Dos poemes amb pobres i deu epitafis

13 Juny, 2012 05:54
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Mon tarannà

 

Per ser tan ric,

amb gran fortuna,

trobo la lluna

prop del coixí.

L'avinentesa

ho porta tot:

la gran bellesa,

tres coves d'or.

I com em creixen

els mendicants,

els vilatans

de tot el regne.

Com van guanyant,

les grans virtuts,

a l'aixopluc

de les bondats.

Home tan dolç

no has de trobar,

sóc l'endemà,

l'ahir i el tot.

Sóc tan esvelt

com porc senglar,

mon tarannà

aplega al cel.

 

Els pobres

 

Els pobres, sabeu,

ni tenen idees

ni volen princeses

ni lluna de mel.

Són tan ordinaris,

tan fets a l'esforç

que ni ve d'un tros

el preu del salari.

Així, ben eixuts,

amb la cara negra,

dormen a taverna

després de beguts.

I viuen dempeus

i dempeus dormen

com parlen i ploren,

com seran hereus

d'una meravella,

escrita en el cel,

desfeta la fel,

closa la parpella.

Els pobles dominen

pel damunt de tot,

el si de la cort,

menjant mentre criden.

 

Epitafis

 

Una altra vida, si us plau!

Us recomano tranquil·litat.

He vingut per l'anunci.

Si veniu demà, us convido!

Necessito un cotxe de difunts.

Us proposo un negoci!

No et penso tornar a veure.

Si heu de tornar, porteu cervesa!

Ni us ho podeu imaginar.

Si puc, em casaré demà.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primer mes de l'any: