Pensaments educatius (LVI)
01 Agost, 2020 07:02
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He canviat tres conceptes per una hipòtesi.
Dissortadament, tots ells tenen bones dents.
El silenci és la pitjor de les seves creus.
Els aconsello que el treball sigui lleuger i estàtic.
Si els ensenyo quelcom, igual ho entenen.
Cada dia escullo menys les errades.
Aprendre mai viu a la casa del temps.
L'ortografia hauria de ser una taula de la llei.
Necessito reactius sense contraindicacions.
Per a comptar, hem substituït pardals per orenetes.
He arribat d’hora per si hi havia pany nou.
En el regne del saber, el millor és ser primer.
He demanat el sumar per si algú se’n recorda.
Va ser entrar a classe i eixir un núvol.
Un cop al mes, demano ajut.
Comencem la classe tot esperant la primera sorpresa.
Procureu entrar a classe sense massa por.
He perdut batalles i no sé on resta la guerra.
Sortirem a les dues, necessito pista lliure.
Ara, ve quan dic que callin.
He comprat un manual per a obrir un llibre.
Dubto trobar una hora sencera.
Necessito un altre alumne que no parli.
Acostumo a parlar abans de temps.
De tant en tant, me’n penedeixo.
A l’escola, ja se sap, fem teatre d’amagat.
Necessito saber que es possible aprendre.
Fa una bona estona que no es mouen, han trobat un dubte.
Han sentit crític, però envileixen prompte.
Han ganes d’aprendre, només cal que trobin la porta.
Els ho dic cantant, però plou.
He de combatre la sequera amb poals petits.
Aprendre ha de ser un mal suportable.
Sempre trobareu un seny qui no escolta.
Admiro el desequilibri moderat.
Proveu de vestir sense destorb.
Al cap i a la fi, encara són innocents.
De vegades, necessito un altre cap més flexible.
Aquest curs porto un bon percentatge de derrotes.
Mai ensenyaré com la mare natura.
Quantes portes em cal obrir cada setmana?
Necessito algun alumne que em faci levitar.
Heu de saber que provo la sublimació.
Proveu de suportar bé aquest petit empresonament.
Cada dia apareixen nous jutges.
Procuro realitzar somnis curts.
Les matemàtiques són avorrides, sempre hi ha les mateixes xifres.
Necessito lliurar-me a les bones intencions.
En la darrera prova he eliminat el nom dels alumnes.
Proveu de posar un llop cada dues taules.
Cada dia augmento el número de solucions possibles.
Aprendre és senzill, només hi ha que insistir.
El preocupant en l’ensenyament és la inèrcia.
Mai hauríem d’arribar abans d’hora.
No em preocupa el que senten sinó el que escolten.
No faig massa cas dels dubtes, sempre els tinc a mà.
He triat tres conceptes i n’he perdut cinc.
He vist, en els seus ulls, joia i clemència.
De moment, milloren en el mentir.
M’agrada encetar els llibres abans dels nadals
No n’estic segur, però penso que se’n burlen.
Haig les piles, on se les han de posar?
La feina és gran, llarga i complicada.
És complicat barallar-se amb tantes lletres.
No saben quan l’hauran encertat.
Els resultats són bons, la resta no existeix.
Pensaments educatius (LV)
12 Juliol, 2020 06:56
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Atureu el món, tres fan feina.
Mentre es queixen, estic segur.
La classe haurà un resultat incert.
La classe no era un infern, només s'hi acostava.
No dubto d'ells, dubto de la meva fe.
Va ser: arribar al pati i asserenar-se.
Com era llest, posava els llibres al congelador.
Un control sense preguntes, ha estat un èxit.
Els aconsello estudiar per a guanyar el son.
Dues hores més i demanem l'exili.
Han braços caiguts i caps fredolics.
Ja coneixen les primeres lletres i els dèbits.
Hem obert el llibre amb anestèsia local.
En un futur llunyà, igual m'enyoren.
Ja coneixent set nombres primers, ara, els han d'endreçar.
Es manifesta passiu, però constant.
He comprat una capseta de sis per als dubtes.
Endevino que m'escolten en avorrir-se.
Confio que, en malparlar-me, els sap greu.
Han de ser tendres i avinagrats.
He aconseguit vint respostes de la mateixa pregunta.
Ha estat un control curt, però entremaliat.
Acabo de fer una classe per als ocells del pati.
Hem trobat cinc solucions a un problema inexistent.
L'inspector m'ha recomanat que planegi.
En un tres i no res, m'he amagat.
Hem apagat el llum per a descobrir noves idees.
Imitant els grecs, ha estat una classe patètica.
Obrirem el llibre a l'abril per si es refreda.
Els anys de traspàs superen els nivells.
Mai sé quan em cal callar.
Ara, resulta que s'han acabat els notables.
Necessiten més solucions que problemes.
Malgrat que plou, en falten cinc.
He superat tres mares i sis àvies.
Estic tan tranquil que ni em reconec.
Tres estudiaran carrera i dos senderisme.
Procureu que les classes no siguin temporals.
Quan se'n van, puc arribar a levitar.
Ara, aplega l'hora quan quequejo.
No goso dir-los: Us haveu de mullar!
Necessito classes suaus i sostenibles.
Un alumne va matar Jesús a la tardor.
Pensar no vol dir ratllar els llibres.
Només els permeto un dubte per setmana.
Amb les sumes d'emportar, no apleguen mai a port.
Procureu que es queixin sense massa soroll.
He passat més temps corregint que pensant.
El millor que saben fer són les maletes.
Mai guanyo, però pago pocs dubtes.
Entren tard, però no s'enfaden.
He ampliat la puntuació per aproximació.
Només erren quan els pregunto.
Poden proposar-me per a sant.
Quin de tots em pot arribar a ofendre?
Procureu fer lluites intermitents.
Per a obrir un llibre no cal tornavís.
Venc procediments al mercat d'ocasió.
Reconeixen perfectament les meves hores baixes.
Haig un alumne superdotat, no he descobert qui és.
He aconseguit que cinc no em puguin veure.
Amb el que agrada el futbol, la terra ha de ser esfèrica.
Estic pendent per si un vol aprendre.
La ignorància sempre està disposada a quedar-se.
El dolent de la saviesa és que mai atura enlloc.
Creia que l'havia encertat fins que va obrir la boca.
Pensaments educatius (LIV)
01 Juliol, 2020 06:42
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Avui, ja he guanyat tres indults.
Anem per feina, però dubtem.
Necessito un alumne que em faci cas.
Han obert una finestra i mesuren l'alçada.
He demanat un control de la solitud.
Dubto que em deixin seure.
Entro a l'aula i ni goso riure.
Farem operacions de resultat incert.
Canvio un dia de classe per cinc de vacances.
El dimarts ja he esgotat la paciència de la setmana.
La mitjana és de dues respostes per dia.
He fet un farcellet amb els deures de la setmana.
Mai aconsegueixo que surtin tard.
Estan superant la prova de resistència.
Tres no porten llibre i solen levitar.
Tal com va el curs, em quedaré sense ponts.
La desconnexió és anterior a la informàtica.
En una setmana, hem assolit la tercera línia.
Estic content, tenen menys dubtes que jo.
Mentre ensenyo càlcul, aprenen astronomia.
Pactarem notes amb comportament.
Ja escolten entre sons.
Els poso feina, però sense dosificar.
Ja saben escriure sense pensar.
He perdut tres alumnes a la segona ratlla.
Creien que un rei era un home que riu.
He donat set cupons per a encertar una resposta.
Vaig conèixer el pare i he tret les notes negatives.
No menteixo, però m'acosto.
Posaré les notes a l'engròs.
He puntuat les bones intencions.
Puc assegurar que tenen mares compartides.
He posat els deures a la cambra fosca.
He sortit de classe abans de les ganes.
Procureu posar les respostes abans de les preguntes.
És començar i encertar la capsa dels dubtes.
Demà, m'hauré d'amagar abans.
Cerquen un cabdill, no saben per a què.
La lliçó ha durat vint-i-cinc segons.
Mai puntuo abans d'un bon àpat.
Admeto respostes universals.
Em preocupa que escoltin.
Em fan enfadar, però els motiva.
En un no res, aprenen poc.
Ara, resulta que el mestre era jo.
Demà, ja portaré les neules fetes.
Va venir l'inspector i em va traure de sota la taula.
He descobert que encara em queda un innocent.
Haig mitja classe cercant ales de ruc.
Estan respirant i diuen que els alliçono.
Canvio un alumne bo per tres cadires buides.
Un de tots, ha encertat la pàgina on érem.
Solen fer vaga cada quart.
Mai m'acomiado sense perdre una batalla.
He aconseguit que posin el punt a la darrera paraula.
Prefereixo fer dictats sense escriptura.
He fet durar els dubtes tres setmanes.
Necessito vint-i-dues finestres.
Prefereixo fer les classes dels del pati.
Han descobert que també es poden fer servir els números.
Ara, ja han aconseguit equivocar-se sense dubtar.
Haurien d'assolir el concepte de cadira.
A la nova reforma, ja aprendran.
Sempre és millor que dormin.
Comprensió escrita no és prescindir de les vocals.
Pensaments educatius (LIII)
13 Juny, 2020 16:33
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Pensar costa, tot i sent debades.
No aprenen, però no s'enfaden.
El dolent de l'edifici escolar és que no es mou.
Vulgues que no, acabaran pensant.
Els he fet saber que no és diumenge.
Haig espais buits per a posar excel·lents.
Mirant el nivell d'aprenentatge, no en vessarà cap.
Estic a la taula del sis, però ens falten pedres.
Demà és la diada del mestre decebut.
He decidit signar una pau transitòria.
Haig sort, avui, plou a dintre.
Faré un control del caos.
Encara em fa mal la darrera reforma.
Un dia d'aquests, igual ens trobem.
Se'n riuen, deu ser que m'he tornat graciós.
Escriure i pensar, l'ordre no està clar.
Per a aprendre, necessito més bestretes.
Mai sé quan aplega la claustrofòbia.
Parlo amb el vent sense esbrinar què demana.
Regiro els calaixos per si trobo la fe.
He decidit respondre per ells.
Hi ha moments on no cal ni esbrinar
Ja he perdut tres conceptes.
Em vaig perdre a la solució.
Possiblement sortiré il·lès.
Em cal posar més comes.
Els costa aprendre el concepte: Seieu!
S'enfurismen sense arribar a la crítica.
Haig varietat, m'han donat un bloc sencer.
Els estimo des de la llunyania.
Gairebé, ja sóc el darrer.
He anat al metge, em volia canviar el cap.
Seria dictador, però la classe és prou lluminosa.
No crido, són exercicis de cant.
L'inspector m'ha indicat el camí, però no ve.
Els estic adoctrinant: dos i dos, quatre.
En sortir de classe demanen: «Salvados» o tres.
Gairebé, els he convençut: No volo!
Vaig provar de fer feina, però era dilluns.
Mai molesto mentre callen.
Creien que un naixement era una estada psicològica.
Ja coneixen les primeres lletres i el deute assumible.
En escriure ànec, els ha sobrat la i.
Cada tres dubtes, fem caixa.
Provaré de parlar amb signes.
Hi ha un que escolta, però no sé qui és.
De moment, anem vint-i-cinc contra un.
Fa molt que vaig a l'escola i mai sé com la trobaré.
Cada setmana, cal actualitzar l'ortografia.
Poques vegades coincidim amb el missatge.
Els he fet creure que no hi sóc.
La primera avaluació va ser colpidora.
Ara, ja llegeixen entre pàgines.
Els deixo respirar sovint.
Hem perseguit un dubte mitja setmana.
Ja coneixen les xifres, les he presentat.
Restar no resten, però divideixen de pressa.
He parlat amb el pares del bé i el mal.
No estic perdent, estic sublimat.
El darrer control no haurà memòria.
He posat les notes altes en espais eixuts.
Procureu entrar amb minses ganes de sortir.
El primer trimestre em deixo guanyar sovint.
Encetem lliçó nova i ja hi ha suggeriments.
Si hi ha dubtes, canviem de pas.
Faré veure que no em molesten.
Pensaments educatius (LII)
01 Juny, 2020 14:47
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He tornat a l'escola a recollir els bons records.
Haig un bon mètode, però no el puc traure.
Cal aprendre, però sense golosia.
Ensenyo bé, però no a temps.
Passo dies cercant el seu tresor.
No saben qui són ni per on.
Ensenyar ens porta al misteri de la fe.
Ell vol aprendre, però que ho pagui jo.
No vull ni pensar quan els trobaré.
Potser aprenen, però: Ho saben desar?
Vol aprendre llengües, començarem per les vives.
Menys mal que no m'escolten.
Va ser una lliçó ocasional i de rebaixa.
Saben caminar, però no ho proven.
Què faré amb ells si no trobo sal?
Mireu si saben que ni se n'adonen.
Dubteu del benefici de la feina.
He canviat un llibre obert per un ordinador venturer.
Ni ho sabia que havien vingut.
Tenien dubtes i els van amagar.
Si són intel·ligents, sabran lladrar?
Menteixo per constant necessitat.
Avui, començarem al punt d'acabar.
Comparteixo vint monòlegs.
En algun calaix, he desat l'ordre.
Sempre és millor: No estavellar-se!
El temps, en entrar a classe, quequeja.
Mai dubto que els sobra raó.
Estic pendent que trenquin el silenci.
De moment, segueixo invisible.
Intento endevinar on volen anar.
Han descobert que hi ha més consonants que vocals.
Aprenen, sense encetar noves empreses.
El curs comença en caure el teló.
He aconseguit que dos no badallin.
En acabar la o, deseu el canut.
Els estava motivant quan m'han caigut a sobre.
He hagut de traure les comes per si de cas.
No dubto que sigui responsables, només ho nego.
M'han deixat el forat del tortell.
He decidit escoltar amb una orella.
Sempre podré dir que no escoltaven.
Per fi arriba el son a posar pau.
He decidit compartir la ignorància.
A quin preu està la paciència?
Tampoc és que vulguin saber massa.
He aconseguit tancar la caixa dels trons.
Estic preparat per a perdre una altra batalla.
Suposo que el millor del seu cervell és la flexibilitat.
No voldria fer venir, de nou, a la bruixa.
Alumne nou, dues setmanes de pausa.
M'agrada millorar l'equilibri cada mitja hora.
He descobert que, si aprenen, hi ha ombres de por.
Estic estudiant quantes maneres hi ha d'asseure's.
Alguns assumeixen que m'hauran de suportar.
Vaig viatjant entre l'encert i el desconcert.
Enceto nova lliçó, a veure on anirem a aturar.
Aquest any toca la reforma de la contrareforma.
No he aconseguit un alumne més dolent que jo.
Avui, faré vaga d'oïda.
No perdo més perquè no me n'adono.
He aconseguit tancar la caixa dels trons.
Ara, ja no sé si sóc jo qui ensenya.
M'estimen tant que m'odien.
Un cop al mes, em deixo seduir.
Ara, ja somio quan vull.
Pensaments educatius (LI)
14 Maig, 2020 07:15
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Compren poc, però mercadegen.
Els dono eines, però no sé on les amaguen.
Ara, ja saben comptar amb manyoples.
De fet, hi ha menys xifres que lletres.
Fa tres cursos que els ensenyo a remar.
Demanen saber sense aprendre.
En entrar, el silenci va fugir.
Ja coneixen tots els amagatalls.
Fa mitja hora que no els enganyo.
Una mica més i m'enfado.
Mai em canso de fer el sord.
Tres encara no saben com s'han examinat.
Voldria saber on els crida la intel·ligència.
Va ser: corregir l'examen i ofendre'm.
Vull mentir, però amb condicions.
Mentre s'asseuen, comentarem la nova llei.
Solen preguntar, però sense esperança.
Hem canviat una sortida per una excursió.
Canviar la bombeta és motiu de dubte.
Dos escolten, però no sé quins són.
Hem assolit un objectiu, sortir a l'hora.
Porto cinc de minuts de lliçó i m'he perdut tres vegades.
De moment, haig més anys que ells.
Saben mossegar i empassar.
Hem canviat conceptes per dubtes.
Procureu entrar a l'hora per si hi ha classe.
No sé si fa: segon de primer o tercer de quart.
Menys mal que no saben llençar pedres.
Amb més alumnes, accelerarem la comprensió.
Els faré veure que tinc el rei.
Només he aconseguit fer-ne callar dos.
Sé que hi són, però no els tinc presents.
Els escolto millor quan sóc lluny.
Mai endevino qui respon bé
M'han pres les bones notes de les mans.
Quan faci bondat, em creixeran les dents.
Els he fet saber que puc explotar.
Ja he aconseguit la visibilitat total.
Deuen pensar, no xisclen.
Estic esperant que la classe navegui.
He fet una bona adaptació de les respostes.
Va ser: donar notes i desaparèixer.
Em meravella les notes que poso sense massa esforç.
Van confondre l'inspector amb l'home del sac.
He donat quatre excel·lents i s'han multiplicat.
El podria suspendre, però necessito espai.
El deixaré pensar sense idees.
Va ser: Començar la classe i perdre el guió.
Faré coincidir tots els controls amb el Nadal.
Els he fet una pregunta sense adonar-me'n.
Tots volen aprendre abans que jo.
El meu consol és que ja són més vells.
Encara no sé perquè tornen.
Els vaig educant, ja insulten amb ordre.
He fet venir el pares i de poc que ho fan.
És prou senzill trobar el Judes de torn.
Necessito un esbarjo cada quart d'hora.
Fem comprensió lectora dues vegades per línia.
Valoro que m'ensarronin.
Han un llibre de lectura, però mai el troben.
L'hauré d'aprovar o canviar-li la cadira.
De fet, l'esbarjo, l'aprofiten força.
Estic content, obliden prou de pressa.
Tenen bon rendiment, els posaré a la borsa.
Vénen per a aprendre, però no acaben d'arribar.
Pensaments educatius (L)
01 Maig, 2020 07:16
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
La ignorància és un regne massa gran.
Dubto que sàpiguen menys que jo.
Estan aprenent per inèrcia.
Haig massa reis per a tan pocs servents.
Van sols fins al final de la línia.
He aconseguit que dormin, parlant-los de feina.
Cercant comprensió lectora, he trobat el neguit.
Cada dia milloren en la desconnexió.
No aprenen més perquè no lluu.
Ara, resulta que ja ho sabien.
Hem sortir a prendre l'aire, que no marxin de buit.
Els he donat tres conceptes i una bossa de mà.
Va ser: Aplegar els Reis i amagar les joguines.
He aconseguit un caos suportable.
M'agrada practicar el diàleg de sords.
Algun d'ells, deu pensar mentre tremola.
Els deixo respirar cada tres síl·labes.
He comprat coets per si hi ha falles al dictat.
Cerco testimoni per a saber si m'odien.
Ha estat un desconcert d'idees, n'hi havia dues.
Pobre, sense llibre, es conforma en plaça vora l'estufa.
Un dia d'aquests igual l'encerto.
No m'escolten, però sembla que respiren.
Aprenen molt, però ho desen.
Ja saben la a, cal que respirin.
Per quina estranya raó em prenen la paciència.
He procurat descriure el silenci.
He fet un control per a passar el temps.
He posat els objectius mínims a la classe del costat.
Un de tots, ha de saber que sóc aquí.
Esperant la resposta, he agafat el son.
Anem bé, però no ho comenteu.
Necessito dues reformes més i anar al traumatòleg.
Per ara, són escoltadors crítics.
Ara ve quan em deixen sol.
Ni vull saber perquè han aprovat.
Per últim, escriuran damunt paper.
El que costa és desembolicar el llibre.
Els he donat eines, alguna servirà.
Aprendre ha de ser una casa sense panys.
Els voldria lliurar al vici de llegir.
El pot de les solucions ha de ser més gran que el dels problemes.
Haig la complicada feina d'endreçar el cervell.
Vull comprar paciència a meitat de preu.
Els estic ensenyant per a ésser pobres.
Ni vull saber on he desat la vergonya.
Un espera canviar alumnes vells per amics nous.
Els he posat dos exercicis per si un no els convenç.
Aprenen tant que m'he quedat sense coves.
Estan escrivint, suposo que no somio.
Aprendre és un camí llarg ple de clots.
M'han fer un estudi i han aprovat.
Cada curs és un passadís de portes tancades.
No escolten perquè ja saben que l'oïda els funciona.
Els he fet saber que no sóc de sucre.
M'escolten, però sense abusar.
L'avantatge és que ja he perdut més batalles.
Gairebé diria que els faig nosa.
Em fa cosa, haver-los de mentir.
Tenen tantes qualitats que alguna en trobaré.
També els va bé una mica de toxina.
He rebut un regal, quelcom hauré fet mal.
Són bons minyons, em deixen plorar.
No els motivo prou, encara treballo amb xarxa.
Estic a l'aguait de la nova llei.
Han esperit, però no els creu.
Pensaments educatius (XLIX)
12 Abril, 2020 06:57
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Sembla mentida el bé que demanen.
Qui no ha fet un centenar de faltes d'ortografia.
Ahir, van treballar els crits.
He hagut resultats, no diré de quina mena.
Em poso al seu lloc i descanso.
Procuro no jutjar abans de l'esbarjo.
He acordat posar les qualificacions amb els pares.
Ja els tinc asseguts, s'acosta la tempesta.
Els he posat feina, no sé el perquè.
Sembla mentida, però no es mosseguen la llengua.
Dos alumnes tenen un dubte, els altres el cerquen.
Cada deu minuts, em busquen els defectes.
La classe anava bé fins que van entrar.
Suposo que no entenen que el silenci és saludable.
Cada dos per tres, en porten quatre.
Sé que han de madurar, però no encerto com.
La primera lliçó encara no ha eixit del calaix.
He demanat ajut i suposo que, algú, ho sap.
No els tinc por, però són prou constants.
Es pensaven que, del llibre, en sobrava mig.
No saben gaire, però han après a manar.
Voldria destriar caps observant com sonen.
Aprendre és important, però no supleix l'aire.
Tenen tantes neurones que no es posen d'acord.
Una mica més i em prenen el llapis.
Ha arribat l'alumne nou, els altres són sis.
En acabar de mestre, començaré a ser sant.
He hagut una visió, em feien cas.
He aplegat prompte per si apleguen tard.
No vull ni saber quin de tots m'entén.
És possible que avui no hi siguin tots.
Han passat dos mesos i seguim enfadats.
He perdut la paciència, deu ser dintre un llibre.
Un dia d'aquests, igual s'il·lusionen.
No sé perquè em faig pena.
Ells són la sal, jo sóc l'amanida.
Porto una setmana sense saludar-me.
Corren el risc de perdre's.
Almenys dos, em miren.
No hi ha dubte que en saben prou.
Mai els déus ensenyen quan no toca.
He aconseguit un vint per cent de autosuficients.
Sempre els deixo deu segons per si volen pensar.
Cada control faig tres autocontrols.
Procureu que escriguin en espais permesos.
La pissarra és el darrer amic que em queda.
He resolt un problema mentre en sorgien quatre.
Estan preparant-se per a la sortida.
Ja saben escriure un amb hac.
Els he posat límits per si els volen saltar.
Al tercer dia de començar, el curs ja sembla lluny.
No he trobat excusa per a fer-los entrar.
Hem fet la batalla amb llapis i paper.
Si no escolten, és perquè hi ha quelcom per a fer.
Procureu-vos una anarquia controlada.
No sé fins a quin punt m'odien.
Treballo en un regne sense senyera.
Van de la queixa al remuc.
No entenc perquè l'esbarjo dura tan poc.
No haig sort, hi ha classe i plou.
És tan difícil aprendre que prefereixo ensenyar.
Avui, he donat més crits que lliçons.
Gairebé ni els estimo massa.
He vist un antic alumne, ja no li faig cap falta.
He revisat l'examen i no l'entenc.
Per ara, sóc l'únic que va perdut.
Pensaments educatius (XLVIII)
01 Abril, 2020 07:03
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
M'he passat dues setmanes esbrinant on són.
Són burletes, però amb bones intencions.
Aquest curs, també em tocarà el savi?
Parlen prou i d'amagat.
Tenen respostes difícils de qualificar.
Quan em critiquen, els veig ben avinguts.
He posat dues preguntes i una sobrava.
He posat tres notables i un: ja t'ho faràs.
Segurament, he treballat en un altre llibre.
Aprenen tant que dubto els pugui seguir.
Els he donat un bon consell mentre reien.
La classe era una festa fins que va començar.
Acabo d'entendre que ja no m'estimen.
Hem començat el curs amb aigües transparents.
En un tres i no res, n'he aprovat la meitat.
Els reconec una memòria selectiva.
Ara, deixaré que em malparlin.
Els he demanat una pausa de mig minut.
Necessito menys alumnes, estan creixent.
Porto un mes ensenyant el mateix pa.
Estan tan motivats que he hagut d'aturar el rellotge.
Estic pendent de no anar enlloc.
Viuen en un ensurt prou controlat.
Estan pendents d'aprendre a volar.
Els conec el suficient per a saber que no són meus.
La meitat han el vici de no respondre.
Estic al servei de l'atenció intermitent.
Els he donat resultats a escollir.
Serviu la saviesa en pots petits.
Em falta administrar el silenci.
Necessito oïdes de suport.
Mai encerto quan em distrec.
M'agraden les pauses dels primers dies.
Parlaré fins al desè badall.
Avui, he hagut de fer cinc «resets».
Planyo pel regne que hauran de governar.
Ja he aconseguit envellir-los un mes.
Procuro guaitar-los de prou lluny.
He refet el control fins que s'ha deformat.
Els deixaré respirar cada vint minuts.
Ara, resulta que dos escoltaven.
El que millor fan és provar-me.
No sé què passa, ja fa dos dies que no falta ningú.
Acostumo a visitar el regne del temps perdut.
Avui, m'han ensenyat prou.
Aquest control l'he suspès.
Per ara, només he trobat rellotges lents.
Necessito transport lleuger per a fer sumes d'emportar.
Un dia d'aquest igual em suspenen.
Acostumen a fer vacances cada mitja hora.
Ara, resulta que no estava dormint.
No sol haver respostes positives.
He trobat incerts en tots els calaixos.
De moment, tenen ganes d'acabar.
En veure la tapa del llibre, dos s'han indisposat.
No sé per on començar a destapar els secrets.
Mai s'avorreixen, només sotgen.
Es veu que encara no salto prou.
Els he pres un minut, només dos se n'han adonat.
Cada dia trobo la innocència més virtual.
Han aconseguit crear idiomes a l'engròs.
És un bon alumne, no m'ha reconegut.
De lluny, els suporto millor.
Em fan enfadar, però sense ordre.
Aplega un moment en què surts.
Poden arribar a savis, però els dono feina.
Pensaments educatius (XLVII)
14 Març, 2020 16:13
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Em pregunto què menja un virus de la informàtica.
No ha de ser bo que opinin sense xisclar.
Fa cinc minuts que sóc a classe i encara no m'han fet fora.
Suposo que mosseguen bé.
Els he manat deures: callar i dormir.
En un tres i no res, ja m'hauré amagat.
Saben llegir entre línies, el camí és més pla.
Han descobert que dos i dos són més que tres.
Aprofitaré l'ocasió per endreçar l'armari.
Va ser: aprendre i apagar-se el llum.
Saben prou per a no deixar de respirar.
No haig alumnes dolents, tots saben ignorar-me.
Avui, faré el tercer control del primer descontrol.
Estic pendent de les notes, però igual dormo.
Faré saber a les àvies, les virtuts dels seus nets.
He deixat de pensar per necessitat.
En tinc set de la ceba, però tendra,
Ara, ja no em disgusto, només flamejo.
Ha passat la veritat tres vegades i no l'ha vist ningú.
Els he donat: tres raons de pes i dues de força.
O malparlen de mi o hi ha un terratrèmol.
El millor de ser mestre és si han après a creure.
Penso que tenen dubtes, però fan de mal emportar.
No sé quants hauran d'aprovar, però seran més dels que esperava.
He fet un plantejament seriós i la meitat s'han adormit.
No puc parlar, m'ho ha prohibit el sentit comú.
Ja són a classe i, ara, què toca?
Mai els demano volar massa baix.
Acceptaré totes les respostes de més de cinc lletres.
He provat de treballar una oïda selectiva.
Mai sé si dubten quan toca.
He assolit dos conceptes i els hem endreçat.
Un dia d'aquests igual l'encerto.
La classe va ser magistral, però no hi havia ningú.
En un tres i no res, m'han deixat verd.
Fa una setmana em van escoltar, què més vull?
Si pensar fóra bo, ja estaria prohibit.
He trobat la saviesa amagada i tremolant.
He descobert un alumne amagat sota un full.
L'inspector es va acomiadar de pressa.
Mai he sabut quan tenen una porta oberta.
Fa tres dies que busquen la raó.
Avancen prou, aplegaran a la mar?
Van perduts, volen ser savis i rics.
Necessito pics i pales per a començar el curs.
Els faré parlar per a veure si els trobo.
Necessito alumnes amb més set.
Ahir em vam preguntar, ho he gravat en una plata.
Els he comprat aixades per si de cas.
Han de pujar al tren, trobaré per on passa?
Procuro despertar-los estalviant els sorolls.
Vull dubtes que facin de bon guardar.
Farem un seguiment dels dies malfeiners.
Tres alumnes no em parlen, sis no em veuen.
Han de saber que aprendre és un país ignot.
Coneixen dues llengües, però no les mosseguen.
Em pregunto: Què fan tantes orelles juntes?
Fa dues hores que pensen, ja poden trencar la closca de l'ou.
És bon alumne, mai treballa quan plou.
Necessito més finestres amb ampit.
Provaré de resistir deu minuts més.
Treballo la comprensió escrita, faig dictats de quatre paraules.
Mai endevino com repartiran els accents.
El missatge era clar: Fer enrabiar el mestre.
He desconnectat i no n'he perdut cap.
Suposo que ja en saben més que jo.