Pensaments educatius (II)

02 Febrer, 2019 14:27
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Els alumnes entren a classe, no aconsegueixen enfilar-se a les parets.

Són prou intel·ligents, però suporten el temps perdut.

Déu anava a l’escola, va preferir exercir de Déu.

El mestre era vell, la batalla avorrida.

Cap alumne pot ser dolent, només intentar-ho.

Hi ha suficients escoles per saber que no en saber prou.

Jesús va ser mestre, va haver de fugir del món.

Aprendre és saber treure la bola adequada del mar dels dubtes.

He començat per la zeta: Zortiu al pati!

Tinc dos alumnes nous, els altres són pinyons.

No els puc manar feina, no ho entendran.

A classe parlo, no cal ni dir que no escolten.

Tinc un llibre obert, igual li fugen les idees.

Són tan intel·ligents que ni gosen demostrar-ho.

El mestre es moria amb els dubtes sobre el cap.

Tres alumnes m’han preguntat, he anat a tocar les campanes.

El vent arriba a l’escola, segurament no aprendrà gaire.

Estic quasi convençut que es riuen de mi.

Arriba l’inspector, traure els mètodes a prendre el sol.

No puc perdre, m’he lligat a l’ esperança.

Els nens seran homes, com els creix la vergonya.

Els nens no són maons, mai podré tenir casa.

El dolent d’ensenyar és que sempre s’amaga l’après.

A classe no hi ha enemics, només desertors.

Volia anar al psicòleg, però me’l porten a classe.

El mestre té problemes, els alumnes no són la solució.

Els alumnes no em creuen, només volen posar-me a la creu.

He fet un descans, acabo d’estavellar-me.

La classe començarà prompte, sento els tambors de guerra.

No tinguéssiu por, entreu i ja provareu de sortir.

El rellotge no corre, té massa deures.

Entro a classe, hi ha una pissarra que m’espera.

El mestre era allí, només calia despertar-lo.

El món és una taronja, només es pot menjar la pell.

L’actitud és bona, almenys, perversa.

Assoleix els continguts i beu sense dificultat.

Necessita millorar: Calla, però tard!

No sé si ho entén, però en sap d’empipar.

No podem declarar guerres obertes, només intentar la rebel·lió.

Poseu feina fins que arribi el silenci.

He fet una reflexió, ara, estic esguerrat.

Tinc alumnes amb dos ulls, però un no mira.

La lliçó anava amb un desordre respectuós.

He posat les notes de l’examen: No n’he encertat cap!

Els alumnes aprenen, em posen millors paranys.

He de creure amb Déu, alguna cosa ha d’haver després del nou.

Les matemàtiques modernes diuen: Una regla de tres és difícil de compartir!

He posat uns exercicis, no han parat de moure’s.

La mare coneix el fill, segurament sap on és.

He preguntat la lliçó, no ha volgut respondre.

Una ratlla és un llapis que es va morint.

Una paraula de tres lletres: Terminis!

No puc amb tots, els he perdut quan he posat sucre.

Tres alumnes contesten bé, els tinc ordenats.

Posen dos al cub i van a parar a la galleda.

Tinc sort de ser mestre, mai em faltarà un enemic.

La classe avançava, tot i que els alumnes eren asseguts.

Hauré d’entrebancar-me altre cop, els noto tan contents.

Penseu que ells també perdran alguna vegada.

Estudiant els angles, m’he marejat.

Amb els fulls, es pot fer quelcom més que avions.

Estic content, no m'han pres gaires coneixements.

Les classes comencen a les nou, caldria saber-ho.

Són tan macos que ni penso en despertar-los.

No em trepitgen de mala fe, ho fan per inèrcia.

Hem parat per pensar i vuit s’han adormit.

Hem passat a escriure les respostes de l’examen, les preguntes les posaran ells.

Tenen problemes de pes, escriuen bes.

Només em queden excel·lents, he acabat la resta.

Ens sobren conceptes, ens falten encabidors.

Ho he intentat, però segueixo sense saber volar.

Tenen problemes d’aprenentatge: Vénen tots els dies!

Tot i sent el mestre, no me’n sé avenir.

Hem de ser al 2011 abans de Crist.

He decidit no fer aturades per pensar.

Química no vol dir: Quim i el gos!

Ara, faran una pluja de respostes fins que es mullin.

Aprenen tant que necessiten tres mans.

Hauria de saber que un bou, almenys, rumia.

Ja són a classe, puc lligar el gos.

Obriu el llibre per la pàgina nou, si encara hi és?

Fa un quart d’hora que no hi sóc, deuen estar preocupats.

És un nen tan intel·ligent que dubto aprengui res.

Els ensenyaré a restar, però no puc assumir riscos morals.

L’home evoluciona, prompte menjarà palla.

Un cop engeguen els ordinadors veus com van desconnectant.

Els alumnes no fallen en matemàtiques, sempre, saben els qui són.

No odio els alumnes, només les seves expressions.

Les classes començaran els dilluns, si no hi ha més remei.

Els parlava de l’u i la meitat s’han enfadat.

Arribarà un dia que anar a l’escola serà un somni.

Una escola era un reialme que ha esdevingut república.

Us diré les respostes de l’examen sense cap mena d’ordre.

Arquímedes ho va dir: Llença’ls a l’aigua per veure si suren!

Els matemàtics grecs no en sabien gaire, mira com tenen les cases!

No tenen faltes d’ortografia, no fan servir les mateixes lletres.

Ho he aconseguit: Llegeixen sense escriure!

Com l’oració era passiva, no pregava ningú.

L’avaluació continua, acabarà als trenta anys.

Han fet una composició literària amb dues lletres.

M’escolten amb tanta atenció que semblen dormir.

Parlava d’un riu quan s’han posat a plorar.

Un llibre és un component de l’armari.

La intel·ligència dubta de la saviesa.

El complicat de ser mestre és la manca d’orientació espacial.

Entre crit, cal cultivar el silenci.

Dono per suposat que sóc el pitjor de la classe.

L’escola espera, té tot el temps.

Estudiaven matemàtiques per saber com qualificar-se.

Trenta minuts d’absència poden portar la reflexió.

Mai dubto que la mare no entén.

He repetit el curs trenta vegades, ja sé on comença.

No tinc alumnes dolents, només autònoms.

El nen resta sense portar, no li farà falta.

En matemàtiques, posem pins per fer rodones.

La lliçó va anar bé, de fet no la va interrompre ningú.

Quan el guix em veu, s’amaga.

Sempre queda el consol d’explicar-ho malament.

He arribat a una conclusió: No sé on sóc!


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La meitat de 12: