Dos poemes per la mar i deu epitafis

28 Juny, 2012 07:02
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

El regne

 

I, si pogués,

les ones menaria

des de trenc d'alba,

quan el somni és profund,

agafaria

les ganes de la barca

i les duria,

al fons, ben lluny del far.

No tinc res més

que pau i melangia,

el riure estrany

d'heroi entremaliat,

de tant en tant,

suporto la follia,

minsa alegria

al regne de la mar.

Ella m'espera,

ho fa com cada dia

i cada vespre

quan ve per despertar.

 

La barca nova

 

Cansats els peixos,

feixucs de tant menjar,

he posat, d'hora,

el fet de demanar.

Cansades ones,

cansades de callar,

xisclen a estones,

després, se'n van.

La mar serena,

el cabell fosc,

la lluna plena

com me l'amaga el bosc.

La barca nova

no em dirà res,

té tants amics,

com pot triar,

entre estrelles,

com parla el vent,

parla, de pressa,

parla i corprèn.

 

Epitafis

 

En morir-me, vaig tenir l'ensurt.

De fet, viatjo en un cendrer.

M'han fet tres misses, no he pogut assistir-ne a cap.

El mossèn va dir que aniria al cel, és tan optimista.

Amb quatre dents més, seria una altra cosa.

Si no m'afanyo, faré tard a l'enterrament.

El sermó va ser bonic, no recordo què va dir.

Tres morts més i guanyo la porra.

No patiu, morir-se no cansa.

Si us plau, una mica de conversa.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos vegades 5 fan: