Dos poemes tranquils i deu pensaments divins

07 Abril, 2012 05:13
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Albiro el cel


Em plau la pausa

feixuga de la tarda,

havent dinat:

la pasta o el llegum,

havent perdut:

la fúria i la batalla

per tornar a ésser

un tafaner prou mut.

Albiro el cel,

dessota la figuera,

sento el venir

de tous pessics de pau,

no en parlem:

de fulles ni de figues

puix m'ennobleix

tot el saber esperar.

Només sóc home:

tranquil, sense encanteri,

mai podré ser

el millor dels hereus,

em plau tenir,

els braços estirar,

sento el venir,

aplega en Morfeu.


Vull estar a soles


Si he de venir,

perquè l'estiu convida,

i conquerir

aquest desfet castell,

no m'enganyeu,

només tinc una vida,

prou afeblida

per reunir gran fe.

Deixeu-me allí:

on reposen les ombres,

vull estar a soles

amb tebi pensament,

per manament,

he de trobar oprobis,

no els vull comprar,

no ho vull fer.

Només pendent:

de la flaire estesa,

de joves roses

nascudes al jardí,

vull el dormir

amb una manta estesa,

un coixí d'herba,

dessota del gran pi.

 

Pensaments divins

 

Jesús caminava, pel damunt de les aigües, com el president d'AGBAR.

Si voleu anar al cel, procureu sortir d'hora.

Déu va escriure deu manaments i va crear la lògica.

He venut un tros d'ànima a Déu, no cal dir que no he cobrat.

He enganyat a Satanàs, ha estat un miracle.

Sant Pere també portarà: aigua amb gas.

La Verge li ha dit a Jesús: Si tornes a Jerusalem porta, almenys, sis dones deixebles!

No és just, a Jesús només el van temptar tres vegades.

Amb deu euros, us poden passar de cec a borni.

Satanàs té virtuts, però les amaga. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primer mes de l'any: