Pensaments educatius (III)
07 Febrer, 2019 12:48
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
El nen té ordinador, ja el reptarà.
Aprendre és un temps prou indefinit.
És una classe notable, es fa notar.
Mireu la pluja, ella també va a l’escola.
He sortit de classe prou motivat, tenia por de quedar-me.
He sortit un moment per a què em puguin criticar.
Estic confós, la classe era programada i no ha començat.
Aprenen poc, però sense pressa.
Els llibres volen, però no prou lluny.
He posat les notes damunt la taula, no ha sobrat cap excel·lent.
Estic content, sis alumnes saben amb qui viuen.
He llogat un voltor per dibuixar cercles.
Quasi afirmaria que els Reis Mags no van arribar amb un circ.
N’havia de suspendre un i tinc quatre voluntaris.
Els estic motivant, els he portat els lleons.
Hem fet comprensió lectora, hem llegit dues paraules.
Coneixen el zero i l’u, no calen més presentacions.
En sap de llegir que ni ho comento.
Darrere la tapa, comença el llibre.
Necessito enganyar-los cada cinc minuts.
Aprenen tant que dubto puguin respirar.
No suporto que facin preguntes intel·ligents.
Vint-i-tres parlaven i el mut donava cops.
El mestre no hi era, tampoc estava.
Es prega la participació del veïnat per respondre l’examen.
He fet un examen trimestral, de noranta dies.
Es demana respondre sense pontificar.
Donaré una setmana per completar amb altres respostes.
A cada pregunta, donaré tres respostes suggerides.
Els resultats són bons, no hi ha comentaris.
Els pares saben que, tot l’esforç, el faré jo.
Cada cop els pous de paciència són més pregons.
Obriu-los el cap, mai físicament.
Ser mestre és una altra manera de ser frare.
Ja saben que un timbre no és una esquella.
Tenim un conseller, hauria d’aconsellar.
Com no n’hi havia prou amb els alumnes, ara, tenim ordinadors.
M’he llevat d’hora, sabia que era festiu.
Tinc un alumne impacient, l’hauré de posar a hora.
Tenim un circ on creixen els nans.
Volen resultats, en tinc de tota mida.
Han fet un informe educatiu sense demanar-me permís.
He tret les pitjors notes de l’examen.
He pujat els excel·lents a dos pernils.
Em deixen els alumnes perquè no els espatllaré.
Tenen telepatia, he obert la boca i han sortit corrents.
L’àvia m’ho deia: Acabaràs parlant sol!
Estan aprenent que els llibres no mengen.
Proveu d’endollar-los els ulls al cap.
Repartiu la lliçó, un mosset per a cadascú.
Ara, hauria de venir: Podeu seure!
Si hem de tornar a pensar, malament!
Si xerren més de tres, intentem fer una coral.
No porteu el món a l’escola, no el podreu encabir.
El nen és molt intel·ligent, encara no hem topat.
He començat la classes després de desar els àngels de la guarda.
Estic content, tinc tots els alumnes mirant per la finestra.
Quan tot anava bé, un es va despertar.
Mala sort, en tinc dos que pensen.
Pensaments educatius (II)
02 Febrer, 2019 14:27
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Els alumnes entren a classe, no aconsegueixen enfilar-se a les parets.
Són prou intel·ligents, però suporten el temps perdut.
Déu anava a l’escola, va preferir exercir de Déu.
El mestre era vell, la batalla avorrida.
Cap alumne pot ser dolent, només intentar-ho.
Hi ha suficients escoles per saber que no en saber prou.
Jesús va ser mestre, va haver de fugir del món.
Aprendre és saber treure la bola adequada del mar dels dubtes.
He començat per la zeta: Zortiu al pati!
Tinc dos alumnes nous, els altres són pinyons.
No els puc manar feina, no ho entendran.
A classe parlo, no cal ni dir que no escolten.
Tinc un llibre obert, igual li fugen les idees.
Són tan intel·ligents que ni gosen demostrar-ho.
El mestre es moria amb els dubtes sobre el cap.
Tres alumnes m’han preguntat, he anat a tocar les campanes.
El vent arriba a l’escola, segurament no aprendrà gaire.
Estic quasi convençut que es riuen de mi.
Arriba l’inspector, traure els mètodes a prendre el sol.
No puc perdre, m’he lligat a l’ esperança.
Els nens seran homes, com els creix la vergonya.
Els nens no són maons, mai podré tenir casa.
El dolent d’ensenyar és que sempre s’amaga l’après.
A classe no hi ha enemics, només desertors.
Volia anar al psicòleg, però me’l porten a classe.
El mestre té problemes, els alumnes no són la solució.
Els alumnes no em creuen, només volen posar-me a la creu.
He fet un descans, acabo d’estavellar-me.
La classe començarà prompte, sento els tambors de guerra.
No tinguéssiu por, entreu i ja provareu de sortir.
El rellotge no corre, té massa deures.
Entro a classe, hi ha una pissarra que m’espera.
El mestre era allí, només calia despertar-lo.
El món és una taronja, només es pot menjar la pell.
L’actitud és bona, almenys, perversa.
Assoleix els continguts i beu sense dificultat.
Necessita millorar: Calla, però tard!
No sé si ho entén, però en sap d’empipar.
No podem declarar guerres obertes, només intentar la rebel·lió.
Poseu feina fins que arribi el silenci.
He fet una reflexió, ara, estic esguerrat.
Tinc alumnes amb dos ulls, però un no mira.
La lliçó anava amb un desordre respectuós.
He posat les notes de l’examen: No n’he encertat cap!
Els alumnes aprenen, em posen millors paranys.
He de creure amb Déu, alguna cosa ha d’haver després del nou.
Les matemàtiques modernes diuen: Una regla de tres és difícil de compartir!
He posat uns exercicis, no han parat de moure’s.
La mare coneix el fill, segurament sap on és.
He preguntat la lliçó, no ha volgut respondre.
Una ratlla és un llapis que es va morint.
Una paraula de tres lletres: Terminis!
No puc amb tots, els he perdut quan he posat sucre.
Tres alumnes contesten bé, els tinc ordenats.
Posen dos al cub i van a parar a la galleda.
Tinc sort de ser mestre, mai em faltarà un enemic.
La classe avançava, tot i que els alumnes eren asseguts.
Hauré d’entrebancar-me altre cop, els noto tan contents.
Penseu que ells també perdran alguna vegada.
Estudiant els angles, m’he marejat.
Amb els fulls, es pot fer quelcom més que avions.
Estic content, no m'han pres gaires coneixements.
Les classes comencen a les nou, caldria saber-ho.
Són tan macos que ni penso en despertar-los.
No em trepitgen de mala fe, ho fan per inèrcia.
Hem parat per pensar i vuit s’han adormit.
Hem passat a escriure les respostes de l’examen, les preguntes les posaran ells.
Tenen problemes de pes, escriuen bes.
Només em queden excel·lents, he acabat la resta.
Ens sobren conceptes, ens falten encabidors.
Ho he intentat, però segueixo sense saber volar.
Tenen problemes d’aprenentatge: Vénen tots els dies!
Tot i sent el mestre, no me’n sé avenir.
Hem de ser al 2011 abans de Crist.
He decidit no fer aturades per pensar.
Química no vol dir: Quim i el gos!
Ara, faran una pluja de respostes fins que es mullin.
Aprenen tant que necessiten tres mans.
Hauria de saber que un bou, almenys, rumia.
Ja són a classe, puc lligar el gos.
Obriu el llibre per la pàgina nou, si encara hi és?
Fa un quart d’hora que no hi sóc, deuen estar preocupats.
És un nen tan intel·ligent que dubto aprengui res.
Els ensenyaré a restar, però no puc assumir riscos morals.
L’home evoluciona, prompte menjarà palla.
Un cop engeguen els ordinadors veus com van desconnectant.
Els alumnes no fallen en matemàtiques, sempre, saben els qui són.
No odio els alumnes, només les seves expressions.
Les classes començaran els dilluns, si no hi ha més remei.
Els parlava de l’u i la meitat s’han enfadat.
Arribarà un dia que anar a l’escola serà un somni.
Una escola era un reialme que ha esdevingut república.
Us diré les respostes de l’examen sense cap mena d’ordre.
Arquímedes ho va dir: Llença’ls a l’aigua per veure si suren!
Els matemàtics grecs no en sabien gaire, mira com tenen les cases!
No tenen faltes d’ortografia, no fan servir les mateixes lletres.
Ho he aconseguit: Llegeixen sense escriure!
Com l’oració era passiva, no pregava ningú.
L’avaluació continua, acabarà als trenta anys.
Han fet una composició literària amb dues lletres.
M’escolten amb tanta atenció que semblen dormir.
Parlava d’un riu quan s’han posat a plorar.
Un llibre és un component de l’armari.
La intel·ligència dubta de la saviesa.
El complicat de ser mestre és la manca d’orientació espacial.
Entre crit, cal cultivar el silenci.
Dono per suposat que sóc el pitjor de la classe.
L’escola espera, té tot el temps.
Estudiaven matemàtiques per saber com qualificar-se.
Trenta minuts d’absència poden portar la reflexió.
Mai dubto que la mare no entén.
He repetit el curs trenta vegades, ja sé on comença.
No tinc alumnes dolents, només autònoms.
El nen resta sense portar, no li farà falta.
En matemàtiques, posem pins per fer rodones.
La lliçó va anar bé, de fet no la va interrompre ningú.
Quan el guix em veu, s’amaga.
Sempre queda el consol d’explicar-ho malament.
He arribat a una conclusió: No sé on sóc!
Pensaments educatius (I)
31 Gener, 2019 19:09
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
La lliçó és fàcil, es deixa enganyar.
Aprenien tant que dubto sabessin res.
Arribarem a tenir tres ordinadors sense cap nen.
El mestre és bo, però no vol entrar a l’olla.
La classe va ser un èxit, van sortir de seguida.
Estudien anatomia, van per la cabeça d’all.
Cap resposta era adequada, però se’n van sortir.
He conegut prou alumnes per saber que anava errat.
Tinc ganes de ser a classe, vaig per la nit.
Tinc la solució, ara, cercaré el problema.
He trobat tres alumnes dolents, els altres no els he buscat.
Aprenen bé, saben copiar sense despertar-me.
He posat les notes, ara, les canviaré de lloc.
Saben més que jo, saben quan no hi sóc.
No podem anar bé, tinc la taula enfront de la seva.
He aconseguit posar-los en una classe i només n’he trencat dos.
He trobat el llibre perdut, estava tremolant.
He d’anar a l’escola, que poc canvia el món.
Fem matemàtiques, de moment, els nombres són naturals.
Estudien mètrica, calculen quant falta per sortir.
Saben tant que ni goso preguntar-los.
Puc assegurar que Jesús no és un esternut.
Suposo que es troben bé, de fet, se’n burlen sovint.
Estic pensant, espero que no sigui contagiós.
Ha aprovat sense estudiar, es nota que el seu pare és l’ alcalde.
Aprenen molt, saben distingir l’olla dels cigrons.
El curs va bé, he tret els ràpids i les avingudes.
La classe començarà en dos minuts, es prega deixar d’esmolar les ungles.
He encès l’ordinador, no cal dir que s’ha cremat.
L’examen va anar bé, no penso corregir-lo.
La mare té un fill savi, no ho sabia.
He escrit una paraula de tres lletres, esperaré que passin noranta dies.
Un tres i un quatre donen una mitjana de set.
De moment, xisclen bé.
Hauré d’examinar a tota la família.
Es prega respondre després.
Tinc un dubte, qui ofereix més?
La lliçó ha acabat, cal recollir les sobres.
El mestre ha entrat a classe, han fet falta dos subalterns.
Els reis francs no regnaven sense cobrar.
Han dibuixat un triangle, els ha sobrat un costat.
Anem a començar la classe: Era una vegada...
Han aprés dues lletres en un mes, hauré de negociar el deute.
Hem parlat d’economia, uns vint-i-cinc segons.
Vivim en un país petit, no podem ni tenir idees.
La classe anirà definint-se en crítica destructiva.
En connectar internet, desperten les sangoneres.
Mireu: Una ema i una a poden ser un peu.
Ara sortirem de la fosca per entrar en la ignorància.
Estava fent de mestre quan aparegué un alumne.
No us puc ensenyar res més, tinc fred.
El millor del saber és quan la paciència et posseeix.
Hem d’aprendre a conviure amb déus petits.
Tinc més reformes educatives que anys d’experiència.
Una escola ha de ser una guarderia instruïda.
Partirem de la premissa que un home és un ruc intel·lectual.
No tinc alumnes, tinc mestres inacabats.
Avui no volen aprendre, els deixaré somiar.
L’escola és l’últim país on es voldrien perdre.
Estic tip, no puc assaborir cap concepte més.
Quasi estaven convençuts que un triangle no era un cercle.
Dubto que la porta d’entrar sigui la mateixa que la de sortir.
Li estava preguntant al llapis perquè escriu tonteries.
El vent els portarà la saviesa, procureu que estiguin asseguts.
En un bosc de paraules, alguna ha de semblar entenedora.
Agafats a un llibre, és difícil fer-los volar.
Hem començat el curs, estem estudiant els ponts.
El mestre volia aprendre, algú ho havia de fer.
Eren alumnes bons, molestaven però menys.
Estava donant la lliçó, no podia treure’m el casc.
Estic fent un curs accelerat d’aprovats a l’engròs.
Vaig trobar la raó, la portava la seva mare.
Estic impacient, fa una setmana que no hi ha reforma.
Els alumnes no creuen, però ploren tan bé.
Estaven fent un exercici, ningú sabia quin.
Els nens no són monstres, no estan classificats.
En entrar a l’aula, mai sé com en sortiré.
Déu creà les escoles abans de descansar.
El curs s’acabava, s’endevinava la mar.
Doneu-me guix, m’he de defensar.
He tingut un dia dolent, hi eren tots.
Volen resultats, posarem sis a un.
Han fet una nova llei, l’han reformat abans d’estrenar.
Tinc alumnes bons, sobretot els de llimona.
Anava a aprovar-ne un i m’ha agafat singlot.
He fet un examen, l’he amagat de seguida.
Estic aprenent força, estic guanyant múscul.
La mare em coneix, hauré d’aprovar.
Tenen un bon rendiment acadèmic, un vuit per cent.
Ha arribat la primavera, no sé on la faré seure.
Ha portat una pissarra digital, fa hores que busco el guix.
Han resol un problema que no tenien.
Abans d’entrar, els nombres eren enters.
He programat la lliçó, li he posat força pomada.
Jesús és el mestre, què deu fer clavat a la creu?
Han agafat el llapis, no sé com s’acabarà?
Han obert el llibre, crec que no ha pres mal ningú.
Recolliu, podeu fer-ho sense xarxa.
Jesús caminava pel damunt de l’aigua, s’amagava dels nens.
Els nens no creuen al mestre, van per altres camins.
He donat una lliçó, no l’he pogut vendre.
Avui hi ha classe, es noten els diners.
Els nens fan vacances, no empipen el mestre.
El nen és molt intel·ligent, té un quocient i un residu.
Els volia ensenyar, no he pogut ni treure’m el barret.
Tinc els resultats de l’examen, l’he portat a urgències.
Una classe és navegar, amb vaixell, pel mar dels dubtes.
Sense lluita, aprendre és gairebé extraordinari.
La lliçó anava entre silencis i badalls.
En entrar a classe, és millor amagar un xic d’esperança.
Ells són prou crítics per saber el que haurien d’aconseguir.
No cal mestres bons, igual els voldran cremar.
Negociant la feina, el mestre acabarà perdent.
Ningú sap on és, la veritat sempre surt volant.