Pensaments educatius (LIII)

13 Juny, 2020 16:33
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Pensar costa, tot i sent debades.

No aprenen, però no s'enfaden.

El dolent de l'edifici escolar és que no es mou.

Vulgues que no, acabaran pensant.

Els he fet saber que no és diumenge.

Haig espais buits per a posar excel·lents.

Mirant el nivell d'aprenentatge, no en vessarà cap.

Estic a la taula del sis, però ens falten pedres.

Demà és la diada del mestre decebut.

He decidit signar una pau transitòria.

Haig sort, avui, plou a dintre.

Faré un control del caos.

Encara em fa mal la darrera reforma.

Un dia d'aquests, igual ens trobem.

Se'n riuen, deu ser que m'he tornat graciós.

Escriure i pensar, l'ordre no està clar.

Per a aprendre, necessito més bestretes.

Mai sé quan aplega la claustrofòbia.

Parlo amb el vent sense esbrinar què demana.

Regiro els calaixos per si trobo la fe.

He decidit respondre per ells.

Hi ha moments on no cal ni esbrinar

Ja he perdut tres conceptes.

Em vaig perdre a la solució.

Possiblement sortiré il·lès.

Em cal posar més comes.

Els costa aprendre el concepte: Seieu!

S'enfurismen sense arribar a la crítica.

Haig varietat, m'han donat un bloc sencer.

Els estimo des de la llunyania.

Gairebé, ja sóc el darrer.

He anat al metge, em volia canviar el cap.

Seria dictador, però la classe és prou lluminosa.

No crido, són exercicis de cant.

L'inspector m'ha indicat el camí, però no ve.

Els estic adoctrinant: dos i dos, quatre.

En sortir de classe demanen: «Salvados» o tres.

Gairebé, els he convençut: No volo!

Vaig provar de fer feina, però era dilluns.

Mai molesto mentre callen.

Creien que un naixement era una estada psicològica.

Ja coneixen les primeres lletres i el deute assumible.

En escriure ànec, els ha sobrat la i.

Cada tres dubtes, fem caixa.

Provaré de parlar amb signes.

Hi ha un que escolta, però no sé qui és.

De moment, anem vint-i-cinc contra un.

Fa molt que vaig a l'escola i mai sé com la trobaré.

Cada setmana, cal actualitzar l'ortografia.

Poques vegades coincidim amb el missatge.

Els he fet creure que no hi sóc.

La primera avaluació va ser colpidora.

Ara, ja llegeixen entre pàgines.

Els deixo respirar sovint.

Hem perseguit un dubte mitja setmana.

Ja coneixen les xifres, les he presentat.

Restar no resten, però divideixen de pressa.

He parlat amb el pares del bé i el mal.

No estic perdent, estic sublimat.

El darrer control no haurà memòria.

He posat les notes altes en espais eixuts.

Procureu entrar amb minses ganes de sortir.

El primer trimestre em deixo guanyar sovint.

Encetem lliçó nova i ja hi ha suggeriments.

Si hi ha dubtes, canviem de pas.

Faré veure que no em molesten.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LII)

01 Juny, 2020 14:47
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

He tornat a l'escola a recollir els bons records.

Haig un bon mètode, però no el puc traure.

Cal aprendre, però sense golosia.

Ensenyo bé, però no a temps.

Passo dies cercant el seu tresor.

No saben qui són ni per on.

Ensenyar ens porta al misteri de la fe.

Ell vol aprendre, però que ho pagui jo.

No vull ni pensar quan els trobaré.

Potser aprenen, però: Ho saben desar?

Vol aprendre llengües, començarem per les vives.

Menys mal que no m'escolten.

Va ser una lliçó ocasional i de rebaixa.

Saben caminar, però no ho proven.

Què faré amb ells si no trobo sal?

Mireu si saben que ni se n'adonen.

Dubteu del benefici de la feina.

He canviat un llibre obert per un ordinador venturer.

Ni ho sabia que havien vingut.

Tenien dubtes i els van amagar.

Si són intel·ligents, sabran lladrar?

Menteixo per constant necessitat.

Avui, començarem al punt d'acabar.

Comparteixo vint monòlegs.

En algun calaix, he desat l'ordre.

Sempre és millor: No estavellar-se!

El temps, en entrar a classe, quequeja.

Mai dubto que els sobra raó.

Estic pendent que trenquin el silenci.

De moment, segueixo invisible.

Intento endevinar on volen anar.

Han descobert que hi ha més consonants que vocals.

Aprenen, sense encetar noves empreses.

El curs comença en caure el teló.

He aconseguit que dos no badallin.

En acabar la o, deseu el canut.

Els estava motivant quan m'han caigut a sobre.

He hagut de traure les comes per si de cas.

No dubto que sigui responsables, només ho nego.

M'han deixat el forat del tortell.

He decidit escoltar amb una orella.

Sempre podré dir que no escoltaven.

Per fi arriba el son a posar pau.

He decidit compartir la ignorància.

A quin preu està la paciència?

Tampoc és que vulguin saber massa.

He aconseguit tancar la caixa dels trons.

Estic preparat per a perdre una altra batalla.

Suposo que el millor del seu cervell és la flexibilitat.

No voldria fer venir, de nou, a la bruixa.

Alumne nou, dues setmanes de pausa.

M'agrada millorar l'equilibri cada mitja hora.

He descobert que, si aprenen, hi ha ombres de por.

Estic estudiant quantes maneres hi ha d'asseure's.

Alguns assumeixen que m'hauran de suportar.

Vaig viatjant entre l'encert i el desconcert.

Enceto nova lliçó, a veure on anirem a aturar.

Aquest any toca la reforma de la contrareforma.

No he aconseguit un alumne més dolent que jo.

Avui, faré vaga d'oïda.

No perdo més perquè no me n'adono.

He aconseguit tancar la caixa dels trons.

Ara, ja no sé si sóc jo qui ensenya.

M'estimen tant que m'odien.

Un cop al mes, em deixo seduir.

Ara, ja somio quan vull.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LI)

14 Maig, 2020 07:15
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Compren poc, però mercadegen.

Els dono eines, però no sé on les amaguen.

Ara, ja saben comptar amb manyoples.

De fet, hi ha menys xifres que lletres.

Fa tres cursos que els ensenyo a remar.

Demanen saber sense aprendre.

En entrar, el silenci va fugir.

Ja coneixen tots els amagatalls.

Fa mitja hora que no els enganyo.

Una mica més i m'enfado.

Mai em canso de fer el sord.

Tres encara no saben com s'han examinat.

Voldria saber on els crida la intel·ligència.

Va ser: corregir l'examen i ofendre'm.

Vull mentir, però amb condicions.

Mentre s'asseuen, comentarem la nova llei.

Solen preguntar, però sense esperança.

Hem canviat una sortida per una excursió.

Canviar la bombeta és motiu de dubte.

Dos escolten, però no sé quins són.

Hem assolit un objectiu, sortir a l'hora.

Porto cinc de minuts de lliçó i m'he perdut tres vegades.

De moment, haig més anys que ells.

Saben mossegar i empassar.

Hem canviat conceptes per dubtes.

Procureu entrar a l'hora per si hi ha classe.

No sé si fa: segon de primer o tercer de quart.

Menys mal que no saben llençar pedres.

Amb més alumnes, accelerarem la comprensió.

Els faré veure que tinc el rei.

Només he aconseguit fer-ne callar dos.

Sé que hi són, però no els tinc presents.

Els escolto millor quan sóc lluny.

Mai endevino qui respon bé

M'han pres les bones notes de les mans.

Quan faci bondat, em creixeran les dents.

Els he fet saber que puc explotar.

Ja he aconseguit la visibilitat total.

Deuen pensar, no xisclen.

Estic esperant que la classe navegui.

He fet una bona adaptació de les respostes.

Va ser: donar notes i desaparèixer.

Em meravella les notes que poso sense massa esforç.

Van confondre l'inspector amb l'home del sac.

He donat quatre excel·lents i s'han multiplicat.

El podria suspendre, però necessito espai.

El deixaré pensar sense idees.

Va ser: Començar la classe i perdre el guió.

Faré coincidir tots els controls amb el Nadal.

Els he fet una pregunta sense adonar-me'n.

Tots volen aprendre abans que jo.

El meu consol és que ja són més vells.

Encara no sé perquè tornen.

Els vaig educant, ja insulten amb ordre.

He fet venir el pares i de poc que ho fan.

És prou senzill trobar el Judes de torn.

Necessito un esbarjo cada quart d'hora.

Fem comprensió lectora dues vegades per línia.

Valoro que m'ensarronin.

Han un llibre de lectura, però mai el troben.

L'hauré d'aprovar o canviar-li la cadira.

De fet, l'esbarjo, l'aprofiten força.

Estic content, obliden prou de pressa.

Tenen bon rendiment, els posaré a la borsa.

Vénen per a aprendre, però no acaben d'arribar.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (L)

01 Maig, 2020 07:16
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

La ignorància és un regne massa gran.

Dubto que sàpiguen menys que jo.

Estan aprenent per inèrcia.

Haig massa reis per a tan pocs servents.

Van sols fins al final de la línia.

He aconseguit que dormin, parlant-los de feina.

Cercant comprensió lectora, he trobat el neguit.

Cada dia milloren en la desconnexió.

No aprenen més perquè no lluu.

Ara, resulta que ja ho sabien.

Hem sortir a prendre l'aire, que no marxin de buit.

Els he donat tres conceptes i una bossa de mà.

Va ser: Aplegar els Reis i amagar les joguines.

He aconseguit un caos suportable.

M'agrada practicar el diàleg de sords.

Algun d'ells, deu pensar mentre tremola.

Els deixo respirar cada tres síl·labes.

He comprat coets per si hi ha falles al dictat.

Cerco testimoni per a saber si m'odien.

Ha estat un desconcert d'idees, n'hi havia dues.

Pobre, sense llibre, es conforma en plaça vora l'estufa.

Un dia d'aquests igual l'encerto.

No m'escolten, però sembla que respiren.

Aprenen molt, però ho desen.

Ja saben la a, cal que respirin.

Per quina estranya raó em prenen la paciència.

He procurat descriure el silenci.

He fet un control per a passar el temps.

He posat els objectius mínims a la classe del costat.

Un de tots, ha de saber que sóc aquí.

Esperant la resposta, he agafat el son.

Anem bé, però no ho comenteu.

Necessito dues reformes més i anar al traumatòleg.

Per ara, són escoltadors crítics.

Ara ve quan em deixen sol.

Ni vull saber perquè han aprovat.

Per últim, escriuran damunt paper.

El que costa és desembolicar el llibre.

Els he donat eines, alguna servirà.

Aprendre ha de ser una casa sense panys.

Els voldria lliurar al vici de llegir.

El pot de les solucions ha de ser més gran que el dels problemes.

Haig la complicada feina d'endreçar el cervell.

Vull comprar paciència a meitat de preu.

Els estic ensenyant per a ésser pobres.

Ni vull saber on he desat la vergonya.

Un espera canviar alumnes vells per amics nous.

Els he posat dos exercicis per si un no els convenç.

Aprenen tant que m'he quedat sense coves.

Estan escrivint, suposo que no somio.

Aprendre és un camí llarg ple de clots.

M'han fer un estudi i han aprovat.

Cada curs és un passadís de portes tancades.

No escolten perquè ja saben que l'oïda els funciona.

Els he fet saber que no sóc de sucre.

M'escolten, però sense abusar.

L'avantatge és que ja he perdut més batalles.

Gairebé diria que els faig nosa.

