Pensaments educatius (LXXIX)
19 Octubre, 2023 11:57
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Estem al febrer i ja anem per la tercera ratlla.
Treballarem la memòria, però no recordo quan.
No els ensenyo més perquè em refredo.
A classe no entren, els hi posem.
Si escolten, és que no saben per on vaig.
Les orenetes fan un horari escolar reduït.
Si porten una mosca viva, els pujaré un punt.
Discutim per un garbuix de raons.
Procuro ensenyar sense caure en l’abús.
La lliçó començarà quan pugui entrar a classe.
Aprenen sols o sols aprenen.
Faig el que volen, però no s’enlairen.
A només dos, els he trobat el vici d’aprendre.
Només els demano que no m’amaguin el llum.
L’home sempre ha reduït el receptacle de l’escola.
Abans de començar la classe, passaré els anuncis.
Com és un alumne bo, li tornaré a fer repetir el curs.
Llegeixen de pressa, però van enlloc.
A la primavera, cada setmana té dos dilluns.
Hem llegit i ens ha sobrat set comes.
L’eixida la farem després d’entrar.
Han estat cinc minuts callats, es pensaven que havia traspassat.
Els objectius terminals que se’ls emportin a casa.
Comptant fins a cent, ja poden fer via.
La millor nota que treuen és la de mentiders.
A la primera lliçó, van aprendre a dir: No!
He demanat a Déu que em tregui els intel·ligents de sobre.
Necessito que em llencin pedres, faig la col·lecció.
L’inspector m’ha dit que campi qui pugui.
Si dic síl·labes inverses, no s’ofendrà ningú?
Com hi ha crisi, no fem servir majúscules.
Com ja saben tant, ni escolten.
Els he amagat tres cadires i ni se n’han adonat.
Ha de ser que, encara, no els conec.
Els ensenyo prou, però no compra ningú.
Tenen memòria, però l’haurien d’educar.
De vint antics alumnes, divuit no m’han reconegut.
Venir, venen; però no se’n saben estar.
De tres que m’escoltaven, dos no m’entenien.
En arribar al número dos, he dubtat de la tecnologia.
De fet, no els costarà massa saber més que jo.
Hem fet un dictat de sis paraules, però n’han eixit set.
Ells només volen conèixer els Reis Mags.
El primer dia, cal fer-los aterrar.
Porto tantes reformes que ja no puc seure.
Hem acabat el llibre amb quaranta mossos.
El curs acaba el juny perquè porta poca aigua.
No puc parlar bé dels alumnes, em jugo la feina.
Els accents oberts viatgen contra el vent.
Volien saber espanyol, però els he hagut d’ensenyar castellà.
Segons la resposta, formulo la pregunta.
Ja saben llegir, algun dia ho entendran.
No em creuen més perquè no poden.
De segur, que un de tots ho esbrina.
Els he posat a punt per a la rebel·lió.
Algun dia em demanaran consell.
Cada dia grinyolen més.
Tampoc necessiten tanta saviesa.
Entenen, però són prou discrets.