Dos poemes a Sant Joan i deu pensaments divins

17 Juny, 2012 09:23
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


La nit de Sant Joan


Enceta l'estiu

la lluna poruga

ni vol altra muda

ni vol altre niu.

El sol, tan cansat

de llevar-se d'hora,

voldria, ho prova,

ser l'enamorat.

I per l'ample cel,

sota l'infinit,

navega, amb delit,

el príncep fidel.

Com llença el seu raig,

com veu, a la vora,

el pagès que prova

tot el camp segar.

I surt, tafaner,

per trobar: el mussols,

el gats cridaners,

les sínies, els horts.

I, a la lluna jove,

la troba ballant,

damunt la foguera,

la nit de Sant Joan.


El dimoni


Sant Joan,

amic de tots,

troba la nit

massa llarga,

al capvespre,

fan corranda:

les noies

amb els minyons.

Cadascú

ha de portar

embalum

per a fer flama,

una foguera

a la plaça,

quatre fustes,

dos cartons,

el dimoni,

disgustat,

vol, a la nit,

prendre mida,

Sant Joan

com el convida

a fugir,

fer mitja part.

La coca

amb el moscatell,

faran

el pont de la nit,

el dimoni

ha acabat:

el cap cot,

socarrimat.

La vetllada

passa tota,

han fugit:

neguits i pors,

Sant Joan

riu i singlota,

Llucifer

perd altre cop.

 

Pensaments divins

 

Déu només té un Fill, es va cansar prompte.

Estic inscrit a un curset de miracles.

Jesús espera un bon any de vi per tornar.

Sant Josep feia taules, a Moisès li donaven.

La guerra era santa, es matava sense ofendre.

Han canviar les portes del cel, ara, són de xocolata.

Déu s'ha compromès a fer el nivell D de català.

Si he de morir en pecat que sigui per un bon motiu.

Satanàs està estudiant un pla de rebaixes.

Judes es va enfadar perquè Jesús no el va deixar acabar de sopar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Animal amb trompa: