Sota, cavall i as i set poemes més
16 Octubre, 2019 07:43
Publicat per jjroca,
Poemes
Sota, cavall i as
Amb més terra que somiar,
la tarda avança tranquil·la,
poca gent per a una vila
qui demana ser important.
Després de dinar, cafè
i unes cartes per guanyar,
la partida sol passar
entre crides i renecs.
Sota, cavall i as,
una empresa encisadora
per la taula va avançant.
Són la gent més important
la que guanya a tothora
la que riu i fa plorar.
Ser tanoca
A la terra, hi havia
mil meravelles,
llum per passar el dia,
cel amb estrelles.
Un regne on sojornar,
vestit de paradís,
les ganes de somiar,
un viure ple d’encís.
I un dimoni esquifit,
sortint-se’n de l’infern,
la desfeta provoca
i l’home, ser tanoca,
ens porta a un hivern
que viatja a l’infinit.
Aplegar a cavaller
Si la lluita esdevé,
voldria ser mentider.
Caminar enmig del bosc,
cercar el llum de les bruixes,
estimar sense retorn
al país de belles nimfes.
Aplegar a cavaller,
amb cavall i armadura,
guerrejar, guanyar l’altura
d’un heroi ben rialler.
Festejador els dissabtes,
els diumenges, lliurar el cor,
la mossa de les més belles,
vestida de cent colors.
Va per la vall
La moixaina
de la nit
com acosta
l’esperit.
Una daina,
enmig del bosc,
cerca pausa,
llum i flors.
I després,
la meravella
per la vall
caminant,
hauré de seguir somiant
tot pensant amb la tenebra.
Escarràs de natura
Mentiria si digués
que, cansat, m’agrado més.
Em llevo, de bon matí,
a les voltes de migdia,
és quan crida la família
i comença el meu glatir.
Menjo sopes amb dos alls,
les flaires de botifarra,
el veí és un bandarra
i no val ni d’encenall.
És la vida d’aventura
la qui em porta a la sort,
diria: Estic mig mort,
sóc escarràs de natura!
Apropeu-me a les fosques
Apropeu-me a les fosques
i doneu-me un tros de pa,
sóc amic de quatre mosques,
d’una gata i un mardà.
Com feinejo, sense ganes,
amb la dèria de fugir,
gairebé, enmig de les flames,
passo l’hivern allà on visc.
Mentider sense esperança,
menys savi que saberut
i bastit en poques hores.
Si es fa tard,em trobo a soles,
cerco un vent suau i eixut
que em transporti fins a casa.
Festejà una setmana
Cada dia, al dematí,
vull emprendre cent empreses,
després, apleguen les presses
i em torno ben mesquí.
Festejà una setmana
amb la pubilla més dolça,
volia omplir la gran bossa
i casar-me a l’albada.
Però un sogre, ben dolent,
em proposava la feina
de guardar ample ramat.
L’he deixat ben trasbalsat,
no he de ser home d’empenta
car sofreixo quan fa vent.
I si aplega a cavaller
Somiaria, de gairell,
almenys mitja setmana,
la tarda la tinc emprada
per a lliurar-me al donzell.
La mare em diu, cofoia:
Com n’ets d’entremaliada!,
car el festejar prou m’agrada,
el pensar duu aquesta joia.
I si aplega a cavaller,
amb cavall i armadura,
amb seda l’hauré d’adornar.
Li posaré, per posar,
una flor rosa i eixuta
que, de gust, li compraré.