,

amb la roba vella,

cansat i festiu.

Com prendria el son,

fugint del meu poble,

pensament innoble,

per gaudir el meu món,

seria així:

talment miserable,

endolcit, afable,

prou foll i cretí.

No vull altra empresa

que un treball gasiu,

la fredor del riu,

la nit i la gresca,

pertanyo al ramat,

mancat de pastor,

vull ser un senyor,

ho tinc tot lligat.


Dalt del cim


Dalt del cim de la muntanya,

on caminar ve de gust,

he de trobar-me, vençut,

gaudint de la mar i plana.

A lloms del meu déu Montsià,

viatjo cap altres mons,

els primers com els segons

tenen feina per donar.

Però no vull altre ofici,

que cercar la bona ombra,

els diumenges tot em sobra,

els dissabtes ni tinc vici.

Una ampolleta de vi,

dues mossades de poma,

tres badallades, si toca,

per després tornar a dormir.

No necessito altre cel,

aquest el tinc a la vora,

he nascut per ser tanoca,

mig esguerrat i fidel.

Torno aquí per demanar:

cada vespre ma fortuna,

dalt de la serra, la lluna,

sota la serra, el plorar.

 

Pensaments educatius

 

Estem d’excursió, viatgem per internet.

Han assolit un concepte, necessiten un repòs digestiu.

Cada vint ratlles de lectura, posarem un control mèdic.

Tinc tres àvies de mestres de suport.

He vist anar Déu a cercar el segon nivell de concreció.

Els alumnes són vius, almenys ho estan.

El mestre plorava, tot i així, la sequera intel·lectual era evident.

El fill volia ser mestre, el pare es recupera amb dificultat.

El que salva el món són les feinades inútils.

Hem fet una marató de lectura, hem arribat a quaranta lletres. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: