Dos poemes de mula i deu epitafis

14 Juliol, 2012 06:19
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Lligada


Deslliurada

del meu carro,

ve l'amo

a posar el drap,

és un drap

desfet, amb marro,

mai amanit a rentar.

I la corretja com tiba

no em deixa ni moure el cap,

lligada a la vella sínia

com comença el meu tombar.

Passen les hores ferotges

dessota del preat sol,

només cau el borrissol

dels arbres que escampen vida.

Com em porto dos-cents quatre

l'aigua ja deu ser al cap,

farem prompte punt i a part,

com vull aplegar al meu catre.


Cap soci


Avui, set de juny,

data de l'aniversari,

he de posar al diari:

Els pagesos falç al puny!

La sega està encetada,

el camp com a mar daurat,

totes les tiges de blat

com cauran altra vegada.

Carro ple amb massa feixos

per caminar descansat,

com anirem avançant

pel camí dels malentesos.

Els prohoms benestants

com s'asseuen al cafè,

com treballen quan convé,

com el blat han de comprar.

No estic fet a aquest negoci

i demano, per demà:

bona palla, sense gra,

tenir amo, mai cap soci.

 

Epitafis

 

Em van donar terra per fer-me una cabana.

Ho sento, no vull sermons.

La meva adreça és ...

Sortida de taüts.

En rebre l'orella, us escoltaré.

El dimoni m'ha regalat un gos.

Tinc set!

Necessito servent per netejar el portal.

Sabia que el negre no m'escauria.

Si us plau, no em trepitgeu.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos vegades 5 fan: