Pensaments educatius (XXXIII)
21 Setembre, 2019 06:35
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Ho sento els he posat cinc preguntes sense dir-los les respostes.
L'alumne no té dubtes, els hi he pres tots.
Estic a punt de saber on sóc.
Avui, no podré ensenyar, m'han amagat la brúixola.
Estic angoixat, fa tres segons que no xisclen.
Fins i tot diria que no se'n burlen.
El procés educatiu acaba d'entrar al desert.
Cerco un bon alturó per defensar-me.
Ens hem perdut a la cinquena paraula.
Sembla mentida, però identifiquen la o.
Va ser obrir el llibre i començar la tempesta.
No sé ben bé què vol dir: Calleu!
No sé si ensenyo per vocació o per necessitat.
Li he donat el butlletí a la mare per a què l'ompli.
Tinc tres alumnes esponja, la resta són paper de vidre.
Ara, ja saben que un riu és un optimista.
Estan pensant, dubto que despertin.
Estan intentant descobrir com funciona un llapis.
Mai dubto del què saben, ho faig del què aprenen.
He descobert que funcionen sense piles.
Mai endevino quan acaben de no fer res.
Han començat el curs entre ràpids.
Per obrir el llibre no feu servir obrellaunes.
El mètode és cinc línies i esbarjo.
Abans de començar la lliçó, traieu les tovalloles.
Abans de seure, cal mirar on són.
Els poso feina per inèrcia.
Els he fet saber que voldria començar.
Tampoc cal que creguin tots.
La classe anava tot i l'ensurt.
Haig la sort quan se n'obliden.
La feina resultà economia submergida.
Ensenyar no fa por, és la posada en escena.
Un lladregot boig ens ha pres un llibre.
Mai encerto la nota que demanen.
Per a posar notes, faig servir la rosa dels vents.
Els resultats han estat bons, només tinc tres ossos fora de lloc.
Només tinc un excel·lent com només tinc un batlle.
Han fet un examen amb llibre obert, però no els he dit la pàgina.
Contesteu i després posaré les preguntes adients.
El problema no és entrar sinó per on.
He repartit somnis a tota classe.
He trobat dues respostes que s'havien perdut.
He descobert que no estan sords.
Anem avançant, però amb embussos.
Estan esgotats de tant fugir.
La classe avança a saber cap a on.
D'alguna manera ens en sortirem.
Suposo que els avorreix el camí.
Necessitem sorpreses contingudes.
Menys mal que no els tinc a casa.
Almenys la mare va aprenent.
No entenen el concepte senzill.
Tot i parlant, senten el timbre.
Estan convençuts que no cal pensar.
Un dia d'aquests igual volen.
Ja gairebé sóc invisible.
Savis, sense feina, volen ser ignorants.
Porto mesos cercant una porta.
Pensaments educatius (XXXII)
13 Setembre, 2019 06:54
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He demanat que escolten, però no em senten.
Ni vull esbrinar quin de tots atén.
Donaré les notes i començarà la festa.
Posats ens aquestes, dos i dos poden ser vuit.
Avui, ja he llençat tres programacions.
Sortosament, mai saben el que penso.
He demanat asil a la classe del fons.
Porto anys oblidant qui represento.
Obrim el llibre i tanquem les orelles.
Mestre, amb experiència, domarà lleons.
He aconseguit ensenyar sense penediment.
Sempre estan disposats a no fer-me cas.
Arriba l'hora de no pensar massa.
Mestre decebut, rebrà un pla de xoc.
Porto mesos cercant el moment adequat.
Quan semblen escoltar, vigileu.
Procureu que l'aula no es mogui del lloc.
Mai sé quan tenen gana d'aprendre.
No vull classes de suport, només una cadira.
Ara, ja no sé on he deixat la raó.
Els he fet saber que no dormo.
Els he donat un concepte i l'han amagat.
Mai sé quan s'obre una finestra.
Vaig perdent alumnes sense plorar.
Ara mateix, estic perdent temps.
Haig alumnes rics i atipats de coneixements.
Vull començar la classe, he comprat rajoles.
No els tinc por, sóc prou inconscient.
Mai endevino on és el pare.
Fa mesos que demano silenci.
El darrer control està reposant a les golfes.
En algun racó del seu cervell, hi ha un savi.
Necessito nous cervells amb endoll.
Necessito una caixa màgica per a guardar els llibres.
Els he dit: En tres minuts, sortiré volant!
Darrerament, estic bastint ponts.
Ja sap que no és un gripau.
Per dominar llengües, els he comprat un clarinet.
Aprenen tant que dubto ho entenguin.
Els he donat dos conceptes nous i cinc d'usats.
Va ser aprendre a sumar i menjar-se el món.
Si aprenen prou, voldran menjar sovint.
Cinc dels alumnes s'han esgotat mirant les mosques.
Estic investigant la desconnexió pausada.
Comprar els llibres no pressuposa obrir-los.
Ja quasi distingeixen un ruc d'un roc.
Solen oblidar que tenen orelles.
Han començat el curs per la zona baixa.
He posat els deures massa lluny de les ganes.
La vida ha de ser un cicle deformat.
Estic començant a no entendre gairebé res.
Haig un amic amb problemes, però no me'ls ven.
Amb cinquanta oïdes, alguna deu funcionar.
Per saber si ho entenen, premeu la tecla.
No sé si em veuen, però no penso xisclar.
He portat la lliçó a la capsa dels entrepans.
No sé si han entès res, però se'n riuen.
Mestre jove ha demanat fer-se vell.
Els ho faré saber: Fa tres dies que sóc a classe!
Pensaments educatius (XXXI)
05 Setembre, 2019 18:40
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Avui, no m'acusaran d'haver-los ensenyat.
Abans de cada reforma, cal fer un càlcul d'elasticitat.
Aprenen força i respiren amb dificultat.
Els he fet saber que els llibres no es mengen.
Mentre s'avaluen, vaig posant les qualificacions.
Els mestres amb més de vint-i-cinc alumnes seran beatificats.
He posat deu preguntes i no n'he encertat cap.
He donat tres conceptes i m'han tornat quatre conflictes.
He posat cinc preguntes, però les poden substituir.
He encerclar la resposta adient en tots els llibres, pàgina vint.
A qui no tingui la resposta adequada li picaré l'ullet.
No patiu, una de les respostes ja val deu punts.
Estudien tant que no hauran temps per aprendre.
El darrer ministre era tan pobre que només va fer quatre lleis.
No acceptaré respostes de més de vint caràcters.
Dominen la sortida amb facilitat.
Si n'encerten una ja n'hi ha prou.
No tenen dubtes ni en pensen comprar.
Havem mestres amb certificat de caiguda.
He ensenyat prou per si hi ha gana.
Si l'alumne és bo, no hi confieu.
He demanat ajut per si estic viu.
Saben idiomes, però no en practiquen.
Són més savis que jo, en són més.
O aprèn o feu-lo ric.
No sé si avaluar-lo o esperar la nova llei.
Podria ensenyar, però no ho comenteu.
I, tot i callant, em contesta.
Haig un llibre vell plorant al calaix.
Núvol petit vol aprendre a mullar.
Els desvetllaré el secret era dormint.
Tampoc cal fer servir més de deu lletres.
No sé si ho entenen, però saben fugir.
Traieu el llapis, la llibreta, la goma i el cap.
L'alumne estava desmotivat, el mestre volava.
He posat un dos a l'alumne i un vuit a la mare.
No havia aprovat, però he de fer salut.
He anat al psicòleg, no hi era.
Han assolit els conceptes, els porten a la bossa.
No sé si saben llegir, però passen fulls.
Dos exàmens més i podré encendre el foc.
L'hauré d'aprovar, diu que vol ser batlle.
Ha les idees clares, però distants.
Procureu posar un xic de llum al túnel.
Estic preparant la lliçó amb poca sal.
Suposo que els pastors ensenyen força.
Més que els continguts, em preocupen els continents.
Necessito més replans que escales.
Menjo més crostons que pa.
He preparat bé la classe per si haig ocasió.
Procureu no oblidar-vos de respirar.
Alumnes nous, problemes vells.
De la primera batalla, he sortit com he pogut.
Els alumnes bons tenen poca memòria.
Em cordo les sabates i començo.
Fan falta mestres motivats per a l'aventura.
Dubto que escrigui tres paraules completes.
He trobat tres lliçons ocasionals a les rebaixes.
M'han dit que pensar és un verb irregular.
Pensaments educatius (XXX)
28 Agost, 2019 19:54
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He repartit fulls d'avaluació amb bona disposició.
Només dues notes no eren al seu lloc.
Procureu que superin el nivell sense sublimació.
Crec que la mare ja ha plegat.
Quasi ja saben que un rei no és només una peça d'escacs.
M'han deixat conversant amb el timbre de sortida.
No calen presentacions, ja m'han fet un estudi previ.
Procuro respondre abans que preguntin massa.
La resposta era complicada, ocupava mitja línia.
Crec que saben llegir, no entenc com.
Assoleixo que hem d'anar plegats, faré flexions.
Estan tots asseguts i, ara, què?
No atureu cap reforma, és millor que se'n vagi lluny.
Estic dubtant que puguin aprendre desperts.
Si apleguen a una alçada, deixeu-los volar.
Viure no necessita excessiva saviesa.
No sé si distingeixen angles i anglès.
La classe anava bé, no escoltava ningú.
Avui, farem un control del descontrol.
Mestre, sense experiència, vol volar.
Aprenen, no cal emprar més metodologia.
Entrar i sortir de classe es pot considerar com a miracle.
Vull aprendre de pastor, necessito un llop.
He augmentat la matrícula amb tres orenetes.
Comentaré un text assistit per un cirurgià.
Nova llei d'educació: Cal aprendre i respirar alhora!
He hagut un ensurt, tres alumnes no eren cadires.
Hem ajornat el càlcul, cinc xifres ploraven.
Per manca de mitjans, només farem sumes d'emportar.
A les primeres calors, hem acollit a sis pollets orfes.
He substituït la comprensió pel mim.
He assolit un objectiu i l'he amagat.
Mestre, amb vocació, es lliurarà a les feres.
He substituït avaluació mensual per plan quinquennal.
Dubto que l'ortografia esdevingui ciència exacta.
He prohibit definir per si de cas.
Hem resol tres problemes sense plantejar-los.
La despesa en llibres tendeix a conjunt buit.
Han descobert que, a l'abecedari, hi ha consonants.
La fonètica és la ciència de les fones.
L'àvia vol que el net aprengui sense pensar.
Per a l'expressió escrita farem servir un canut i força tinta.
L'alumne tendeix a l'expressió plàstica, és un quadre.
La classe és flexible, es dóna quan es pot.
Feu-me una redacció llarga de cinc paraules senceres.
Dels vint-i-cinc alumnes, quatre són virtuals.
Per a classes llargues, recomano coixins.
No escolten gaire perquè estan creixent.
Sempre, acabem tenint el dirigent d'espectacle.
Acceptaré desconnexions cada deu minuts.
Al desert dels alumnes, molt sovint, senten ploure.
El mestre explicava bé, però no sabien on desar-ho.
Fa massa anys que espero el geni.
Per si de cas, els he regalat una bombeta.
A les escoles, es cuina, però sempre falta sal.
L'escola és la casa on costa passar la nit.
Manta vegades, el problema no són els fluorescents.
Escriuen mal, però no s'entén.
He preguntat a les taules i han deixat de plorar.
Pensaments educatius (XXIX)
20 Agost, 2019 07:28
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He posat les cadires com a punt de referència.
Hi ha prou hores de classe per si en troben una de bona.
Els llibres hi són, és un fet.
Ara, provaré que escriguin damunt d'un paper.
Mai he de dubtar del poc que saben.
Sortosament, el rellotge segueix avançant.
Saben que, en algun moment, hauré de respirar.
No fan faltes d'ortografia, només són errades.
Tenen llums, però prefereixen el pilot automàtic.
He deixat que triï nota, és el fill del batlle.
Els faré utilitzar els sentits, tret de l'oïda.
Hauré de fer una classe sense pressa ni mètode.
He trobat el temps corrent a l'esbarjo.
Aquesta lliçó ja és gairebé de la família.
Segons la nova llei orgànica, el cap és un os rodó.
Cap classe es mereix una batalla de més.
Mai endevino quan em paren la traveta.
Coneixen els nombres naturals i els de llautó.
He repartit les notes, em sobren les dolentes.
He posat tres preguntes i n'han encertat cinc.
Haig vint alumnes, però divuit són de sucre.
He fet una pluja de preguntes i vuit s'han refredat.
Es permetrà pensar en zones restringides.
Endevinareu la doctrina de l'escola pel nombre d'extintors.
Conec, de lluny, tres alumnes que qüestionen.
He deixat la disciplina per als diumenges.
No sé si la terra gira, però mareja sovint.
Entreu a classe, Déu proveirà.
Sempre heu de ser a temps de desprogramar la classe.
Repetir conceptes no és cap símptoma de digestió.
Possiblement, ja saben que cinc llapis no són dos euros.
He convençut a l'àvia del molt que sap el nét.
Heu de tenir molta cura amb els trencaclosques.
Almenys, que pensin a l'engròs.
La supèrbia avança a gambades curtes.
Procureu que, quasi, ho endevinin.
Haig poc cap per a tenir dues llengües.
Per què, cada verb, sol cercar un culpable?
No he aconseguit trobar una capsa per a guardar la saviesa.
No feu servir paraules de més de quatre lletres.
Les finestres són vàlvules de descompressió.
Mai proveu d'il·luminar caps com a bombetes.
No sé si el Creador va pensar en aprendre a llegir.
La classe pot començar, els alumnes ni ho endevinen.
Provaré de fer un préstec, vull comprar paciència.
De vegades, encerten quan he de començar a parlar.
He provat d'estar absent, però tinc cos.
Estalvieu-vos les lloances condicionades.
He passat un trimestre cercant el temps perdut.
Dubto que ensenyar crei massa inestabilitat.
He començat un segon règim de conceptes.
Tenen els objectius perfectament assolits i oblidats.
No entenc perquè em voler fer fora de la classe.
He comprat esparadrap per si hem de lligar les lletres.
Els seus escrits poden arribar a ser rapinyaires.
He provat de fer dictat fent servir el mim.
Tampoc vull despertat tota la seva intel·ligència.
Cal formular objectius amples i acollidors.
Tal com aprenen, no dubto que volin.
Pensaments educatius (XXVIII)
12 Agost, 2019 05:47
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Li he posat el casc, tinc por per si cavil·la.
No el penso aprovar, és massa bon alumne.
Aprenen massa, força i repòs.
Resta prohibit donar lliçons.
Ampliaré la redacció a quatre paraules.
No sóc una poma, però vull compartir.
Hauria de saber, almenys, res,
Veig vint boques obertes plenes de dents.
Mai deixeu que la innocència se'n vagi.
Vull aconseguir una invisibilitat reduïda.
No hi ha alumnes dolents, només distants.
Li he preguntat a la pedra les seves intencions.
Els resultats del control se'ls ha menjat el gat.
No entenc perquè els anglesos parlen un altre idioma.
Estic atabalat, n'hi ha tres que semblen entendre-ho.
Estan provant de trobar Déu al facebook.
Restarà prohibit pensar més de vint segons.
La vida és una classe suficientment entenedora.
Mestre, sense pedigrí, s'ofereix de gos.
Va ser obrir el llibre i manifestar-se la lipotímia.
Necessito un gall que domini l'anglès.
Si aprenen, atureu només per a respirar.
Venc nova reforma per no poder atendre.
Navego, cofoi, entre mars de dubtes.
Deixaré d'aprendre quan em demanin per ensenyar.
He trobat la solució, però no es deixa emportar.
Sospito que algun d'ells m'haurà vist.
Alguna classe travessa la mar de l'oblit.
Qui no va tenir cura de posar un ull al clatell?
Estic cansat, hauré d'aprendre més de pressa.
Tinc un mal alumne, gosa pensar.
Almenys salvem les bones intencions.
Un mestre pacient només serà temptat cada cinc minuts.
Poseu les respostes, després formularé les preguntes adients.
Convertir els resultats en bons, és alquímia.
Costa poc demanar puntualitat a l'hora de sortir.
L'inspector sortí de classe i em donà el condol.
No dubto que aprendran en règims oberts.
Puc resumir el seu historial acadèmic amb una exclamació.
Espero ser l'únic de la classe que repeteixi nivell.
Ha de ser espavilat, mai el veig per classe.
Presento símptomes de falta d'atenció.
El metge m'ha prohibit mentides sinceres.
Els ensenyo a comptar si no es pot evitar.
He fet un examen intens de vint segons.
Llegeixen entre línies en un full blanc.
Mestre, sense experiència, provarà de fer un vol.
Aprenen prou, però encara sé quan m'enganyen.
Mai endevino quan acaben les burles.
Vuit de les deu preguntes es poden contestar a casa.
He ajudar a tres mares a conèixer al seu fill.
Hauré d'adequar les preguntes a les respostes.
Estava preocupat en descobrir per què tres alumnes escoltaven.
Mai guanyo a l'hora de sortir.
Aprendre és una menja que ha d'estar digestiva.
La saviesa és un bé que cal repartir amb moderació.
Ells aprenen prou, als pares els costa més.
He repartit força accents per si els necessiten.
Pregueu més distància a les hores baixes.
Pensaments educatius (XXVII)
04 Agost, 2019 05:14
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Doneu-me les respostes i les posaré en ordre.
He decidit donar les classes a l'Olimp.
Com no ha d'aprovar si sap on visc.
Els he fet saber que ja sóc a classe.
M'han fet dues preguntes, gairebé les he entès.
Van aprenent sense massa convicció.
Els dubtes els deixaré al calaix de les golfes.
Tinc prou conceptes per a poder-ne perdre la meitat.
Els he donat la lliçó al capdamunt de l'arbre.
Cada cop comprenc més a les pedres del desert.
No demano pa, ja sé que es fa amb farina.
Mestre, sense classe, necessita un indret on poder xisclar.
Estic trasbalsat, hi ha un alumne que em necessita.
Guerra, deu minuts més, i esbarjo.
No vull saber on he deixat el sentit comú.
Si tenen ordinador, què fan tots en un munt?
He d'assumir que xisclen més que jo.
Mestre, sense vergonya, s'ofereix a salvar el món.
Ni vull saber quan sabran més que jo.
Va ser una errada comptar amb cireres.
A la tercera ratlla, van acomiadar els accents.
Aprofitaré per a renyar-los sabent que no m'escolten.
Com ha de ser una arrel per a ser quadrada?
He pregat una llarga agonia col·lectiva de tres minuts.
Llibre, sense experiència, espera comprensió.
No sé on van, però caldrà avaluar-ho.
Qualificaré l'interès dels pares.
Tenen coneixements, només cal endreçar-los.
Tinc vint savis i dos genis.
Ell plora perquè no ho sap, jo prego perquè no ho encerti.
El rendiment millora, els descomptes també.
Els nois no aprenen perquè el mestre és allí.
A partir d'ara, les carreres seran vols.
Els resultats dels controls els mesuraré a la bàscula.
Puntuaré el control en blanc.
Per cada dues respostes, en regalaré una.
Les respostes no eren bones, però hi havia intenció.
Els mestres joves faran cursets de metamorfosi.
Fem hores d'estudi amb respiració assistida.
Tenen llapis de memòria, però no recorden on és.
El llest m'ha preguntat per l'ortografia.
Els tinc educats, se'n burlen amb ordre.
Objectius terminals sis cada quatre segons.
Els resultats milloren cap alumne vol pensar.
En lògica, com s'entén que el tres vagi sol.
A l'hivern, cal entrar els corrents del pensament.
El noi aprèn, no sé ben bé com.
Han fet un control d'atenció de tres preguntes, n'han contestat quatre.
He suggerit respostes abans de suggerir preguntes.
Per contestar han de seguir les fletxes blaves.
Procuraré que no s'estavellin a la segona ratlla.
Proveu d'ensenyar sense afartar.
El control era sucós, s'han atipat de pensar.
Entro el darrer per si he de sortir.
Tinc dos alumnes nous i quatre en bon estat.
Sempre faig operacions de resultat aproximat.
Coneixen quatre lletres, ja els puc ensarronar.
Aprenen a comptar, necessito quatre pomes més.
Pensaments educatius (XXVI)
27 Juliol, 2019 19:33
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Doneu la lliçó en càpsules petites.
Aprendre es farà després de l'esbarjo.
L'escola és on no cal romandre massa temps.
La lliçó sempre té problemes de pes.
La memòria és qui domina els objectius terminals.
El mestre ha de trobar el cordó umbilical.
Aprendre sense esforç és el paradís perdut.
L'important és saber desar els conceptes.
Odien els exàmens perquè desmereixen.
Si superen el nivell, poden vessar.
Aprendre és la pausa entre dues discussions.
Les paraules acostumen a posar desordre.
És complicat trobar el veritable interès.
No demano alumnes bons, no em necessiten.
Aprofiteu qualsevol escletxa que deixin oberta.
Després de deu reformes, ara, caldria pensar.
Aprendre de mestre no és difícil, el complicat és ser-ho.
Ells potser aprenen, però a la resta, què ens queda?
Els he donat prou conceptes per si, després, tenen gana.
Quan ja quasi era tot enllestit, aplegà el polític.
La ignorància és una menja que mai atipa.
Tenim aula i alumnes, només cal trobar el teló.
En acabar la jornada, cal desar els desitjos.
La ratlla entre alumne i mestre mai és prou gruixuda.
El rendiment ha de millorar, ara, ja saben on no hi són.
Voldria sortir del dubte, però em fa paor.
L'educació és un principi químic, difícil de veure.
Aprendre és el despertar dolç d'un somni.
És complicat encabir tants savis en una resposta.
Pobrets, es pensen que sé on vaig.
Tinc vint revolucionaris i tres déus.
A l'inspector, li costa saber on sóc.
Hem fet tres programacions amb pla d'evacuació.
Ells estan contents, em recupero amb dificultat.
He demanat ajut a un controlador aeri.
Posar deu alumnes més estalvia un quinze per cent en calefacció.
Aprenen tant que no compraré més goma d'esborrar.
El departament incrementarà les hores de mim.
Tot i vivint en un buit, respiro.
Un cop destriades les preguntes, han fet un bon resultat.
No perden la fe, l'esperança és prou llunyana.
No tenen dubtes ni en demanen.
He passat mig curs en un buit de poder.
Un dia d'aquests igual m'escolten.
Tinc objectius finals ben desats en capses de cinc.
Reconeixen el número dos gairebé a l'acte.
No vull ni pensar en tot el que saben.
Escriu sense dificultat, ritme ni control.
Assolits els objectius inicials, els hem perdut.
Han portat obrellaunes per encetar el llibre.
Tenen comprensió lectora, canvien textos llargs per dues síl·labes.
Un cop enllestit el control, hem passat a oblidar-lo.
Els resultats són bons, només tres aspiraran a diables.
He trobat un alumne pensant, els altres volaven.
No ho fan millor per no deixar-me enrere.
S'acosten a la saviesa, però acostumen a desar-la sola.
Faria de mestre, però he de tocar a terra.
Tenen bones dents, però els llibres són indigestos.
Corregiré els controls, ells posaran les qualificacions.
Pensaments educatius (XXV)
19 Juliol, 2019 05:36
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
El coneixement és un defecte suportable.
Cada cop un veu menys motius per a aprendre.
Poseu diners i saviesa per a veure què passa.
No dubto del que no saben, és clar i evident.
Tres alumnes no fallen mai, els hauré d'indultar.
Va ser començar la classe i arribar la son.
L'inspector demana, jo ni ploro.
El forat negre aparegué als deu minuts d'entrar a l'aula.
Mestre, sense ambicions, espera les vacances.
No he tardat massa en saber que no hi eren.
Els joves aprenen, però volen ser discrets.
El mestre sol navegar entre forats negres.
Podeu ensenyar, però amb moderació.
Voldria aprendre sense perdre massa.
He anat prou a l'escola per saber on no hi és.
Procureu que la classe sigui una lluita intermitent.
Tinc tres alumnes que em guanyen sovint.
He donat una lliçó, ni vull saber on és.
He posat les notes esperant que sublimin.
He fet un examen de recuperació sense preguntes.
Saber dura menys que escoltar.
Estic content, acostumo a aprendre més que ells.
Molts dies, la ciència ni surt de la cartera.
Cada deu minuts, fem un esbarjo sense programar.
Per fi aprenen, aprofitaré per a què despertin.
He perdut l'autoritat, no crec que se l'hagi trobat ningú.
He pujat al segon nivell de concreció, no he trobat cap alumne.
La saviesa viatja molt, però no s'atura.
Tenir alumnes no pressuposa ensenyar res.
De tard a tard, m'aturo per plorar.
La darrera reforma m'agafà a la cambra de bany.
Mestre, sense família, s'ofereix a viatjar a l'espai.
Tinc prou sort en haver la clau de l'armari.
He fet un treball de cent pàgines per a constatar que no m'escolten.
Arriba un moment en què no saps on pots seure.
La darrera reforma agrària demana escriure ortografia amb hac.
Intentaré introduir tres conceptes nous sense lletania.
L'home fa temps que pensa, ja deu ser lluny.
Tinc principis, però de curta volada.
He fet un examen, he hagut de corregir-lo.
He posat trenta preguntes, vint-i-vuit de sucre.
Els he demanat que vinguin havent dormit.
A l'escola, fins els guixos saben comptar.
Va ser tocar el timbre i passar-me pel damunt.
Si aprenen molt, s'hauran de penedir.
Vull practicar el mètode d'aprendre dormint.
El llibres tenen fulls i deuen poder volar.
Alumne disciplinat aspira a la saviesa sense condicions.
Mestre de matemàtiques haurà de passar comptes.
Mestre de carrer, descansarà els dies de pluja.
Desem les espases i encetem les vacances.
Solen estudiar quan el curs aplega al delta.
Cada pregunta té tres respostes, dues opcionals.
He posat un examen, sortosament no l'ha trobat ningú.
Hem comprat corda per lligar conceptes.
Aprenen sense esforç i obliden sense recança.
Ensenyaré moral, començaré pels núvols.
No tenen fracàs escolar, l'escola segueix al mateix lloc.
No saben la resposta, però cerquen el clauer.
Pensaments educatius (XXIV)
11 Juliol, 2019 07:23
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Màxim d'errades dues per lletra.
Necessito un altre alumne i emprendré el vol.
Són educats, no solen despertar-me.
Va ser avaluar-los i posar-me a l'infern.
Mestre, sense experiència, s'ofereix per a córrer.
L'avaluació ha estat un èxit, només he perdut una orella.
Ja coneixien el tres i em posen numeració binària.
El ministre canviarà fulls per fulles.
Aprenen tant que viuran a Mart.
Mestre pobre festejaria amb psicòloga.
Fa dies que parlo, ja dec ser lluny.
Era bon mestre, responia abans que ells.
Necessito un llibre atractiu i sense compromís.
Darrera reforma: Els alumnes sortiran amb codi de barres al cervell.
Donaré els conceptes en capses de quatre.
Es prega ensenyar sense ànim de revenja.
Accepto un trenta per cent de respostes polivalents.
Hem de crear el concepte d'alumne absent.
Per dalt o pel costat, tots han de superar el curs.
Abans de respondre l'examen, consulteu l'ideari del centre.
Es valoraran les ganes de no tornar a venir.
Proveu d'identificar preguntes i respostes.
Mai un dubte hauria de portar el caos.
Ensenyar és necessari, no vital.
Massa conceptes poden esdevenir en divinitat.
No em resisteixo a ensenyar-los de tant en tant.
He assistit a massa reformes de mort sobtada.
Quasi estic convençut que ensenyar no provoca càncer.
Donaré una lliçó sense pensar amb el lucre.
No necessito dictadors, en tinc una vintena.
Alumne, sense interès, representa el capital.
A meitat de curs, les aigües ni ofeguen.
Mestre jove s'atipa de somiar.
Ofereixo ministre per no poder atendre.
L'alumne no pot ser un ruc, li manquen un pam d'orelles.
Alumne excel·lent aprendrà sense prendre.
He comprar força ciment per si hi ha reformes.
Aprenent de mestre, ha comprat claus i creu.
L'escola és gran, no cal fer comprensió.
Els resultats han estat bons i poc entenedors.
Mestre, sense vocació, només aspira a sant.
Dues reformes més i podré volar.
M'he afegit a ells per a aprendre.
La classe no arribava al caos, era massa petita.
A la lliçó, li he tret l'apèndix, es recupera bé.
He prohibit pensar en tot el curs.
Els he pujat la nota una octava.
Desitjo que mai arribin a la feina.
Mai una escola pot ser un infern el mes de gener.
Té un coeficient intel·lectual alt, d'aquí estant ni es veu.
He demanat una finestra audio-visual.
De moment, confonen corbs i orenetes.
Fa temps, existia un concepte anomenat ortografia.
No sé si entenen la diferència entre aprovar i tastar.
Tenen més memòria auditiva, ho comprovaré amb el timbre.
Mai dubto que aprenen el necessari.
Els objectius terminals els deixarem per a més avant.
Escriure és un bastó massa gruixut.
Aprendrien més si els tapéssim les orelles.