Pensaments educatius (VI)

20 Febrer, 2019 06:26
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Demà mateix els diré que sóc a classe.

Aplegarà un dia en el que no caldrà aprendre més.

Al darrere de tots, n'hi ha un que no xerra.

No aconsegueixo entendre perquè no fan servir l'oïda.

Vaig estar un minut content, havia corregit el solucionari del control.

Menteixo tant que m'equivoco.

Per tal d'aprovar el fill, vaig avaluar l'interès de la mare.

Només heu de respondre les preguntes.

Hem aconseguit sortir al pati amb puntualitat.

Mentre recullen, amago, acuradament, tots els improperis.

Els resultats demostren que aprendre no té relació amb ensenyar.

Tots passaran el curs, necessito tres barques.

Massa mestres s'amaguen en un despatx.

Tenim objectius mínims: Respirar sense fer soroll.

És un mestre competent: Ensenya prou i no es nota massa.

No han entès res, però fan tan bé l'onada!

Per a moure deu xifres tampoc calen tantes regles.

El vint per cent dels alumnes van a classe per descart.

És un bon alumne, no hi ha manera de fer-li fer res.

Fan un treball en equip, de moment, es vigilen.

El pare critica el mestre, l'any vinent, sabrà qui és.

Estava enllestint i he tret dos alumnes d'un calaix.

No cal que ensenyeu, però feu cara de pomes agres.

En un mes, s'han menjat tres mestres de bon rotllo.

Proveu d'amagar els rellotges, a veure què passa?

He tingut sort, ja saben on guardo els controls.

Admeto respostes obertes i ben intencionades.

No poden suspendre, he puntuat de cinc a deu.

Afortunadament, els dos suspesos no els tinc al llistat.

Per què trenquen el dolç període de vacances?

Tot arribant el mestre nou, van començar a mesurar-lo.

El nen no podia veure el mestre, la mare demanà visita a l'oftalmòleg.

No perdeu temps sumant, per fer-se ric, cal dividir.

He posat pocs deures, cal afavorir la responsabilitat.

Eviteu fer reunions de claustre en zones inundables.

Per mantenir-los a ratlla, fomenteu la geometria.

Es prega difamar en privat.

Per ensenyar el sis necessito dues mans.

L'alumne és bo, el faré repetir.

Tinc tres alumnes nous, total: vint-i-set!

Ensenyava perquè li manava el cos, d'inspectors.

L'anava a suspendre quan va arribar el germà gran.

Aquest curs podreu aprendre a terminis.

Aprenen a compartir, un excel·lent per a cada sis alumnes.

He demanat als Reis una classe sense enrenou.

Tinc dos alumnes que pensen, connectaré l'alarma.

No tinc sort, només he perdut dues dents.

El metge no em donà la baixa, el seu fill és alumne.

Tinc tres alumnes superdotats, no acostumen a venir.

Estant treballant, no els desperteu.

Li he dit a la pissarra que es vagi a dutxar.

Quan va arribar l'ordinador, els arbres van riure un dia. Què deu fer un ratolí al costat d'un ordinador?

Estic assolint conceptes, necessito més ciment.

He confós un test d'intel·ligència amb un de clavells.

Cada dos dies els passo l'antivirus abans de sortir de classe.

L'examen era una mica complicat, s'havia de contestar.

Un alumne no se'n burla de mi, parlaré amb el psico-pedagog.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (V)

14 Febrer, 2019 16:41
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

El mestre té vocació, sobretot boca.

Els nens porten un àngel, sovint es perd.

Els alumnes aprenen, caldrà desmotivar-los?

Quasi sabien com era la neu quan començà a ploure.

La classe anava bé, fins el gaiato era nou.

Com amb vint-i-cinc alumnes no n’hi havia prou, ara, volen aprendre els pares.

Per aprendre les piràmides he hagut de sacrificar tres faraons.

Els resultats han de ser bons, no cal saber la gravetat de les ferides.

La gran solució matemàtica ha estat no comptar amb pessetes.

No saben la composició de la pedra, però tenen bona punteria.

Si no són espavilats, siguin poca vergonyes civilitzats.

El millor mestre no és el sabut sinó l’adaptable.

Quan Jesús ensenyava, no hi havia objectius terminals.

La mare va fer-me saber que arribaria tard a escola.

El jove va anar dels nombres primers a conseller de banca.

