Poemes curts (IV)
03 Febrer, 2019 21:08
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Al ple del consell,
sàvia decisió:
si no hi ha anyell,
mataran el porc,
on deu ser el penell?
Com l'àvia deia
després d'esmorzar:
Guardeu la cullera
per si heu de dinar!
Un consell de vella.
Si pogués viatjar
enllà de la lluna,
sembraria una
llavor d'estimar:
ben dolça, ben bruna.
Tinc per al meu rei
noble encanteri:
Què no es faci vell,
que el son no el desperti
ni posi remei!
La més bella mossa
no n'està per mi
ni vol ser l'esposa
ni regnar on jo visc.
A la font pregona,
mai beuen ocells
ni l'aigua és tan dolça
ni s'atura el rei,
és talment preciosa.
Una formiga anava
trescant camins,
bocí de pa portava,
era un glatir,
tot per a fer casa.
Si l'amor doneu,
poncella eixerida,
us prendré partida,
vull aplegar a déu,
festejar convida.
Al vent li parlava
el més vell dels xops:
Per què no puc jo
venir a la gatzara?,
era un perdedor.
La pensa volia
viatjar cap al cel,
amb capsa de mel,
cove d'alegria,
com la pensa es perd.
Anem, amic,
al ball de la rotllana,
és festa i s'encomana
aquest ballar eixerit,
confesso que m'agrada.
No hi ha pedres al camí
de la recança,
allí, les valls i muntanyes
han parat casa,
no cerquen altre veí.
Per si encara un déu
em vol fer corprendre,
he de saber vendre:
a l'estiu, la neu,
sense por d'ofendre.
Amb el monstre parlava
del meu anar,
com reia, callava,
volia ser gran,
després, plorava.
La mel al pot
ni es plany ni gosa
ni demana altra cosa
que un xic de sort,
de sort galdosa.
La formiga al formiguer
somia el lleure,
li agradaria seure
sota el romer,
però ha de creure.
Quan sigui mort,
no vull albades
ni més rialles
ni més amor
ni dir: M'agrades!
Dessota un llum,
la cuca plora,
no va a l'escola
ni troba el cuc,
tota singlota.
En el regne de l'amor
no hi ha princesa,
va marxar per ser promesa:
sense ganes, sense dot.
Porta'm, quan demani,
al regne dels muts,
dels pobres porucs,
vull saber ser savi
amb els ets i els uts.