Pensaments educatius (LXXVIII)

04 Agost, 2023 09:04
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Si compten fins a sis, els deixo un dit.

Aprenen molt, però no tenen memòria.

De segur, no contesten per educació.

Els he donat una lliçó, però no la troben.

Més de tres ratlles de lectura, és una aventura.

Un informe pedagògic ha decidit traure els dilluns.

Si poseu una idea al cap, procureu no perdre’n una altra.

Espero que aprenguin sense prendre mal.

De moment, ja saben on és la porta.

M’agrada viatjar pel temps, però més de pressa.

Tres no escolten, els altres ni ho proven.

Quasi estic convençut que els rucs no volen.

He fet una exposició lineal, es a dir: una ratlla.

Malfien de mi, però no els vull distreure.

He de fer-me una revisió del cervell.

Tenen un llibre, però no es deixa llegir.

Procureu que els cigrons de comptar siguin tous.

No vull preguntar, ja endevino les respostes.

Ha vingut un alumne nou, encara em veu.

Suposo que la capacitat d’esforç la conserven tots.

Estic a l’escola perquè m’agrada el teatre.

És un bon alumne sense arribar a bo.

L’escriptura és una ciència d’aproximació d’idees.

Segurament, ja m’han descartat.

Com saben poca història, començarem per ahir.

Estic content, ja responen sense que els pregunti.

Si no puntuo, n’aprovaré la meitat.

L’aprovaré, la mare li ha comprat tres llibres.

De moment, els faig signar amb el dit.

Ja sap llegir sense suar.

Hem eixit de classe per si es podien endreçar els problemes.

Per a avançar, traurem els dilluns i els divendres.

És un problema complicat, només tinc una dada.

Normalment, aprenen passats els quaranta anys.

Soc allí i, de vegades, parlo.

He fet una classe de matemàtiques o eren dues?

Donaré cinc punts als qui no facin nosa.

He hagut de beure per a ensenyar-los les conseqüències.

Colom també va tornar del viatge sense saber on havia anar.

Tres no podran superar el curs, naden malament.

Els mestres bons se’n van, ja han après prou.

No hem passat de la o, no vull que es perdin.

He demanat a l’inspector que no els desperti.

Hem baixat tant el nivell que els he declarat espeleòlegs.

Els he fet ajeure per a què aprenguin sense esforç.

En l’examen de recuperació, només cal signar.

A la segona línia, n’he perdut la meitat.

Estic preocupat, vull fer files de vint i només en tinc divuit.

He obert el llibre i tres s’han posat a plorar.

Reduirem la lectura i augmentarem el mim.

No sé si m’entenen, però no em creuen.

Trobada la solució, plantejarem el problema.

Algun dia ens retrobarem a l’encert.

Ara, no sé on va la i de sí.

L’inspector diu que parli menys, no li he respost.

Estic sorprès, aquest mes no han innovat res.

Ens hem llençat a aprendre sense control.

No sé si m’entenen, però canvien pantalles.

Encara no sé si van, estan o venen.Va ser: manar feina i penedir-me.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La meitat de 12: