Epitafis (XXXVII)
20 Octubre, 2019 14:51
Publicat per jjroca,
Epitafis
Millor, m'escrius!
Passo dels polítics!
He dormit malament.
Qui diu que estic sord?
Estimo el temps de pausa.
La nit ha estat prou freda.
He pensat en canviar de lloc.
Encara estic pendent de ressuscitar.
Vull cobrar l'atur, ja fa més d'un mes que he mort.
Es prega: respirar fluixet.
No sé ben bé com he entrat.
Ara, ja puc fumar?
Estic a punt de perdre la il·lusió.
Torna demà i estaré per tu.
No hauries de tardar massa.
Gairebé no em parlo amb ningú.
Avui, estic mandrós.
No cal ni que ho demanis.
T'agrada el menjar fred?
De fet, surto poc.
Lo millor és l'horari.
Fem un règim rigorós.
He venut la bàscula.
Em noto com absent.
Estic a la cua més llarga.
M'ha tocat un viatge.
Dubto que escrigui més.
Era: morir o fer-me ric.
Ni penso en encendre el llum.
Quan tornis, porta la papereta.
Necessito panteó per anar a estiuejar.
Vull provar d'estar mort una setmana.
Porteu-me el llibre de reclamacions.
No he aconseguit ser vidu.
On diu que el silenci és salut?
Vull un pastís d'aniversari!
Ho sento, però no estic per la feina.
Necessito un dit per a llegir en Braille.
Procureu no fer massa soroll.
Ni sé quan em vindrà a buscar.
He decidit no contestar a ningú.
Per fi, tinc una feina que m'agrada!
Heu d'entendre que vaig a poc a poc.
He contractat una assegurança per al taüt.
Ben mirat, no és tan dolent!
Millor m'ho escrius.
Acabo de saber que no hi era al llistat.
Si torno, vull un càrrec.
Ara, si que estic sord.
Posa't en en meu lloc!
No et voldria amoïnar.
Qui diu que no hi sóc?
M'han pres les claus.
Us perdono a quasi tots.
Qui demana per mi?
És millor que parli amb la senyora.
Fins ahir, estava enfadat.
No he pogut recomanar-te.
Pensaments festius (XXXVII)
20 Octubre, 2019 14:49
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
És més senzill canviar el món que millorar-lo.
Al pobre no li dol perdre el temps.
La mort arriba quan ni se n’havia anat.
Fins la fosca es cansa i se'n va.
Fins el sol té por d'entrar al bosc.
Adam va ser un problema perquè no era homosexual.
El millor de pecar és si et deixen repetir.
El cel tanca les portes de tard a tard.
Si anar al cel fos difícil el dimoni és queixaria.
Déu va ser sever, però ja ha canviat.
Déu és mou poc perquè no enveja ningú.
Déu somriu si el renec és ocurrent.
Si Déu no tingués sentit de l'humor ja no hi seríem.
Si Déu és el Pare de tots necessita que el compadim.
Déu té una manera molt estranya de castigar.
Si Déu no m'escolta és que em comprèn.
Déu va posar capellans per saturació de línies telefòniques.
Tinc l'única missió de fer-me nosa a mi mateix.
El millor del cinema és que sempre te'n surts.
Conec un polític que em saluda cada quatre anys.
Fins que mori no sabré la resta.
Casar-se només és qüestió de no anar-se'n.
Per molt que esculli, una dona se sol equivocar.
El pitjor de tenir néts és que et diuen: Avi!
Si el sol fos una estrella sortiria per la nit.
El pitjor de ser taula és el poc que menges.
Viure sense diners és un somni massa car.
Suporto els ciutadans quan estan a casa seva.
El confessionari, si parlés, seria la millor revista de cor.
Si és per ganes, no em moriré mai.
Sense veïns, ni vestir-me sabria.
Les plantes em donen l'aire i jo me les menjo.
Com més pecats tinguem més vida se'ns donarà.
Tingueu els déus de cara però no els miréssiu.
Vull fer ric a l'amo per a què exploti.
Dieu-me ruc i mengeu-vos la palla.
Per a què llençols bonics, si quan dormo no els veig.
Em du al ball, ballo i torno a casa.
El fregall és l'agutzil de la casa.
Amb anys de casat, ja faig nosa a totes les cambres.
El modista fa el contrari del que jo voldria fer.
El millor que pot ser un home és poca-vergonya.