Hi havia un temps on la saviesa viatjava amb guix.

Ensenyaven a les fosques, era una escola privada.

El llapis xiuxiuejava als dits les paraules que escriuria.

Si llegeixo amb el cap, qui esborrarà les errades.

Estic confós, he posat suficients insuficients?

M’ha costat menys comptar els grans de sorra que posar-los nom.

Demà les classes comencen a les nou, no obstant podeu agafar-les a l’esbarjo.

Va ser una lliçó ocasional, la vaig trobar a les rebaixes.

De les vegades que no m’han fet cas podria escriure un llibre.

Les respostes intel·ligents solen viure en un forat negre.

He provat nous aires a l’escola, no em trec els refredats de sobre.

Sortint d’una reforma educativa, he hagut de confessar-me.

Ajunteu dos mestres i començaran a plorar.

Cal mesurar la perillositat del saber.

Estic content, saben que un radi no es menja.

Els he deixat amb un dubte, no caldrà tancar la porta.

Mai he comprès perquè no surten volant.

Sóc feliç, només sis alumnes em malparlen.

Estan aprenent força, és la segona lliçó de física.

Hi ha silenci respectuós, la tronada és a prop.

Podeu seure, inclús fer servir cadires.

Va fer-me una crítica constructiva: una bona traveta.

Aquest curs m’han tocat dos aprenents de Judes.

De moment, m’han regalat una corona d’espines.

Són educats, se’n burlen d’un en un.

Li he dit al metge: Només els odio cinc dies cada setmana!

Hem de fer un experiment, ara, estem pregant.

Ja sé que el seu fill en sap més, però sigui discreta.

No hi ha escoles per a nens intel·ligents, no fan falta.

Sé que poden callar, però els ho recordo.

Cal pujar el preu dels paraigües, avui, hi són tots.

Es demana a l’alumnat que utilitzi les portes de tant en tant.

Ara, netejarem la classe i traurem els plàstics dels llibres.

Encara que el be sigui petit, no s’escriu amb be baixa.

El nen aprèn, ja menysté en català.

Ha estat mala sort, passava pel davant la porta quan sonà el timbre.

Un emperador és un nen a casa de l’àvia.

Per suportar millor els alumnes, m’he apuntat a fer castells.

L’alumne té memòria selectiva, no recorda cap nom de verdura.

Jesús va anar al desert, era un carrer sense pastisseria.

Si calleu, us deixaré triar la nota.

Tenen tants llibres que obliden per a què serveixen.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (IV)

09 Febrer, 2019 22:40
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Obriu el llibre per la pàgina vint i a veure què passa.

Ara, en saben més, sobretot de queixar-se.

Mai he entès com un i un fan un parell.

Mentre penso, continuo existint?

He ofert als pares tota la gama de qualificacions.

Estimada senyora: Veig que redacta millor que el seu fill.

Els nois no tenen deures, només els han de fer.

Hem de partir de la base que en saben més.

Sempre a poc a poc, que no s’ennueguin.

De les beceroles a la física quàntica només hi ha un pas.

Aprenen tant que demà ja és història.

Era invisible fins que va arribar el director.

Tinc la classe endreçada, el sostre segueix sent dalt.

Tenim ordinadors, algun deu funcionar.

És una sort ser mestre, ets lliure de pecat.

Confio amb la ciència, acull a tota mena d’éssers.

Un cop més i els deixaré manar.

Hem fet un examen, tres han començat a criticar-me.

Porten la creu i els claus, què volen fer?

Fins ahir, una a era una a.

Han posat nou mestre, es diu: Electró–man!

L’inspector ha destapat un parell de caps.

De fet, mai sé quan he de parlar.

Hi són tots, hi haurà motí.

La primera lliçó la deixarem reposar.

Estan aprenent anglès, és normal que no els entengui.

Estan ajaguts, no cal dir com s’esforcen.

Té un fill tan intel·ligent que mai el puc trobar.

Tinc les idees clares, però no les reconec.

Estan asseguts i callats, m’he tornat a dormir.

He fet un cercle i m’he amagat dintre.

Mai arriben tard, és el rellotge qui ve d’hora.

Els resultats no són bons, compraré més sucre.

Els nens aprenen déu-n’hi-do, sobretot do.

Estaven fent un examen i m’han descobert.

Estan prou contents de la poca salut que tinc.

Els posaré feina, però no els ho diré.

Començo la classe, acte primer.

La fornada no és bona, només tres fan campana.

Fa dos dies que plou, caldrà parlar del desert.

Compartirem feina: Posaré l’examen i, ells, les notes!

Els alumnes m’estimen, sabien que havia de dutxar-me sense sabó.

He deixat la porta oberta per si un es mareja.

Farem lectura, encertaran la pàgina?

Cada dos exercicis, faig un acte de penediment.

Hem fet una divisió, ara, netejarem la taula.

La velocitat lectora és notable, necessiten pàgines més amples.

Estem d’excursió, viatgem per internet.

Han assolit un concepte, necessiten un repòs digestiu.

Cada vint ratlles de lectura, posarem un control mèdic.

Tinc tres àvies de mestres de suport.

He vist anar Déu a cercar el segon nivell de concreció.

Els alumnes són vius, almenys ho estan.

El mestre plorava, tot i així la sequera intel·lectual era evident.

El fill volia ser mestre, el pare es recupera amb dificultat.

El que salva el món són les feinades inútils.

Hem fet una marató de lectura, hem arribat a quaranta lletres.

Els electrons no van a escola i Déu n’hi do com aprenen.

Déu és Pare, tampoc ve a l’escola.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (III)

07 Febrer, 2019 12:48
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

El nen té ordinador, ja el reptarà.

Aprendre és un temps prou indefinit.

És una classe notable, es fa notar.

Mireu la pluja, ella també va a l’escola.

He sortit de classe prou motivat, tenia por de quedar-me.

He sortit un moment per a què em puguin criticar.

Estic confós, la classe era programada i no ha començat.

Aprenen poc, però sense pressa.

Els llibres volen, però no prou lluny.

He posat les notes damunt la taula, no ha sobrat cap excel·lent.

Estic content, sis alumnes saben amb qui viuen.

He llogat un voltor per dibuixar cercles.

Quasi afirmaria que els Reis Mags no van arribar amb un circ.

N’havia de suspendre un i tinc quatre voluntaris.

Els estic motivant, els he portat els lleons.

Hem fet comprensió lectora, hem llegit dues paraules.

Coneixen el zero i l’u, no calen més presentacions.

En sap de llegir que ni ho comento.

Darrere la tapa, comença el llibre.

Necessito enganyar-los cada cinc minuts.

Aprenen tant que dubto puguin respirar.

No suporto que facin preguntes intel·ligents.

Vint-i-tres parlaven i el mut donava cops.

El mestre no hi era, tampoc estava.

Es prega la participació del veïnat per respondre l’examen.

He fet un examen trimestral, de noranta dies.

Es demana respondre sense pontificar.

Donaré una setmana per completar amb altres respostes.

A cada pregunta, donaré tres respostes suggerides.

Els resultats són bons, no hi ha comentaris.

Els pares saben que, tot l’esforç, el faré jo.

Cada cop els pous de paciència són més pregons.

Obriu-los el cap, mai físicament.

Ser mestre és una altra manera de ser frare.

Ja saben que un timbre no és una esquella.

Tenim un conseller, hauria d’aconsellar.

Com no n’hi havia prou amb els alumnes, ara, tenim ordinadors.

M’he llevat d’hora, sabia que era festiu.

Tinc un alumne impacient, l’hauré de posar a hora.

Tenim un circ on creixen els nans.

Volen resultats, en tinc de tota mida.

Han fet un informe educatiu sense demanar-me permís.

He tret les pitjors notes de l’examen.

He pujat els excel·lents a dos pernils.

Em deixen els alumnes perquè no els espatllaré.

Tenen telepatia, he obert la boca i han sortit corrents.

L’àvia m’ho deia: Acabaràs parlant sol!

Estan aprenent que els llibres no mengen.

Proveu d’endollar-los els ulls al cap.

Repartiu la lliçó, un mosset per a cadascú.

Ara, hauria de venir: Podeu seure!

Si hem de tornar a pensar, malament!

Si xerren més de tres, intentem fer una coral.

No porteu el món a l’escola, no el podreu encabir.

El nen és molt intel·ligent, encara no hem topat.

He començat la classes després de desar els àngels de la guarda.

Estic content, tinc tots els alumnes mirant per la finestra.

Quan tot anava bé, un es va despertar.

Mala sort, en tinc dos que pensen.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (II)

02 Febrer, 2019 14:27
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Els alumnes entren a classe, no aconsegueixen enfilar-se a les parets.

Són prou intel·ligents, però suporten el temps perdut.

Déu anava a l’escola, va preferir exercir de Déu.

El mestre era vell, la batalla avorrida.

Cap alumne pot ser dolent, només intentar-ho.

Hi ha suficients escoles per saber que no en saber prou.

Jesús va ser mestre, va haver de fugir del món.

Aprendre és saber treure la bola adequada del mar dels dubtes.

He començat per la zeta: Zortiu al pati!

Tinc dos alumnes nous, els altres són pinyons.

No els puc manar feina, no ho entendran.

A classe parlo, no cal ni dir que no escolten.

Tinc un llibre obert, igual li fugen les idees.

Són tan intel·ligents que ni gosen demostrar-ho.

El mestre es moria amb els dubtes sobre el cap.

Tres alumnes m’han preguntat, he anat a tocar les campanes.

El vent arriba a l’escola, segurament no aprendrà gaire.

Estic quasi convençut que es riuen de mi.

Arriba l’inspector, traure els mètodes a prendre el sol.

No puc perdre, m’he lligat a l’ esperança.

Els nens seran homes, com els creix la vergonya.

Els nens no són maons, mai podré tenir casa.

El dolent d’ensenyar és que sempre s’amaga l’après.

A classe no hi ha enemics, només desertors.

Volia anar al psicòleg, però me’l porten a classe.

El mestre té problemes, els alumnes no són la solució.

Els alumnes no em creuen, només volen posar-me a la creu.

He fet un descans, acabo d’estavellar-me.

La classe començarà prompte, sento els tambors de guerra.

No tinguéssiu por, entreu i ja provareu de sortir.

El rellotge no corre, té massa deures.

Entro a classe, hi ha una pissarra que m’espera.

El mestre era allí, només calia despertar-lo.

El món és una taronja, només es pot menjar la pell.

L’actitud és bona, almenys, perversa.

Assoleix els continguts i beu sense dificultat.

Necessita millorar: Calla, però tard!

No sé si ho entén, però en sap d’empipar.

No podem declarar guerres obertes, només intentar la rebel·lió.

Poseu feina fins que arribi el silenci.

He fet una reflexió, ara, estic esguerrat.

Tinc alumnes amb dos ulls, però un no mira.

La lliçó anava amb un desordre respectuós.

He posat les notes de l’examen: No n’he encertat cap!

Els alumnes aprenen, em posen millors paranys.

He de creure amb Déu, alguna cosa ha d’haver després del nou.

Les matemàtiques modernes diuen: Una regla de tres és difícil de compartir!

He posat uns exercicis, no han parat de moure’s.

La mare coneix el fill, segurament sap on és.

He preguntat la lliçó, no ha volgut respondre.

Una ratlla és un llapis que es va morint.

Una paraula de tres lletres: Terminis!

No puc amb tots, els he perdut quan he posat sucre.

Tres alumnes contesten bé, els tinc ordenats.

Posen dos al cub i van a parar a la galleda.

Tinc sort de ser mestre, mai em faltarà un enemic.

La classe avançava, tot i que els alumnes eren asseguts.

Hauré d’entrebancar-me altre cop, els noto tan contents.

Penseu que ells també perdran alguna vegada.

Estudiant els angles, m’he marejat.

Amb els fulls, es pot fer quelcom més que avions.

Estic content, no m'han pres gaires coneixements.

Les classes comencen a les nou, caldria saber-ho.

Són tan macos que ni penso en despertar-los.

No em trepitgen de mala fe, ho fan per inèrcia.

Hem parat per pensar i vuit s’han adormit.

Hem passat a escriure les respostes de l’examen, les preguntes les posaran ells.

Tenen problemes de pes, escriuen bes.

Només em queden excel·lents, he acabat la resta.

Ens sobren conceptes, ens falten encabidors.

Ho he intentat, però segueixo sense saber volar.

Tenen problemes d’aprenentatge: Vénen tots els dies!

Tot i sent el mestre, no me’n sé avenir.

Hem de ser al 2011 abans de Crist.

He decidit no fer aturades per pensar.

Química no vol dir: Quim i el gos!

Ara, faran una pluja de respostes fins que es mullin.

Aprenen tant que necessiten tres mans.

Hauria de saber que un bou, almenys, rumia.

Ja són a classe, puc lligar el gos.

Obriu el llibre per la pàgina nou, si encara hi és?

Fa un quart d’hora que no hi sóc, deuen estar preocupats.

És un nen tan intel·ligent que dubto aprengui res.

Els ensenyaré a restar, però no puc assumir riscos morals.

L’home evoluciona, prompte menjarà palla.

Un cop engeguen els ordinadors veus com van desconnectant.

Els alumnes no fallen en matemàtiques, sempre, saben els qui són.

No odio els alumnes, només les seves expressions.

Les classes començaran els dilluns, si no hi ha més remei.

Els parlava de l’u i la meitat s’han enfadat.

Arribarà un dia que anar a l’escola serà un somni.

Una escola era un reialme que ha esdevingut república.

Us diré les respostes de l’examen sense cap mena d’ordre.

Arquímedes ho va dir: Llença’ls a l’aigua per veure si suren!

Els matemàtics grecs no en sabien gaire, mira com tenen les cases!

No tenen faltes d’ortografia, no fan servir les mateixes lletres.

Ho he aconseguit: Llegeixen sense escriure!

Com l’oració era passiva, no pregava ningú.

L’avaluació continua, acabarà als trenta anys.

Han fet una composició literària amb dues lletres.

M’escolten amb tanta atenció que semblen dormir.

Parlava d’un riu quan s’han posat a plorar.

Un llibre és un component de l’armari.

La intel·ligència dubta de la saviesa.

El complicat de ser mestre és la manca d’orientació espacial.

Entre crit, cal cultivar el silenci.

Dono per suposat que sóc el pitjor de la classe.

L’escola espera, té tot el temps.

Estudiaven matemàtiques per saber com qualificar-se.

Trenta minuts d’absència poden portar la reflexió.

Mai dubto que la mare no entén.

He repetit el curs trenta vegades, ja sé on comença.

No tinc alumnes dolents, només autònoms.

El nen resta sense portar, no li farà falta.

En matemàtiques, posem pins per fer rodones.

La lliçó va anar bé, de fet no la va interrompre ningú.

Quan el guix em veu, s’amaga.

Sempre queda el consol d’explicar-ho malament.

He arribat a una conclusió: No sé on sóc!


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (I)

31 Gener, 2019 19:09
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Estan aprenent a no comportar-se.

La lliçó és fàcil, es deixa enganyar.

Aprenien tant que dubto sabessin res.

Arribarem a tenir tres ordinadors sense cap nen.

El mestre és bo, però no vol entrar a l’olla.

La classe va ser un èxit, van sortir de seguida.

Estudien anatomia, van per la cabeça d’all.

Cap resposta era adequada, però se’n van sortir.

He conegut prou alumnes per saber que anava errat.

Tinc ganes de ser a classe, vaig per la nit.

Tinc la solució, ara, cercaré el problema.

He trobat tres alumnes dolents, els altres no els he buscat.

Aprenen bé, saben copiar sense despertar-me.

He posat les notes, ara, les canviaré de lloc.

Saben més que jo, saben quan no hi sóc.

No podem anar bé, tinc la taula enfront de la seva.

He aconseguit posar-los en una classe i només n’he trencat dos.

He trobat el llibre perdut, estava tremolant.

He d’anar a l’escola, que poc canvia el món.

Fem matemàtiques, de moment, els nombres són naturals.

Estudien mètrica, calculen quant falta per sortir.

Saben tant que ni goso preguntar-los.

Puc assegurar que Jesús no és un esternut.

Suposo que es troben bé, de fet, se’n burlen sovint.

Estic pensant, espero que no sigui contagiós.

Ha aprovat sense estudiar, es nota que el seu pare és l’ alcalde.

Aprenen molt, saben distingir l’olla dels cigrons.

El curs va bé, he tret els ràpids i les avingudes.

La classe començarà en dos minuts, es prega deixar d’esmolar les ungles.

He encès l’ordinador, no cal dir que s’ha cremat.

L’examen va anar bé, no penso corregir-lo.

La mare té un fill savi, no ho sabia.

He escrit una paraula de tres lletres, esperaré que passin noranta dies.

Un tres i un quatre donen una mitjana de set.

De moment, xisclen bé.

Hauré d’examinar a tota la família.

Es prega respondre després.

Tinc un dubte, qui ofereix més?

La lliçó ha acabat, cal recollir les sobres.

El mestre ha entrat a classe, han fet falta dos subalterns.

Els reis francs no regnaven sense cobrar.

Han dibuixat un triangle, els ha sobrat un costat.

Anem a començar la classe: Era una vegada...

Han aprés dues lletres en un mes, hauré de negociar el deute.

Hem parlat d’economia, uns vint-i-cinc segons.

Vivim en un país petit, no podem ni tenir idees.

La classe anirà definint-se en crítica destructiva.

En connectar internet, desperten les sangoneres.

Mireu: Una ema i una a poden ser un peu.

Ara sortirem de la fosca per entrar en la ignorància.

Estava fent de mestre quan aparegué un alumne.

No us puc ensenyar res més, tinc fred.

El millor del saber és quan la paciència et posseeix.

Hem d’aprendre a conviure amb déus petits.

Tinc més reformes educatives que anys d’experiència.

Una escola ha de ser una guarderia instruïda.

Partirem de la premissa que un home és un ruc intel·lectual.

No tinc alumnes, tinc mestres inacabats.

Avui no volen aprendre, els deixaré somiar.

L’escola és l’últim país on es voldrien perdre.

Estic tip, no puc assaborir cap concepte més.

Quasi estaven convençuts que un triangle no era un cercle.

Dubto que la porta d’entrar sigui la mateixa que la de sortir.

Li estava preguntant al llapis perquè escriu tonteries.

El vent els portarà la saviesa, procureu que estiguin asseguts.

En un bosc de paraules, alguna ha de semblar entenedora.

Agafats a un llibre, és difícil fer-los volar.

Hem començat el curs, estem estudiant els ponts.

El mestre volia aprendre, algú ho havia de fer.

Eren alumnes bons, molestaven però menys.

Estava donant la lliçó, no podia treure’m el casc.

Estic fent un curs accelerat d’aprovats a l’engròs.

Vaig trobar la raó, la portava la seva mare.

Estic impacient, fa una setmana que no hi ha reforma.

Els alumnes no creuen, però ploren tan bé.

Estaven fent un exercici, ningú sabia quin.

Els nens no són monstres, no estan classificats.

En entrar a l’aula, mai sé com en sortiré.

Déu creà les escoles abans de descansar.

El curs s’acabava, s’endevinava la mar.

Doneu-me guix, m’he de defensar.

He tingut un dia dolent, hi eren tots.

Volen resultats, posarem sis a un.

Han fet una nova llei, l’han reformat abans d’estrenar.

Tinc alumnes bons, sobretot els de llimona.

Anava a aprovar-ne un i m’ha agafat singlot.

He fet un examen, l’he amagat de seguida.

Estic aprenent força, estic guanyant múscul.

La mare em coneix, hauré d’aprovar.

Tenen un bon rendiment acadèmic, un vuit per cent.

Ha arribat la primavera, no sé on la faré seure.

Ha portat una pissarra digital, fa hores que busco el guix.

Han resol un problema que no tenien.

Abans d’entrar, els nombres eren enters.

He programat la lliçó, li he posat força pomada.

Jesús és el mestre, què deu fer clavat a la creu?

Han agafat el llapis, no sé com s’acabarà?

Han obert el llibre, crec que no ha pres mal ningú.

Recolliu, podeu fer-ho sense xarxa.

Jesús caminava pel damunt de l’aigua, s’amagava dels nens.

Els nens no creuen al mestre, van per altres camins.

He donat una lliçó, no l’he pogut vendre.

Avui hi ha classe, es noten els diners.

Els nens fan vacances, no empipen el mestre.

El nen és molt intel·ligent, té un quocient i un residu.

Els volia ensenyar, no he pogut ni treure’m el barret.

Tinc els resultats de l’examen, l’he portat a urgències.

Una classe és navegar, amb vaixell, pel mar dels dubtes.

Sense lluita, aprendre és gairebé extraordinari.

La lliçó anava entre silencis i badalls.

En entrar a classe, és millor amagar un xic d’esperança.

Ells són prou crítics per saber el que haurien d’aconseguir.

No cal mestres bons, igual els voldran cremar.

Negociant la feina, el mestre acabarà perdent.

Ningú sap on és, la veritat sempre surt volant.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7