Pensaments educatius (XVI)
08 Maig, 2019 05:51
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Els catalans són homes de céntcia.
He canviat els dictats per suggeriments.
Farem un horari flexible, fins i tot, elàstic.
Tot i corregint-lo ells, n'he suspès sis.
La Verge Maria no era una nau de Colom.
Augmenten la ratio perquè són més covards.
Després de les retallades els caragols seran cargols.
Els mestres treballaran més hores, hi haurà dies de vint-i-set.
Els polítics van a escola quan inauguren i quan cau.
Després de la reforma, els suficients seran als dos punts.
L'escola serà pública, aprofitaran les places del mercat.
Els alumnes treballen, haurien d'estudiar.
Queda prohibit pensar en tot el territori nacional.
Els he posat un exercici, però prou lluny.
Hi ha dos tipus d'alumnes: uns aprenen i els altres sorprenen.
La línia recta va des del timbre a la porta de sortida.
Estic pujant esglaons, prompte em llençaran al buit.
Em regalen flors, algunes amb corona.
Una mica més i em desperten.
Avaluació final: Estic fora de perill!
Llegeix amb soltesa, li costa seguir la línia.
Es manifesta distret i empipador.
Ha contestat una pregunta de les deu, li posaré un nou.
No escolta gaire ni falta que li fa.
Ha deixat l'examen en blanc, l'aprovaré per polit.
No el necessito avaluar, el seu pare és regidor.
La resposta era correcta, anava al darrere de la pregunta.
El curs vinent serà riu avall.
Observa les preguntes, però no té punteria.
Agafen paraigües, farem una pluja d'idees.
Aprenen tant que dubto entenguin res.
He donat una lliçó perquè no sabia el preu.
Farem un examen de llengua, obriu la boca.
Som a dilluns i estic marejat.
Tinc l'aprovat a mig quilo de llagostins.
Progressa adequadament: renega sense ajuts.
Han aconseguit fer deu faltes d'ortografia en tres paraules.
Tinc problemes de geometria espacial, no aconsegueixo fer-los seure.
Saben llegir, ni goseu qüestionar-ho.
Ha vingut l'inspector, fa quatre hores que plora.
He aconseguit que una suma es deixi emportar.
Han aconseguit un vers hendecasíl·lab de quatre síl·labes.
Missatges del mòbil, riu-te'n de les paràboles de Jesús.
Fa sis hores que busquen la gallina Kinder’s.
És impossible trobar lletres mudes, com a molt, queques.
Cada tres conceptes nous, sal de fruites.
Era un mestre temerari, entrava a classe sense casc.
Tinc tres alumnes badallant, deu ser hora de callar.
He de remar tant que ni necessito barca.
He posat deures però els he amagat bé.
Estan educats, es queixen en equip.
La veritable evolució la va portar l'anís.
He obert el llibre i ha sortit el dimoni.
Aprenen tant que ja deuen volar.
Estudiar és complicat, té poques excepcions.
No crec que el curs duri menys de dues reformes.
Els alumnes feien volar coloms, primer els havien precuinat.
M'agrada ensenyar, de segur que m'ho prohibeixen.
Pensaments educatius (XV)
30 Abril, 2019 05:42
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Cal fer immersió lingüística, el nas romandrà fora de l'aigua.
Ja deia jo que avui no xerraven, és diumenge.
Faré un curset de miracles, vull convertir els alumnes en corders.
He millorat el rendiment, puntuo de set a deu.
Com no callen, els deixaré xerrar una estona més.
Li he dit a la mare que cal que signi les redaccions.
Estic convençut que, algun dia, trobaran la porta.
Estaven aprenent quan he despertat.
Passaran el curs, malgrat que hagi de fer un pont.
Els alumnes milloren, prompte, no podré ni entrar.
Havíem de fer proves de suficiència quan m'ha vingut el riure.
Una sínia és una lliçó assolida.
A classe, no ressolem problemes, només els comentem.
Faré via, posaré les notes abans de l'examen.
Era un mal alumne, sempre arribava d'hora.
El dimoni diu que entri sol a classe.
He donat les notes, fer-les pagar seria pecat.
Han assolit els objectius mínims, no sé ben bé on són.
El nen té bona comprensió lectora, però no sembla manifestar-ho.
Quatre ho entenen, els altres de segur que ho saben.
Ho saben, però no ho troben.
Proveu d'ensenyar per veure què passa.
Els dimarts solen entendre on són.
Procureu no opinar quan estan desperts.
Tinc un programa d'emergència per si volen aprendre.
Després de parlar amb els pares, sempre em confesso.
Una mica més i li poso un onze.
No escolten perquè no saben on és l'interruptor.
Els tinc ocupats cercant l'endoll de la goma.
Una mica més i escriuen.
No té problemes de comprensió, no escolta mai.
Regalo dues hipòtesis si identifiquen un problema.
Estan aprenent a sumar taules amb cadires.
L'examen era senzill, vaig treure les preguntes.
Tinc dos alumnes nous i vint de tres.
Cada dues reformes, consulteu el traumatòleg.
Són alumnes inquiets, tarden poc en canviar-me el malnom.
Hem fet una lliçó d'economia en vint-i-tres segons.
Hem aconseguit convertir vint controls en catorze avions.
Deuen estar en vulcanologia, estan llençant pedres.
El noi menteix bé, no necessita recuperació.
Fins el rellotge, tenia ganes d'acabar l'hora.
El mestre buscava l'excel·lència per terra, mar i aire.
El conseller vol estalviar, parlarà menys.
La classe era gran, quasi vella.
Estàvem al neolític i no feia falta llegir.
Els mestres aniran a classe el juliol per a gaudir de la solitud.
Els mestres treballaran més hores, algú ha de fer la feina.
L'inspector donarà exemple, entrarà a classe amb armadura.
Els alumnes mai són dolents, però poden estar caducats.
Estaven vint mestres fent claustre quan van moure les fonts.
Darrera reforma: dues hores de classe i deu minuts de plorar.
No patiu per la lliçó, l'oblidaran prompte.
Abans de començar el curs, arribaran els cilicis.
Els nens aprenen amb alegria, hem de fer el pallasso.
Necessiten mestre monòton que es dediqui a ensenyar.
Els nois estudien anglès, sobretot els aguts.
No trobo la diferència entre ortografia i ortoedre.
Era un home de lletres, o sigui no-làctic.
Pensaments educatius (XIV)
22 Abril, 2019 06:07
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Hem fet un concurs de redacció, he qualificat els títols.
Dels vint que no escoltaven, n'hi havia un de sord.
Puc aconseguir que no vulgui entrar ningú.
Tots han passat el test, anava molt lent.
He rebaixat els excel·lents a una ampolla de vi.
Avui, puntuaran només les respostes incorrectes.
Estic tip d'anar a l'escola i que canviïn els alumnes.
Prefereixo que ells mateixos escriguin l'examen.
Si obre la boca, sabré com va de nivell.
Han copiat el solucionari i la nota de l'examen.
El nen rumia, prompte bramarà.
No ensenyava gaire, necessitava buits de saviesa.
He anat a l'escola fins trobar la porta de sortida.
Vaig acabar la classe a la matinada, tenia por de sortir.
Hem millorat, fem reformes i no deixem que s'acabin.
Avui, donaré les notes, només agafaran les bones.
Demà, comencen les classes, aquest any per la burgesia.
Avui, el nombre primer, demà, el segon.
El jove va escriure, va ser una festa el comprovar que ho feia.
Estan asseguts, la fi del món s'acosta.
Arriba un moment màgic, tots estan cansats.
Intenten demostrar la gravetat, apartant el seu seient.
Mostren força interès els quinze primers segons.
Han sortit al pati a la velocitat de la llum.
Els he de convèncer: cinc minuts de llegir no causen ceguera.
Aplegats a una pàgina sense dibuixos, cinc s'han marejat.
No hi ha cap resposta que no es pugui aprofitar.
Abans de la prova, repartiré cinc punts per a cadascú.
Un pare molt col·laborador va errar de classe i de tutor.
Ho sento, els dilluns només porto aprovats.
El noi s'esforça molt, qualsevol dia entrarà.
El departament de riscos laborals prohibirà les notes de tall.
El poble vol recuperar-se, ha demanat una hora més de classe.
Tres alumnes estan aprenent tipus de signatures.
Sempre podem avaluar-los per bones intencions.
Els resultat de l'avaluació són bons, encara respiren tots.
Algú entendrà que un quadrat no és una papallona.
Tots els objectius eren terminals, no pertanyien al passat.
Tal com riuen, deu ser que he caigut.
És un bon curs, no fan falta sirgadors.
Sé que m'estimen, totes les pedres són rosades.
No entenc perquè han de celebrar el meu aniversari cada setmana.
En aplegar l'hora de posar feina, es perd el guix.
Necessito deu dimonis més per controlar la classe.
Tot era complicat fins que vaig trobar l'esquirol.
Hem millorat la qualitat, només fem exàmens de consciència.
No entenen les preguntes, però responen adequadament.
Cada cinc minuts de classe, m'hauria de confessar.
Hem fet la fotografia de classe asseguts, ara, els deslligaré.
La mare diu que, si li ensenyo bé, em portarà esmorzar.
És una regla de tres simple, és a dir, poc espavilada.
Aprendre deu ser bo, però costa empassar-s'ho.
Per a problemes d'ovella, criden el gos.
He donat dues notes, les altres les he venut.
Les classes comencen a les nou, normalment, soles.
Per a corregir l'examen abans canviaré les preguntes.
És un problema amb una incògnita, on s'ha amagat?
Fa cinc minuts que no riuen, avui, aprendran poc.
La conselleria oferirà cursets de paleta, cal fer reformes.
Pensaments educatius (XIII)
15 Abril, 2019 18:19
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He de millorar, n'hi ha dos que segueixen escoltant.
Canvio llibre per llapis sense memòria.
El permeto criticar sense fer comentaris.
Tenen problemes de comptar: set o vuit.
És un ensenyament molt disciplinat: Les idees en columnes de tres.
L'infinit és la distància ideal entre alumnes.
Acabo de recollir les respostes amb una escombra.
La guerra de la independència comença als dotze anys.
Els dono les respostes abans que preguntin.
Dos monòlegs haurien de sumar un diàleg.
Ni goso en ensenyar les consonants.
Hem acabat el tema u, parlava de la por.
Aprenen molt de pressa, després de la a els ensenyaré la u.
Cap dels déus gosa acompanyar-me.
Dubtava de la seva intel·ligència fins que em van destronar.
Només tenim un problema, l'hem de guarir.
El rendiment acadèmic ha estat bo, no n'he perdut cap.
Hem fet un examen de còpia i pega, ni comento els resultats.
Hem de retallar, traurem els controls.
La mare s'ha posat en el meu lloc, he anat a prendre cafè.
Ha aconseguit els objectius mínims: Sap com es diu.
Apliquem les retallades, només sistema binari.
Dibuixa una esfera i dibuixà una lleona.
Aprofitant que no miren, demanaré auxili.
Per estudiar, cal desconnectar el cervell.
Els donaré les notes quan seran prou lluny.
Estan pensant, ni saben com.
Mai dubteu que el seu fill és un geni.
Estic aprenent a parlar sense dir.
Cada classe és un test d'intel·ligència.
Si no n'encerta cap es mereix un vuit.
He après a fer tota la gamma de silencis.
L'inspector sap el molt que aprenen.
La conselleria d'ensenyament sempre cedeix el pas.
Tenim objectius mínims, no hi ha manera de vendre'ls.
Hem donat la lliçó, tot i així, no se l'emportaven.
Estic refredat, faré classes d'aproximació.
Ara, tancaré la porta i suportaré els dubtes.
La lliçó va ser magistral, no la va entendre ningú.
Com el mestre era vell, li feien la traveta de tard a tard.
La millor resposta mai correspon a una pregunta.
Una classe sol ser una república popular ingovernable.
Em prenc la til·la i començo a corregir l'examen.
Els nois eren educats, em mossegaven per ordre.
He sentit dir que han tancat les escoles del cel.
Tenen feina, estan empenyent la porta per a què no entri.
Han aconseguit escriure una redacció de tres paraules.
Llegeix amb dificultat, els temps futurs acaben sent presents.
M'estimen tant que no em deixen començar.
L'inspector vol que faci un curset de camuflatge.
Els he pujat tres punts, n'he suspès la meitat.
Mentre tingui aquest pare, no m'atreveixo a suspendre'l.
Si Déu anés a escola, potser tindríem cinc manaments.
Ordenar vint caps pertany al departament de miracles.
Són tan intel·ligents que llegeixen sense ulls.
Hem fet una classe profitosa de vuitanta segons.
L'inspector vol resultats: alumnes, vint; professor,un.
Estic bé, avui, només he plorat tres vegades.
He provat de dialogar, però tots eren déus.
He posat un exercici per al nen i dos per als pares.
Pensaments educatius (XII)
12 Abril, 2019 06:07
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
No cal ser mestre, només cal ser-hi.
Els pares saben on som, ignoren la causa.
Tinc por sense pressa, sé que no puc eixir.
El bruixot ho diu: No has de fer miracles!
Ells van a l'escola, l'escola no els ha demanat.
Saben parlar, no cal dir com ho aprofiten.
He vingut sense motiu, però me'l podeu prendre.
No callaré, encara no he trobat la raó.
Estic disposat a perdre el coneixement, algú el trobarà.
No tinc ganes d'entrar, però he de sortir.
Els nens creixen, els gegants ja no vénen.
Porto llibres a la classe, de segur que ells no vindrien.
Estic avaluant un alumne, em falten massa peces.
He pensat que saben com els enganyaré.
La classe era pesada, havia tombat massa déus.
Tinc tres alumnes nous, els altres són pinyons.
Vull anar a la classe, vull estar classificat.
No tinc massa fe, l'he canviat per un poc d'esperança.
Els alumnes em contesten, no trobo cap motiu.
He trobat un alumne dolent, no me l'han canviat.
No poden aprendre, els he apagat els llums.
No tenen nivell, tot i així, funcionen.
Aplego d'hora, la pissarra encara no estava presentable.
Tot seguint la classe, arribarem a la teulada.
He posat les notes, no n'he encertat ni una.
Els déus no ploren, saben que no tindran consol.
Estic content, la natura els farà savis.
L'excursió va ser profitosa, em van deixar a peu.
Tenen prou llibres per no sortir volant.
Quan aproven, podran deixar de saludar.
No ho han descobert: És millor escoltar que aprendre.
És una classe eficient, parlen tots alhora.
Abans, amb guix, es fixaven els coneixements.
He perdut per un a vint-i-cinc.
El curs va bé, segueixen molestant.
Un dels deixebles vol ser mestre, es diu Jesús.
Si tenen germans valents, els dono tres punts.
He fet venir el psicopedagog, hi ha un alumne que no em critica.
Hem anat al zoo, tres serps ja no tenen cascavell.
L'inspector vol més rendiment, canviarem els cilicis.
La classe anava bé, tot i que coixejava.
Les classes solen començar els darrers deu minuts.
He fet un examen escrit, he recollit deu avions i tres vaixells.
M'estimen força, les pedres són petites i rodones.
L'excursió de fi de curs serà amb vaixell, naturalment.
Estic cercant l'excel·lència, de segur que no ha vingut.
Els alumnes treballen força, empenyen la porta d'eixida.
El nen és molt intel·ligent, però no ho explica.
Si poseu un examen, procureu donar les respostes.
Al cel, les classes comencen en divendres al vespre.
He posat un examen i vuit m'han suspès.
He aconseguit fer-los entendre que una suma no és un adverbi.
El nen no aprèn, però batega.
La classe anava bé tot i que no sabia on era.
Pujaré la feina a tres minuts per setmana.
L'important és que avancin d'esma.
Creuen que faig mala cara perquè he mort.
No crideu, es pensaran que demaneu auxili.
Tinc esperit de mestre, no es deixa veure.
Aprendre és un llum que sol restar apagat.
Pensaments educatius (XI)
01 Abril, 2019 06:20
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Necessito molta llum, estan tots per aprendre.
Arribarà un moment en què no em decebran.
Porto sis cursos endrapant la reforma.
Jesús va anar a l'escola dels miracles.
Ho proven, però París no es pot posar en un llibre.
Tenim un ordinador: a la dreta els vius, a l'esquerra els espavilats.
Les classes comencen a les nou, si acaben a les cinc, n'hem perdut quatre.
Un home pot ser un savi, qui pot ser un savi?
Abans tenia un enemic, ara, tinc l'enemic.
Dos dimonis donaran classe de moral i ètica.
L'home és intel·ligent, només cal trobar-lo.
Ben mirat un lleó té un deu per cent de cérvol.
Els he donat tres conceptes, estan ocupats cercant ampolles.
Els alumnes aprenen d'hora, a quart ja saben plorar.
Volia ser metge, però tenia pena dels malalts.
Assegut dessota d'una taula, començo a definir-me.
No tinc alumnes dolents, tardo poc en anar al metge.
Les respostes de l'examen corresponen amb la travessa del diumenge passat.
Endevino l'economia per la resta dels entrepans.
La mare ve cada mitja hora a provar-li la febre.
És un nen constant, segueix respirant com sempre.
Tres mesos després ha descobert que el llibre es podia obrir.
Procureu respondre després de llegir la pregunta.
De les deu preguntes de l'examen, set les podeu canviar.
Ara, m'enganyaré i tornaré a la classe.
Un mestre ric gairebé és un profeta.
Demaneu-los un favor i us deixaran descansar una estona.
Els nois m'estimen, ho noto en la forma del seu riure.
Deixeu el calaix més gran per posar els dubtes.
Acabo de donar les notes i ja m'han oblidat.
Observeu que un llibre també té tres dimensions.
A pagès o a dibuixant: ort-o-grafia.
Tenen tants estudis que dubto en facin servir cap.
L'únic bo dels dictadors es que no et deixen pensar.
Entreu a classe amb ganes, de segur que us les prenen.
Els he posat feina, de segur que ni la troben.
Confesso que no he vist cap alumne dolent amb un ull bo.
L'inspector els farà una prova, deu ser de resistència.
Si cobro per l'ensenyament, vendré la meitat de la roba.
Tots els diumenges, a les nou, classe de relaxació.
He pujat a la teulada per tenir una visió global.
Ha millorat els resultats acadèmics, fa un mes que no ve.
Si aprenc a caminar damunt l'aigua, em faran cap d'estudis.
Acabo el curs i recullo les meves il·lusions.
És força estrany, porten dues setmanes i encara em veuen.
Estan aprenent força, m'empenyen sovint.
Tinc un alumne intel·ligent, però l'he d'amagar.
L'inspector té una bona opinió de mi, només diu que m'he tornat boig.
Estava fent una classe quan va arribar el capital.
No treballo per diners, de fet, ni sé on són.
El fill del batlle no s'interessa mai per l'anarquia.
Els alumnes tenen bones idees, sobretot al juliol.
M'han donat unes orelles de ruc, són força agraïts.
Els donà entrepans i dos van treure els embolcalls.
No cal viure amb el caos, ell sap on us trobeu.
Cap alumne ha de saber més del que sap.
És bonic ensenyar, sobretot quan no saps com.
Pensaments educatius (X)
23 Març, 2019 19:55
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He fet un bon discurs, no hi havia ningú més.
Cobro per ensenyar i, a més, puc aprendre.
He entrat a classe, he deixat la vergonya al calaix.
Els alumnes criden, no cal dir el que m'estimen.
Aprendre, ara, és una línia corba i trencada.
Estan aprenent, no els desperteu.
Tinc alumnes crítics: criden i neguitegen.
La classe anava bé, només quequejava.
Estan estudiant física, es veu com estudien.
Estava fent un examen quan va endevinar una resposta.
Els números eren racionals, algú havia de pensar.
Tinc alumnes bons, fins diria que els sobra sal.
El resultat ha estat bo: comencen les vacances.
N'he suspès un, però l'he subjectat amb força.