Em fa cosa, haver-los de mentir.

Tenen tantes qualitats que alguna en trobaré.

També els va bé una mica de toxina.

He rebut un regal, quelcom hauré fet mal.

Són bons minyons, em deixen plorar.

No els motivo prou, encara treballo amb xarxa.

Estic a l'aguait de la nova llei.

Han esperit, però no els creu.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (XLIX)

12 Abril, 2020 06:57
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Sembla mentida el bé que demanen.

Qui no ha fet un centenar de faltes d'ortografia.

Ahir, van treballar els crits.

He hagut resultats, no diré de quina mena.

Em poso al seu lloc i descanso.

Procuro no jutjar abans de l'esbarjo.

He acordat posar les qualificacions amb els pares.

Ja els tinc asseguts, s'acosta la tempesta.

Els he posat feina, no sé el perquè.

Sembla mentida, però no es mosseguen la llengua.

Dos alumnes tenen un dubte, els altres el cerquen.

Cada deu minuts, em busquen els defectes.

La classe anava bé fins que van entrar.

Suposo que no entenen que el silenci és saludable.

Cada dos per tres, en porten quatre.

Sé que han de madurar, però no encerto com.

La primera lliçó encara no ha eixit del calaix.

He demanat ajut i suposo que, algú, ho sap.

No els tinc por, però són prou constants.

Es pensaven que, del llibre, en sobrava mig.

No saben gaire, però han après a manar.

Voldria destriar caps observant com sonen.

Aprendre és important, però no supleix l'aire.

Tenen tantes neurones que no es posen d'acord.

Una mica més i em prenen el llapis.

Ha arribat l'alumne nou, els altres són sis.

En acabar de mestre, començaré a ser sant.

He hagut una visió, em feien cas.

He aplegat prompte per si apleguen tard.

No vull ni saber quin de tots m'entén.

És possible que avui no hi siguin tots.

Han passat dos mesos i seguim enfadats.

He perdut la paciència, deu ser dintre un llibre.

Un dia d'aquests, igual s'il·lusionen.

No sé perquè em faig pena.

Ells són la sal, jo sóc l'amanida.

Porto una setmana sense saludar-me.

Corren el risc de perdre's.

Almenys dos, em miren.

No hi ha dubte que en saben prou.

Mai els déus ensenyen quan no toca.

He aconseguit un vint per cent de autosuficients.

Sempre els deixo deu segons per si volen pensar.

Cada control faig tres autocontrols.

Procureu que escriguin en espais permesos.

La pissarra és el darrer amic que em queda.

He resolt un problema mentre en sorgien quatre.

Estan preparant-se per a la sortida.

Ja saben escriure un amb hac.

Els he posat límits per si els volen saltar.

Al tercer dia de començar, el curs ja sembla lluny.

No he trobat excusa per a fer-los entrar.

Hem fet la batalla amb llapis i paper.

Si no escolten, és perquè hi ha quelcom per a fer.

Procureu-vos una anarquia controlada.

No sé fins a quin punt m'odien.

Treballo en un regne sense senyera.

Van de la queixa al remuc.

No entenc perquè l'esbarjo dura tan poc.

No haig sort, hi ha classe i plou.

És tan difícil aprendre que prefereixo ensenyar.

Avui, he donat més crits que lliçons.

Gairebé ni els estimo massa.

He vist un antic alumne, ja no li faig cap falta.

He revisat l'examen i no l'entenc.

Per ara, sóc l'únic que va perdut.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (XLVIII)

01 Abril, 2020 07:03
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

M'he passat dues setmanes esbrinant on són.

Són burletes, però amb bones intencions.

Aquest curs, també em tocarà el savi?

Parlen prou i d'amagat.

Tenen respostes difícils de qualificar.

Quan em critiquen, els veig ben avinguts.

He posat dues preguntes i una sobrava.

He posat tres notables i un: ja t'ho faràs.

Segurament, he treballat en un altre llibre.

Aprenen tant que dubto els pugui seguir.

Els he donat un bon consell mentre reien.

La classe era una festa fins que va començar.

Acabo d'entendre que ja no m'estimen.

Hem començat el curs amb aigües transparents.

En un tres i no res, n'he aprovat la meitat.

Els reconec una memòria selectiva.

Ara, deixaré que em malparlin.

Els he demanat una pausa de mig minut.

Necessito menys alumnes, estan creixent.

Porto un mes ensenyant el mateix pa.

Estan tan motivats que he hagut d'aturar el rellotge.

Estic pendent de no anar enlloc.

Viuen en un ensurt prou controlat.

Estan pendents d'aprendre a volar.

Els conec el suficient per a saber que no són meus.

La meitat han el vici de no respondre.

Estic al servei de l'atenció intermitent.

Els he donat resultats a escollir.

Serviu la saviesa en pots petits.

Em falta administrar el silenci.

Necessito oïdes de suport.

Mai encerto quan em distrec.

M'agraden les pauses dels primers dies.

Parlaré fins al desè badall.

Avui, he hagut de fer cinc «resets».

Planyo pel regne que hauran de governar.

Ja he aconseguit envellir-los un mes.

Procuro guaitar-los de prou lluny.

He refet el control fins que s'ha deformat.

Els deixaré respirar cada vint minuts.

Ara, resulta que dos escoltaven.

El que millor fan és provar-me.

No sé què passa, ja fa dos dies que no falta ningú.

Acostumo a visitar el regne del temps perdut.

Avui, m'han ensenyat prou.

Aquest control l'he suspès.

Per ara, només he trobat rellotges lents.

Necessito transport lleuger per a fer sumes d'emportar.

Un dia d'aquest igual em suspenen.

Acostumen a fer vacances cada mitja hora.

Ara, resulta que no estava dormint.

No sol haver respostes positives.

He trobat incerts en tots els calaixos.

De moment, tenen ganes d'acabar.

En veure la tapa del llibre, dos s'han indisposat.

No sé per on començar a destapar els secrets.

Mai s'avorreixen, només sotgen.

Es veu que encara no salto prou.

Els he pres un minut, només dos se n'han adonat.

Cada dia trobo la innocència més virtual.

Han aconseguit crear idiomes a l'engròs.

És un bon alumne, no m'ha reconegut.

De lluny, els suporto millor.

Em fan enfadar, però sense ordre.

Aplega un moment en què surts.

Poden arribar a savis, però els dono feina.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (XLVII)

14 Març, 2020 16:13
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Em pregunto què menja un virus de la informàtica.

No ha de ser bo que opinin sense xisclar.

Fa cinc minuts que sóc a classe i encara no m'han fet fora.

Suposo que mosseguen bé.

Els he manat deures: callar i dormir.

En un tres i no res, ja m'hauré amagat.

Saben llegir entre línies, el camí és més pla.

Han descobert que dos i dos són més que tres.

Aprofitaré l'ocasió per endreçar l'armari.

Va ser: aprendre i apagar-se el llum.

Saben prou per a no deixar de respirar.

No haig alumnes dolents, tots saben ignorar-me.

Avui, faré el tercer control del primer descontrol.

Estic pendent de les notes, però igual dormo.

Faré saber a les àvies, les virtuts dels seus nets.

He deixat de pensar per necessitat.

En tinc set de la ceba, però tendra,

Ara, ja no em disgusto, només flamejo.

Ha passat la veritat tres vegades i no l'ha vist ningú.

Els he donat: tres raons de pes i dues de força.

O malparlen de mi o hi ha un terratrèmol.

El millor de ser mestre és si han après a creure.

Penso que tenen dubtes, però fan de mal emportar.

No sé quants hauran d'aprovar, però seran més dels que esperava.

He fet un plantejament seriós i la meitat s'han adormit.

No puc parlar, m'ho ha prohibit el sentit comú.

Ja són a classe i, ara, què toca?

Mai els demano volar massa baix.

Acceptaré totes les respostes de més de cinc lletres.

He provat de treballar una oïda selectiva.

Mai sé si dubten quan toca.

He assolit dos conceptes i els hem endreçat.

Un dia d'aquests igual l'encerto.

La classe va ser magistral, però no hi havia ningú.

En un tres i no res, m'han deixat verd.

Fa una setmana em van escoltar, què més vull?

Si pensar fóra bo, ja estaria prohibit.

He trobat la saviesa amagada i tremolant.

He descobert un alumne amagat sota un full.

L'inspector es va acomiadar de pressa.

Mai he sabut quan tenen una porta oberta.

Fa tres dies que busquen la raó.

Avancen prou, aplegaran a la mar?

Van perduts, volen ser savis i rics.

Necessito pics i pales per a començar el curs.

Els faré parlar per a veure si els trobo.

Necessito alumnes amb més set.

Ahir em vam preguntar, ho he gravat en una plata.

Els he comprat aixades per si de cas.

Han de pujar al tren, trobaré per on passa?

Procuro despertar-los estalviant els sorolls.

Vull dubtes que facin de bon guardar.

Farem un seguiment dels dies malfeiners.

Tres alumnes no em parlen, sis no em veuen.

Han de saber que aprendre és un país ignot.

Coneixen dues llengües, però no les mosseguen.

Em pregunto: Què fan tantes orelles juntes?

Fa dues hores que pensen, ja poden trencar la closca de l'ou.

És bon alumne, mai treballa quan plou.

Necessito més finestres amb ampit.

Provaré de resistir deu minuts més.

Treballo la comprensió escrita, faig dictats de quatre paraules.

Mai endevino com repartiran els accents.

El missatge era clar: Fer enrabiar el mestre.

He desconnectat i no n'he perdut cap.

Suposo que ja en saben més que jo.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (XLVI)

01 Març, 2020 17:04
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Només volen aprendre a ser rics.

Vaig provar de lligar caps i quasi m'obren un expedient.

Avui, estem en allò del sóc o no sóc.

Els envejo, gairebé no tenen dubtes.

Dec ser a l'altra classe, no n'encerto ni una.

Aprenen a queixar-se sense manual.

Ja entenc el que vol dir: Ser dalt d'un núvol!

Es veu que escriure correctament ja no es porta.

Potser han dubtes, però els amaguen.

De fet, la meitat ja en sap més que jo.

A casa, d'uns, ni malparlen del mestre.

És el tercer any que els ensenyo a seure.

Aprenen sense esforç i menteixen sense dificultat.

He fet un seminari d'oblit ràpid.

No puc encerclar tot el que saben.

He donat lliçons invisibles.

Els costa llegir i tancar la boca.

Cada curs em vacuno el primer dia.

No sé com pensen ni quan.

No fan errades, requereix massa esforç.

He de fer una aclimatació contínua.

Algun d'ells ja sortirà endreçat.

No han de rebre massa informació.

He après a no fugir massa de pressa.

He fet un test d'intel·ligència, però estava caducat.

La mare ha descobert que el seu fill es mou.

M'agrada encetar el llibre per a saber com es queixen.

He resumit quatre lliçons en deu respostes.

He fet un estudi sense portes ni finestres.

Aprenen tant que dubto ho hagin entès.

He aconseguit que agafin el llapis sense fer servir les dents.

A qui se li acut escriure beure en be baixa?

No he regalat cap nota, me les han pres de les mans.

He de suposar que han trobat la solució.

A la tarda, farem classe per si hi ha despistats.

Mai he dubtat que vénen per costum.

Necessito alumnes fàcils d'oblidar.

Un cop a la setmana, els deixaré respirar.

La resposta no era correcta, però il·lusionava.

L'any vinent ja serà una altra història.

Mai sé qui en sap menys que jo.

És tot un embolic ensenyar bé.

Entrarem altre cop a la mar de la ignorància.

Són prou savis per fer-me quedar malament.

El curs anava bé, però vaig aplegar als ràpids.

Un dia d'aquests igual els guanyo.

Hem assolit dos conceptes i n'hem deixat volar quatre.

Massa paraules els porten on no els trobo.

Estudien molt, però haurien d'aprendre.

Primer pactarem les notes, després el control.

Quasi els he convençut que haurien d'aprendre a perdre.

Tenen poca gana i no deixen de menjar.

Haig bona sort, se n'obliden sovint.

Mai sé quan ploren per mi.

Diria que parlen sense escoltar ni raonar.

Saben posar lletres en qualsevol racó del full.

De tant en tant, els he de creure.

A mal que vagi, acabaran donant tombs.

No vull sorpreses, posaré les notes d'hora.

Difícilment, poden descansar.

Sé que escolten, però hi ha una certa dicotomia.

He hagut de reduir dos conceptes al no res.

Algun de tots sap que m’he assegut.

Mai oblido que, després, seran més grans que jo.

Dubto que en perdi cap dintre del llibre.

Per a l'educació digital, ni fa falta fer servir el cap.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (XLV)

09 Febrer, 2020 17:31
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

No estic preparat per a què aprenguin tant.

Ben bé no sé quines lletres han après.

Cal donar-los corda cada quart.

No sé per on van, però van.

Li he dit a la finestra que ensenyi menys.

Sempre estan disposats a no fer-me cas.

Començà la classe i el baròmetre s'enfilà.

Haig varis mètodes i una porta d'emergència.

Jesús treballà de mestre un trienni.

Els alumnes procuren que no em vingui el son.

Hauran d'aprendre a ésser pacients.

Mai estarem d'acord, em miren en sentit oposat.

La primera lliçó va ser: el funcionament del fre.

He après a parlar sense dir res.

Em porta el vent col·loquis inversemblants.

Quan vingui la nit, ja tornaré a començar.

Aprofito les pauses per a prepar les armes.

Estic preocupat, fa deu minuts que no dubto.

Avorreixo els dictats de més de deu paraules.

Estic content, els he donat dos punts de premi.

Haig alumnes matussers per a la renovació de mobiliari.

Han decidit que m'he d'enfadar una estona.

No sé si ho aprendran, però els he deixat a la porta.

Hem fet una avaluació i l'hem declarat: fora de lloc.

És complicat saber quan ja escriuen de seguida.

Els dono conceptes, però me'ls tornen.

Mai he entès perquè han de saber tant.

Sempre saben on sóc i què faig.

Haig massa enemics per no guanyar algun cop.

Hem trobat els procediments, ara, cercarem la raó.

Començaré a estimar-los quan seran prou lluny.

He d'esbrinar quants n'hi ha que no escolten.

És dilluns, l'escola és oberta i veig una reforma a l'horitzó.

Hauré de canviar: remors per fonètica.

Vull un alumne vell que no pugui caducar.

Suporto els alumnes dolents perquè m'agrada queixar-me.

Obriu el llibre i sortirà la fera.

Avui, puc escriure sense motiu, sóc a l'agost.

Amb un altre alumne, ja estaré prou motivat.

Necessito un beneit per a substitut.

He comprat sis campanes salvadores.

Almenys ells, passaran el desert.

Avui, us demano compromís amb les respostes.

Els he demanat que volin baix.

Un cop posades les piles, cercaré l'interruptor.

Amb més de vint alumnes ja es pot fer xerinola.

Aniré a escola per si trobo una mica d'enginy.

Des dels ordinadors, ja no cal files per entrar.

Han assolit tres conceptes i n'han soterrat quatre.

Hem fet un viatge virtual, no virtuós.

He posat mesures i les han tret.

No entenen perquè el cinc té quatre lletres.

He fet saber, a tots els alumnes, que acabo d'arribar.

Obriu el llibre, no fa falta obre-llaunes.

He desat la consciència abans d'entrar a classe.

Com els bons alumnes no hi són, no em caldrà delir.

No sé si aprenen, però em prenen la paciència.

Un dia d'aquests igual m'enfado.

Saben fer controls d'una hora en deu minuts.

Li he preguntat al llapis d'on treu les respostes.

Dominen totes les meves hores baixes.

Puc assegurar que copien més que jo.

No vull ni pensar amb els buits per emplenar.

Aprendre deu ser molt dur perquè els trobo tous.

Procuraré que es portin bé, almenys, deu segons.

Va ser entrar a la lliçó i perdre'n la meitat.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (XLIV)

01 Febrer, 2020 14:34
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

 

No sé d'on vinc, però escoltaven més.

Dues hores més al sol i ja em podreu servir.

En el camí de l'escola, una cadira mai sobra.

Va ser: escoltar i adormir-se.

Els huns no eren: els altres.

Ja coneixen la o, prompte: llicenciats.

On s'ha vist que hagin savis en aquesta terra?

Gairebé no lluito perquè em defensen.

Estic triant un dia per a morir, no me n'agrada cap.

Els tinc aprenent, no saben per a què.

Afanyeu-vos, el sol no se'n sap estar.

Tres han encertat la resposta sense saber la pregunta.

Anem cap a endavant fins que ens canvien de sentit.

Els alumnes donen alegries, però el preu és prou car.

Han descobert que, si m'enfado, treballen menys.

Vull arribar a pensar que no hi són tots.

Cada dia estem més contents dels continguts

Estan aprenent a escriure, el full ho agraeix.

Mai els he demanat que parlin.

Només pensen en maneres d'escapolir-se.

Necessito alumnes amb oïda en ple rendiment.

Avui, ni dinaran, els he atipat de suggeriments.

Hauré de confessar que prefereixo les vacances.

Estic tremolant, n'hi ha un parell que raonen.

Estirant, estirant, m'he perdut.

No em deixen glatir, els tinc a tots a sobre.

Volen saber tant que ni cal examinar-los.

Els he portat al mercat per si se'n volen quedar algun.

He coincidit amb la mare, el nen està desaprofitat.

Aplega el moment en què no els veig.

El seu moviment és ordenadament dispers.

Proveu amb el mim per a veure què passa.

Estic disposat a les reflexions inútils.

De moment, ja saben quan m'assec.

Eren callats i el silenci plorava.

Fa massa temps que aprenc poc.

En un tres i no res, ja escoltaran.

Necessito una lliçó sense horari.

No sé si aniran lluny i podran tornar.

És possible que comencin per la zeta.

Quan somio sempre és dissabte.

Ja puc pensar en aprovar a partir de dos.

Després de reunir-me amb els pares, vaig a confessar-me.

La meitat de la classe ja es concentren a la finestra.

He hagut de repetir l'esbarjo tres vegades.

Tot i amb el neguit, les busques no s'animen.

Li he proposat a la mare que s'avaluï ella.

He decidit ensenyar a alumnes de més de noranta anys.

Necessito un desconnectador universal.

No es creuen que el rei sigui a la cort, va massa polit.

La darrera reforma va arribar mentre somiava.

En aplegar la nit, els vaig acabar d'asseure.

Saben llegir, però mai encerten la pàgina.

Aprenen tan solts que ni em veuen.

Sóc el primer de la classe que necessita millorar.

Sortir sencer és tot un miracle.

Tenen tanta fe que no me n'han deixat.

Sembla mentida el que dóna de si una hora.

Només espero trobar-los a faltar.

No sé si han après a respectar el torn de paraula.

Tenen paraules que només poden trobar dessota el cabell.

Estic provant de trobar el pa que portaven.

Quan aplegui la nit, haurien de fer-me fora.

Anar a l'escola tampoc vol dir: Ser-hi!

Va ser: escriure a la pissarra i levitar.



 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9  Següent»