Pensaments educatius (XIII)
15 Abril, 2019 18:19
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He de millorar, n'hi ha dos que segueixen escoltant.
Canvio llibre per llapis sense memòria.
El permeto criticar sense fer comentaris.
Tenen problemes de comptar: set o vuit.
És un ensenyament molt disciplinat: Les idees en columnes de tres.
L'infinit és la distància ideal entre alumnes.
Acabo de recollir les respostes amb una escombra.
La guerra de la independència comença als dotze anys.
Els dono les respostes abans que preguntin.
Dos monòlegs haurien de sumar un diàleg.
Ni goso en ensenyar les consonants.
Hem acabat el tema u, parlava de la por.
Aprenen molt de pressa, després de la a els ensenyaré la u.
Cap dels déus gosa acompanyar-me.
Dubtava de la seva intel·ligència fins que em van destronar.
Només tenim un problema, l'hem de guarir.
El rendiment acadèmic ha estat bo, no n'he perdut cap.
Hem fet un examen de còpia i pega, ni comento els resultats.
Hem de retallar, traurem els controls.
La mare s'ha posat en el meu lloc, he anat a prendre cafè.
Ha aconseguit els objectius mínims: Sap com es diu.
Apliquem les retallades, només sistema binari.
Dibuixa una esfera i dibuixà una lleona.
Aprofitant que no miren, demanaré auxili.
Per estudiar, cal desconnectar el cervell.
Els donaré les notes quan seran prou lluny.
Estan pensant, ni saben com.
Mai dubteu que el seu fill és un geni.
Estic aprenent a parlar sense dir.
Cada classe és un test d'intel·ligència.
Si no n'encerta cap es mereix un vuit.
He après a fer tota la gamma de silencis.
L'inspector sap el molt que aprenen.
La conselleria d'ensenyament sempre cedeix el pas.
Tenim objectius mínims, no hi ha manera de vendre'ls.
Hem donat la lliçó, tot i així, no se l'emportaven.
Estic refredat, faré classes d'aproximació.
Ara, tancaré la porta i suportaré els dubtes.
La lliçó va ser magistral, no la va entendre ningú.
Com el mestre era vell, li feien la traveta de tard a tard.
La millor resposta mai correspon a una pregunta.
Una classe sol ser una república popular ingovernable.
Em prenc la til·la i començo a corregir l'examen.
Els nois eren educats, em mossegaven per ordre.
He sentit dir que han tancat les escoles del cel.
Tenen feina, estan empenyent la porta per a què no entri.
Han aconseguit escriure una redacció de tres paraules.
Llegeix amb dificultat, els temps futurs acaben sent presents.
M'estimen tant que no em deixen començar.
L'inspector vol que faci un curset de camuflatge.
Els he pujat tres punts, n'he suspès la meitat.
Mentre tingui aquest pare, no m'atreveixo a suspendre'l.
Si Déu anés a escola, potser tindríem cinc manaments.
Ordenar vint caps pertany al departament de miracles.
Són tan intel·ligents que llegeixen sense ulls.
Hem fet una classe profitosa de vuitanta segons.
L'inspector vol resultats: alumnes, vint; professor,un.
Estic bé, avui, només he plorat tres vegades.
He provat de dialogar, però tots eren déus.
He posat un exercici per al nen i dos per als pares.
Pensaments educatius (XII)
12 Abril, 2019 06:07
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
No cal ser mestre, només cal ser-hi.
Els pares saben on som, ignoren la causa.
Tinc por sense pressa, sé que no puc eixir.
El bruixot ho diu: No has de fer miracles!
Ells van a l'escola, l'escola no els ha demanat.
Saben parlar, no cal dir com ho aprofiten.
He vingut sense motiu, però me'l podeu prendre.
No callaré, encara no he trobat la raó.
Estic disposat a perdre el coneixement, algú el trobarà.
No tinc ganes d'entrar, però he de sortir.
Els nens creixen, els gegants ja no vénen.
Porto llibres a la classe, de segur que ells no vindrien.
Estic avaluant un alumne, em falten massa peces.
He pensat que saben com els enganyaré.
La classe era pesada, havia tombat massa déus.
Tinc tres alumnes nous, els altres són pinyons.
Vull anar a la classe, vull estar classificat.
No tinc massa fe, l'he canviat per un poc d'esperança.
Els alumnes em contesten, no trobo cap motiu.
He trobat un alumne dolent, no me l'han canviat.
No poden aprendre, els he apagat els llums.
No tenen nivell, tot i així, funcionen.
Aplego d'hora, la pissarra encara no estava presentable.
Tot seguint la classe, arribarem a la teulada.
He posat les notes, no n'he encertat ni una.
Els déus no ploren, saben que no tindran consol.
Estic content, la natura els farà savis.
L'excursió va ser profitosa, em van deixar a peu.
Tenen prou llibres per no sortir volant.
Quan aproven, podran deixar de saludar.
No ho han descobert: És millor escoltar que aprendre.
És una classe eficient, parlen tots alhora.
Abans, amb guix, es fixaven els coneixements.
He perdut per un a vint-i-cinc.
El curs va bé, segueixen molestant.
Un dels deixebles vol ser mestre, es diu Jesús.
Si tenen germans valents, els dono tres punts.
He fet venir el psicopedagog, hi ha un alumne que no em critica.
Hem anat al zoo, tres serps ja no tenen cascavell.
L'inspector vol més rendiment, canviarem els cilicis.
La classe anava bé, tot i que coixejava.
Les classes solen començar els darrers deu minuts.
He fet un examen escrit, he recollit deu avions i tres vaixells.
M'estimen força, les pedres són petites i rodones.
L'excursió de fi de curs serà amb vaixell, naturalment.
Estic cercant l'excel·lència, de segur que no ha vingut.
Els alumnes treballen força, empenyen la porta d'eixida.
El nen és molt intel·ligent, però no ho explica.
Si poseu un examen, procureu donar les respostes.
Al cel, les classes comencen en divendres al vespre.
He posat un examen i vuit m'han suspès.
He aconseguit fer-los entendre que una suma no és un adverbi.
El nen no aprèn, però batega.
La classe anava bé tot i que no sabia on era.
Pujaré la feina a tres minuts per setmana.
L'important és que avancin d'esma.
Creuen que faig mala cara perquè he mort.
No crideu, es pensaran que demaneu auxili.
Tinc esperit de mestre, no es deixa veure.
Aprendre és un llum que sol restar apagat.
Pensaments educatius (XI)
01 Abril, 2019 06:20
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Necessito molta llum, estan tots per aprendre.
Arribarà un moment en què no em decebran.
Porto sis cursos endrapant la reforma.
Jesús va anar a l'escola dels miracles.
Ho proven, però París no es pot posar en un llibre.
Tenim un ordinador: a la dreta els vius, a l'esquerra els espavilats.
Les classes comencen a les nou, si acaben a les cinc, n'hem perdut quatre.
Un home pot ser un savi, qui pot ser un savi?
Abans tenia un enemic, ara, tinc l'enemic.
Dos dimonis donaran classe de moral i ètica.
L'home és intel·ligent, només cal trobar-lo.
Ben mirat un lleó té un deu per cent de cérvol.
Els he donat tres conceptes, estan ocupats cercant ampolles.
Els alumnes aprenen d'hora, a quart ja saben plorar.
Volia ser metge, però tenia pena dels malalts.
Assegut dessota d'una taula, començo a definir-me.
No tinc alumnes dolents, tardo poc en anar al metge.
Les respostes de l'examen corresponen amb la travessa del diumenge passat.
Endevino l'economia per la resta dels entrepans.
La mare ve cada mitja hora a provar-li la febre.
És un nen constant, segueix respirant com sempre.
Tres mesos després ha descobert que el llibre es podia obrir.
Procureu respondre després de llegir la pregunta.
De les deu preguntes de l'examen, set les podeu canviar.
Ara, m'enganyaré i tornaré a la classe.
Un mestre ric gairebé és un profeta.
Demaneu-los un favor i us deixaran descansar una estona.
Els nois m'estimen, ho noto en la forma del seu riure.
Deixeu el calaix més gran per posar els dubtes.
Acabo de donar les notes i ja m'han oblidat.
Observeu que un llibre també té tres dimensions.
A pagès o a dibuixant: ort-o-grafia.
Tenen tants estudis que dubto en facin servir cap.
L'únic bo dels dictadors es que no et deixen pensar.
Entreu a classe amb ganes, de segur que us les prenen.
Els he posat feina, de segur que ni la troben.
Confesso que no he vist cap alumne dolent amb un ull bo.
L'inspector els farà una prova, deu ser de resistència.
Si cobro per l'ensenyament, vendré la meitat de la roba.
Tots els diumenges, a les nou, classe de relaxació.
He pujat a la teulada per tenir una visió global.
Ha millorat els resultats acadèmics, fa un mes que no ve.
Si aprenc a caminar damunt l'aigua, em faran cap d'estudis.
Acabo el curs i recullo les meves il·lusions.
És força estrany, porten dues setmanes i encara em veuen.
Estan aprenent força, m'empenyen sovint.
Tinc un alumne intel·ligent, però l'he d'amagar.
L'inspector té una bona opinió de mi, només diu que m'he tornat boig.
Estava fent una classe quan va arribar el capital.
No treballo per diners, de fet, ni sé on són.
El fill del batlle no s'interessa mai per l'anarquia.
Els alumnes tenen bones idees, sobretot al juliol.
M'han donat unes orelles de ruc, són força agraïts.
Els donà entrepans i dos van treure els embolcalls.
No cal viure amb el caos, ell sap on us trobeu.
Cap alumne ha de saber més del que sap.
És bonic ensenyar, sobretot quan no saps com.
Pensaments educatius (X)
23 Març, 2019 19:55
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He fet un bon discurs, no hi havia ningú més.
Cobro per ensenyar i, a més, puc aprendre.
He entrat a classe, he deixat la vergonya al calaix.
Els alumnes criden, no cal dir el que m'estimen.
Aprendre, ara, és una línia corba i trencada.
Estan aprenent, no els desperteu.
Tinc alumnes crítics: criden i neguitegen.
La classe anava bé, només quequejava.
Estan estudiant física, es veu com estudien.
Estava fent un examen quan va endevinar una resposta.
Els números eren racionals, algú havia de pensar.
Tinc alumnes bons, fins diria que els sobra sal.
El resultat ha estat bo: comencen les vacances.
N'he suspès un, però l'he subjectat amb força.
Eren bons alumnes, mai em deixaven treballar.
S'esforcen prou, de fet, ni els noto.
I un dia, la saviesa va acabar amb l'escola.
Cansat de reformes, vaig decidir quedar-me sord.
Una mica més i no n'encerten cap.
La conselleria donarà un portàtil si presenten el carnet de conduir.
Plaça de conseller d'ensenyament: No fa falta experiència.
Els alumnes tindran educació si aconsegueixen trobar-la.
Es demanen mestres, han de saber fugir a temps.
Estava ensenyant-los un bitllet quan me l'han furtat.
Per posar notes, només faré servir les bales del sis al deu.
Eviteu suspendre si no saben levitar.
Aquest any el curs començarà al gener.
Els alumnes tenen un bon rendiment, el vint per cent no callen mai.
Tenim objectius terminals i llançadores.
Tenen cinc hores lectives, però no les fan servir.
Per fi, han descobert que un llibre petit no serveix per a fumar.
No entenen com poden haver dos números primers.
He fet un examen d'ecologia, han deixat el full en blanc.
És un alumne intel·ligent, posa l'aigua en una cistella.
Doneu-los fulls de paper i munteu una torre de control.
He donat dues hores per fer l'examen, la meitat ja dormen.
La classe era civilitzada, les pilotes que tiraven eren de paper reciclat.
Havien de fer lectura, però els llibres tremolaven de por.
Un verb transitiu no és necessari que vagi per l'autopista.
Fem horari intensiu: hores de deu minuts.
Feu entrar primer el qui porta els caramels.
Tenen tres oportunitats per triar les qualificacions.
Els veig educats, em malparlen d'un en un.
La raó està a vint per un.
Aviso el cent dotze i reparteixo les notes.
El darrer que recordo era la cara de la mare.
Els horaris seran flexibles, tots de plàstic.
Vaig dir: Poseu-vos en el meu lloc!, i m'abraonaren.
Estic convençut que aprenen amb pas segur i pausat.
La lliçó era ocasional, la vaig vendre a baix preu.
Tinc un deute amb els alumnes però no els penso pagar.
Tenen un rei a la panxa i un pidolaire al cap.
Aplego d'hora a classe, desitjant que em facin riure.
Em fan tantes preguntes que dormo com un sant.
Fa mesos que cobro pel rendiment i em moro de gana.
Quan ja coneixien el tres arriba el sistema binari.
Li donaré un excel·lent perquè em fa nosa.
Pensaments educatius (IX)
15 Març, 2019 06:21
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
El més espavilat de la classe assegura que no poden haver tres nombres primers.
Quan gira la terra entorn del sol espera guanyar color.
Podeu seure i fer servir les cadires.
Tinc mètodes, però ningú diu quin és el bo.
Abans, per comptar, feia servir mongetes, però se les menjaven.
Estic content, contesto les preguntes abans que ells.
Aprenen tant, quan tindran gana?
Acabat el curs, he perdut una altra guerra.
Eren notes altes, cap alumne arribava.
He posat respostes obertes, sis s'han constipat.
Tinc tres alumnes ecologistes, els sento venir.
Assoleixo que la seva prioritat és anar al servei.
Tenen raons convincents i poden ferir.
He posat tres excel·lents, no sé qui els té.
Podria aprovar-lo, però volia conèixer els seus pares.
Havien de repetir fins que arribà l'inspector.
De fet, totes les respostes mereixen un respecte.
La classe no va ser satisfactòria, només vuit es van adormir.
Estan al segon nivell de concreció, dubto en respiri cap.
És difícil que, a sisè, entenguin el número vuit.
Estan fent lectura, no necessiten res més que una finestra.
Només tinc vint feres i no cents.
Atenció, atenció..., la lliçó començarà en cinc minuts.
Els tests d'intel·ligència els tenim a la terrassa.
El noi és superdotat, espero que no s'encomani.
Trenta anys a l'escola i encara no sé on amagar-me.
Com a segon pare, és normal que no em facin cas.
Acabo de saber que tampoc passaré de curs.
Estic en una errada i m'hi trobo bé.
Aquesta setmana porto tres dilluns seguits.
No sé perquè m'escolten, dec emetre en altra freqüència.
No es queixen perquè cansa.
No sé si Jesús va aconseguir aprovar cap deixeble.
Els he dit que tenia un dubte i han regirat tota la classe.
Em portaran quatre ordinadors, no sé quants alumnes em sobraran.
Posaria un examen, però he de trobar un lloc adient.
Resten sense portar, són tan pobres.
He demanat un vas d'aigua, ara, demanaré aigua.
Quants alumnes fan falta per poder volar?
Llegeix: teorema. Teo rema.
Estic decebut, tres tenen respostes diferents.
Estava navegant per la classe quan va aplegar el far.
Poseu dues preguntes i veureu com s'ofeguen.
Responen les preguntes després de saber on.
Va ser una classe magistral, vaig sortir amb una orella a la butxaca.
Si us miren de la darrera fila, tremoleu.
Dues hores més i em perdonaran els pecats.
Era al davant de la pissarra quan la van prendre.
He tingut moltes reformes, ara, recercarem l'edifici.
El problema era senzill, havia tingut molts entrebancs.
La classe estava callada, de fet, estava buida.
Els alumnes criden, endevino que la sordesa els està atacant.
Tres alumnes no escolten, ja són a port.
Aprenen a un altre ritme, deu ser “adagio”.
Tinc noves sensacions, estan llençant els papers.
Aprenen amb ordinadors, venturosos electrons.
No tinc res per ensenyar, la botiga està tancada.
Aprenen filosofia, de fet estan enfilats al sofà.
Pensaments educatius (VIII)
08 Març, 2019 06:47
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He proposat, a la mare, que li posi la nota musical.
El proper examen el contestarem entre tots.
Una de les múltiples funcions de la cadira és oferir la possibilitat de seure.
He tingut sort, l'inspector és més optimista.
La classe anava bé, tots eren a la lluna.
Els alumnes saben pintar, amb els peus, sense treure's les sabates.
Van aprovar, el nom s'entenia prou.
Els objectius mínims seran la o.
Es pensaven que Nadal és el nom de l'arbre ple de regals.
Va llençar el llapis perquè no li va trobar les piles.
Era una lliçó ocasional, la vaig trobar en una paradeta del mercat.
La pobresa l'aprendran en acabar els estudis.
L'alumne era superdotat, volava sense escales.
Valoraré l'art de la còpia.
Han entès que un zero és un tortell sense greix.
Ho saben: Vuit és un buit petit!
Els nois van sols a l'escola, es a dir, sols hi van.
Els nens aprenen a pensar, sobretot, malament.
El cervell té massa revolts per anar de pressa.
La llengua ha d'anar la quarta part de l'oïda.
La democràcia és una escola amb pati vigilat.
La venjança és una pedra propera a un vidre.
El carrer és una escola sense exàmens de recuperació.
L'examen va anar bé, els he trobat qualitats a tots.
Es diuen lletres vocals perquè s'asseuen a la taula presidencial.
Les matemàtiques són més avorrides, només treballen deu actors.
Els pobres no poden resoldre problemes, només els donen una dada.
Si cada alumne té un ordinador, què ha d'ordenar?
Una divisió és una operació de resultats imprevisibles.
He sumat un llibre i una llibreta i m'ha donat deu euros.
Acabaré pensant que no tinc res per aprendre.
Li he dit al confessor que vaig a posar notes.
El nen necessita millorar, sobretot, quan mossega.
Porto mesos explicant els adverbis de temps.
No tinc alumnes dolents que necessitin millorar.
Comptar és un verb molt irregular.
Al setembre, l'han posat dos mesos endarrerit per no aprendre la lliçó.
Massa mestres no aprenen prou i han de repetir el nivell.
Tot i anant pel passadís, he sentit els tambors de guerra.
Semblen escoltar, s'apropa la tempesta.
M'ha salvat el dia: el molt que he après.
La prova va bé: ells pregunten i jo responc.
Els diré les notes: Do, re, mi,...
Suspendre'l va ser un cop fort, a l'ull.
Estic al tercer nivell de concreció: L'àtom!
No ho aprenen tot, tampoc cal!
La conselleria encetarà noves mesures: barcella, jornal i decalitret.
Els alumnes milloren en coneixements extra-escolars.
Dibuixen sense compàs i escriuen sense música.
El mestre no hi era ni els alumnes el ploraven.
Em faltes dues classes, només tinc nobles i infidels.
Han d'aprendre amb esforç, escurçarem les classes.
Avui, lliçó ocasional: Podeu sortir al pati!
Feu punta al llapis i encerteu la resposta.
Abans de respondre l'examen, poseu la meva adreça.
Gairebé em sento com Moisés enmig del desert.
Demà començarem els números enters, no sé quant duraran?
Pensaments educatius (VII)
27 Febrer, 2019 18:55
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Avui, les classes haurien de començar.
Jesús era bon mestre perquè podia fer miracles.
Tinc sort que una part dels alumnes no se'n surten.
Com puc suspendre un trenta per cent si només en tinc vint-i-sis?
Un bitllet de dos-cents euros no pot viatjar en regional.
En va suspendre vuit, quasi passa de nivell.
L'examen va ser un èxit, cadascú es va posar la nota.
Treballen en equip: Tres em fan la traveta i l'altre avisa el metge!
Hem fet un viatge de fi de curs, no cal dir que hem anat al delta.
Tot anava bé fins que la mare ho va entendre.
El jove millora, ja sap per a què serveix la cadira.
Estan educats, demanen perdó cada cop que mosseguen.
Hi ha retallades a ensenyament: Altura màxima dels mestres: cent setanta centímetres.
Hem reconvertit les regles de tres en regles de cinc.
Traurem la sisena hora: A les cinc, tots a dormir!
Saben tant que necessiten un altre cap.
No els puc suspendre, m'han pres tots els llapis.
Els resultats són bons, només tres poden estudiar.
Aprenen molt, ja saben què és un examen.
Tinc un dubte: Qui m'ha pres el rellotge?
Els Reis Catòlics no estaven a la bateria.
Hem fet una prova de maduresa, sis estaven verds.
El conseller vol un excel·lent, l'hauré d'ajudar.
La classe era bona, no fugia mai.
El resultat és excel·lent, el mestre no perdrà l'ull.
L'alumne és intel·ligent, mai deixa parlar el mestre.
Són ràpids, acabo d'arribar i ja se'n riuen.
Jesús no anava a l'escola, no podia deixar soles a les ovelles.
Un dels rectangles s'anomena triangle.
Aprenen a bon ritme, prompte ja podran ballar.
Estem esperant una reforma, inspireu fort.
No poseu palla a la lliçó, no en deixaran gens.
Els homes no vénen dels simis, no tenen cap i.
He anat a la farmàcia a comprar paciència.
El departament vol bons resultats, els aconsello canviar la pastanaga.
No sé si Colom va arribar a Amèrica, però arribà al supermercat.
Els mestres estan ben preparats, fan cent metres en quinze segons.
He començat la lliçó, vaig per la ella.
Si heu de multiplicar, feu servir pans o peixos.
Ensenyo trigonometria: Blat sense mesura!
El diumenge no hi ha escola, desapareix.
El mestre plorava, cercava el mar de la saviesa.
El mestre no té raó, li falta una magnitud.
Consideraré falta d'assistència amagar la farmaciola.
Mai sé si trenta alumnes són massa o es compten al pes.
Els alumnes no poden callar, els trepitjarien.
Els alumnes tenen dèria per les aigües tancades.
Els poso feina per entretenir la família.
Els homes primitius ja tenien jocs d'atzar.
El nen necessita millorar, escriu mestre amb be baixa.
Hem fet tres minuts de silenci, tres alumnes necessiten respiració assistida.
Amb la palla de l'examen menjarien deu rucs.
La classe romania en silenci, feien submarinisme.
Han passat tots el curs, el riu estava sec.
Aprenen molt, però no en saben gaire.
Amb el divorci pel mig, els costa assimilar els nombres parells.
Els donaré dos punts per examen.
Pensaments educatius (VI)
20 Febrer, 2019 06:26
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Demà mateix els diré que sóc a classe.
Aplegarà un dia en el que no caldrà aprendre més.
Al darrere de tots, n'hi ha un que no xerra.
No aconsegueixo entendre perquè no fan servir l'oïda.
Vaig estar un minut content, havia corregit el solucionari del control.
Menteixo tant que m'equivoco.
Per tal d'aprovar el fill, vaig avaluar l'interès de la mare.
Només heu de respondre les preguntes.
Hem aconseguit sortir al pati amb puntualitat.
Mentre recullen, amago, acuradament, tots els improperis.
Els resultats demostren que aprendre no té relació amb ensenyar.
Tots passaran el curs, necessito tres barques.
Massa mestres s'amaguen en un despatx.
Tenim objectius mínims: Respirar sense fer soroll.
És un mestre competent: Ensenya prou i no es nota massa.
No han entès res, però fan tan bé l'onada!
Per a moure deu xifres tampoc calen tantes regles.
El vint per cent dels alumnes van a classe per descart.
És un bon alumne, no hi ha manera de fer-li fer res.
Fan un treball en equip, de moment, es vigilen.
El pare critica el mestre, l'any vinent, sabrà qui és.
Estava enllestint i he tret dos alumnes d'un calaix.
No cal que ensenyeu, però feu cara de pomes agres.
En un mes, s'han menjat tres mestres de bon rotllo.
Proveu d'amagar els rellotges, a veure què passa?
He tingut sort, ja saben on guardo els controls.
Admeto respostes obertes i ben intencionades.
No poden suspendre, he puntuat de cinc a deu.
Afortunadament, els dos suspesos no els tinc al llistat.
Per què trenquen el dolç període de vacances?
Tot arribant el mestre nou, van començar a mesurar-lo.
El nen no podia veure el mestre, la mare demanà visita a l'oftalmòleg.
No perdeu temps sumant, per fer-se ric, cal dividir.
He posat pocs deures, cal afavorir la responsabilitat.
Eviteu fer reunions de claustre en zones inundables.
Per mantenir-los a ratlla, fomenteu la geometria.
Es prega difamar en privat.
Per ensenyar el sis necessito dues mans.
L'alumne és bo, el faré repetir.
Tinc tres alumnes nous, total: vint-i-set!
Ensenyava perquè li manava el cos, d'inspectors.
L'anava a suspendre quan va arribar el germà gran.
Aquest curs podreu aprendre a terminis.
Aprenen a compartir, un excel·lent per a cada sis alumnes.
He demanat als Reis una classe sense enrenou.
Tinc dos alumnes que pensen, connectaré l'alarma.
No tinc sort, només he perdut dues dents.
El metge no em donà la baixa, el seu fill és alumne.
Tinc tres alumnes superdotats, no acostumen a venir.
Estant treballant, no els desperteu.
Li he dit a la pissarra que es vagi a dutxar.
Quan va arribar l'ordinador, els arbres van riure un dia. Què deu fer un ratolí al costat d'un ordinador?
Estic assolint conceptes, necessito més ciment.
He confós un test d'intel·ligència amb un de clavells.
Cada dos dies els passo l'antivirus abans de sortir de classe.
L'examen era una mica complicat, s'havia de contestar.
Un alumne no se'n burla de mi, parlaré amb el psico-pedagog.
Pensaments educatius (V)
14 Febrer, 2019 16:41
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
El mestre té vocació, sobretot boca.
Els nens porten un àngel, sovint es perd.
Els alumnes aprenen, caldrà desmotivar-los?
Quasi sabien com era la neu quan començà a ploure.
La classe anava bé, fins el gaiato era nou.
Com amb vint-i-cinc alumnes no n’hi havia prou, ara, volen aprendre els pares.
Per aprendre les piràmides he hagut de sacrificar tres faraons.
Els resultats han de ser bons, no cal saber la gravetat de les ferides.
La gran solució matemàtica ha estat no comptar amb pessetes.
No saben la composició de la pedra, però tenen bona punteria.
Si no són espavilats, siguin poca vergonyes civilitzats.
El millor mestre no és el sabut sinó l’adaptable.
Quan Jesús ensenyava, no hi havia objectius terminals.
La mare va fer-me saber que arribaria tard a escola.
El jove va anar dels nombres primers a conseller de banca.
Hi havia un temps on la saviesa viatjava amb guix.
Ensenyaven a les fosques, era una escola privada.
El llapis xiuxiuejava als dits les paraules que escriuria.
Si llegeixo amb el cap, qui esborrarà les errades.
Estic confós, he posat suficients insuficients?
M’ha costat menys comptar els grans de sorra que posar-los nom.
Demà les classes comencen a les nou, no obstant podeu agafar-les a l’esbarjo.
Va ser una lliçó ocasional, la vaig trobar a les rebaixes.
De les vegades que no m’han fet cas podria escriure un llibre.
Les respostes intel·ligents solen viure en un forat negre.
He provat nous aires a l’escola, no em trec els refredats de sobre.
Sortint d’una reforma educativa, he hagut de confessar-me.
Ajunteu dos mestres i començaran a plorar.
Cal mesurar la perillositat del saber.
Estic content, saben que un radi no es menja.
Els he deixat amb un dubte, no caldrà tancar la porta.
Mai he comprès perquè no surten volant.
Sóc feliç, només sis alumnes em malparlen.
Estan aprenent força, és la segona lliçó de física.
Hi ha silenci respectuós, la tronada és a prop.
Podeu seure, inclús fer servir cadires.
Va fer-me una crítica constructiva: una bona traveta.
Aquest curs m’han tocat dos aprenents de Judes.
De moment, m’han regalat una corona d’espines.
Són educats, se’n burlen d’un en un.
Li he dit al metge: Només els odio cinc dies cada setmana!
Hem de fer un experiment, ara, estem pregant.
Ja sé que el seu fill en sap més, però sigui discreta.
No hi ha escoles per a nens intel·ligents, no fan falta.
Sé que poden callar, però els ho recordo.
Cal pujar el preu dels paraigües, avui, hi són tots.
Es demana a l’alumnat que utilitzi les portes de tant en tant.
Ara, netejarem la classe i traurem els plàstics dels llibres.
Encara que el be sigui petit, no s’escriu amb be baixa.
El nen aprèn, ja menysté en català.
Ha estat mala sort, passava pel davant la porta quan sonà el timbre.
Un emperador és un nen a casa de l’àvia.
Per suportar millor els alumnes, m’he apuntat a fer castells.
L’alumne té memòria selectiva, no recorda cap nom de verdura.
Jesús va anar al desert, era un carrer sense pastisseria.
Si calleu, us deixaré triar la nota.
Tenen tants llibres que obliden per a què serveixen.
Pensaments educatius (IV)
09 Febrer, 2019 22:40
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Obriu el llibre per la pàgina vint i a veure què passa.
Ara, en saben més, sobretot de queixar-se.
Mai he entès com un i un fan un parell.
Mentre penso, continuo existint?
He ofert als pares tota la gama de qualificacions.
Estimada senyora: Veig que redacta millor que el seu fill.
Els nois no tenen deures, només els han de fer.
Hem de partir de la base que en saben més.
Sempre a poc a poc, que no s’ennueguin.
De les beceroles a la física quàntica només hi ha un pas.
Aprenen tant que demà ja és història.
Era invisible fins que va arribar el director.
Tinc la classe endreçada, el sostre segueix sent dalt.
Tenim ordinadors, algun deu funcionar.
És una sort ser mestre, ets lliure de pecat.
Confio amb la ciència, acull a tota mena d’éssers.
Un cop més i els deixaré manar.
Hem fet un examen, tres han començat a criticar-me.
Porten la creu i els claus, què volen fer?
Fins ahir, una a era una a.
Han posat nou mestre, es diu: Electró–man!
L’inspector ha destapat un parell de caps.
De fet, mai sé quan he de parlar.
Hi són tots, hi haurà motí.
La primera lliçó la deixarem reposar.
Estan aprenent anglès, és normal que no els entengui.
Estan ajaguts, no cal dir com s’esforcen.
Té un fill tan intel·ligent que mai el puc trobar.
Tinc les idees clares, però no les reconec.
Estan asseguts i callats, m’he tornat a dormir.
He fet un cercle i m’he amagat dintre.
Mai arriben tard, és el rellotge qui ve d’hora.
Els resultats no són bons, compraré més sucre.
Els nens aprenen déu-n’hi-do, sobretot do.
Estaven fent un examen i m’han descobert.
Estan prou contents de la poca salut que tinc.
Els posaré feina, però no els ho diré.
Començo la classe, acte primer.
La fornada no és bona, només tres fan campana.
Fa dos dies que plou, caldrà parlar del desert.
Compartirem feina: Posaré l’examen i, ells, les notes!
Els alumnes m’estimen, sabien que havia de dutxar-me sense sabó.
He deixat la porta oberta per si un es mareja.
Farem lectura, encertaran la pàgina?
Cada dos exercicis, faig un acte de penediment.
Hem fet una divisió, ara, netejarem la taula.
La velocitat lectora és notable, necessiten pàgines més amples.
Estem d’excursió, viatgem per internet.
Han assolit un concepte, necessiten un repòs digestiu.
Cada vint ratlles de lectura, posarem un control mèdic.
Tinc tres àvies de mestres de suport.
He vist anar Déu a cercar el segon nivell de concreció.
Els alumnes són vius, almenys ho estan.
El mestre plorava, tot i així la sequera intel·lectual era evident.
El fill volia ser mestre, el pare es recupera amb dificultat.
El que salva el món són les feinades inútils.
Hem fet una marató de lectura, hem arribat a quaranta lletres.
Els electrons no van a escola i Déu n’hi do com aprenen.
Déu és Pare, tampoc ve a l’escola.