Eren bons alumnes, mai em deixaven treballar.
S'esforcen prou, de fet, ni els noto.
I un dia, la saviesa va acabar amb l'escola.
Cansat de reformes, vaig decidir quedar-me sord.
Una mica més i no n'encerten cap.
La conselleria donarà un portàtil si presenten el carnet de conduir.
Plaça de conseller d'ensenyament: No fa falta experiència.
Els alumnes tindran educació si aconsegueixen trobar-la.
Es demanen mestres, han de saber fugir a temps.
Estava ensenyant-los un bitllet quan me l'han furtat.
Per posar notes, només faré servir les bales del sis al deu.
Eviteu suspendre si no saben levitar.
Aquest any el curs començarà al gener.
Els alumnes tenen un bon rendiment, el vint per cent no callen mai.
Tenim objectius terminals i llançadores.
Tenen cinc hores lectives, però no les fan servir.
Per fi, han descobert que un llibre petit no serveix per a fumar.
No entenen com poden haver dos números primers.
He fet un examen d'ecologia, han deixat el full en blanc.
És un alumne intel·ligent, posa l'aigua en una cistella.
Doneu-los fulls de paper i munteu una torre de control.
He donat dues hores per fer l'examen, la meitat ja dormen.
La classe era civilitzada, les pilotes que tiraven eren de paper reciclat.
Havien de fer lectura, però els llibres tremolaven de por.
Un verb transitiu no és necessari que vagi per l'autopista.
Fem horari intensiu: hores de deu minuts.
Feu entrar primer el qui porta els caramels.
Tenen tres oportunitats per triar les qualificacions.
Els veig educats, em malparlen d'un en un.
La raó està a vint per un.
Aviso el cent dotze i reparteixo les notes.
El darrer que recordo era la cara de la mare.
Els horaris seran flexibles, tots de plàstic.
Vaig dir: Poseu-vos en el meu lloc!, i m'abraonaren.
Estic convençut que aprenen amb pas segur i pausat.
La lliçó era ocasional, la vaig vendre a baix preu.
Tinc un deute amb els alumnes però no els penso pagar.
Tenen un rei a la panxa i un pidolaire al cap.
Aplego d'hora a classe, desitjant que em facin riure.
Em fan tantes preguntes que dormo com un sant.
Fa mesos que cobro pel rendiment i em moro de gana.
Quan ja coneixien el tres arriba el sistema binari.
Li donaré un excel·lent perquè em fa nosa.
Pensaments educatius (IX)
15 Març, 2019 06:21
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
El més espavilat de la classe assegura que no poden haver tres nombres primers.
Quan gira la terra entorn del sol espera guanyar color.
Podeu seure i fer servir les cadires.
Tinc mètodes, però ningú diu quin és el bo.
Abans, per comptar, feia servir mongetes, però se les menjaven.
Estic content, contesto les preguntes abans que ells.
Aprenen tant, quan tindran gana?
Acabat el curs, he perdut una altra guerra.
Eren notes altes, cap alumne arribava.
He posat respostes obertes, sis s'han constipat.
Tinc tres alumnes ecologistes, els sento venir.
Assoleixo que la seva prioritat és anar al servei.
Tenen raons convincents i poden ferir.
He posat tres excel·lents, no sé qui els té.
Podria aprovar-lo, però volia conèixer els seus pares.
Havien de repetir fins que arribà l'inspector.
De fet, totes les respostes mereixen un respecte.
La classe no va ser satisfactòria, només vuit es van adormir.
Estan al segon nivell de concreció, dubto en respiri cap.
És difícil que, a sisè, entenguin el número vuit.
Estan fent lectura, no necessiten res més que una finestra.
Només tinc vint feres i no cents.
Atenció, atenció..., la lliçó començarà en cinc minuts.
Els tests d'intel·ligència els tenim a la terrassa.
El noi és superdotat, espero que no s'encomani.
Trenta anys a l'escola i encara no sé on amagar-me.
Com a segon pare, és normal que no em facin cas.
Acabo de saber que tampoc passaré de curs.
Estic en una errada i m'hi trobo bé.
Aquesta setmana porto tres dilluns seguits.
No sé perquè m'escolten, dec emetre en altra freqüència.
No es queixen perquè cansa.
No sé si Jesús va aconseguir aprovar cap deixeble.
Els he dit que tenia un dubte i han regirat tota la classe.
Em portaran quatre ordinadors, no sé quants alumnes em sobraran.
Posaria un examen, però he de trobar un lloc adient.
Resten sense portar, són tan pobres.
He demanat un vas d'aigua, ara, demanaré aigua.
Quants alumnes fan falta per poder volar?
Llegeix: teorema. Teo rema.
Estic decebut, tres tenen respostes diferents.
Estava navegant per la classe quan va aplegar el far.
Poseu dues preguntes i veureu com s'ofeguen.
Responen les preguntes després de saber on.
Va ser una classe magistral, vaig sortir amb una orella a la butxaca.
Si us miren de la darrera fila, tremoleu.
Dues hores més i em perdonaran els pecats.
Era al davant de la pissarra quan la van prendre.
He tingut moltes reformes, ara, recercarem l'edifici.
El problema era senzill, havia tingut molts entrebancs.
La classe estava callada, de fet, estava buida.
Els alumnes criden, endevino que la sordesa els està atacant.
Tres alumnes no escolten, ja són a port.
Aprenen a un altre ritme, deu ser “adagio”.
Tinc noves sensacions, estan llençant els papers.
Aprenen amb ordinadors, venturosos electrons.
No tinc res per ensenyar, la botiga està tancada.
Aprenen filosofia, de fet estan enfilats al sofà.
Pensaments educatius (VIII)
08 Març, 2019 06:47
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He proposat, a la mare, que li posi la nota musical.
El proper examen el contestarem entre tots.
Una de les múltiples funcions de la cadira és oferir la possibilitat de seure.
He tingut sort, l'inspector és més optimista.
La classe anava bé, tots eren a la lluna.
Els alumnes saben pintar, amb els peus, sense treure's les sabates.
Van aprovar, el nom s'entenia prou.
Els objectius mínims seran la o.
Es pensaven que Nadal és el nom de l'arbre ple de regals.
Va llençar el llapis perquè no li va trobar les piles.
Era una lliçó ocasional, la vaig trobar en una paradeta del mercat.
La pobresa l'aprendran en acabar els estudis.
L'alumne era superdotat, volava sense escales.
Valoraré l'art de la còpia.
Han entès que un zero és un tortell sense greix.
Ho saben: Vuit és un buit petit!
Els nois van sols a l'escola, es a dir, sols hi van.
Els nens aprenen a pensar, sobretot, malament.
El cervell té massa revolts per anar de pressa.
La llengua ha d'anar la quarta part de l'oïda.
La democràcia és una escola amb pati vigilat.
La venjança és una pedra propera a un vidre.
El carrer és una escola sense exàmens de recuperació.
L'examen va anar bé, els he trobat qualitats a tots.
Es diuen lletres vocals perquè s'asseuen a la taula presidencial.
Les matemàtiques són més avorrides, només treballen deu actors.
Els pobres no poden resoldre problemes, només els donen una dada.
Si cada alumne té un ordinador, què ha d'ordenar?
Una divisió és una operació de resultats imprevisibles.
He sumat un llibre i una llibreta i m'ha donat deu euros.
Acabaré pensant que no tinc res per aprendre.
Li he dit al confessor que vaig a posar notes.
El nen necessita millorar, sobretot, quan mossega.
Porto mesos explicant els adverbis de temps.
No tinc alumnes dolents que necessitin millorar.
Comptar és un verb molt irregular.
Al setembre, l'han posat dos mesos endarrerit per no aprendre la lliçó.
Massa mestres no aprenen prou i han de repetir el nivell.
Tot i anant pel passadís, he sentit els tambors de guerra.
Semblen escoltar, s'apropa la tempesta.
M'ha salvat el dia: el molt que he après.
La prova va bé: ells pregunten i jo responc.
Els diré les notes: Do, re, mi,...
Suspendre'l va ser un cop fort, a l'ull.
Estic al tercer nivell de concreció: L'àtom!
No ho aprenen tot, tampoc cal!
La conselleria encetarà noves mesures: barcella, jornal i decalitret.
Els alumnes milloren en coneixements extra-escolars.
Dibuixen sense compàs i escriuen sense música.
El mestre no hi era ni els alumnes el ploraven.
Em faltes dues classes, només tinc nobles i infidels.
Han d'aprendre amb esforç, escurçarem les classes.
Avui, lliçó ocasional: Podeu sortir al pati!
Feu punta al llapis i encerteu la resposta.
Abans de respondre l'examen, poseu la meva adreça.
Gairebé em sento com Moisés enmig del desert.
Demà començarem els números enters, no sé quant duraran?
Pensaments educatius (VII)
27 Febrer, 2019 18:55
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Avui, les classes haurien de començar.
Jesús era bon mestre perquè podia fer miracles.
Tinc sort que una part dels alumnes no se'n surten.
Com puc suspendre un trenta per cent si només en tinc vint-i-sis?
Un bitllet de dos-cents euros no pot viatjar en regional.
En va suspendre vuit, quasi passa de nivell.
L'examen va ser un èxit, cadascú es va posar la nota.
Treballen en equip: Tres em fan la traveta i l'altre avisa el metge!
Hem fet un viatge de fi de curs, no cal dir que hem anat al delta.
Tot anava bé fins que la mare ho va entendre.
El jove millora, ja sap per a què serveix la cadira.
Estan educats, demanen perdó cada cop que mosseguen.
Hi ha retallades a ensenyament: Altura màxima dels mestres: cent setanta centímetres.
Hem reconvertit les regles de tres en regles de cinc.
Traurem la sisena hora: A les cinc, tots a dormir!
Saben tant que necessiten un altre cap.
No els puc suspendre, m'han pres tots els llapis.
Els resultats són bons, només tres poden estudiar.
Aprenen molt, ja saben què és un examen.
Tinc un dubte: Qui m'ha pres el rellotge?
Els Reis Catòlics no estaven a la bateria.
Hem fet una prova de maduresa, sis estaven verds.
El conseller vol un excel·lent, l'hauré d'ajudar.
La classe era bona, no fugia mai.
El resultat és excel·lent, el mestre no perdrà l'ull.
L'alumne és intel·ligent, mai deixa parlar el mestre.
Són ràpids, acabo d'arribar i ja se'n riuen.
Jesús no anava a l'escola, no podia deixar soles a les ovelles.
Un dels rectangles s'anomena triangle.
Aprenen a bon ritme, prompte ja podran ballar.
Estem esperant una reforma, inspireu fort.
No poseu palla a la lliçó, no en deixaran gens.
Els homes no vénen dels simis, no tenen cap i.
He anat a la farmàcia a comprar paciència.
El departament vol bons resultats, els aconsello canviar la pastanaga.
No sé si Colom va arribar a Amèrica, però arribà al supermercat.
Els mestres estan ben preparats, fan cent metres en quinze segons.
He començat la lliçó, vaig per la ella.
Si heu de multiplicar, feu servir pans o peixos.
Ensenyo trigonometria: Blat sense mesura!
El diumenge no hi ha escola, desapareix.
El mestre plorava, cercava el mar de la saviesa.
El mestre no té raó, li falta una magnitud.
Consideraré falta d'assistència amagar la farmaciola.
Mai sé si trenta alumnes són massa o es compten al pes.
Els alumnes no poden callar, els trepitjarien.
Els alumnes tenen dèria per les aigües tancades.
Els poso feina per entretenir la família.
Els homes primitius ja tenien jocs d'atzar.
El nen necessita millorar, escriu mestre amb be baixa.
Hem fet tres minuts de silenci, tres alumnes necessiten respiració assistida.
Amb la palla de l'examen menjarien deu rucs.
La classe romania en silenci, feien submarinisme.
Han passat tots el curs, el riu estava sec.
Aprenen molt, però no en saben gaire.
Amb el divorci pel mig, els costa assimilar els nombres parells.
Els donaré dos punts per examen.