Amb sis ous i botifarres i set poemes més
24 Octubre, 2019 21:37
Publicat per jjroca,
Poemes
Amb sis ous i botifarres
Si el sol envelleix,
que apleguin les fredorades,
les mantes les tinc emprades
i el foc el tinc encès.
En un racó del rebost,
he vist dormint la paella,
devia somiar corpresa
com ho feia el mes d’agost.
Amb sis ous i botifarres,
una llesca de bon pa,
un bon porró de vi,
calentet anar a dormir
fins que aplegui el demà
amb unes millors albades.
No esperava aquests tractes
En el carreró de dalt,
es reuneixen els fantasmes,
van pensant en fer molt mal,
volen entrar a les cases.
Però el mossèn, ben traçut,
mana tocar les campanes,
el fantasma es queda eixut,
no esperava aquests tractes.
En aplegar a les vuit,
el fantasma entra a missa
per a parlar amb el mossèn.
Amb diners ens entendrem!,
però la campana crida
i nostre fantasma fuig.
Sentinelles de l’infern
Sentinelles de l’infern
han deixat la porta oberta,
és una vaga oberta
amb el senyor del castell.
Dimonis sense destí,
aprenents de cap ofici,
els ha de moure el vici,
si no fugen lluny d’aquí.
Sentinelles de l’infern,
Satanàs no ha coratge
ni ganes de treballar.
El bon temps va passar
i, ara, prega fer un viatge
per trobar un nou avern.
I viatjant per viatjar
I viatjant, per viatjar,
he passat un xic despert
pel racó del desconcert
sense ganes d’aturar.
És ma vida passatgera,
anant d’aquí cap allà,
la qui em porta a la vorera
per si algú em vol trepitjar.
Amatent de mil dimonis,
he pactat amb la meitat
per a gaudir del meu lleure.
De segur que hauré de creure
el que l’amo m’ha manat
per a guarir d’un vell somni.
A la casa de l’amic
A la casa de l’amic,
és on trobo la fortuna,
com l’endrapo i em desdic,
com viatjo vers la lluna.
M’agradaria sentir
i oblidar manta problemes,
hi ha més son que no pas celles,
els monstres no han de venir.
A la casa de l’amic,
he parat: ganes i taula
per perllongar els meus dies.
Haig les penses amanides
mentre va guanyant la pausa
fins al punt d’ésser més ric.
Benvolguts i mentiders
En la pau del paradís,
és on mandrejo més hores,
m’agrada el seny dels tanoques,
el seu caire malaltís.
Oblidant per oblidar,
mai penso en haver ciència,
és la mare providència
qui em diu on he d’anar.
Els cofois i malfeiners
aniran cercant les ombres
quan s’enlaire el gran sol.
Permeteu-me el condol,
el manteniment dels nostres:
benvolguts i mentiders.
Serem nosaltres
Heu de saber,
eterna melangia,
que, en el passar del dia,
albiro el gran poder.
Serem nosaltres,
esporuguits humans,
qui cerquin, entre actes,
misteris i entrebancs.
No volem més
que pau a l’encanteri
i monstres saberuts.
Anem, esmaperduts,
entre joies i tedi
a perdre l’interès.
La més jove fada
Mireu-la si ho és,
dolça i estimada,
la més jove fada
qui somia i es perd.
Capricis sensats,
en vells alturons,
tornen els minyons
al regne oblidat.
La nostra platxèria
com perdrà l’encís
en fosques pregones.
Hi ha homes i dones
cercant paradís
dintre la misèria.
Pensaments divins (XXXVII)
24 Octubre, 2019 21:34
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
A Déu li ha sortit el Fill progressista.
Es prega als pecadors que confessin un a un.
Sant Pere s'ha fet un embolic amb les hores d'atenció.
Dimoni, sense pedigrí, temptarà els sords.
Queda prohibit fer miracles abans del migdia.
Jesús necessita un deixeble que sigui cuiner.
Déu creà el món, es veu que no tenia res més per a fer.
Necessito cos per a rebre turment.
Satanàs ha tancat, per la crisi, tres sales de calderes.
A sant Pere només li faltava ser el porter de l'equip.
Set àngels novells cercaran la bona fe.
Va ser: tornar a viure i començar a renegar.
Vull anar al cel i entrar per la nit.
Si faig un altre pecat, me'n perdonaran sis.
Jesús va fer el miracle del vi i li van treure tres punts.
He mort amb pecat, però no me'l puc endur.
Els pecadors pobres tenen dret a un dimoni d'ofici.
Aniria al cel si trobés el temps.
No sé si anar al cel o menjar-me el món.
Satanàs ha desistit de comprar paelles de vuit places.
Déu farà campanya per a aconseguir més ànimes amigues.
He provat d'anar al cel, però hi ha problemes de protocol.
Mai he vist a Jesús saltant a la corda.
Vull anar al cel, quants cupons necessito?
I un cop mort, amb qui he de parlar?
He d'anar a l'infern, quines espardenyes em poso?
Judes no accepta diners de plàstic.
He vist a Tomàs, no m'ho puc creure.
Es prega penedir-se de nou a catorze hores.
Tres sants no saben on han deixat el cap.
La Verge vol viatjar sense anar a la processó.
Aniré al cel si accepten crítiques.
Jesús estaria disposat a crear un altre món.
Tomàs farà un estudi de la densitat de l'aigua del Tiberíades.
Sant Pere dubta de la santedat d'algun successor.
Judes va participar en l'emissió de les preferents.
Satanàs aconsellarà a Déu si té dubtes.
Sant revolucionari vol anar al cel sense morir-se.
En entrar al cel, me n'adonà que no portava orelles.
Al cel dels rucs, hi ha garrofes tots els àpats.
Satanàs canviarà la vida eterna per intermitent.
M'agradaria saber com s'asseuen les ànimes.
El millor de conversar amb Déu és que mai interromp.
Déu no va a l'església, prefereix indrets més íntims.
He demanat hora a Satanàs per a què em tempti.
Jesús diu que prefereix les ovelles als homes.
Judes provarà de guanyar diners a la borsa.
La Verge diu que no té edat d'anar de curt.
Jesús busca aigua de qualitat per a millorar el vi.
Àngels i dimonis discuteixen l'horari d'hivern.
Mai sé quan tinc el meu àngel de cara.
Déu promourà el celibat, vol estalviar en judicis.
Satanàs ha tornat a reduir l'horari d'atenció al públic.
Si heu d'anar al cel, porteu una bossa hermètica per als pecats.
Amb menys de cent pecats mortals, cal passar la duana.
Hauria mort sense pecar amb una infermera menys maca.
La cua dels mossens pecadors era plena.
Aniré a l'infern, però no cal empentes.
He demanat d'anar al cel per si de cas.
Pensaments educatius (XXXVII)
24 Octubre, 2019 21:32
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Els alumnes no volen pensar perquè és barat.
Cal aprendre a viure en el regne dels sords.
El sol és avorrit, però il·lumina.
Sobretot cal treballar l'expressió corporal simple.
Procureu que al set no el posin a beure.
Aprendre pot arribar a perjudicar la ment.
Recordeu l'estat de les paraules quan engeguem l'electricitat.
L'aprenentatge és una lluita de somnis amb intencions.
Proveu de parlar amb idiomes semblants.
De moment, llegim i ens equivoquem.
Sempre estan disposats a saltar les barreres.
Mai els prego per a què tornin.
Els ensenyo el camí de l'alturó.
M'examinen, curosament, tots els dies.
Aplegueu d'hora i hauran de canviar de tàctica.
No conten mentides, fan aproximacions de la veritat.
La classe ha d'estar una democràcia suggerida.
Mai sé el número de pedres que em porten.
Fem escola oberta per si necessitem respirar.
Intel·lectualment són bons, però es contenen.
Escriure és llaurar en un camp ple d'herba.
No vull saber l'estona que em malparlen.
He demanat, a l'inspector, mètodes de camuflatge.
Tenen bon rendiment i algun dia faran negoci.
Quan vénen per mi, noto turbulències.
He demanat als Reis fer classes a la planta baixa.
Jesús ensenyava als apòstols i no se n'acabava de sortir.
De fet, ja no sé si sóc a la dreta o a l'esquerra.
El millor dels romans és que no solien restar.
És més senzill ser un mal alumne que un bon mestre.
Quan sigui més vell, m'agradaria ensenyar les dents.
L'escola no s'acaba mai i els deures tampoc.
Porto mesos intentant escoltar amb ordre.
Treuen punta al llapis per començar la batalla.
Erro tant que no tinc temps per apuntar-ho.
Dues mares m'han donat l'absolució.
Suposo que la saviesa té moltes capses on passar la nit.
No he trobat la distància adequada per a ensenyar.
El millor de ser mestre és si no cal demostrar-ho.
Ensenyar no és la pluja fina del desert.
He donat notes altes amb l'esperança que no hi arribin.
Quan saben que erren, heu guanyat la primera batalla.
Quan totes les classes us semblen llargues és que ja esteu madur.
Procureu que pensin sense desviar l'eix de la Terra.
No vull ni somiar quan ho sabran.
No em fan prou pena com per a beneir-los.
Quan sigui ric, vull una escola sense presses.
No m'atreveixo treure'ls del seient sense assistència.
Quan plogui més, farem força dies de festa.
Ja saben llegir sense saltar-se cinc línies.
Els he llegit un conte per a saber quants agafen son.
No vull anar a la lluna totes les setmanes.
He d'aconseguir introduir-los en el regne de la por.
Els he deixat un moment per a què em malparlin.
De vegades, fins diria que saben que hi sóc.
La lliçó és bo que arribi com si res.
El resultats són bons, cap alumne ha mal de panxa.
Caldria enviar els controls a cobrament revertit.
Mai sé quin de tots no s'avorreix.