Dos poemes apàtrides i deu epitafis

23 Abril, 2012 06:08
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


No caldrà


No tinc cap rei

ni em mana cap bandera,

tinc per senyera

la branca de l'herbei

i el meu tron

s'assembla a una pedra,

ampla, planera,

amb cos rodó.

No tinc ni déu

ni vana complaença,

és el meu cos

el terrible enemic,

com em demana,

la gana és la desfeta

i l'assadollo

amb amples glops de vi.

Un cop calmat,

comença el gran misteri,

la lluita innoble

d'aquells petits prohoms,

avui, diumenge,

no caldrà ni llevar-me,

només hi ha guerra,

és dia d'eleccions.


Massa glòria


Poseu el rei

en un palau llunyà

amb or i argent,

ivori i joia,

però, a mi,

no em deixeu entrar,

no ho mereixo,

és massa glòria.

Poseu, al punt,

sota del pont,

amb rierol

d'una aigua fresca,

una gran truita,

en tindré prou,

si no n'hi ha,

doneu-me herba.

Allí, ben sol,

sense senyera,

sense el consol

de savis vells,

he de restar

a casa seva,

casa del riu,

un riu mesell.

 

Epitafis

 

Si moriu en dissabte, paciència.

No vaig poder morir ahir, estava tot tancat.

Vaig morir per beure de sota la bóta estant.

He mort amb bona cara, sabia que no havia de pagar.

Ara, no recordo el número del nínxol.

Com a molt, et puc donar una falange.

Suposo que vols parlar amb la senyora.

Ofereixo paradís a meitat de preu.

Demà et passo a recollir.

Tres dents més i ja faria patxoca. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El segon mes de l'any: