Dos poemes per a l'euro i deu epitafis

03 Gener, 2012 09:40
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Malalt


Malalt sense malaltia,

vestidet i numerat,

vas bastint dolça alegria

a la casa on has entrat.

Bitllet que cerques, si pots,

els paradisos fiscals,

tots buscant la teva mort,

però ningú et vol matar.

I els capgrossos proclamen

les delícies del saber,

els altres homes de fe,

ni xisclen ni s'esbatanen.

Malalt sense malaltia,

voldries dormir en un banc,

allí, cada any és dia,

cada pobre, un estrany.

Bitllet sense fesomia,

sense riure ni parlar,

acosta't, fem melangia,

puix després t'han d'amagar.


La condemna


És regne de la ignorància

qui a tots ens fa xerrar,

pensem poc i parlem massa,

ens sobra orella i nas.

El bitllet, ben poca pena,

mai sabrà del món eixir,

dos anys seria condemna,

la data del bell morir.

Amb aquesta gaia ciència,

ningú el podria amagar,

ell podria passejar

pel regne de la consciència.

Adéu, els calaixos plens,

els paradisos llunyans,

els hauríem de trobar

prou amables i innocents.

Pare, no en vull cap més

que dura una setmana,

he de portar-lo a la banca

i em preguntaran d'on ve.

Així, el mercat dubtós,

no farà els gran negocis,

es perdran aquells vells socis

que guanyaven a l'engròs.

Però l'orella és poruga

i no vol saber res més,

la llengua li diu que és muda

i l'ull cluc dirà que és cec.

 

Epitafis

 

Necessito saltar-me el règim.

Si feu intenció de venir, porteu una camisa neta.

No obriu si no és per quedar-vos.

Ho sento, he posat un passador per dintre.

Ara, pensava amb vostè.

He demanat un trasllat de cementiri.

Una mica més avall tinc la núvia.

La senyora tampoc m’escolta.

Com era garrepa, vaig morir a les rebaixes.

Cerco estudiant per compartir el nínxol.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos vegades 5 fan: