Pensaments educatius (LXXVII)

04 Juny, 2023 22:27
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Coneixen les lletres, però no saben on posar-les.

Aprendre pot ser un pendent poc engrescador.

De moment, ordenem els cossos.

Només aprenc a recuperar l’equilibri.

He amagat les cadires i no se n’han adonat.

He decidit que les notes les posin els pares.

Els he ensenyat les lletres, ja les poden marejar.

No necessiten més memòria, ja tenen el llapis.

Procureu ensenyar sense recança.

Sortosament, la majoria ja caminen sols.

Saben tant que ja parlen d’esma.

M’agrada la seva concisió en els comentaris de text.

Anem dels llibres virtuals als pensaments eteris.

Només els ensenyaré a treure bones notes.

M’he amagat bé, diuen que no em poden veure.

Haig un dubte, però no el penso deixar a ningú.

Els he donat una lliçó, ningú l’ha agafat.

Ells no tenen dubtes, només volen aprovar.

En passar de la ta a la te, ens hem encallat.

Prompte serem doctors, ara, som doctes.

En començar a restar, van venir les discussions.

Han fet un control, hem treballat el mim.

Com s’avorrien, he soltat quatre mosques.

Ordenen paraules de quatre lletres, però s’angoixen.

No entenc perquè estan aprenent a llençar pedres.

Ha de ser que la llengua és més gran que els ulls.

Necessito un mestre de suport que pugui levitar.

No sé què ha passat, però somreien.

He fet una rifa per a repartir excel·lents.

He oblidat la dèria de seure.

No sé si escolten, però tampoc em veuen.

Per pujar notes, puntuaré l’esbarjo.

Passant comptes, hauré passat un parell d’hores.

Els alumnes són més valents, per això passaran el curs.

Em fan esvellegar, però sense massa intenció.

Vaig renyar a l’alumne per a poder veure a la mare.

Es poden puntuar, però els excel·lents estan molt lluny.

No tenen dubtes, els amago al punt que sorgeixen.

Treballarem la a, però el ruc està molt cansat.

He demanat feina per a casa, però l’àvia no hi era.

Els he dit que els llibres tenen ales.

Estan callats, és hora de fugir.

De moment, ensenyo sense ànim de lucre.

Sempre encerten quan em vull enfadar.

No vull ni saber com hem après la lliçó.

Anem bé, però no volen alt.

Ja no sé si Colom viatjava o només rentava roba.

Han de ser intel·ligents, no llegeixen cap a fora.

Només fan servir el dit per a llegir les primeres línies.

He aconseguit que escrigui amic sense hac.

Hem viatjat pel llibre, cinc s’han constipat.

Pensaven que la figura del mestre era per a fer bonic.

Saben tant que me’n penedeixo de conèixer-los.

M’agrada que pensin en veu baixa.

Haig dos alumnes díscols i tres d’irreverents.

Ara, ja contesten sense preguntar.

Si tres escolten, ja pots posar l’ham.

S’han posat a escriure, no sé si arribaran.

Si aprenen a multiplicar, feu servir el cove gran.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Com se li diu al dia 25 de desembre: