Epitafis (XXXVI)
11 Octubre, 2019 12:20
Publicat per jjroca,
Epitafis
Passa demà i et contesto.
De viudes, no en tenim gaires.
Hem llogat un autobús per anar a la platja.
El dia de difunts farem processó.
Tinc problemes de mobilitat.
Hem decidit no anar a ballar.
Estic estudiant un pla d'inversions.
Necessito un mòbil.
Avui, suggereixo roses blanques.
No sé ben bé perquè hi sóc.
Parleu en sentir la campana.
Es ven cap en bon ús.
Passo dies sense veure ningú.
He aconseguit deixar de fumar.
Ahir, ja li vaig dir que no era jo.
Vulgues que no, faig pena.
Sempre, he estat poc treballador.
Va ser: morir i deixar de pensar.
He sortit a llençar coets.
On puc presentar la dimissió?
He anat a formular una queixa.
Camino, però menys.
Aquí, no ens ve d'una hora.
Ja has aprés la lliçó?
Un moment que crido a la senyora.
Suposo que hauré tancat.
Ho sento, però em feu riure.
El metge m'ha recomanat vida normal.
Algú sap cordar-me les sabates?
Ara, estic content.
No entenc bé el què vols.
Demà, torna més d'hora!
Dessota, és un no parar!
Mort a l'atur, es presentarà a ressuscitat.
No hi sóc, he anat a renovar.
Cerco núvia que tingui paciència.
De fet, no sé en què pensar.
Diem no a les presses.
Ahir, vaig tenir un disgust.
Voteu-me per a mort del mes.
M'he imposat un vot de silenci.
No us penso dir on sóc.
No sé ben bé a què he vingut.
Contestaré en minuts.
Provo de parlar i no me'n surto.
Segueixo pensant que caldrà fer alguna cosa.
Abans de morir, busqueu un substitut.
No és bo morir-se sense pensar.
Estic buscant el plan B.
Mort, sense experiència, s'ofereix de salvador.
El judici va ser breu, la resolució eterna.
Avui, m'han amenaçat de mort.
Si hagués més dents, me'n riuria.
Estic decebut!
Seieu i us contaré un conte.
No recordo què m'havies demanat
Ara, resulta que em podia salvar.
Haig problemes amb la llengua.
Pensaments festius (XXXVI)
11 Octubre, 2019 12:18
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El problema del ric és que només ocupa un espai.
La dona sap que el cotxe és difícil de seduir.
El que molesta de l'estiu és que el sol no se'n vol anar.
Suar és treure el malfeiners de casa.
Escriure és aprendre a dibuixar amb paraules.
Només penso si no hi ha res més important que fer.
Crec que les dones, amb menys peus, toquen més a terra.
Ara que tinc casa, reconec que em faig vell.
Suposo que els diners ocupen més espai que l' aire.
Fer-se vell és reduir l'espai vital.
El millor de ser ric és la perfecció que agafes.
Déu viu al cel perquè aquí fa nosa.
La perfecció és l'engany inapreciable.
El millor d'anar a peu és que saps qui et porta.
Qui em porta flors vol que me'n vagi.
La veritat és la llum amargant.
No cal dir qui sóc, ja ho esbrinareu.
Si veniu de bona fe, no cal que us aturéssiu.
El millor de viure al poble és que les pedres et coneixen.
El trist d'estar viu és que et pots morir sense pressa.
La terra es mou perquè no vol quedar-se enlloc.
Inclús el vaixell vol estar vora terra.
Llegir és viatjar sense fer servir els peus.
L'escalfor no vol terra on posar els peus.
Sempre m'estic fent companyia.
Només volo si no tinc gana.
L'únic bo de ser pobre és que qualsevol casa et sembla gran.
El millor de ser pobre són els convidats.
Suposo que estar viu és deure.
No escric perquè em plau, sinó perquè m'allunyo.
L'amor parpelleja quan em despullo.
Arribar a ser savis és només tenir un problema, els altres.
Si us diuen que sou intel·lectuals, tremoleu.
Necessito tant els altres que els suporto.
El millor del cargol és que res l'obliga a tornar.
La pluja és la bruixa que fa treballar els cargols.
A l'espai dels cafès, la densitat de dones baixa.
La fama torna visibles els cossos.
L'únic bo de l' avió és el que costa d'empaitar.
La mort mai sol ser puntual.
Si em critiques és que volo.
Ser amo de molt és perdre-ho de vista.
La felicitat és mantenir les pors controlades.
La veritat no dóna la raó a ningú.
La dona té més corbes per suportar millor la vida.
Poemes curts (XXXVI)
11 Octubre, 2019 12:16
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Quan la lluna plena
aplega al meu cau
sento com li escau
que l'estimi a ella,
sóc del tot babau.
En el dia de Nadal
no vull tempesta
ni aquella profana festa
de menjar més del cal,
il·lusió desfeta.
En el portal de Betlem,
quatre pastors
han trobat un Nou Senyor,
gelat de fred,
pobre com tots.
Trigaran els temps
de la melangia
si trobo el meu bé
i ensarrono el dia
parlant de secrets.
És la reina
del meu cor
la qui regna
quan no hi sóc,
poc que em deixa.
Si la nit demana
que vagi a dormir,
ben cert li he de dir
que, el cap de setmana,
el vull per a mi.
Al pessebre, els pastors,
amb carona esblaimada,
han demanat, al Senyor,
el guarir en nit tan clara,
somrient els mira a tots.
Per les festes
de Nadal,
com em plauen
les converses
prop la llar.
Maria parlava,
joiosa, al seu Nin,
Josep la mirava,
delia per dir,
però s'ho empassava.
Quan apleguin
els tres Reis,
vull que em portin:
carn o peix
i se'n tornin.
La casa demana
en ser al Nadal:
somriures de cara,
menges com abans
i el llum de la flama.
El Nin al portal
no haurà joguines
ni dolços ni espines,
s'han de demanar,
tardaran un dies.
Quan la nit
demana el dia,
com li diu:
Sóc amanida
per anar a trobar marit!
Dalt del portal,
l'estrella amanida,
no la vull de mida
ni grassa ni gran,
la taula és petita.
A l'hivern,
el sol no vol
prendre'm el fred,
li fa por
que mengi verd.
Aplegar al portal
a l'hora primera,
hi ha cua sencera
que va a demanar,
porto massa pressa.
Accepto saber,
dolça melangia,
que la pau m'obliga
a viure al desert,
almenys, mitja vida.
El meu turment
m'espera sempre,
vol el seu regne
per anar fent,
és tot un mestre.
Les comandes
del mercat:
fer el cor agre,
comprar barat,
sembrar nafres.
Per Nadal dormia
aquell bon pastor
prop de l'establia,
poc que ho sabia:
Veure aquell Minyó!
Epigrames (XXXVI)
11 Octubre, 2019 12:10
Publicat per jjroca,
Epigrames
Ballem, una estona,
pel palau preat,
enmig del sembrat
tot cercant la rosa.
Com parlen les flors,
sense gens de pressa,
de dormir, amb dolcesa,
lluny d'estirabots.
La noble mestressa
demana per mi,
dieu-li que sí,
que torno a la festa.
Estimades marietes
no fugiu del meu jardí,
el pugó m'ha dit que sí,
que tornarà a les desfetes.
La bruixa més vella,
quan em ve a trobar,
em parla d'empenta,
del mal que li sap.
A la lluna plena,
dormen els gegants,
dormen en renglera,
somien amb la mar.
Posaré, al capvespre,
tot enmig del bosc,
un farcellet d'herbes,
menges i cançons.
Entrant a la casa,
pujant al terrat,
he trobat la fada:
queda, tot plorant.
Trenta perles:
un collar,
trenta vespres
per somiar.
No han de passar,
la munió de dies,
sense el dolç parlar
del dubte i fatigues.
Paraules, al vent,
portaran tempesta,
pobres innocents
empaitant la fressa.
Mireu-la com va
amb vestit florit
ni vol el demà
ni fuig de l'ahir.
Una rosa sola
viatjant amb la mà
portarà el demà,
plànyer li fa nosa.
Tinc per a coixí
la pedra poruga,
no parla ni és muda,
no ha res a dir.
Sembraré paors
a la terra ferma,
a la mar, tempesta,
en el cel, sermons.
El son com puja
escala amunt,
sóc a les golfes,
estic perdut.
Em plauen llamps
i hores de tempesta,
quan l'amor se'n va,
quan l'amor no es queda.
Parlem amor
del si del nostres cossos,
estimats ossos,
captaires d'escalfor.
A la mà, la rosa,
tot parlant d'amor,
mai em farà nosa
mentre siguem dos.
El vespre demana
que estigui per mi,
la rosa proclama:
Corre, dona-li!
Amarat al moll,
com si fos la barca,
ha vingut la Parca
per si em troba sol.
Pas he de morir
sense estimar-te,
només, el besar-te,
em diu: Resta aquí!
Les paraules dolces
amb un xic de mel
em porten al cel,
de segur que et troben.
No tinc hores per dormir
puix l'absència em fa vetllar,
com li hauré de demanar
que s'acosti un xic a mi.
Mon cabirol i set poemes més
08 Octubre, 2019 15:36
Publicat per jjroca,
Poemes
Mon cabirol
Mon cabirol
trascola entre muntanyes,
enmig de banyes,
com surt el sol.
I tot s’avé
a un nou sobreviure,
qui sap descriure
on dorm el bé?
Mon cabirol
estima l’herba tendra
i vespres plens de pau.
De son palau,
com ix la nit serena
sense cap dol.
En el regne del somiar
En el regne del somiar,
he de posar una estrella
mig desclosa, a mig anar
i ben lluny de la tenebra.
A la cambra, haig un buit
des que ella ha marxat,
com demano minsa part,
un desig gran i prou cuit.
Fóra aquesta l’ocasió
d’assolir nou enrenou
i sentir bategar l’aire.
En el neguit, sento flaire
i recordo aquell temps com
qui ha trobat la solució.
Lluu el llum de la taverna
Lluu el llum de la taverna
entre pensa i processó,
el mariner no té espera,
vol somiar-ho tot d’un cop.
A la mar, la nit serena,
en el port, pena i oblit,
a casa, no hi ha marit,
en el cel, la lluna plena.
Contalles per a no dir,
històries per a no fer
i recomptes imprecisos.
A la vida, pocs anissos
i embolics, sense caler,
fins que els ajorna la nit.
Sento venir tardor
Sento venir tardor
pel gran corriol del mas,
és capciosa, no em fa cas
i brandeix força a l’engròs.
Les fulles, esporuguides,
com senten el seu passar,
s’esblaimen, volen tornar
a l’escalfor d’altres dies.
Es desperta el mussol,
ha somiat amb la gelera
i la blancor de la neu.
Resto aquí puix sóc hereu
d’una pensa sorneguera
mentre va apropant-se el sol.
Massa rella per donar
Massa rella per donar,
el vell ruc com s’incomoda,
es passaria l’estona
dessota de l’arbre estant.
L’olivera per la vall,
en el cim, un garrofer,
l’enyorança ha de ser
qui voldria anar al ball.
El poble afluixa el pas
d’aquell trescar penitent
entre penses i disbauxa.
Hauré de fer bona pausa
per retrobar-me amb la gent
i lliurar-me a l’escarràs.
Els camins no tenen palla
Si camino és per vici
i el deure de no fer res,
com m’empeny el sacrifici,
com m’oblida l’interès.
Els camins no tenen palla
ni taronja els tarongers,
quatre vells voltant la plaça
fins que parla el cloquer.
A taula, el plat d’enciam,
aigua fresca i poc més
per a enllestir la dinada.
On resta la cansalada?,
aquell vi negre i espès
qui ens portava el somiar.
Demà, serà tard
Amics de temences,
monstres compungits,
senyors de les nits
quan manquen tenebres.
Valents com el vent,
fugint de la pluja,
a casa la bruixa,
no aplega l’hivern.
Em mou cos reial,
albiro revenges
de menges de carn.
Demà, serà tard
per saber si vénen
a empènyer el meu mal.
El marit voldria vi
A la casa de l’eixut,
gairebé ni tenen aigua,
la senyora para taula
quan li plau o ve de gust.
Avui, caldrà maridar:
ou fregit i una sardina,
de primer, pobra amanida,
per a postres, ni ho sabrà.
El marit voldria vi
per ofegar la misèria
i oblidar el nou pervindre.
Una gerra, de bon vidre,
va encetant nova platxèria
fins que desperta la nit.
Pensaments divins (XXXV)
06 Octubre, 2019 14:54
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
A l'equip de l'infern, el porter mai plega.
He agafat un cove gran per a posar la fe.
S'accepten suggerències per a pecar.
Sant Pere es vol donar d'alta a la xarxa.
Jesús ha tornar del calvari, tallava claus.
Jesús té la veritat perquè no la deixa a ningú.
Déu farà descompte amb els pecats de carn.
Satanàs ha demanat viatjar a una illa deserta.
He aplegat al cel, de seguida, m'han posat a enllestir.
Necessito un “spa” per a complir la penitència.
Encara que sigueu al cel, cal dormir amb els ulls oberts.
Satanàs donarà classes de monotonia.
Cel tancat pel perill de corrents nous.
Al cel, les roses duren un any.
Dimoni inexpert desconeix quatre manaments.
Jesús opina que no s'hauria de tornar als casaments.
Per cinc minuts de glòria, no vull cent anys d'infern.
Si heu de dormir, no deixeu els pecats a les golfes.
Núvia, sense experiència, festeja amb el dimoni.
Li he donat la moneda a Caront i no m'ha tornat el canvi.
La llacuna Estigia roman tranquil·la.
He de fer bones obres, he rebut queixes dels fredolics.
Tampoc cal que mengéssiu cada setmana.
Satanàs no accepta pecadors sense motivació.
Es fa saber, als sants nous, que han de pagar l'aureola.
Satanàs i Déu es repartiran set anys de vacances.
Déu substituirà: traducció simultània per llenguatge de signes.
A partir del juny, el cel farà horari d'estiu.
Sants díscols es queixen perquè Déu té els peus freds.
Satanàs convoca assemblea per a tots els simpatitzants de l'infern.
Sant Pere patrocinarà la pesca sense mort.
Jesús descarta deixebles adscrits a partits polítics.
Moisès tornarà al desert si hi ha servei de manteniment.
Jesús no descarta multiplicar: pans i llaunes.
La Verge estudia posar servei de rentat i planxat.
Es fa saber que els arcàngels només circularan els dies parells.
Els serafins troben a Déu com a absent.
Déu ha demanat un setè cel lliure de contaminació acústica.
Aquest mes, els pecats mortals hauran descomptes.
Es fa saber, als nouvinguts, que cal respectar les cues.
Es prega, als nous sants, que passin a recollir els seients.
Satanàs talla claus, algú li ha pintat la cua.
Totes les ànimes, pendents d'anar a la Terra, que triïn cigonya.
He demanat el cel com a tercera opció.
Ara, Judes vol promoure el ball de bastons.
Tomàs dubta que Jesús pugui treballar de forner.
He anat al cel per aprofitar les rebaixes.
Sant, sense destí, practicarà en curacions a distància.
Satanàs vol invertir en plaques solars.
Per ajustos de pressupost, la quaresma durarà catorze setmanes.
Jesús descarta tornar amb línies regulars.
Vull anar al cel, quants sants he de fer servir.
Judes es vol confessar, pobrissó.
Per haver caldera elèctrica cal ser client de Fecsa-Endesa.
Li he dit a Sant Pere si pot deixar passar el cobrador del frac.
Canvio salvació per jove pecadora.
Li he dit al sant que em llevi les misses del dematí.
Sóc pobre, menjar carn tendra és pecat?
Cerco soci per a compartir un dimoni els caps de setmana.
Pensaments educatius (XXXV)
06 Octubre, 2019 14:52
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Doneu-los un concepte i a veure què passa.
Tenen la raó, però els falta la capsa.
Han començat el curs amb el desig de veure la mar.
Estic pendent de comptar els enemics.
He comprat més temps per si fa falta.
El cove de les bones intencions ha de romandre ple.
Em pregunto quants déus haig a classe.
Procureu navegar pel fred.
Tampoc cal que notin la soledat de la victòria.
Haig alumnes que aprenen, d'altres que ho prenen.
De moment, em fan més cas les mosques.
Aplegaran a savis sense prendre'n part.
A la darrera reforma, em quedà sense mitjons.
És fantàstic estudiar i no decandir.
Feu-los saber que ja he arribat.
Va ser trobar la gallina i escainar-la.
Portem un mes i no endevinen qui és el mestre.
Entren i, al cap de cinc minuts, ja han acabat.
De segur que ho saben que hi sóc.
Els he donat cupons per a la reforma següent.
Sempre podran dir que no ho he comentat.
Necessito llibres de tres paraules.
Vés a saber, quan començaran les classes.
Han comprat paper i llapis, ara, necessiten gana.
Mai sé on viu Pitàgores.
Obro la boca, però primer amago les dents.
Ha estat horrible, he provat de fer-los pensar.
Vénen, però no acompanyen.
Mai sé quan han de callar.
He matriculat a tres fantasmes.
Mai sé qui em para la traveta.
He decidit començar la immobilitat.
Vulguis que no es va fent a la idea.
Proveu de liquar les idees.
Han d'aprendre a escoltar sense dormir.
Acabo de decidir que no decidiré més.
Tenen ordinadors, però no els pentinen.
De vegades, en la tria, surt un dia bo.
Sempre hem de trobar una mena de guspires.
Els he demanat que despertin altre cop.
Convenceu-vos que el mèrit no us pertany.
Procureu-los, cada dia, un polsim d'adob.
És prou motivador perdre's per la raó.
Ningú haurà la independència al seu abast.
Heu de procurar que sempre es quedin amb gana.
Intenteu marcar bé els silencis.
Eviteu el fred de la indiferència.
Procureu que pensin sense pressa.
El problema d'aprendre és l'horitzó.
Prego per a què no perdin la mesura.
Cal trobar resultats abans que conceptes?
En són prou per a guanyar-me sovint.
El primer problema és endreçar les idees.
La motivació és un regne esotèric i canviant.
He entrat a classe sense saber com me'n sortiré.
Quan obren el llibre surten els missatges desconeguts.
El fer de mestre és una feina sense massa mesura.
He de suportar vent de tota mena i condició.
Poden aprendre, però ho hi ha massa pressa.
Epitafis (XXXV)
03 Octubre, 2019 06:28
Publicat per jjroca,
Epitafis
Fes veure que no m'has vist.
Si t'has de posar així, no cal que tornis.
Necessito recomanació per trobar núvia.
Encara me'n ric del testament.
Ho sento, m'he llevat de poc humor.
Necessito soci per compartir el nínxol.
He decidit llençar la bàscula.
De moment, no trobo la sortida.
Ho sento, tinc el cap en un altre lloc.
No li féssiu cas al soterrador.
Ves-te fent a la idea!
Romandré mort fins que surti millor oferta.
De poc, no la mato a disgustos.
M'he donat d'alta a morts sense recança.
Diuen que he mort, no he notat res.
Vull canviar de soterrador.
Feu-me saber quan he de votar.
Una mica de feina, si us plau.
Entra i pren el que vulguis.
Qui m'ha tallat l'aigua?
No surto per timidesa.
No us cregueu a la veïna.
Ahir, vaig deixar de comptar.
Sóc a l'infern, i què?
He portat una estufa per si de cas.
Ho confirmo: Sóc un home fred!
Les preguntes per escrit, gràcies.
Va ser morir-me i perdre pes.
Necessito certificat de bona conducta.
Encara me'n recordo del deute.
Només estudio llengües mortes.
Dieu-li a la dona que tenia raó.
Quines flors es porten aquest any?
Les abelles també les vull de plàstic.
Avui, tampoc t'escoltaré!
Pregueu per mi i fe-ho saber.
M'han nominat per deixar el nínxol.
Si us plau, no ploreu més!
No m'estiris de la llengua.
Feina fixa, no es valorarà l'experiència.
Proveu de ser més discrets.
Si aplegues tard, adreçat al soterrador.
Ahir, vaig rebutjar una assegurança de vida.
Passa i t'oferiré una til·la.
No em faig massa amb el veïnat.
Entra i oblida't dels preus.
He deixat de celebrar l'aniversari.
Es permetran les lloances.
Tampoc cal que ploris tant.
Gairebé ni respiro.
Trobo a faltar el sol.
El proper diumenge aniré a missa.
No dono fe que el mes proper hi sigui.
Ho sento, avui no m'he dutxat!
Fins ara, sóc fadrí.
Bon dia a tothom!
Estic perdent la il·lusió.
Mai em pensava veure't aquí.
Pensaments festius (XXXV)
03 Octubre, 2019 06:25
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La dificultat de viure és el que motiva a fer-ho.
L'oblit és la més còmoda de les posicions.
Si tots fóssim rics ens ofegaríem.
A pesar de la inutilitat de la neteja, la repetim contínuament.
El temps va ser el primer càstig bíblic.
Si Déu m'estimés a mi, què dirien els altres?
El senyor, lluny i el criat a punt.
Déu manté els dolents per a què no l'estimin tant.
Cada cop, estic més convençut que, a l'infern, no va qui vol.
Em pregunto com me'n sortiré si la presó és tan gran.
El meu infern és mantenir-me a 37ºC.
El millor d'estar col·locat és que ja no fas nosa pel carrer.
Si m'ho assegureu tot, on deixaré el meu neguit?
El millor que pot fer el metge és oblidar-te.
Tinc pocs diners perquè els compto amb els dits.
Si ni l'escolto, es queixa i, si ho faig, em menysprea.
El temps de lleure és un estat on no regna ningú.
El millor de festejar és que mai saps on et trobes.
Per què es queixa el meu cos si jo no li vull cap mal?
El millor de pensar és que trobes molts espais buits.
La veritable presó es guarda sense carcellers.
No fa por la nit sinó els monstres que la porten.
A un déu li és més fàcil tallar un cap que desfer una ombra.
Per què sempre he de berenar abans de sopar?
L'únic suportable de la vida és que s'acaba.
Cap viu pot afirmar que ell no serà un negoci.
Una persona és important quan es pot treure negoci d'ella.
El soroll desconnecta el cervell de les idees.
Ser pare és recordar el que hem fet malament.
L'amor és un servent que no vol fer res.
La llargada del dia és qüestió d'anys.
Un sempre vol fugir cor endins.
Qui no pensa és que ja ha arribat.
La vida és l'etern desencant.
Prefereixo tenir diners que endevinar-los.
Si tinc llibertat, on posaré els altres?
El millor de la platja és damunt l'arena.
Camina que caminaràs i sempre arribes tard.
El millor de ser pobre és el poc que costa.
El temps és el mosso del magatzem.
El camí de la vida és de peatge.
Escriure és fer tir al blanc.
És bonic veure com et prenen el cos i et regalen la resta.
El bonic és estat enmig i inconegut de tots.
Poemes curts (XXXV)
03 Octubre, 2019 06:21
Publicat per jjroca,
Poemes curts
A la mar dels decebuts,
cada barca duu sa flama
i, de lluny, la veig galana
sense feblesa ni ensurt,
ésser vençut s'encomana.
Portaré el llum
al carrer estret
per saber si és cert
que l'hivern és curt,
sense color verd.
No hi ha hores
per dormir
ni cabòries
per sentir,
les prenen totes.
A l'amor llunyà,
qui sotja altre cop,
dieu-li que he mort
per no saber anar
o anar-me'n del tot.
Sento, en el silenci
de l'estiu darrer,
aquell voler ser
part de l'encanteri
quan s'allunya el fred.
He estat cercant
en el meu jardí:
herbei, romaní
i tardes de grat,
restaran allí?
Aprendre a somiar
amb un país nou
on no trobem bou
que ens vulgui menjar
en ser només cols.
Com l'amor poruc
resta a la natura
el bé que procura:
el tornar-se ruc
al temps que madura.
No he de conquerir,
al castell dels somnis,
àngels o dimonis,
el viure o morir
carregat d'ivori.
Com em plau saber,
en llevar-se el sol,
que, darrere un dol,
s'amaga el voler,
pensament resolt.
A la casa del veí,
quan la fosca arriba d'hora,
han posat, a la cassola,
el millor que es menja aquí:
ous bullits i vi de bóta.
Suposo que ho saps:
Quan, l'esdevenir,
surt a barrar el pas,
plora per tenir
un xic més de nas!
A la casa gran,
es guarda un secret:
saber plorar quan
havem poc encert
i dormim al ras.
Com endevinar:
temps de parar taula
o deixar-ho anar
tot cercant la rauxa
per poder callar.
A la riba vella,
on s'acluca el riu,
noto aquell caliu
vestidet de pena
per no saber on viu.
Mireu-la con va:
tota esblaimada,
trencada de cara,
amb dolç caminar,
sense trobar plaça.
He de demanar,
a la bona bruixa,
que porti musica
puix he de ballar
quan l'amor convida.
Poques hores
per dormir
i enllestir
quan vénen totes
de bon matí.
En el desconcert
de les bones noves,
he sentir les noses
de viure a l'hivern
i trobar les ombres.
En el reialme,
vull esbrinar
si trobo un patge
a qui confiar
el meu missatge.