03 Octubre, 2019 06:08
Publicat per jjroca,
Epigrames
Dintre de la cambra,
el secret guardat,
dessota la manta,
ni son he trobat.
Estava assegut
dessota d'un arbre,
amb un cos de marbre,
pensament eixut.
Quan el vent
passa per la plana,
encomana
un xic de fred.
Paraules emprades
per guarir l'amor,
viatgen, plegades,
farcides de pols.
Per estimar,
primavera,
per delirar,
lluna plena.
Bossa buida:
poc amor,
gràcia minsa
dintre el cor.
Conta el llop
a les ovelles:
Manta esquelles
porten nom!
Per anar
a festejar,
cal pregar
i cal menjar.
Quan sigui pagès,
vull tres camps de blat,
vinyes, ametllers,
almenys, sis criats.
Si el vent pregunta:
On és el moliner?,
de segur que porta:
olives a milers.
Per Sant Jordi,
tot és preat,
l'enamorat
ni té dimoni.
Poseu-me flors
en el jardí,
si han de glatir,
cercaré el sol.
Quan l'estimar
a dolç convida,
vull ser guarnida
amb sol i mar.
La mare demana
tenir un minyó,
ben dolç, ben bo,
per a ser estimada.
No hi ha res més
que ombra a la plana,
neu a la muntanya
i un pobre pagès.
El meu infern
no té ni llar
ni foc per cremar
ni un racó de fred.
El meu silenci
és neguitós,
ben poc galdós,
ni clar, ni ebri.
Em toca viure
en temps ignots,
voltat de sots
buits de queviures.
Poseu-me a les mans:
desigs per a guanyar,
tendres nits per a lluitar
amb heretges i cristians.
Una rosa sola,
enmig del neguit,
espera l'occit,
des del si de l'ombra.
Si ve el senyor,
dieu-li que, demà,
em podrà ensarronar,
trencat del tot.
Els teus ulls porten:
somnis del més enllà,
tresors per encetar,
clarors enmig les ombres.
Tinc per a regalar:
paraules sense seny,
palaus on no hi ha rei
ni or ni un dolç demà.
La solitud de paraula
no us portarà mai enlloc
ni demana parar taula
ni dubtar: del res, del tot.
