Pensaments educatius (XLIII)
17 Gener, 2020 15:39
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He sentit a dir que hi ha deserts amb silenci.
Els he dit de tot, han d'estar en forma.
Hi ha una mare que assegura conèixer el seu fill.
És una sort que ja sigui dissabte.
Els he posat feina per a l'estiu, però condicional.
Un ha demanat millorar la nota, li he escrit amb bona lletra.
La primera setmana és la lluna de mel.
No sé com s'ho fan per a perdre els deures.
Els ensenyaria la taula del tres, però estan seguts en taules de quatre.
Potser ser mestre, és una mica més de dos.
Quan se'n van, oblido la catifa vermella.
Haig vint-i-cinc alumnes, tres no em critiquen obertament.
Vulgues que no, vaig respirant.
Hi ha una nova llei d'educació, amb tres més: calaix ple.
No aprenen, però per a jugar tenen la mà trencada.
Els he demanat que facin via i han tret la plastilina.
No volen resoldre el problema fins que peti.
Es mantenen amb tres paraules correctes per dictat.
No els ho volia dir, però demà no hi ha escola.
Mai aconsegueixo que escoltin alhora.
Segueixo pensant que, algun, en deu saber.
No ho voldria assegurar, però estic una mica decebut.
De segur, que alguna cosa els deu interessar.
Els he fet pensar, dos s'han adormit.
La meitat xiscla, l'altra meitat s'avorreixen.
Porto una setmana sense saber on són.
No són perillosos, però procureu que no mosseguin.
Mireu d'estalviar en paraules.
Acabo de veure'n un volant.
He decidit suportar-los amb ganes.
Espero que prompte es facin vells.
He estat un parell de mesos cercant-los el coneixement.
Si un dia en sé més, fugiré.
Gairebé ni els envejo.
Baixo els continguts mínims un parell de vegades per setmana.
Amb nou anys, ja distingeixen: l'anar del tornar.
Els he posat deures i donat cupons per a estalviar-se'ls.
Ma sé si pregunten o responen.
He hagut de cremar el llibre d'ortografia.
Farem un control per comprovar la desorientació.
Han respost una pregunta, havien d'estar cansats.
He de respondre anàrquicament per tal de ser entès.
Provaré d'ensarronar-los amb respostes correctes.
Vull un mestre jove amb capacitats mimètiques.
Va ser: arribar i provar d'ignorar-me.
Ho entenen tot, però no ho comprenen.
Han escrit quatre paraules, tres amb retalls.
Estic content, encara m'enfado.
He demanat més esbarjo instructiu.
Els alumnes estan motivats i ensumen fort.
Només em creuen els caps de setmana.
Els he dit que callen, dubto de la velocitat del so.
De vegades, penso que pensen.
He repetit tant la lliçó que ja me la sé.
Mai em preocupa l'hora de sortir.
Estan redactant, igual tinc un ensurt.
Els hauré de posar bé a tots per a estalviar.
Fa tres mesos que poso les mateixes preguntes.
Pensaments educatius (XLII)
01 Gener, 2020 08:05
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Em preocupa no ensenyar-los a beure ni a fumar.
Quan ja coneixien el tres, em passen al sistema binari.
Multiplicar és sumar amb presses.
Apleguen a les nou i ens hi posem quan toca.
Un cop o dos, respongueren educadament.
Hi ha alumnes als qui no goso treure'ls el plàstic de protecció.
Pensen que un diccionari és un llibre amb problemes de gola.
Ajuntar la ema i la a ens pot portar al peu.
No sé anglès perquè no parlen com en català.
Hauré de santificar cada pàgina.
De fet, sóc ovella entre llops.
Podrien aprendre, però saben resistir.
Vaig estudiar a una Escola Normal, no sé com són les altres.
Hem de sincronitzar preguntes i respostes.
Hem passat un trimestre a la pàgina dotze, és tan maca!
La meitat dels fulls no es parlen entre ells.
Hem passat un més lluitant per estar ben asseguts.
La mare en sap més, no sé perquè me'l porta.
És millor presentar problemes oberts.
Quan diuen que sóc puntual, què volen dir exactament?
Els he aconsellat que llegeixin respirant.
Hi ha algú que sàpiga explicar la paraula treballar.
No acostumo a posar deures, no me'ls tornen.
Han entrat a la fase rebuig-fugida.
Treballem la memòria: Qui sóc?
Necessito una escola peripatètica unidireccional.
Les meves classes són nocturnes, s'hi veuen poc.
El millor del matí sempre és l'esbarjo.
Resulta que creuen perquè no poden.
Alguna vegada, suposo que m'entenen.
He de fer saber que, de vegades, penso.
Mai una classe ha durat més del que em demanen.
L'inspector té la capacitat de volar sobre l'aprenentatge.
He de cercar el que trobi més cansat.
Els deixo la il·lusió de la dolça innocència.
Haig prou dificultats en canviar papers.
A la pàgina vuit, he hagut de fer un «reset».
Fa dies que no escolten, però no emmalalteixen.
Els he dit que la ella vol anar al cel, però cau.
Quan aprenguin una mica més serà un no parar.
Els pagesos no compten, ens toquen totes les reformes.
La inspecció ens donarà una altra freqüència.
Un cop enllestits els llibres, cal fer-los servir?
Sóc l'únic de la classe amb manca de flexibilitat.
Els he donat els objectius, no sé quants n'hauran perdut.
Deixen de ser responsables cada cinc minuts.
Suposo que entenen perquè hi sóc.
Els he donat prou continguts per si havien molta gana.
Sé que m'escolten els exabruptes.
Mai gosaria dir que ja ho saben.
He fet una lliçó magistral, suposo que no la llençaran.
Tot és començar la classe i el caos.
Pensaments educatius (XLI)
12 Desembre, 2019 08:18
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
La lliçó no era per a nens, però era tímida.
Procureu que les classes d'una hora esdevinguin tardanes.
Sembla mentida el bé que es perden.
Dubto que un de cada quatre no sàpiga escoltar.
Mentre anem llegint, es van esvaint les idees.
Només donaré una ordre: No sortiu per les finestres!
Ensenyo poc i encara els sobra.
Confonen un martell amb una enclusa.
Necessito semblar més amatent.
He cridat els pares i tampoc em fan cas.
He passat dues hores sense parlar i no se n'han adonat.
Primer posaré les notes, després farem el control adient.
Tenen mòbil, però no es mouen suficient.
Els he fet escriure tres respostes per si puc adaptar les preguntes.
Sabent tant que quelcom podré aprendre.
El més mentider m'ha dit que no ha estudiat.
He de posar les notes més altes, manllevaré una escala.
Hauré d'encaparrar-me en la seva saviesa.
Ara, aprenen més, després però.
S'acosta Sant Jordi, igual se'l mengen.
Massa alumnes no són per a un maldecap.
Va ser sortir de classe i agafar-me el son.
Cada dia em costa més ensarronar-los.
Quan sigui prou vell, no vull tornar a l'escola.
De vegades, m'enfado a sovint.
Cada dia lliurem la batalla de l'avorriment.
Els faria pensar, però no goso.
No necessito més que lluites espaiades.
Els parlava del desert quan m'han mullat.
Haig els meus dubtes, però no els aconsegueixo vendre.
Sé que m'estimen, però són massa a la vora.
És un suposar que l'encertaran.
L'avaluació contínua segueix amb certa dificultat.
No he trobat cap alumne que pensi en el mes vinent.
El control va ser lleuger de corregir.
No sóc el seu enemic, però m'hi assemblo.
Els deixaré escollir les respostes.
De segur, que em vénen a veure.
Corregiré les errades a l'engròs.
Es superen, són a la segona línia i portem quinze errades.
Fa un minut que no parla, ja pot triar el premi.
Si em passo a les ovelles, aprendran més?
El nombre d'enganys ha pujat un tres per cent.
De fet, necessito algun llop.
He parlat amb el psicopedagog de la possibilitat de treballar.
No encerto quan em vindran a sobre.
És una joia haver-los lluny.
Porteu-me alumnes, ja m'amagaré.
Sembla impossible, però podria anar pitjor.
Avui, eren tots, no sé com haurà passat.
Ha vingut un alumne nou, a veure com el desaré.
Els he fet vuit preguntes que no calia contestar.
Cada alumne porta un tresor, el problema és quan el trobaré.
Li he comentat a l'inspector que podria eixir cap al tard.
Haig un alumne díscol i un altre CD.
Heu d'estimar els nois a una distància precisa.
Tot i no escoltant, respiren prou bé.
He donat una classe, de segur que no la té ningú?
Proveu de parlar sense dir res, igual ho entenen.
Pensaments educatius (XL)
01 Desembre, 2019 09:01
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He suprimit comptar fins a deu per a ignorar.
És motivador restar al regne del dubte.
Faré un control del descontrol.
Haig massa llops al ramat.
Entre tots, han de saber prou.
Porto sis batalles sense rendir-me.
Els estic ensenyant a agafar gana.
Mai he demanat acabar després de l'hora.
He obert la porta i ha entrat el llop.
Quan passi un temps, vull sublimar-me.
Estaven pensant i provà d'aturar el sol.
Em va semblar, per un instant, que manava.
Podeu recollir el butlletí per a completar-lo.
He trobat tres anarquistes al primer recompte.
El veig treballar i decandeixo.
Els he premiat amb tres minuts d'absència.
Ell són la sal, caldrà fer règim.
No han mort, però n'hi ha sis que badallen.
Vaig fer una classe magistral i l'he posat a la caixa.
Cinc minuts de pausa i tornem a la batalla.
És un alumne bo, fins diria massa dolç
Mai dubto que mai l'encertaré prou.
En un racó de l'infern, ha d'haver una escola.
Els he suggerit que poden asseure's.
Estic cercant les segones intencions.
Proveu de suportar-los de dos en dos.
Cada cop em costa més amagar el misteri.
No sé fins quan deixaran de no escoltar.
Tot seria més senzill si no ho compliquessin.
Quan entro a la classe, comença l'incert avenir.
Els he dit que una classe és un cluc del temps.
He demanat l'encert en una tempesta propera.
Com en són més, algú ho deu saber.
Com serà que mai trobo la solució conjunta.
Hi ha alumnes que s'hi troben prou bé.
Cada dos per quatre en surten vint.
He demanat vacances del pensament.
He de deixar de ser mestre cada deu minuts.
Poseu-los asseguts i a veure si bull l'olla.
Sempre m'amenacen amb tornar.
He de començar quan no se n'assabentin.
Vull entendre que se'n recorden de quelcom.
Passen els anys i segueixo cercant-los.
Un cop per setmana, em deixen xisclar.
Necessito un bon alumne, a poder ser, inapetent.
Els vull convèncer de tornar-se cartoixans.
Per cada hora de silenci, pujo un quart de punt.
Un dictat de tres línies amb vint faltes, van millorant.
Mai sé quin de tots és el pot de la confitura.
Les classes les comencem quan a Déu li plau.
Han descobert que els llapis tenen punta.
He comprat una goma d'esborrar sense ofendre.
Estic content, m'han deixat plorar cada hora.
He sospirat fort, em dec tornar agressiu.
Ja fa tres dies que no em deixen somiar.
Ara, puntuaré les ganes de recolzar-se a la cadira.
M'agrada somiar que estan pensant.
Faré una sopa de lletres, necessito sal.
Mai goso preguntar abans de l'esbarjo.
Pensaments educatius (XXXIX)
10 Novembre, 2019 16:09
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Estan aprenent més que jo.
Segurament, un de tots m'està cercant.
Avui, he decidit compartir les pors.
Vull conèixer com s'aconsegueix estar callat.
Estic prenent mesures de supervivència.
He de regirar els calaixos de la memòria.
Haig un alumne que fresa per no veure'm.
No he aconseguit arribar al centre de l'avorriment.
Les neurones folles van guanyant la batalla.
Mai he entès perquè no els conec.
Escric per si el cap se n'adona.
No he guanyat mai a cap dubte gran.
Vull encetar dies de tota mena.
Procureu deixar prou feina pel demà.
Estic ensenyant mètodes per a no guanyar.
Només em faltaria haver-ne un de savi.
No necessito centres de motivació negativa.
Suposo que ja endevinen on sóc.
Estic quasi convençut que no els mereixo.
Han endevinat que estic enfadat.
Estic desconcertat, el metge diu que no em capfiqui.
El futur serà l'estalvi, ara ja passem amb dos dígits.
Hem anat al zoo i després hem comparat.
Havem una pissarra per a guardar la pols.
Explicar és necessari, cal mesurar-ho amb cura.
M'agrada ser mestre de cinc a set del matí.
Porto les notes i les bosses de til·la.
Els veig entrar mentre preparo les eines.
Un de cada quatre sap que he arribat.
He demanat que desconnectin les presses.
Fa setmanes que espero alguna idea.
Va ser acabar-se les classes i començar a ploure.
Assoleixo que sóc inevitable.
El fet d'entrar a classe ja provoca desequilibri.
Sempre, solen escoltar quan no parlo.
Estic convençut que mai saben on vaig.
Amb setanta vegades set, ja notarem alguna diferència.
Quan ja els tenia asseguts, tocà el timbre.
Porten llibres, algun dia els diré per a què serveixen.
Mai sé a qui represento.
Els objectius terminals cal posar-los molt lluny.
Sempre, és millor que no us comparin.
Avui, he vingut a veure qui trobo.
Cada alumne, és un complet misteri.
Canvio els objectius mínims cada quart d'hora.
Sembla que, avui, no em coneixen.
Sempre, és bo defensar els principis.
La meitat són sords intermitents.
Necessito un cap de defensa personal.
En tinc tres que volen ser sants.
He demanat la baixa i m'han donat l'entresòl.
Tenen prou ganes de no veure'm.
Ja podeu encetar la caixa dels trons.
Podria dir que, en aquest moment, estan connectats.
Sempre, trobareu qui sembla penedit.
He aplegat d'hora per si me'ls volien prendre.
No hi ha dia que no pregui al cel.
No deuen ser tan dolents com manifesten.
La primera mesura és inspirar fort.
Pensaments educatius (XXXVIII)
01 Novembre, 2019 09:18
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Porto mesos fent-los saber que no hi estic d'acord.
La darrera reforma ja duia un paquet d'eines.
El millor de ser mestre és que pots entrenar sovint.
Quan arribi a vell, seré un alumne díscol.
Haurien d'aprendre a multiplicar sense desllorigar-se.
M'agrada el concepte posar interès.
Quan siguin grans, ja l'encertaran.
Caldrà fer-los saber que ja sóc aquí.
És una sort no haver ruc d'on baixar.
M'he proposat ensenyar peti qui peti.
Quan són a classe, ja tenen un referent.
He passat full sense acomiadar-me d'ell.
Ni vull pensar tot el que podrien aprendre.
Si no escolten, proveu de somiar.
Quan sigui gran no vull ser vell.
Haig massa llops per a tan poc ramat.
Sempre he pensat que no podré volar.
O no són els meus o no els reconec.
Els he fet saber que encara no dormo.
Procuro ensenyar sense molestar massa.
Haig la setmana programada i incerta.
M'agrada comprovar sovint les sortides d'emergència.
No sé on deu restar la solució adequada.
És, pràcticament impossible, recuperar la bona singladura.
Hauré de demanar, a Júpiter, més llamps i trons.
Sempre és millor raonar que eructar.
Si aplega el vent, procureu que no l'escoltin.
No entenc perquè, quan m'encenc, deixen de riure.
Mai he entès quina part del cervell els funciona.
M'agradaria ser ruc i no acabar-me mai les garrofes.
Vaig despertar i vaig agafar el paper de mestre.
Haig força problemes sobre la intel·ligència objectiva.
Tenen dicotomia entre escriure i entendre.
El complicat és saber quan el sarró és ple.
La lliçó es repartia entre sostre i finestra.
Ells volen i nosaltres els ensenyem a aterrar.
Estic satisfet perquè no badallen gaire.
He fet un control per si n'he perdut massa.
Aprendre és una menja que mai ha d'atipar.
He conegut més alumnes que savis.
Estic a la recerca d'un superdotat, igual no el trobo.
Sembla que els guies no saben on van.
Entre dues reformes, no hi ha temps per ensenyar.
El llibre era bo, però tenia fulls.
He deixat la pressa al calaix, però se'n surt.
No cal que aprenguis cap mètode prescindible.
Ja saben que una a no és un capgròs.
Proveu de fer el sord per veure què passa.
Hem anat d'excursió i no n'he cansat suficients.
M'agrada berenar a migdia, per si de cas.
Es prenen massa interès en fer-me quedar malament.
Vaig haver de callar perquè em passaven al davant.
Porten ordinador, però no endrecen massa.
Si els faig pensar, m'ho apuntaran com a pecat?
He estat mestre amb poca premeditació.
Poseu-los feina, però oferiu-los rebaixes.
Dec somiar, he sentit que em criticaven.
No assenyalaré ningú que tingui la boca oberta.
El que m'agrada d'ells és que sempre m'odien.
Pensaments educatius (XXXVII)
24 Octubre, 2019 21:32
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Els alumnes no volen pensar perquè és barat.
Cal aprendre a viure en el regne dels sords.
El sol és avorrit, però il·lumina.
Sobretot cal treballar l'expressió corporal simple.
Procureu que al set no el posin a beure.
Aprendre pot arribar a perjudicar la ment.
Recordeu l'estat de les paraules quan engeguem l'electricitat.
L'aprenentatge és una lluita de somnis amb intencions.
Proveu de parlar amb idiomes semblants.
De moment, llegim i ens equivoquem.
Sempre estan disposats a saltar les barreres.
Mai els prego per a què tornin.
Els ensenyo el camí de l'alturó.
M'examinen, curosament, tots els dies.
Aplegueu d'hora i hauran de canviar de tàctica.
No conten mentides, fan aproximacions de la veritat.
La classe ha d'estar una democràcia suggerida.
Mai sé el número de pedres que em porten.
Fem escola oberta per si necessitem respirar.
Intel·lectualment són bons, però es contenen.
Escriure és llaurar en un camp ple d'herba.
No vull saber l'estona que em malparlen.
He demanat, a l'inspector, mètodes de camuflatge.
Tenen bon rendiment i algun dia faran negoci.
Quan vénen per mi, noto turbulències.
He demanat als Reis fer classes a la planta baixa.
Jesús ensenyava als apòstols i no se n'acabava de sortir.
De fet, ja no sé si sóc a la dreta o a l'esquerra.
El millor dels romans és que no solien restar.
És més senzill ser un mal alumne que un bon mestre.
Quan sigui més vell, m'agradaria ensenyar les dents.
L'escola no s'acaba mai i els deures tampoc.
Porto mesos intentant escoltar amb ordre.
Treuen punta al llapis per començar la batalla.
Erro tant que no tinc temps per apuntar-ho.
Dues mares m'han donat l'absolució.
Suposo que la saviesa té moltes capses on passar la nit.
No he trobat la distància adequada per a ensenyar.
El millor de ser mestre és si no cal demostrar-ho.
Ensenyar no és la pluja fina del desert.
He donat notes altes amb l'esperança que no hi arribin.
Quan saben que erren, heu guanyat la primera batalla.
Quan totes les classes us semblen llargues és que ja esteu madur.
Procureu que pensin sense desviar l'eix de la Terra.
No vull ni somiar quan ho sabran.
No em fan prou pena com per a beneir-los.
Quan sigui ric, vull una escola sense presses.
No m'atreveixo treure'ls del seient sense assistència.
Quan plogui més, farem força dies de festa.
Ja saben llegir sense saltar-se cinc línies.
Els he llegit un conte per a saber quants agafen son.
No vull anar a la lluna totes les setmanes.
He d'aconseguir introduir-los en el regne de la por.
Els he deixat un moment per a què em malparlin.
De vegades, fins diria que saben que hi sóc.
La lliçó és bo que arribi com si res.
El resultats són bons, cap alumne ha mal de panxa.
Caldria enviar els controls a cobrament revertit.
Mai sé quin de tots no s'avorreix.
Pensaments educatius (XXXVI)
14 Octubre, 2019 06:35
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Quan vaig a enlairar-me, s'aturen per a contemplar-ho.
La innocència es guarda en una capsa sense tapa.
Cada nit, en allitar-me, prego pel canvi.
De fet, aprendre a ser pobre és barat.
Mai sé quan són a punt per a escoltar.
Sempre cal trobar a l'alumne agraït.
És agradable perdre's de tard a tard.
De moment, xerro per a què no agafin son.
El primer problema és la distància.
És millor que escriguin sense vici.
Sembla mentida, però l'oïda els funciona.
Dubteu si no us deixen perdre la batalla.
La patrona del mestre ha de ser l'au Fènix.
Hi ha pocs mestres sense creu.
Xisclen tan fort que hauran d'aturar.
No oblideu que els pares els sofreixen millor.
Mai he dubtat que se'n sortiran.
La classe és un estat petit i dependent.
Procureu-los aire suficient.
Els he posat feina, però pot sublimar.
Procureu que tota la classe sigui un racó de pensar.
Feu-los entendre que un llapis sol ja escriu.
Mai heu d'interpretar el que ignoren.
Els he fet saber la meva capacitat de xisclar.
Heu de procurar ésser un escull immòbil.
Posats a plorar que comencin ells.
Estava tan enfadat que van obrir les finestres.
No proveu d'encerclar més de tres línies.
Procureu recollir sense que se n'adonin.
Dubtar és bo, però no ho encomaneu.
Possiblement un mestre mai farà prou miracles.
Acordeu, amb els pares, un repartiment d'ensurts.
El millor dels alumnes és que dubten de la vostra raó.
Llenceu les idees pel damunt dels seus caps.
Mostreu-los la feina a una certa distància.
Tremolo, dos m'han fet la gara-gara.
Necessiten un sol que no enlluerni
Procureu que perdin la por d'aprendre.
Voldria saber on són i on sóc.
Porto segons sense barallar-me amb ningú.
He decidit entrar a classe sense tremolar.
No sé ben bé quan passar pàgina.
Per ara, tinc sort, no em coneixen.
Quan em pensava que ho sabien, ho van oblidar.
Porto anys escoltant-me.
Només he aconseguit que respiren.
Cadascun d'ells sembla ignorar que hi sóc.
Aquest any, he fet tres cursets d'interpretació.
Un dia us llevareu i ja ho sabran.
M'agrada el fet d'anar a escola.
En són tants, que algú ho deu saber.
Abans de començar a llegir, cal donar corda.
He provat de sobreviure amb prou èxit.
Els alumnes han de rendir o rendir-se.
No sé perquè tots els llibres estan en pendent.
Abans d'aprendre, igual eren feliços.
Dubto que cap cap es desenvolupi adequadament.
M'agrada ser mestre i raure inadvertit.
Han posat massa feina per a un cap sol.
Pensaments educatius (XXXV)
06 Octubre, 2019 14:52
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Doneu-los un concepte i a veure què passa.
Tenen la raó, però els falta la capsa.
Han començat el curs amb el desig de veure la mar.
Estic pendent de comptar els enemics.
He comprat més temps per si fa falta.
El cove de les bones intencions ha de romandre ple.
Em pregunto quants déus haig a classe.
Procureu navegar pel fred.
Tampoc cal que notin la soledat de la victòria.
Haig alumnes que aprenen, d'altres que ho prenen.
De moment, em fan més cas les mosques.
Aplegaran a savis sense prendre'n part.
A la darrera reforma, em quedà sense mitjons.
És fantàstic estudiar i no decandir.
Feu-los saber que ja he arribat.
Va ser trobar la gallina i escainar-la.
Portem un mes i no endevinen qui és el mestre.
Entren i, al cap de cinc minuts, ja han acabat.
De segur que ho saben que hi sóc.
Els he donat cupons per a la reforma següent.
Sempre podran dir que no ho he comentat.
Necessito llibres de tres paraules.
Vés a saber, quan començaran les classes.
Han comprat paper i llapis, ara, necessiten gana.
Mai sé on viu Pitàgores.
Obro la boca, però primer amago les dents.
Ha estat horrible, he provat de fer-los pensar.
Vénen, però no acompanyen.
Mai sé quan han de callar.
He matriculat a tres fantasmes.
Mai sé qui em para la traveta.
He decidit començar la immobilitat.
Vulguis que no es va fent a la idea.
Proveu de liquar les idees.
Han d'aprendre a escoltar sense dormir.
Acabo de decidir que no decidiré més.
Tenen ordinadors, però no els pentinen.
De vegades, en la tria, surt un dia bo.
Sempre hem de trobar una mena de guspires.
Els he demanat que despertin altre cop.
Convenceu-vos que el mèrit no us pertany.
Procureu-los, cada dia, un polsim d'adob.
És prou motivador perdre's per la raó.
Ningú haurà la independència al seu abast.
Heu de procurar que sempre es quedin amb gana.
Intenteu marcar bé els silencis.
Eviteu el fred de la indiferència.
Procureu que pensin sense pressa.
El problema d'aprendre és l'horitzó.
Prego per a què no perdin la mesura.
Cal trobar resultats abans que conceptes?
En són prou per a guanyar-me sovint.
El primer problema és endreçar les idees.
La motivació és un regne esotèric i canviant.
He entrat a classe sense saber com me'n sortiré.
Quan obren el llibre surten els missatges desconeguts.
El fer de mestre és una feina sense massa mesura.
He de suportar vent de tota mena i condició.
Poden aprendre, però ho hi ha massa pressa.
Pensaments educatius (XXXIV)
29 Setembre, 2019 21:26
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He aconseguit arribar sense massa esma.
Avui, els he convençut de sortir al pati.
Voldria començar, però no poso dates.
De moment, ja saben que el llapis es pot agafar.
Porten una setmana cercant la primera lliçó.
Segurament, em coneixen millor que jo.
Els he fet preguntes i m'han fet callar.
Haig un concepte clar eixida.
Tres alumnes han caigut de la figuera.
Si volen aprovar, que m'honorin.
He posat tres preguntes amb nou comodins.
Potser, en un temps, ni els caldrà respondre.
He deixat el rigor per si de cas.
Tampoc fóra bo que pensessin.
Aprendre no és del tot obligatori.
Haig una bona collita de respostes.
Cal fer-los saber que respiro.
Tenen llapis i paper, els portaré temps.
Procureu-los llibres de continguts lleugers.
Els he fet dues preguntes i s'han marejat.
Mai sé quan volen callar.
Tenen preguntes i respostes sense connexió.
Sempre és bo saber que els deixaré de veure.
Porto anys aprenent a resistir.
Quasi endevino quan em volen enganyar.
He posat els llibres en ordre de batalla.
Deu ser superdotat perquè mai pregunta.
De vegades, arribem a un punt de treva.
Mai sé quin de tots escolta.
He posat vint preguntes tancades i lligades.
Sempre solen escollir la millor nota.
Parlen poc, però saben xisclar.
Porto mesos intentant explicar el silenci.
Estic fent un seminari de sordesa intermitent.
Vaig cridar els pares fa un mes, deu ser que viuen lluny.
He demanat repetir els esbarjos.
Els he fet saber que el dau va al davant del deu.
Ja sumen peres amb pomes.
He llegit un poema de tres versos i cinc s'han adormit.
Ja compten fins a quatre síl·labes sense calculadora.
Estan escoltant o somio.
A la primera definició, ja els he perdut.
Aprenen, imagineu si escoltessin.
Provaré d'enraonar amb la pissarra.
Els he suggerit que no fóra bo volar.
Porto dies obrint la mateixa pàgina.
Procuro ensenyar sense trencar miralls.
Tenen poca sort, he escrit l'examen.
Pluja d'idees, a poder ser sense llamps.
Els he deixat parlar i no en saben.
Estic aprenent a escoltar entre crits.
Ara, valoraré la comprensió entre línies.
Suposo que pensen, no estan ratllant res.
Ben mirat, no em demanaran comptes.
Deixeu-los anar, ja els recollireu.
Procureu ensenyar sense que es despertin.
He ampliat l'apartat de seure.
Normalment, acabo la setmana en dimarts.
Podrien callar, però no hi estan fets.