El pitjor de la dona és triar del poc que queda.
El dia de la dona, el sol surt ben pentinat.
Poemes curts (XXXVII)
20 Octubre, 2019 14:46
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Anant per la plana,
darrere del mul,
sento la galvana,
em sento gandul,
som a mitja tarda.
Al camí del cementiri,
fent la corrua de muts,
passen i rauen feixucs,
ben prenyats d'aquell mal vici:
Sempre és l'hora del vermut!
Si manés, et portaria,
vana il·lusió,
un pastís de bon mató,
una mica d'alegria,
de ganes, tot el sarró.
Quan aplega el fred
a la golfa vella,
esdevé l'estrella
d'un futur incert,
mig Betlem li prega.
El bon Jesuset
dorm a l'establia,
li parla en Josep,
l'honora i el mira,
és Fill de Betlem.
El Nen Jesús,
a l'establia,
demana ajut
a na Maria,
vol aixopluc.
A les voltes
de Nadal,
hi ha revoltes
al corral,
poca-soltes.
Per tal de menjar,
fins treballaria,
almenys per un dia,
més bé cap al tard,
trobant la follia.
Com em plau saber
que l'amor convida
a trobar la via
d'ésser venturer,
almenys mitja vida.
Preciso sant
per demanar,
vull saber quant
em pot costar,
potser no tant.
Al camí,
que puja al cim,
tots tenim
dret a glatir,
grassos i prims.
Al meu cor demano,
vana il·lusió,
ben parc el sermó,
desig mentre planyo
l'anada pel món.
Tantes hores
de camí
i les joies
eren allí,
enmig les golfes.
Per enamorar
no cal més negoci
que trobar un bon soci
ben fet al pecar,
semblant a un dimoni.
Com em plauria
anar perdent,
del tot conscient,
la gosadia
de ser innocent.
Per segar
i trobar pols,
cal anar
allí on van tots,
enmig del blat.
Com em menjaria
un pastís o dos,
com demanaria
fugir-ne del tros,
viure lluny la vila.
És quan plou
que sento dir:
Pel matí,
ningú es mou!,
massa llit.
Camí de la ment
es perdrà en el bosc,
no en sóc conscient
quan ploro per tot
i moro de seny.
Camí de la mar,
la barca pregava,
massa nuvolada
per anar a pescar
ni el peix escoltava.
Epigrames (XXXVII)
20 Octubre, 2019 14:41
Publicat per jjroca,
Epigrames
Tornaven les presses
portant el coixí:
Com volem dormir,
però tu no ens deixes!
A la banda
de ponent,
manca força,
sobra gent!
Cavaller
sense aventura,
estimat
sense malura.
No demano més
que llum als teus ulls,
que mar sense esculls
i amor quan et veig.
Entre melangies,
primavera esclata,
la flor li demana
que escalfi els dies.
No tinc regne
on anar
ni vull setge
on restar.
Dolça estimada,
si n'estàs per mi,
la lluna demana,
et diré que sí.
Trenta bruixes
al castell,
totes criden
llur flagell.
A la bona casa,
no trobo els records,
se'ls emportà l'ama
cap a altres llocs.
El diumenge,
quan m'hi poso,
faig d'heretge,
com m'hi trobo!
Una rosa sola
no farà per mi,
ella sempre plora,
mai dirà que sí.
Quan m'estimaves
i era un tresor,
com em cantaves
dolces cançons.
Al dimoni li diré
que no t'estimo
ni endevino
quan ho faré.
En un maig joiós,
quan el rec cantava,
vaig seure al redós
per si enamorava.
Com cada vespre,
abans de la nit,
demano pel mestre,
per si vol venir.
Una noia jove
no n'està per mi,
no tinc seny ni cove
ni, d'amor, desig.
Quan aplego
al cap del mes,
ja no menjo
ni haig diners.
El llum de la llar
avui voldria.
de l'estimar
en demanaria.
Som així
els vilatans:
mengem vi,
bevem pa.
Al banc de la plaça,
no deixo diners
per si el vent, quan passa,
porta interès.
Per haver
tan poca sort,
vaig voler
vestir-me amb or.
La senyora diu,
quan aplego d'hora,
que refaci el niu
amb plomalls i sorra.
I quan voli el vent
cercant la tenebra
porteu-me a la festa
del penediment.
Massa roses
del jardí,
totes parlen
mal de mi.