Dos poemes temporals i deu epitafis

12 Desembre, 2011 06:03
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Tinc temps


Tinc temps dels déus,

me'l deixen al coixí,

a mitjanit,

em porten la cistella,

allí, guarnit,

farà la tombarella,

s'endinsarà en el pit

sense dolor ni creu.

Al més enllà,

fineixen els honors

ni hi ha remors

dels incipients mortals,

no hi ha colors

ni éssers principals,

tot és ben clar.

Tinc tot el temps,

no me'l puc acabar,

l'he de deixar

guardat a l'alturó,

vindran els lladres,

com se'ls veurà el llautó,

han de fugir amb el vent.

No vull res més

que aprendre a poc a poc,

somiar en seure a prop

de l'alzina propera,

sentir com tot és nou,

pertànyer a la drecera,

tornar el darrer recés.


Massa fre


Si vull glatir,

tinc hores a l'escreix,

un sentiment

difícil de pair,

no cal patir,

el món veurà con neix

la nova ment.

Podré trobar

el sac de melangies,

el cove d'alegries,

el miratge perdut,

esdevindrà

un personatge mut

farcit de fellonies,

notablement eixut.

No he de mirar,

la cova dels traïdors,

dels somiadors

que esperen el nou dia,

és tot ben ple

d'aventures porugues,

amb massa fre,

sojorno el cel quan crida.

 

Epitafis

 

Estic en un paradís fiscal.

Als pobres, ni ens deixen votar.

He pres les flors d’una veïna rica.

Us aconsello no tenir gos.

Demà, igual vaig a les rebaixes.

Desperteu-me a les vuit, si us plau!

Si no pregues, li diré al Pare.

Algú em pot portar una manta?

No responc en cas d’incendi.

Trobo a faltar les classes d’equitació. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El masculí de gata: