Pensaments educatius (XLVI)
01 Març, 2020 17:04
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Només volen aprendre a ser rics.
Vaig provar de lligar caps i quasi m'obren un expedient.
Avui, estem en allò del sóc o no sóc.
Els envejo, gairebé no tenen dubtes.
Dec ser a l'altra classe, no n'encerto ni una.
Aprenen a queixar-se sense manual.
Ja entenc el que vol dir: Ser dalt d'un núvol!
Es veu que escriure correctament ja no es porta.
Potser han dubtes, però els amaguen.
De fet, la meitat ja en sap més que jo.
A casa, d'uns, ni malparlen del mestre.
És el tercer any que els ensenyo a seure.
Aprenen sense esforç i menteixen sense dificultat.
He fet un seminari d'oblit ràpid.
No puc encerclar tot el que saben.
He donat lliçons invisibles.
Els costa llegir i tancar la boca.
Cada curs em vacuno el primer dia.
No sé com pensen ni quan.
No fan errades, requereix massa esforç.
He de fer una aclimatació contínua.
Algun d'ells ja sortirà endreçat.
No han de rebre massa informació.
He après a no fugir massa de pressa.
He fet un test d'intel·ligència, però estava caducat.
La mare ha descobert que el seu fill es mou.
M'agrada encetar el llibre per a saber com es queixen.
He resumit quatre lliçons en deu respostes.
He fet un estudi sense portes ni finestres.
Aprenen tant que dubto ho hagin entès.
He aconseguit que agafin el llapis sense fer servir les dents.
A qui se li acut escriure beure en be baixa?
No he regalat cap nota, me les han pres de les mans.
He de suposar que han trobat la solució.
A la tarda, farem classe per si hi ha despistats.
Mai he dubtat que vénen per costum.
Necessito alumnes fàcils d'oblidar.
Un cop a la setmana, els deixaré respirar.
La resposta no era correcta, però il·lusionava.
L'any vinent ja serà una altra història.
Mai sé qui en sap menys que jo.
És tot un embolic ensenyar bé.
Entrarem altre cop a la mar de la ignorància.
Són prou savis per fer-me quedar malament.
El curs anava bé, però vaig aplegar als ràpids.
Un dia d'aquests igual els guanyo.
Hem assolit dos conceptes i n'hem deixat volar quatre.
Massa paraules els porten on no els trobo.
Estudien molt, però haurien d'aprendre.
Primer pactarem les notes, després el control.
Quasi els he convençut que haurien d'aprendre a perdre.
Tenen poca gana i no deixen de menjar.
Haig bona sort, se n'obliden sovint.
Mai sé quan ploren per mi.
Diria que parlen sense escoltar ni raonar.
Saben posar lletres en qualsevol racó del full.
De tant en tant, els he de creure.
A mal que vagi, acabaran donant tombs.
No vull sorpreses, posaré les notes d'hora.
Difícilment, poden descansar.
Sé que escolten, però hi ha una certa dicotomia.
He hagut de reduir dos conceptes al no res.
Algun de tots sap que m’he assegut.
Mai oblido que, després, seran més grans que jo.
Dubto que en perdi cap dintre del llibre.
Per a l'educació digital, ni fa falta fer servir el cap.
Pensaments educatius (XLV)
09 Febrer, 2020 17:31
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
No estic preparat per a què aprenguin tant.
Ben bé no sé quines lletres han après.
Cal donar-los corda cada quart.
No sé per on van, però van.
Li he dit a la finestra que ensenyi menys.
Sempre estan disposats a no fer-me cas.
Començà la classe i el baròmetre s'enfilà.
Haig varis mètodes i una porta d'emergència.
Jesús treballà de mestre un trienni.
Els alumnes procuren que no em vingui el son.
Hauran d'aprendre a ésser pacients.
Mai estarem d'acord, em miren en sentit oposat.
La primera lliçó va ser: el funcionament del fre.
He après a parlar sense dir res.
Em porta el vent col·loquis inversemblants.
Quan vingui la nit, ja tornaré a començar.
Aprofito les pauses per a prepar les armes.
Estic preocupat, fa deu minuts que no dubto.
Avorreixo els dictats de més de deu paraules.
Estic content, els he donat dos punts de premi.
Haig alumnes matussers per a la renovació de mobiliari.
Han decidit que m'he d'enfadar una estona.
No sé si ho aprendran, però els he deixat a la porta.
Hem fet una avaluació i l'hem declarat: fora de lloc.
És complicat saber quan ja escriuen de seguida.
Els dono conceptes, però me'ls tornen.
Mai he entès perquè han de saber tant.
Sempre saben on sóc i què faig.
Haig massa enemics per no guanyar algun cop.
Hem trobat els procediments, ara, cercarem la raó.
Començaré a estimar-los quan seran prou lluny.
He d'esbrinar quants n'hi ha que no escolten.
És dilluns, l'escola és oberta i veig una reforma a l'horitzó.
Hauré de canviar: remors per fonètica.
Vull un alumne vell que no pugui caducar.
Suporto els alumnes dolents perquè m'agrada queixar-me.
Obriu el llibre i sortirà la fera.
Avui, puc escriure sense motiu, sóc a l'agost.
Amb un altre alumne, ja estaré prou motivat.
Necessito un beneit per a substitut.
He comprat sis campanes salvadores.
Almenys ells, passaran el desert.
Avui, us demano compromís amb les respostes.
Els he demanat que volin baix.
Un cop posades les piles, cercaré l'interruptor.
Amb més de vint alumnes ja es pot fer xerinola.
Aniré a escola per si trobo una mica d'enginy.
Des dels ordinadors, ja no cal files per entrar.
Han assolit tres conceptes i n'han soterrat quatre.
Hem fet un viatge virtual, no virtuós.
He posat mesures i les han tret.
No entenen perquè el cinc té quatre lletres.
He fet saber, a tots els alumnes, que acabo d'arribar.
Obriu el llibre, no fa falta obre-llaunes.
He desat la consciència abans d'entrar a classe.
Com els bons alumnes no hi són, no em caldrà delir.
No sé si aprenen, però em prenen la paciència.
Un dia d'aquests igual m'enfado.
Saben fer controls d'una hora en deu minuts.
Li he preguntat al llapis d'on treu les respostes.
Dominen totes les meves hores baixes.
Puc assegurar que copien més que jo.
No vull ni pensar amb els buits per emplenar.
Aprendre deu ser molt dur perquè els trobo tous.
Procuraré que es portin bé, almenys, deu segons.
Va ser entrar a la lliçó i perdre'n la meitat.
Pensaments educatius (XLIV)
01 Febrer, 2020 14:34
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
No sé d'on vinc, però escoltaven més.
Dues hores més al sol i ja em podreu servir.
En el camí de l'escola, una cadira mai sobra.
Va ser: escoltar i adormir-se.
Els huns no eren: els altres.
Ja coneixen la o, prompte: llicenciats.
On s'ha vist que hagin savis en aquesta terra?
Gairebé no lluito perquè em defensen.
Estic triant un dia per a morir, no me n'agrada cap.
Els tinc aprenent, no saben per a què.
Afanyeu-vos, el sol no se'n sap estar.
Tres han encertat la resposta sense saber la pregunta.
Anem cap a endavant fins que ens canvien de sentit.
Els alumnes donen alegries, però el preu és prou car.
Han descobert que, si m'enfado, treballen menys.
Vull arribar a pensar que no hi són tots.
Cada dia estem més contents dels continguts
Estan aprenent a escriure, el full ho agraeix.
Mai els he demanat que parlin.
Només pensen en maneres d'escapolir-se.
Necessito alumnes amb oïda en ple rendiment.
Avui, ni dinaran, els he atipat de suggeriments.
Hauré de confessar que prefereixo les vacances.
Estic tremolant, n'hi ha un parell que raonen.
Estirant, estirant, m'he perdut.
No em deixen glatir, els tinc a tots a sobre.
Volen saber tant que ni cal examinar-los.
Els he portat al mercat per si se'n volen quedar algun.
He coincidit amb la mare, el nen està desaprofitat.
Aplega el moment en què no els veig.
El seu moviment és ordenadament dispers.
Proveu amb el mim per a veure què passa.
Estic disposat a les reflexions inútils.
De moment, ja saben quan m'assec.
Eren callats i el silenci plorava.
Fa massa temps que aprenc poc.
En un tres i no res, ja escoltaran.
Necessito una lliçó sense horari.
No sé si aniran lluny i podran tornar.
És possible que comencin per la zeta.
Quan somio sempre és dissabte.
Ja puc pensar en aprovar a partir de dos.
Després de reunir-me amb els pares, vaig a confessar-me.
La meitat de la classe ja es concentren a la finestra.
He hagut de repetir l'esbarjo tres vegades.
Tot i amb el neguit, les busques no s'animen.
Li he proposat a la mare que s'avaluï ella.
He decidit ensenyar a alumnes de més de noranta anys.
Necessito un desconnectador universal.
No es creuen que el rei sigui a la cort, va massa polit.
La darrera reforma va arribar mentre somiava.
En aplegar la nit, els vaig acabar d'asseure.
Saben llegir, però mai encerten la pàgina.
Aprenen tan solts que ni em veuen.
Sóc el primer de la classe que necessita millorar.
Sortir sencer és tot un miracle.
Tenen tanta fe que no me n'han deixat.
Sembla mentida el que dóna de si una hora.
Només espero trobar-los a faltar.
No sé si han après a respectar el torn de paraula.
Tenen paraules que només poden trobar dessota el cabell.
Estic provant de trobar el pa que portaven.
Quan aplegui la nit, haurien de fer-me fora.
Anar a l'escola tampoc vol dir: Ser-hi!
Va ser: escriure a la pissarra i levitar.
Pensaments educatius (XLIII)
17 Gener, 2020 15:39
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He sentit a dir que hi ha deserts amb silenci.
Els he dit de tot, han d'estar en forma.
Hi ha una mare que assegura conèixer el seu fill.
És una sort que ja sigui dissabte.
Els he posat feina per a l'estiu, però condicional.
Un ha demanat millorar la nota, li he escrit amb bona lletra.
La primera setmana és la lluna de mel.
No sé com s'ho fan per a perdre els deures.
Els ensenyaria la taula del tres, però estan seguts en taules de quatre.
Potser ser mestre, és una mica més de dos.
Quan se'n van, oblido la catifa vermella.
Haig vint-i-cinc alumnes, tres no em critiquen obertament.
Vulgues que no, vaig respirant.
Hi ha una nova llei d'educació, amb tres més: calaix ple.
No aprenen, però per a jugar tenen la mà trencada.
Els he demanat que facin via i han tret la plastilina.
No volen resoldre el problema fins que peti.
Es mantenen amb tres paraules correctes per dictat.
No els ho volia dir, però demà no hi ha escola.
Mai aconsegueixo que escoltin alhora.
Segueixo pensant que, algun, en deu saber.
No ho voldria assegurar, però estic una mica decebut.
De segur, que alguna cosa els deu interessar.
Els he fet pensar, dos s'han adormit.
La meitat xiscla, l'altra meitat s'avorreixen.
Porto una setmana sense saber on són.
No són perillosos, però procureu que no mosseguin.
Mireu d'estalviar en paraules.
Acabo de veure'n un volant.
He decidit suportar-los amb ganes.
Espero que prompte es facin vells.
He estat un parell de mesos cercant-los el coneixement.
Si un dia en sé més, fugiré.
Gairebé ni els envejo.
Baixo els continguts mínims un parell de vegades per setmana.
Amb nou anys, ja distingeixen: l'anar del tornar.
Els he posat deures i donat cupons per a estalviar-se'ls.
Ma sé si pregunten o responen.
He hagut de cremar el llibre d'ortografia.
Farem un control per comprovar la desorientació.
Han respost una pregunta, havien d'estar cansats.
He de respondre anàrquicament per tal de ser entès.
Provaré d'ensarronar-los amb respostes correctes.
Vull un mestre jove amb capacitats mimètiques.
Va ser: arribar i provar d'ignorar-me.
Ho entenen tot, però no ho comprenen.
Han escrit quatre paraules, tres amb retalls.
Estic content, encara m'enfado.
He demanat més esbarjo instructiu.
Els alumnes estan motivats i ensumen fort.
Només em creuen els caps de setmana.
Els he dit que callen, dubto de la velocitat del so.
De vegades, penso que pensen.
He repetit tant la lliçó que ja me la sé.
Mai em preocupa l'hora de sortir.
Estan redactant, igual tinc un ensurt.
Els hauré de posar bé a tots per a estalviar.
Fa tres mesos que poso les mateixes preguntes.
Pensaments educatius (XLII)
01 Gener, 2020 08:05
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Em preocupa no ensenyar-los a beure ni a fumar.
Quan ja coneixien el tres, em passen al sistema binari.
Multiplicar és sumar amb presses.
Apleguen a les nou i ens hi posem quan toca.
Un cop o dos, respongueren educadament.
Hi ha alumnes als qui no goso treure'ls el plàstic de protecció.
Pensen que un diccionari és un llibre amb problemes de gola.
Ajuntar la ema i la a ens pot portar al peu.
No sé anglès perquè no parlen com en català.
Hauré de santificar cada pàgina.
De fet, sóc ovella entre llops.
Podrien aprendre, però saben resistir.
Vaig estudiar a una Escola Normal, no sé com són les altres.
Hem de sincronitzar preguntes i respostes.
Hem passat un trimestre a la pàgina dotze, és tan maca!
La meitat dels fulls no es parlen entre ells.
Hem passat un més lluitant per estar ben asseguts.
La mare en sap més, no sé perquè me'l porta.
És millor presentar problemes oberts.
Quan diuen que sóc puntual, què volen dir exactament?
Els he aconsellat que llegeixin respirant.
Hi ha algú que sàpiga explicar la paraula treballar.
No acostumo a posar deures, no me'ls tornen.
Han entrat a la fase rebuig-fugida.
Treballem la memòria: Qui sóc?
Necessito una escola peripatètica unidireccional.
Les meves classes són nocturnes, s'hi veuen poc.
El millor del matí sempre és l'esbarjo.
Resulta que creuen perquè no poden.
Alguna vegada, suposo que m'entenen.
He de fer saber que, de vegades, penso.
Mai una classe ha durat més del que em demanen.
L'inspector té la capacitat de volar sobre l'aprenentatge.
He de cercar el que trobi més cansat.
Els deixo la il·lusió de la dolça innocència.
Haig prou dificultats en canviar papers.
A la pàgina vuit, he hagut de fer un «reset».
Fa dies que no escolten, però no emmalalteixen.
Els he dit que la ella vol anar al cel, però cau.
Quan aprenguin una mica més serà un no parar.
Els pagesos no compten, ens toquen totes les reformes.
La inspecció ens donarà una altra freqüència.
Un cop enllestits els llibres, cal fer-los servir?
Sóc l'únic de la classe amb manca de flexibilitat.
Els he donat els objectius, no sé quants n'hauran perdut.
Deixen de ser responsables cada cinc minuts.
Suposo que entenen perquè hi sóc.
Els he donat prou continguts per si havien molta gana.
Sé que m'escolten els exabruptes.
Mai gosaria dir que ja ho saben.
He fet una lliçó magistral, suposo que no la llençaran.
Tot és començar la classe i el caos.
Pensaments educatius (XLI)
12 Desembre, 2019 08:18
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
La lliçó no era per a nens, però era tímida.
Procureu que les classes d'una hora esdevinguin tardanes.
Sembla mentida el bé que es perden.
Dubto que un de cada quatre no sàpiga escoltar.
Mentre anem llegint, es van esvaint les idees.
Només donaré una ordre: No sortiu per les finestres!
Ensenyo poc i encara els sobra.
Confonen un martell amb una enclusa.
Necessito semblar més amatent.
He cridat els pares i tampoc em fan cas.
He passat dues hores sense parlar i no se n'han adonat.
Primer posaré les notes, després farem el control adient.
Tenen mòbil, però no es mouen suficient.
Els he fet escriure tres respostes per si puc adaptar les preguntes.
Sabent tant que quelcom podré aprendre.
El més mentider m'ha dit que no ha estudiat.
He de posar les notes més altes, manllevaré una escala.
Hauré d'encaparrar-me en la seva saviesa.
Ara, aprenen més, després però.
S'acosta Sant Jordi, igual se'l mengen.
Massa alumnes no són per a un maldecap.
Va ser sortir de classe i agafar-me el son.
Cada dia em costa més ensarronar-los.
Quan sigui prou vell, no vull tornar a l'escola.
De vegades, m'enfado a sovint.
Cada dia lliurem la batalla de l'avorriment.
Els faria pensar, però no goso.
No necessito més que lluites espaiades.
Els parlava del desert quan m'han mullat.
Haig els meus dubtes, però no els aconsegueixo vendre.
Sé que m'estimen, però són massa a la vora.
És un suposar que l'encertaran.
L'avaluació contínua segueix amb certa dificultat.
No he trobat cap alumne que pensi en el mes vinent.
El control va ser lleuger de corregir.
No sóc el seu enemic, però m'hi assemblo.
Els deixaré escollir les respostes.
De segur, que em vénen a veure.
Corregiré les errades a l'engròs.
Es superen, són a la segona línia i portem quinze errades.
Fa un minut que no parla, ja pot triar el premi.
Si em passo a les ovelles, aprendran més?
El nombre d'enganys ha pujat un tres per cent.
De fet, necessito algun llop.
He parlat amb el psicopedagog de la possibilitat de treballar.
No encerto quan em vindran a sobre.
És una joia haver-los lluny.
Porteu-me alumnes, ja m'amagaré.
Sembla impossible, però podria anar pitjor.
Avui, eren tots, no sé com haurà passat.
Ha vingut un alumne nou, a veure com el desaré.
Els he fet vuit preguntes que no calia contestar.
Cada alumne porta un tresor, el problema és quan el trobaré.
Li he comentat a l'inspector que podria eixir cap al tard.
Haig un alumne díscol i un altre CD.
Heu d'estimar els nois a una distància precisa.
Tot i no escoltant, respiren prou bé.
He donat una classe, de segur que no la té ningú?
Proveu de parlar sense dir res, igual ho entenen.
Pensaments educatius (XL)
01 Desembre, 2019 09:01
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He suprimit comptar fins a deu per a ignorar.
És motivador restar al regne del dubte.
Faré un control del descontrol.
Haig massa llops al ramat.
Entre tots, han de saber prou.
Porto sis batalles sense rendir-me.
Els estic ensenyant a agafar gana.
Mai he demanat acabar després de l'hora.
He obert la porta i ha entrat el llop.
Quan passi un temps, vull sublimar-me.
Estaven pensant i provà d'aturar el sol.
Em va semblar, per un instant, que manava.
Podeu recollir el butlletí per a completar-lo.
He trobat tres anarquistes al primer recompte.
El veig treballar i decandeixo.
Els he premiat amb tres minuts d'absència.
Ell són la sal, caldrà fer règim.
No han mort, però n'hi ha sis que badallen.
Vaig fer una classe magistral i l'he posat a la caixa.
Cinc minuts de pausa i tornem a la batalla.
És un alumne bo, fins diria massa dolç
Mai dubto que mai l'encertaré prou.
En un racó de l'infern, ha d'haver una escola.
Els he suggerit que poden asseure's.
Estic cercant les segones intencions.
Proveu de suportar-los de dos en dos.
Cada cop em costa més amagar el misteri.
No sé fins quan deixaran de no escoltar.
Tot seria més senzill si no ho compliquessin.
Quan entro a la classe, comença l'incert avenir.
Els he dit que una classe és un cluc del temps.
He demanat l'encert en una tempesta propera.
Com en són més, algú ho deu saber.
Com serà que mai trobo la solució conjunta.
Hi ha alumnes que s'hi troben prou bé.
Cada dos per quatre en surten vint.
He demanat vacances del pensament.
He de deixar de ser mestre cada deu minuts.
Poseu-los asseguts i a veure si bull l'olla.
Sempre m'amenacen amb tornar.
He de començar quan no se n'assabentin.
Vull entendre que se'n recorden de quelcom.
Passen els anys i segueixo cercant-los.
Un cop per setmana, em deixen xisclar.
Necessito un bon alumne, a poder ser, inapetent.
Els vull convèncer de tornar-se cartoixans.
Per cada hora de silenci, pujo un quart de punt.
Un dictat de tres línies amb vint faltes, van millorant.
Mai sé quin de tots és el pot de la confitura.
Les classes les comencem quan a Déu li plau.
Han descobert que els llapis tenen punta.
He comprat una goma d'esborrar sense ofendre.
Estic content, m'han deixat plorar cada hora.
He sospirat fort, em dec tornar agressiu.
Ja fa tres dies que no em deixen somiar.
Ara, puntuaré les ganes de recolzar-se a la cadira.
M'agrada somiar que estan pensant.
Faré una sopa de lletres, necessito sal.
Mai goso preguntar abans de l'esbarjo.
Pensaments educatius (XXXIX)
10 Novembre, 2019 16:09
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Estan aprenent més que jo.
Segurament, un de tots m'està cercant.
Avui, he decidit compartir les pors.
Vull conèixer com s'aconsegueix estar callat.
Estic prenent mesures de supervivència.
He de regirar els calaixos de la memòria.
Haig un alumne que fresa per no veure'm.
No he aconseguit arribar al centre de l'avorriment.
Les neurones folles van guanyant la batalla.
Mai he entès perquè no els conec.
Escric per si el cap se n'adona.
No he guanyat mai a cap dubte gran.
Vull encetar dies de tota mena.
Procureu deixar prou feina pel demà.
Estic ensenyant mètodes per a no guanyar.
Només em faltaria haver-ne un de savi.
No necessito centres de motivació negativa.
Suposo que ja endevinen on sóc.
Estic quasi convençut que no els mereixo.
Han endevinat que estic enfadat.
Estic desconcertat, el metge diu que no em capfiqui.
El futur serà l'estalvi, ara ja passem amb dos dígits.
Hem anat al zoo i després hem comparat.
Havem una pissarra per a guardar la pols.
Explicar és necessari, cal mesurar-ho amb cura.
M'agrada ser mestre de cinc a set del matí.
Porto les notes i les bosses de til·la.
Els veig entrar mentre preparo les eines.
Un de cada quatre sap que he arribat.
He demanat que desconnectin les presses.
Fa setmanes que espero alguna idea.
Va ser acabar-se les classes i començar a ploure.
Assoleixo que sóc inevitable.
El fet d'entrar a classe ja provoca desequilibri.
Sempre, solen escoltar quan no parlo.
Estic convençut que mai saben on vaig.
Amb setanta vegades set, ja notarem alguna diferència.
Quan ja els tenia asseguts, tocà el timbre.
Porten llibres, algun dia els diré per a què serveixen.
Mai sé a qui represento.
Els objectius terminals cal posar-los molt lluny.
Sempre, és millor que no us comparin.
Avui, he vingut a veure qui trobo.
Cada alumne, és un complet misteri.
Canvio els objectius mínims cada quart d'hora.
Sembla que, avui, no em coneixen.
Sempre, és bo defensar els principis.
La meitat són sords intermitents.
Necessito un cap de defensa personal.
En tinc tres que volen ser sants.
He demanat la baixa i m'han donat l'entresòl.
Tenen prou ganes de no veure'm.
Ja podeu encetar la caixa dels trons.
Podria dir que, en aquest moment, estan connectats.
Sempre, trobareu qui sembla penedit.
He aplegat d'hora per si me'ls volien prendre.
No hi ha dia que no pregui al cel.
No deuen ser tan dolents com manifesten.
La primera mesura és inspirar fort.
Pensaments educatius (XXXVIII)
01 Novembre, 2019 09:18
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Porto mesos fent-los saber que no hi estic d'acord.
La darrera reforma ja duia un paquet d'eines.
El millor de ser mestre és que pots entrenar sovint.
Quan arribi a vell, seré un alumne díscol.
Haurien d'aprendre a multiplicar sense desllorigar-se.
M'agrada el concepte posar interès.
Quan siguin grans, ja l'encertaran.
Caldrà fer-los saber que ja sóc aquí.
És una sort no haver ruc d'on baixar.
M'he proposat ensenyar peti qui peti.
Quan són a classe, ja tenen un referent.
He passat full sense acomiadar-me d'ell.
Ni vull pensar tot el que podrien aprendre.
Si no escolten, proveu de somiar.
Quan sigui gran no vull ser vell.
Haig massa llops per a tan poc ramat.
Sempre he pensat que no podré volar.
O no són els meus o no els reconec.
Els he fet saber que encara no dormo.
Procuro ensenyar sense molestar massa.
Haig la setmana programada i incerta.
M'agrada comprovar sovint les sortides d'emergència.
No sé on deu restar la solució adequada.
És, pràcticament impossible, recuperar la bona singladura.
Hauré de demanar, a Júpiter, més llamps i trons.
Sempre és millor raonar que eructar.
Si aplega el vent, procureu que no l'escoltin.
No entenc perquè, quan m'encenc, deixen de riure.
Mai he entès quina part del cervell els funciona.
M'agradaria ser ruc i no acabar-me mai les garrofes.
Vaig despertar i vaig agafar el paper de mestre.
Haig força problemes sobre la intel·ligència objectiva.
Tenen dicotomia entre escriure i entendre.
El complicat és saber quan el sarró és ple.
La lliçó es repartia entre sostre i finestra.
Ells volen i nosaltres els ensenyem a aterrar.
Estic satisfet perquè no badallen gaire.
He fet un control per si n'he perdut massa.
Aprendre és una menja que mai ha d'atipar.
He conegut més alumnes que savis.
Estic a la recerca d'un superdotat, igual no el trobo.
Sembla que els guies no saben on van.
Entre dues reformes, no hi ha temps per ensenyar.
El llibre era bo, però tenia fulls.
He deixat la pressa al calaix, però se'n surt.
No cal que aprenguis cap mètode prescindible.
Ja saben que una a no és un capgròs.
Proveu de fer el sord per veure què passa.
Hem anat d'excursió i no n'he cansat suficients.
M'agrada berenar a migdia, per si de cas.
Es prenen massa interès en fer-me quedar malament.
Vaig haver de callar perquè em passaven al davant.
Porten ordinador, però no endrecen massa.
Si els faig pensar, m'ho apuntaran com a pecat?
He estat mestre amb poca premeditació.
Poseu-los feina, però oferiu-los rebaixes.
Dec somiar, he sentit que em criticaven.
No assenyalaré ningú que tingui la boca oberta.
El que m'agrada d'ells és que sempre m'odien.
Pensaments educatius (XXXVII)
24 Octubre, 2019 21:32
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Els alumnes no volen pensar perquè és barat.
Cal aprendre a viure en el regne dels sords.
El sol és avorrit, però il·lumina.
Sobretot cal treballar l'expressió corporal simple.
Procureu que al set no el posin a beure.
Aprendre pot arribar a perjudicar la ment.
Recordeu l'estat de les paraules quan engeguem l'electricitat.
L'aprenentatge és una lluita de somnis amb intencions.
Proveu de parlar amb idiomes semblants.
De moment, llegim i ens equivoquem.
Sempre estan disposats a saltar les barreres.
Mai els prego per a què tornin.
Els ensenyo el camí de l'alturó.
M'examinen, curosament, tots els dies.
Aplegueu d'hora i hauran de canviar de tàctica.
No conten mentides, fan aproximacions de la veritat.
La classe ha d'estar una democràcia suggerida.
Mai sé el número de pedres que em porten.
Fem escola oberta per si necessitem respirar.
Intel·lectualment són bons, però es contenen.
Escriure és llaurar en un camp ple d'herba.
No vull saber l'estona que em malparlen.
He demanat, a l'inspector, mètodes de camuflatge.
Tenen bon rendiment i algun dia faran negoci.
Quan vénen per mi, noto turbulències.
He demanat als Reis fer classes a la planta baixa.
Jesús ensenyava als apòstols i no se n'acabava de sortir.
De fet, ja no sé si sóc a la dreta o a l'esquerra.
El millor dels romans és que no solien restar.
És més senzill ser un mal alumne que un bon mestre.
Quan sigui més vell, m'agradaria ensenyar les dents.
L'escola no s'acaba mai i els deures tampoc.
Porto mesos intentant escoltar amb ordre.
Treuen punta al llapis per començar la batalla.
Erro tant que no tinc temps per apuntar-ho.
Dues mares m'han donat l'absolució.
Suposo que la saviesa té moltes capses on passar la nit.
No he trobat la distància adequada per a ensenyar.
El millor de ser mestre és si no cal demostrar-ho.
Ensenyar no és la pluja fina del desert.
He donat notes altes amb l'esperança que no hi arribin.
Quan saben que erren, heu guanyat la primera batalla.
Quan totes les classes us semblen llargues és que ja esteu madur.
Procureu que pensin sense desviar l'eix de la Terra.
No vull ni somiar quan ho sabran.
No em fan prou pena com per a beneir-los.
Quan sigui ric, vull una escola sense presses.
No m'atreveixo treure'ls del seient sense assistència.
Quan plogui més, farem força dies de festa.
Ja saben llegir sense saltar-se cinc línies.
Els he llegit un conte per a saber quants agafen son.
No vull anar a la lluna totes les setmanes.
He d'aconseguir introduir-los en el regne de la por.
Els he deixat un moment per a què em malparlin.
De vegades, fins diria que saben que hi sóc.
La lliçó és bo que arribi com si res.
El resultats són bons, cap alumne ha mal de panxa.
Caldria enviar els controls a cobrament revertit.
Mai sé quin de tots no s'avorreix.