Dos poemes d'oblit i deu epitafis

06 Juliol, 2012 06:24
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Oblido


Hauré de signar

l'enorme sacrifici:

sortir-me'n d'aquest vici

de viure i treballar.

Mon cos és tan poruc,

navega sense pressa,

voldria la promesa:

sentir-se menys eixut.

Però el déu marí

no deixa deslliurar-me,

voldria acaronar-me,

portar-me al paradís.

Sóc home prou tossut,

cansat de no fer res,

acabo sempre estès,

sortosament vençut.

No tinc altre alturó

ni albiro home savi,

accepto el meu calvari,

oblido quan sóc jo.


He posat


He posat

la gran fortuna

ben lligada

dintre el sac,

amb una corda

d'espart,

cal aprendre

com nuar-la.

La fortuna

és mentidera

mai demana

prendre part,

el caparró

m'ha deixat:

ensopit,

mig mort de gana,

sense bossa

per l'oblit

puix sembla

que s'encomana.

 

Epitafis

 

De fet, la Parca cercava la dona.

El dia de difunts no es pot dormir.

Aquest any, vull clavells!

Puc endevinar la cara que feu.

No senyora, la mestressa encara no hi és!

Acabo de rebre les darreres voluntats.

Sóc aquí per la xocolata.

L'altre taüt el vull amb rodes de cautxú.

Fa dies que tinc mal de queixals.

Si el proper arriba en set minuts, canto línia.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La segona lletra de cotxe: