Pensaments educatius (LXXXVI)
02 Setembre, 2024 10:11
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Per a poder avançar, he tret les restes.
Escolten tant que no els queda temps per a aprendre.
Són discrets, no es queixen per no molestar.
N’he aprovat dos més per concurs.
O hi ha terratrèmol o es mostren neguitosos.
He prohibit lectures ràpides de menys de tres paraules.
Els divendres em trec els cilicis.
Els resultats milloren, però sublimen.
De moment, vaig a cursets de supervivència.
Només suspendré els qui em posen petards sota la cadira.
Els diumenges no haig problemes de disciplina.
Avui,toca: donar notes i rebre queixes.
No em solen convéncer, però m’agrada ser seduit.
Porto un ruc ensenyant a perdre paciència.
Saben tant que no sé si els cap res més.
D’aquí un temps, només necessitaran restar.
M’he posat seriós, però no s’espanten.
Estic en un curs de suggestió.
Tampoc cal que tots escriguin un llibre.
A la classe dels rics, he tret els decimals.
Normalment, em paguen les hores perdudes.
He fet tres avaluacions, però no n’he donat cap.
La primera condició per a aprovar és respirar amb educació.
Haig tres savis i dinou supervivents.
Ells em menystenen, jo en prenc nota.
Llegeixen bé, però n’encerten poques.
De moment, tres de cada deu no em suporten.
Ja han llegit set paraules senceres, no sé quan aturaran.
Al darrer control, totes les respostes seran obertes.
Han descobert que un riu no és causa d’un acudit.
He allargat el pati fins on la supervivència em deixa.
La reforma educativa canvia: Progresa adequadament passa a ser, progressa i au!
Els alumnes han superat el curs, tres quasi s’ofeguen.
Si m’amago darrere un llibre ni em veuran.
Es pensaven que els reis només sabien jugar a les cartes.
A la fi, he hagut de completar deu exàmens.
No sé si ho entenen, però badallen força.
Dues reformes més i començarà el deliri.
Haig bona relació amb els alumnes, però no en puc veure cap.
Pensarien millor si els podés allitar.
Venir, venen; però no ens trobem.
Assumeixo la volatilitat de la memòria.
He demanat els deures amb boca tancada.
No tenim problemes d’ordre, cadascú fa el que vol.
Estic aconseguint que em passin per sobre.
He amagat el llibre per si de cas.
Estic preocupat, tres ja dubten.
Només tres endevinen quan soc a classe.
Aprenen més quan tanquen els ulls.
Gràcies a la política, un tres és un cinc.
Des que faig el mut, m’entenen millor.
El problema d’aprendre és la velocitat.
He aconseguit dos cabdills i un malfactor.
No els dono feina per si perden el son.
El curs acabarà bé si podem eixir.
Els ensenyo a no estalviar conceptes.
Llegeixo, a poc a poc, per no haver columnes de dubtes.
Estem entre el concepte i la solució.
M’agrada canviar una idea prou sovint.